JiS 18 anys, ens entenem

Avui és un dia important, ja som majors d'edat. Ara fa 18 anys, a prop de la plaça Tetuán de Barcelona, trobava per primer cop a una persona i passejàvem, parlàvem i ens preníem un San Francisco i un Santa Marta. Tot va acabar amb un tímid petó, el primer.

Han passat 18 anys i segueix el camí: avancem per la vida, ens escoltem, ens acollim, ens obrim, ens ajudem, ens divertim, somniem, ens acompanyem i tot i el temps i les situacions passades hem optat per continuar avançant: ens escoltem, ens critiquem, ens ens perdonem, ens donem suport, ens...

En forma de pregària reprenc alguns els dos punts referents de les entrades "En començar el 2016: gràcies!" de 11/01/2015 i "En començar el 2017: perdó" de 9/01/2017.

Gràcies per les relacions escollides: per la parella que des de fa anys em fa ser feliç i per la família política que des d'ell em va acollir. Gràcies pels amics.

Perdó per quan defalleixo, em deixo endur i no sóc aquell amb el que voldries estar, però hi continues. Perdoneu-me també amics per quan m'allunyo en comptes d'apropar-me.

Ily JiS, Ylm JiS !!! 

Ara sí, nou líder mundial

El 25 d'octubre passat escrivia l'entrada "Nou líder o lideresa mundial" en previsió de les eleccions presidencials dels EUA. Però ara sí ja tenim investit el 45è president d'aquell país, el multi milionari Donald Trump, l'home que va donar la sorpresa de ser escollit democràticament pels ciutadans nord-americans amb dret a vot i ganes de porta-ho a terme.

Ara com ara només conec un Donald, en aquest cas l'ànec, dibuix entretingut i divertit però que sovint ens sorprenia en fer o dir quelcom que no s'esperava i que no era políticament correcte. Això és el que en Trump va fer sovint durant la campanya electoral. Paraules que un cop passades les eleccions del mes de novembre van començar a semblar buides de realisme. El que vaig dir, potser no ho faré...

Que passarà a partir d'ara? Tenim 4 anys per endavant i potser, en cas de reelecció, 4 anys més. Deixem passar el temps a veure com avança el món, com el fa avançar, per la part que li pertoca, el president dels EUA.

Recordar-se de les persones

"Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne"

"Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra... 
Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient: --¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres! Però l'altre, renyant-lo, li respongué: --¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal. I deia: --Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne. Jesús li digué: --T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís."

---

Tot i que no correspon al temps litúrgic del moment (inici d'any) selecciono el text anterior per mostrar les preferències de Crist. I tot i que aquest passatge de la crucifixió i mort de Jesús apareix, com no podria ser d'una altra manera en els 4 evangelis, em quedo amb la versió de Lluc que es la que desenvolupa la temàtica que m'interessa: el diàleg entre Jesús i els dos altres crucificats amb ell.

"Hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra..."  (cfr. Lc 23,33) ens diu el text. No entraré aquí en les versions dels estudiosos de les escriptures que proposen que en realitat no eren 2 sino 4. Tant se val! Si van ser penjats devia ser per la maldat dels seus crims segons la llei jueva sota l'imperi romà. Oi que sí? Això no ho posarem en dubte.

En el que em vull aturar és en l'actitud i les paraules d'un d'aquests altres crucificats: "(Nosaltres) rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal. li diu a un dels seus companys. I girant-se cap a Jesús, continua "--Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne." (cfr. Lc 23,43)  

Tot i la història d'aquell home, tot i els delictes que el van dur a la creu, en aquell moment s'adona de la injustícia que representa la crucifixió de Jesús i s'apiada d'ell, per seguidament demanar-li també la seva pietat. Davant d'aquesta actitud, ja sabem allò que li respon el Senyor, "--T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís" (cfr. Lc 23,44). 

