dimecres, 27 de desembre del 2017

Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 9

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.



El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación
1. Planteamiento de la cuestión de Dios
    1.1. La cuestión de Dios
    1.2. El contexto actual
2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe
3. Dialogo fecultura como instrumento decisivo evangelización
    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación
    3.2. Actores del diálogo fecolectivo de personas LGTIB
    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 
           En el colectivo LGTIB
           En el colectivo fe
    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB
           Lucas 28, 38-43
           Propuestas para el colectivo fe
Oración final
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde a la enumeración de una serie de problemas que identifico en el colectivo fe para un diálogo con el colectivo LGTIB.

diumenge, 24 de desembre del 2017

Aquest seria avui, 2017, el seu nadal

"el profundo amor que ambos se tenían"
"Los jóvenes María y José ya hacía tiempo que se conocían, pues ambas familias vivían a tocar. José procedía de una familia venida a menos, emparentada con la antigua monarquía borbónica, que se había mudado al barrio obrero pocos años atrás. 

Hacían la vida de los jóvenes: vivían con sus padres, llevaban adelante sus estudios, realizaban trabajos esporádicos y daban una importancia capital a sus amigos y a ellos mismos como pareja. 

Sucedió que una de las noches de fin de semana, en una demostración del profundo amor que ambos se tenían, realizando el acto sexual, José dejó embarazada María. Cuando María se lo comunicó a José días después, tuvieron inicialmente una fuerte discusión, ambos espantados, pero al fin, se abrazaron y quedaron dormidos. En esto que en sueños un ángel del Señor les dijo “no tengáis miedo, el hijo que esperáis proviene del amor del Padre a través de la semilla del Espíritu Santo portada por ti, José: María ahora lo portarás nueve meses en tu vientre. Cuando nazca le llamaréis Jesús. Todo esto como ya habían predicho nuestros antepasados”.

Al despertarse, y pese a las dificultades familiares, de organización y económicas, ambos decidieron vivir juntos, la mejor forma de demostrarse su amor mutuo, el que había engendrado el Amor. Siguieron trabajando y estudiando, a la vez que empezaron a hacer una vida más casera de lo que estaban acostumbrados, en cuidado del feto. 
Ya habían pasado casi los 9 meses de gestación cuando José y María tuvieron que desplazarse a la pequeña población de Belén, cuna de la familia paterna, obligados por la nueva legislación internacional sobre protección contra el terrorismo yihadista potenciada por el recién elegido presidente Trump de los EEUU.
El viaje fue de casi 2 días en autobús, uno de los medios más asequibles después de las “low cost” aéreas, pero el avanzado estado de gestación de María ya no les permitía el viaje aéreo. Llegados a media noche a Belén, solamente encontraron alojamiento en un pequeño hostal por horas, incluso sin tiempo de haber limpiado la habitación de los inquilinos anteriores. El mismo José, acompañado de la joven conserje del establecimiento, estudiante de enfermería por las mañanas, ayudaron al nacimiento del Niño."

Enguany he volgut aprofitar el text del naixement de Jesús de l'Evangeli (reedició) que vaig escriure pel treball del meu curs de Ciències Religioses. Veure l'Entrada "Reedició dels evangelis (1)" de 23 de juliol de 2017. Les versions canòniques són les de Lc 2,1-7 i Mt 1,18-25. Amb la intenció de fer arribar la Paraula a tothom, és que vaig escriure aquesta versió. . 

Sé que pot resultar estrany, inclús ofensiu per alguns, però... no representa la encarnació, vida, passió, mort de Jesús, la resurrecció del Crist, un qüestionar contínuament allò establert per estendre l'amor de Déu als qui creuen en ell, de generació en generació? (cfr. Lc 1,46-55). 

Aquest és el meu Nadal d'enguany, compromès amb l'evangeli i amb la missió, desplaçat a un món del qual el meu món ni en parla. 

Aquell va ser el seu Nadal. 
Aquest és el meu Nadal.

Vols llegir el text, Mt 1,18-25?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 21 de desembre del 2017

Votar (sense il·lusió) recordant


Sobre fons groc, avui en dia símbol de la llibertat, en un dia trist, que per a mi no ha estat la "festa de la democràcia", record de dates recents realment importants, 17 d'agost, atemptats a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils (veure Entrada "#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1)", de 18 d'agost i següents; i 1 d'octubre, lluita pacífica i democràtica d'un poble que intentava votar (veure Entrada "1 d'octubre, volem votar" d'1 doctubre.

dimecres, 20 de desembre del 2017

Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 8

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.



El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación
1. Planteamiento de la cuestión de Dios
    1.1. La cuestión de Dios
    1.2. El contexto actual
2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe
3. Dialogo fecultura como instrumento decisivo evangelización
    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación
    3.2. Actores del diálogo fecolectivo de personas LGTIB
    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 
           En el colectivo LGTIB
           En el colectivo fe
    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB
           Lucas 28, 38-43
           Propuestas para el colectivo fe
Oración final
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde a la enumeración de una serie de problemas que identifico en el colectivo LGTIB para un dialogo con la fe.

dilluns, 18 de desembre del 2017

(La meva) filosofia educativa

Fa unes setmanes em van convidar a poder participar d'una taula rodona sobre el jovent, a partir de la sèrie de TV3 Merlí (enllaç). Finalment varem participar diversos persones educadores també algunes estudiants...