A Jesús poc l'importa la raó de la condemna, poc l'importa la història personal del lladre, l'única cosa que l'importa és que un home moribund, penjat a la creu dialoga amb els altres moribunds i, cercant la veritat, el bé i la justícia, es penedeix. I això és suficient per oferir-li la salvació. Allò més important és la persona.

En el món d'avui, la lògica del mercat en la que estem immersos, sovint ens fa oblidar l'entitat persona que hi ha darrera d'adjectius qualificatius com alumnes, treballadors, malalts, refugiats, ciutadans, ju...

I sovint a l'Església terrenal, a l'Església jeràrquica més sovint, se li oblida que també hi ha el nom persona o de fill de Déu darrera d'adjectius com ara laic, separat, pecador, mare soltera, més necessitat....

Recordes les persones?

---

Vols llegir el text, Lc 23,26-43?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Sagraments d'iniciació en conjunt. I avui en dia?

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016.

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.

---

Sacramentos de iniciación: claves pastorales

¿Qué aspectos crees centrales para proponer los sacramento al creyente de hoy como fuente de salvación? Lo que no se puede olvidar, la clave básica de todo.

Los aspectos centrales de cada uno de los 3 sacramentos de iniciación ya han sido explicados en las entradas dedicadas a cada uino de ellos. Si quieres repasarlas:

• Sagraments d'iniciació: Baptisme. I avui en dia? de 20/10/2016
• Sagraments d'iniciació: Confirmació. I avui en dia? de 21/11/2016
• Sagraments d'iniciació: Eucaristia. I avui en dia? de 20/12/2016

Pero viéndolos de forma conjunta diría que cabe proponer los siguientes:

• En cuanto al bautismo... lo fundamental sería, por tanto preguntar a los padres… ¿Sois cristianos practicantes? ¿Creéis que la religión católica es un buen camino de vida para vosotros y para vuestros hijos? Si la respuesta es afirmativa… adelante, dad el paso de bautizar a vuestros hijos como primer paso de este proceso de iniciación cristiana.
• En cuanto a la Eucaristía, de la misma manera que Dios nos da continuamente el pan nuestro de cada día, cada vez que nos acercamos al sacramento de la Eucaristía, Él mismo se nos da para ser fuente de salvación, para que podamos vivir en la Vida del Espíritu.   
• En cuanto a la confirmación... lo fundamental sería, por tanto preguntar al interesado… ¿Eres cristiano practicante? ¿Crees que la religión católica es un buen camino de vida para ti? Si la respuesta es afirmativa… adelante, da el paso de confirmaete como años atrás tus padres lo dieron para bautizarte.

¿Qué dificultades crees que existen en nuestro ambiente para vincularse a él?

Antes de centrarnos en el sacramento concreto, vale la pena recordar aquello ya manifestado en la entrada "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret. Î avui en dia" de 20 de septiembre pasado sobre las dificultades que advierto en nuestro entorno en cuanto a la vinculación con la Iglesia y la celebración de los sacramentos en general.

El mayor problema que entiendo yo que se da con el conjunto de sacramentos de iniciación es la nula conexión entre ellos. Aun hay familias que optan por bautizar, pero si no se acompaña al bautizado en su camino de crecimiento a través de vida comunitaria o parroquial, a la asistencia a las celebraciones litúrgicas y otras actividades, también en el momento de la primera comunión hasta que pueda optar libremente por la confirmación, no se llega a ese punto de madurez.

Con este escenario, cobra importancia la necesidad de recuperar el significado de los procesos de iniciación para las familias, así como evitar la desconexión de la iniciación cristiana con la iniciación existencial del individuo.

¿Qué aspectos en nuestro ambiente crees que son una oportunidad para presentarlo? ¿Qué experiencias, que estrategias, qué procesos crees que ayudarían a vincularse a él?

Antes de centrarnos en el sacramento concreto, vale la pena recordar aquello ya manifestado en la entrada "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret. I avui en dia?" de 20 de septiembre pasado sobre las oportunidades y experiencias que pudieran tenerse en cuenta en nuestra realidad concreta de forma general para presentar la Iglesia y la vida cristiana y que son válidas, también, para el resto de sacramentos.

Fundamentalmente, desde el momento del sacramento del Bautismo debiéramos presentar la catequesis (para los chicos si son mayores o para los padres y padrinos, si son infantes) como un proceso de iniciación cristiana a largo plazo, no solo como algo puntual para recibir el sacramento, de forma coherente con el resto de sacramentos.

Por escènica front la por al bullying

Una nova sessió preparada pels nois. Tot i semblar inicialment un vídeo amb poc contingut, veieu-lo, i sabreu de què es tracta. (enllaç vídeo) 

---

El noi no era capaç d'enfrontar-se a una situació ben dura d'assetjament escolar, però per contra treu fora d'ell mateix tot el que té des de l'art de l'escriptura, del cant i del ball. I amb tot això, demostra no tenir por escènica. És sorprenent, ser capaç d'enfrontar-se al públic en plató i als telespectadors i ser incapaç de dir al seu assetjador "deixa'm en pau".

En el debat posterior... com sempre majorment callats, estirant jo mateix les participacions dels nois i noies... poc reflexius. Tant de bo que, per dins, tot i que no participin, la ment reflexiona, o dit en paraules evangèliques, el Senyor els fa créixer sense saber nosaltres com (cfr.Mc 4, 26-29).

---

Col·laboració: Dayana, alumna de 2n d'ESO, dimarts 20/12/2016 

Sagraments d'iniciació en conjunt

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016.

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.

---

Como ya expliqué en el sacramento del Bautismo, desde tiempos de los apóstoles, para ser cristiano se sigue un camino de iniciación de varias etapas pero que a lo largo de los tiempos y en lugares diferentes se ha llevado a cabo a ritmos diversos. Aun así, este itinerario comprende algunos elementos esenciales que no pueden faltar: el anuncio de la Palabra, la acogida del Evangelio, la conversión, la profesión de fe, el Bautismo en sí mismo, la efusión del Espíritu Santo y el acceso a la Eucaristía.

El significado fundamental de este sacramento responde a una triple realidad:

• En relación a Cristo, se empieza el camino de la salvación, quedando limpios del pecado original y de todos los pecados personales así como de todas las penas del pecado. Nada impide ya, la entrada en el Reino de Dios. Quedamos así unidos a Cristo en su muerte y también en la Resurrección.
• Se nos introduce en una vida nueva, la de la Santísima Trinidad, como Hijos de Dios y como hermanos de los otros hermanos. Somos nueva criatura, “Por lo tanto, el que está unido a Cristo es una nueva persona. “Las cosas viejas pasaron; han sido hechas nuevas.”  (cfr. 2 Co 5,17), o bajo otras expresiones… "hijos adoptivos de Dios" (cfr. Ga 4,5-7), "partícipes de la naturaleza divina" (cfr. 2 P 1,4), "miembros de Cristo" (cfr. 1 Co 6,15; 12,27), "coherederos con Él" (cfr. Rm 8,17) o "templos del Espíritu Santo" (cfr. 1 Co 6,19).
• En relación con la Iglesia, el Bautismo nos introduce en el Reino de Dios en la tierra, esta Iglesia a la que pertenecemos y de la que pasamos a ser piedras vivas.

A los ya bautizados el sacramento de la Confirmación les hace presentes diversos aspectos: 

• los enriquece con una fortaleza especial del Espíritu Santo,
• los une más íntimamente a la Iglesia, en comunión con los hermanos en Cristo,
• y quedan así aún más obligados, como auténticos testigos de Cristo al mundo, a extender y defender la fe con sus palabras y sus obras.

y por fin, la Eucaristía, que es fuente y culmen de toda la vida cristiana" (LG 11). Ésta contiene todo el bien espiritual de la Iglesia, es decir, Cristo mismo, nuestra Pascua. Los aspectos que hace presente la Eucaristía son de ámbito diverso:

• Por un lado es memorial, nos recuerda la vida, muerte y resurrección de Jesús, el Cristo, quien nos introduce con su venida a la Tierra en la dinámica de la Trinidad, enviado por el Padre y enviándonos el Espíritu.
• Por otro es memorial sacrificial de aquello que hizo Cristo. Su ejemplo nos llama, nos cuestiona pero a la vez nos abre la asunción de nuestro propio sacrificio. Se ofrece también en reparación de los pecados de vivos y difuntos, así como para obtener de Dios beneficios espirituales o temporales.
• Es también acción de gracias por la vida y los dones recibidos así como por el camino de salvación que se nos ofrece y por el Reino de Dios.
• Tiene un punto de vivencia eclesial: la Eucaristía construye y alimenta la comunidad, en la que encontramos y afirmamos nuestra identidad de hijos de Dios.
• Tiene un punto importante de comunión: comunión con Dios Padre, con Dios Hijo y con Dios Espíritu Santo, pero también comunión con la comunidad local y con la Iglesia Universal. Y de forma más amplia, con la humanidad toda y con el resto de la creación. 
• Tiene también un ámbito escatológico: la Eucaristía es presencia de Cristo pero a la vez fuente personal de esperanza en aquello que vendrá en nuestro tiempo final personal y en la plenitud de los tiempos. Cabe recordar que también se propone la Eucaristía como viático final en el momento de final, a través del sacramento de la Unción de Enfermos. 
• Y finalmente, se convierte en símbolo misionero: se nos ofrece la opción de nuestra propia misión de evangelización en el mundo, trabajando por el Reino de Dios ya en la Tierra.

Reflexions educatives, donar i exigir

Tot just hem començat nou trimestre escolar i em sembla bo recollir dues reflexions sobre el món educatiu, importants tant a casa com a l'escola. 

El primer dels textos és de l'educadora i escriptora Angela Marulanda, publicat el mes d'agost passat en el diari el Colombiano, d'aquell país.

Hay que dar menos y exigir más 

Quienes hoy somos padres crecimos en la misma casa, tuvimos los mismos vecinos y, por lo general, debimos compartir todo: habitación, baño, libros, lonchera medio desbaratada, ropa usada (heredada de los mayores) y zapatos remontados... y por eso agradecíamos cualquier cosa que nos compraban. 

Sin embargo, hoy en día a los niños se les da todo y mucho de lo que no necesitan ni se merecen. Parece que por darles a los hijos lo que no tuvimos, les dejamos de dar lo que sí tuvimos: muchas exigencias y pocos privilegios. Y por esta razón vivíamos soñando con “ser grandes” para poder gozar de ciertas prerrogativas como tener habitación privada o estrenar ropa y zapatos nuevos (porque del segundo en adelante todo era heredado de los mayores).

Los hijos de la generación de la postguerra (nacidos de los años 80 en adelante) tienen miles de derechos y privilegios pero pocas obligaciones. Además, aun cuando sean mayores de edad, profesionales, tengan auto propio (pagado por sus padres) y cuanto aparato exista (iphone, ipad, computadora, etc.) consideran que es nuestro deber ayudarles, solucionarles y complacerlos en todo, a pesar de que ellos no tienen ninguna obligación en el hogar.

Parece que nosotros dejamos de ser padres para ser benefactores, abogados defensores, choferes y sirvientes ad honorem de los hijos. Sin embargo, por lo general, muchos de ellos no viven más agradecidos sino más inconformes, no son más responsables sino más recostados, no colaboran más sino que demandan más y tampoco son más amorosos sino, a menudo, más insolentes con sus padres. 

A pesar de que no siempre todo tiempo pasado fue mejor, sí hay mucho que rescatar de tiempos pasados, comenzando por el hecho de que hasta los años 80 eran los adultos, no los niños, los que tenían más privilegios y también los que mandaban la familia.

Si no queremos vivir sintiéndonos defraudados y criando hijos malagradecidos es hora de que les demos más responsabilidades, menos privilegios y bastantes exigencias. Recordemos que las personas más felices son las que valoran lo que tienen y agradecen lo que reciben... porque han luchado por merecerlo.

El segon text correspon a unes lletres que una alumna de 2n d'ESO m'escrivia en avaluar la marxa de la primera part del curs.

Jo extrec les meves conclusions i prenc decisions. 
Cadascú pot extreure les seves.

Enquesta "Joves, religiositat i ús del propi cos"

"Això us mano: que us estimeu els uns als altres"

"La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus. Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
»Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. "

---

Dins dels meus estudis universitaris de Batxillerat en Ciències Religioses a la Facultat de Teologia de Granada, actualment estic fent la matèria de Sociologia de la Religió amb el professor González-Anleo. Amb ell havíem de realitzar un estudi sociològic sobre el binomi joventut i religió, des de qualsevol dels àmbits vists a les classes.

El passat curs escolar 2015-16 va ser un any difícil per a l'escola on hi treballo i per tota la Institució. 

D'aquella situació la província marista L’Hermitage a Europa, les presències i obres educatives i socials que les formen, i de la mateixa manera totes les persones implicades en aquestes accions, van manifestar "Que ens comprometem a prendre totes les mesures que calguin per tal de promoure el benestar dels infants, especialment els qui no gaudeixen de l’accés als seus drets, protegir-los de tot perjudici, explotació i abús i defensar els seus drets. Aquest compromís que assumim neix de la convicció fonamental que els infants han de ser tractats amb amor i respecte, i de manera equitativa. La dignitat dels infants com a persones és inviolable. La seva seguretat i protecció seran sempre la nostra màxima prioritat.". Una de les accions va ser la posada en marxa de la campanya Dóna-li la volta!

En el evangelis Jesús no parla pràcticament mai del sexe, paraula que no hi apareix directament en ells. En canvi de l'amor en parla molt. L'Església catòlica al llarg de la història ha tingut una relació no sempre sana davant aquesta part de l'home i la dona que en forma la sexualitat. Però cal recordar que "Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona... Déu veié que tot el que havia fet era molt bo." (cfr. Gn 1,27;31)

Conscient dels problemes que s'amaguen sota el silenci i la pudor a parlar de forma normalitzada de qualsevol tema, el present treball pretén obrir un diàleg sobre un binomi de no sempre fàcil relació: religiositat i ús del propi cos.  

Pretendre tractar els infants i joves amb amor i respecte, i de manera equitativa implica no amagar, implica promoure i implica afavorir la seva dignitat com a persones.

Accès a la pàgina web de l'enquesta

Tot i que l'enquesta va dirigida principalment a l'alumnat de l'etapa de Secundària de l'escola "Maristes La Immaculada", si t'hi arriba i tens ganes, contesta-la, sigui quina sigui la teva edat i perfil. Les dades recollides també em podran servir per comparar franges d'edat.

Gràcies per col·laborar-hi! 

Com t'hi has sentit, en participar?

---

Vols llegir el text, Jn 15,1-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

En començar el 2017: perdó

Avui dia 9, amb l'inici de les classes pels infants i joves comença novament el ritme habitual després dels dies de vacances. 

Ara fa uns pocs dies, el 2 de gener, l'Institut Marista ha fet 200 anys de vida i el germà Emili Turú, SG escrivia la seva carta amb el títol "Gràcies, Perdó, Compromís". Podeu llegir-la a la següent Entrada. 

Pensant pensant com encarar la meva pregària personal d'inici d'any vaig recordar que la de l'any passat, vaig motivar-la amb el "Gràcies". Veure l'Entrada "En començar el 2016: gràcies", d'11 de gener de 2016. 

D'aquí ha sorgit la meva d'enguany. I ja intueixo com serà la del 2018. Tant de bo aquesta em serveixi de camí al llarg del 2017! 

1. Perdó per deixar-vos passar, vacances. Perdó per quan no us valoro el suficient, no us aprofito com caldria. 
2. Perdó per quan defalleixo en la feina. Per quan no la valoro com un do, per quan no l'aprofito per construir un món millor, per construir el teu Regne. Per quan des del meu gran amor puc arribar a ferir.
3. Perdó per quan oblido la meva vocació. Perdó per quan oblido les persones, les seves opcions i situacions.
4. Perdó per quan no aprofito la meva formació per obrir vies a un món més just, més humà, més cristià.
5. Perdó per quan, estimant la meva cultura, puc arribar a menystenir les altres. En el fons, el desig de voler ser. 
6. Perdó papes, família, companys de classe, professors, Església, companys de feina... Tots vosaltres m'heu estat donats i no sempre em dono a vosaltres. 
7. Perdó JiS, família política... Perdó per quan defalleixo, em deixo endur i no sóc aquell amb el que voldries estar, però hi continues.  Perdoneu-me també amics per quan m'allunyo en comptes d'apropar-me.
8. Perdó salut meva i sanitat nostra, per quan no em cuido com caldria. Perdó cor, perdó pulmons, perdó intestins i fetge... Perdó cos, perdó malalties.
9. Perdó mare natura, perdó per quan no sóc actiu defensor teu, quan tot i el saber, no faig.  
10. I finalment, perdó Pare Déu de la creació, per les vegades que no sóc fidel co-creador, Déu de  l'encarnació, quan no m'encarno allà on sóc, Déu de la salvació, quan busco la perdició. 

Aquesta és la meva pregària d'inici d'any.

Et convido a pensar-hi en la teva. 

La misericòrdia de Déu, ja ha acabat?

El passat 20 de novembre es donava per acabat l'any de la misericòrdia (enllaç), la proposta del papa Francesc que els cristians i cristianes hem pogut viure des del 8 de desembre de 2015, a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any". 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

• la de 8 de gener, "La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT",
• la de 8 de febrer, "La misericòrdia de Déu, també a les paràboles",
• la de 8 de març, "La misericòrdia de Déu, més per quaresma", i
• la de 8 d'abril, "La misericòrdia de Déu, també a l'Església", 
• la de 8 de maig, "La misericòrdia de Déu, també a l'Església (2)", 
• la de 8 de juny, "La misericòrdia de Déu, en el silenci",
• la de 8 de juliol, "La misericòrdia de Déu, en el perdó", 
• la de 8 d'agost, "La misericòrdia de Déu, a la justícia",
• la de 8 de setembre, "La misericòrdia de Déu és indulgència",
• la de 8 d'octubre, "La misericòrdia de Déu, a totes les religions",
• la de 8 de novembre, "La misericòrdia de Déu, de la mà de Maria",
• la de 8 de desembre, "La misericòrdia de Déu, no acaba enguany",

A les entrades anteriors he anat recollint, poc a poc, la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català). Tot i que formalment l'any ja s'ha donat per conclòs, vull oferir alguna altra proposta que ajudi a dur més enllà la proposta de Déu que és la misericòrdia.

Recursos de Cristianisme i Justícia sobre la misericòrdia, enllaç

Reis, pastors? Persones de bona voluntat

"Després els pastors se'n tornaren..."

"Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué: --No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora... 

Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat."

---

El text és de Lc 2,6-12;20, on se'ns explica el naixement de Jesús i la visita dels pastors. Però no és avui el dia de Reis? On són llavors els Reis Mags, o els Savis d'Orient...? Hi apareixen a Mt 2,1-12 i a ells ja vaig dedicar les Entrades "Els Reis Mags, els savis d'Orient, the wise men" de data 6/01/16 i "Els Reis Mags, els savis d'Orient" de data 6/01/15. 

Enguany vull aturar-me en l'Evangeli de Lluc, l'altre que ens presenta els inicis de Jesús. I com podem observar, en aquest es dóna el protagonisme als pastors de la contrada, no als savis del llunyà orient. Què ens deu voler dir aquesta doble visió? Doncs que el missatge de Déu als homes, el missatge del Crist, ja des del primer moment era per a tothom, per als seus i per als altres, per als palestins i els pagans, per els jueus i les persones d'altres religions, El missatge resta obert "als homes (i dones, diríem ara també) que ell estima" (cfr.Lc 2,14), traduït en altres versions com a "tothom de bona voluntat".

I si és important que el missatge resta obert a tothom, també ho és que  tothom es cridat a glorificar i lloar el Senyor, a tornar-se'n a casa i ser el millor transmissor del missatge (cfr.Lc 2,20). Com a reis, com a savis o com a pastors. Tant se val! Com a missioners del Crist, del missatge.⁠ 

Ja per acabar... un breu text d'aquest matí per mail "Hola Sergi... bon dia i bon any... acabo d'arribar a Roma, he estat aquests dies acompanyant la mare a casa i també fent una visita al poble... ara de nou a la comunitat". I un missatge d'ahir per whastapp. Gràcies Luis!!! 

⁠⁠⁠Los mejores reyes
Una vez vi a los Reyes Magos. No eran tres, eran dos y eran los mejores magos que vi en mi vida. Se las arreglaban para que siempre hubiera algo en casa. Lo mínimo, lo que fuere. Aunque no hubiera nada, ellos lograban que haya lo que para nosotros era todo. El tercero nunca lo vi, pero seguro que lo dejaban cuidando los camellos. 

Nunca, nunca olvidaré a los dos reyes magos que vi. Seguro que ustedes también lo vieron y saben quiénes son y saben que son más magos que reyes. 

Si ustedes dejaron de creer, si esta noche no esperan a los Reyes Magos, no les ponen los zapatos, ni el pasto, ni el agua, acérquense a sus reyes, denles un beso en la frente (ustedes saben que los tienen cerca). Y si son de los que ya no los tienen con ustedes,  sepan que desde un cielo hermoso siguen viajando para seguir entregando ilusiones y sonrisas...

Agradézcanles la herencia porque ahora muchos de ustedes se han convertido en reyes y en magos. ¿O no es así? Y lo mejor que pueden dejarles a sus hijos es esa magia que los convertirá a ellos y ellas también en reyes y en magos…. Y tal vez, dentro de unos años, ustedes recibirán el beso en la frente y así será hasta el fin de los tiempos… 

Feliz noche y feliz día para los reyes Magos, para los reyes de hoy, para los de ayer y los reyes del futuro, porque no hay mejor reino que el mágico, ni mejores reyes que ustedes…

I ara me'n vaig a donar un petó jo també a la meva sàvia Ana Mari, als meus savis Lola i José... i en el cor també al meu savi Alfredo. Tot, ben acompanyat, JiS.

Quins són els teus savis i sàvies?
Ja els hi has donat el teu millor regal?

---

Vols llegir el text, Lc 2,1-21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Gràcies, perdó, compromís

2 de gener de 1817, el jove sacerdot francès Marcel·li Champagnat marxa a viure amb 2 nois encara més joves a una caseta rural de La-Valla-en-Gier.

2 de gener de 2017, l'Institut Marista celebra el 200 aniversari d'aquella data, considerada el seu moment fundacional. El germà Emili Turú, SG escriu aquestes lletres.

GRÀCIES, PERDÓ, COMPROMÍS

2 de gener del 2017. Tal dia com avui, fa exactament 200 anys, Marcel·lí Champagnat iniciava en aquesta casa un projecte que sentia com una crida de Déu i que el cremava per dins.

L’Institut Marista fa avui 200 anys.

I tres paraules brollen en mi davant d’aquest esdeveniment: gràcies, perdó, compromís.

GRÀCIES Aquest és un moment molt adequat per expressar la nostra alegria i el nostre agraïment a Déu pel do de Marcel·lí Champagnat a la seva Església i al món. 

Gràcies per haver suscitat, a través seu, una nova família religiosa per donar a conèixer Jesucrist i fer-lo estimar als infants i joves, especialment als que estan en situació de marginació.

Gràcies pels prop de 38.000 homes que, al llarg d’aquests 200 anys, han professat com a Germans Maristes. Gràcies per tots aquells que van morir sent germans, i els cossos dels quals han estat enterrats, com petites llavors de vida, a molts indrets dels cinc continents. Gràcies també pels qui van ser entre nosaltres durant un cert nombre d’anys, i després van decidir optar  per una altra forma de vida.

Gràcies per la santedat de milers de germans, els quals, freqüentment de manera silenciosa i anònima, ens van ensenyar què significa viure l’Evangeli a la manera de Maria.

Gràcies pels molts milers de laiques i laics que s’han compromès amb la missió marista i amb el desig d’aportar un rostre marià a l’Església. La seva contribució ha estat molt important per al desenvolupament del carisma marista, especialment en els últims 60 o 70 anys. 

Gràcies per tantes generacions d’homes i dones que han estat marcades positivament per l’educació marista i han assimilat i promogut els seus valors, mirant de viure com a bons creients i bons ciutadans. La confiança de cada una de les seves famílies en la institució marista ens omple d’alegria.

PERDÓ De la mateixa manera que donem les gràcies, també brolla un desig profund de demanar perdó.

Perdó per les vegades que no hem estat testimonis dels valors que professem i, en lloc d’edificar, hem estat motiu d’escàndol.

Perdó per les nostres infidelitats a l’alè de l’Esperit: a vegades no hem tingut la valentia de seguir les seves mocions o potser, fins i tot, hi hem anat en direcció oposada.

Perdó perquè, a vegades, paralitzats per la nostra comoditat o les nostres pors, no hem sortit a l’encontre dels nous infants i joves que es troben als marges de les nostres societats, els nous Montagne d’avui.

Perdó perquè en algunes de les nostres institucions, que haurien d’haver estat un lloc segur per a tots els infants i joves, hi ha hagut situacions d’abús que han deixat ferides profundes, sovint per a tota la vida. Perdó, de manera molt particular, als qui van patir aquests abusos perquè, com a institució, no sempre hem actuat amb la delicadesa, rapidesa i fermesa que aquestes situacions demanaven o, potser, no vam fer un esforç suficient per prevenir-les.

COMPROMÍS Avui rebem, després de 200 anys, una herència meravellosa, plena de llums, però també amb les seves ombres. Sobre aquesta herència ens comprometem a construir el futur. Volem donar-nos l’oportunitat d’un nou començament, agafant el millor del passat i oberts a la novetat de l’Esperit de Déu.

Com a Maristes de Champagnat, volem renovar els nostres compromisos amb l’Església i amb el món:

El compromís de construir una Església de rostre marià: oberta, inclusiva, missionera, servidora, especialment, a través de la vivència de cadascun de nosaltres i de les nostres comunitats maristes.

El compromís de millorar contínuament el nostre servei evangelitzador a través de l’educació dels infants i joves que ens són confiats. Una educació integral, inspirada en els valors evangèlics, a l’estil de Maria de Natzaret i Marcel·lí Champagnat.

El compromís de sortir a les perifèries geogràfiques i existencials dels infants i joves, principalment dels que es troben en situacions de pobresa i de més vulnerabilitat.

El compromís de defensar i promoure els drets dels infants davant les Nacions Unides i a les societats on som presents i, particularment, a cadascuna de les nostres institucions educatives.

El compromís d’obrir-nos a les crides de l’Esperit de Déu, present al món i a cadascuna de les nostres vides, a través, especialment, del cultiu de la interioritat.

Comencem aquest any 2017 donant les gràcies, demanant perdó, comprometent-nos. Tant de bo la celebració del bicentenari marista sigui un pas més en la nostra conversió personal i institucional!

Maria, primera deixebla del Senyor, dona fidel i compromesa, la nostra bona Mare, ens acompanya i obre el camí cap a un tercer centenari marista ple d’esperança. Ella, que sempre ho ha fet tot entre nosaltres, continuarà beneint-nos i multiplicant-nos.

Feliç bicentenari!

Vídeo i més informació, enllaç