Aquella experiència em va donar la idea de recollir en aquesta Entrada algunes de les situacions viscudes durant aquest final de trimestre, amb les notes de la primera avaluació. Un petit ressò del que és la meva filosofia educativa:
  • Un noi havia aprovat les matemàtiques amb un 5'5, sense treballar massa, lliurant les tasques a últim moment i a corre-cuita. El seu comportament a classe, molt variable i inestable. Sortint de classe vaig parlar amb ell per fer-li veure com la seva actitud perjudicava l'estudi de companys que van més justos, cosa de la que n'era ben conscient. En acabar, el vaig preguntar què li semblava suspendre-li l'actitud. La seva resposta va ser, "és just. Potser em maten a casa, però fes-ho". Vaig contestar... "si et maten, avisa'm que aniré al funeral". I vam acabar rient-nos junts.
  • Parlant amb una noia què podíem fer, quin canvi aniria bé per poder aconseguir millors resultats, em va dir que no es podia concentrar per la situació a casa seva, avia, mare... Vaig escoltar-la i animar-la a no ser tan pesimista, cosa que ella reconeixia. Ella va acabar "profe, és molt complicat, però gràcies per preocupar-te"
  • Passats un parell de setmanes de l'inici de curs, una noia m'havia demanat de passar al grup de reforç de matemàtiques, tal com l'any passat. També la mare, en una entrevista m'ho va proposar. Però, davant de la seva actitud de "formigueta treballadora" vaig negar-li aquesta possibilitat, fent-li veure que, val més actitud que aptitud. A les notes d'aquesta avaluació ha tret un 4,2 de conceptes i un 8 d'actitud, feines... Com és lògic, aprova l'avaluació. Estic segur que és una bona sembra per la resta del curs. 
  • Un cas a l'inrevès. La professora del grup de reforç va proposar-me passar-me un noi, veient les seves capacitats. En aquest cas sembla ser que el problema era de desmotivació. Com que ell no volia, vam pactar tots 3 que vindria només un parell de dies de prova. El tercer dia la meva companya va estar fora de l'escola i vaig agafar jo els dos grups. La setmana següent, ja semblava formalitzada la nova situació, i el noi, avança a tota velocitat... tot i que cal seguir acompanyant-lo. 
Val la pena compartir el dia amb aquests nois i noies!

dissabte, 16 de desembre del 2017

Prioritats cristianes

"No ens judiquem més els uns als altres!"
"No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d'escàndol (...) No feu que malparlin del vostre millor tresor! Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat."

El text d'avui correspon a la carta de Pau als romans. Gran part del Nou Testament està format per cartes, les quals servien per comunicar les diverses comunitats que s'anaven formant a mida que el cristianisme s'estenia fora de Palestina. Per tant, són documents interessants per conèixer la realitat d'aquells primers cristians, la seva forma de ser i de fer.

I d'aquest passatge vull referir-me a un parell de punts: el primer, el judici als altres abans que a un mateix, tema que ja havia tocat el mateix Jesús (cfr. Lc 6,37-38) davant de l'actitud que tenien, per exemple, els fariseus. Característica també molt humana, la comparació, la crítica dels altres i la sobrevaloració d'un mateix. I la proposta cristiana és la de treballar-se un mateix i tractar de ser exemple pels altres.

El segon, la prioritat que pretén donar el cristianisme inicial a la justicia i la pau de la comunitat per sobre de "normes menors", com les que fan referència al menjar i el beure.

Palla a l'ull dels altres o viga en el teu?
Generes pau al teu voltant?

Vols llegir el text, Rm 14,13-23?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimecres, 13 de desembre del 2017

Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 7

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.



El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación
1. Planteamiento de la cuestión de Dios
    1.1. La cuestión de Dios
    1.2. El contexto actual
2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe
3. Dialogo fecultura como instrumento decisivo evangelización
    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación
    3.2. Actores del diálogo fecolectivo de personas LGTIB
    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 
           En el colectivo LGTIB
           En el colectivo fe
    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB
           Lucas 28, 38-43
           Propuestas para el colectivo fe
Oración final
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde a la identificación de los actores que participan en el diálogo entre la fe y la cultura.   

dimarts, 12 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 10

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la que fa déu i última.

Cada cop vivim en un món més divers. Persones de llocs, nacionalitats, rases, creences, cultures, formes de pensar diferents. Això és una realitat del Déu que ens ha creat a tots i de la cultura del segle XXI. De vegades passarà que no entendràs o no t'agradarà alguna persona o la seva forma de fer. Mentre no molesti a ningú i sigui una bona persona, l'has de respectar. No gosis ficar-t'hi, és una persona com tu.

De la mateixa manera que han de fer amb tu, pensis com pensis, t'agradi el que t'agradi, estimis a qui estimis...  Si en tens algun problema al respecte, comenta-ho amb algú, no t'ho quedis a dins.

dilluns, 11 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 9

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la que fa nou.

Hi ha molts països del món on nens i nenes petits es veuen obligats a treballar per ajudar a la família, o com esclaus de màfies organitzades i no poden anar a escola. Per tant, no tindran la llibertat ni la possibilitat de fer allò que els hi agradi.

En els nostres països això no sol passar. Però si hi passa, comunica-ho. Per una altra banda, petites tasques d'ajuda al funcionament de casa teva o a l'escola per fer-la millor, no entren en aquest àmbit. Pensa si no, tu, el paper d'ajuda que fan els avis, els pares... fins i tot després de tornar de la seves feines. Són pel bé de la família i de la comunitat. Servint també s'ajuda i es demostra l'estima. 

diumenge, 10 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 8

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la que fa vuit.

Segur que en algunes pel·lícules has vist allò de "les dones i els nens primer!!!". És veritat, en cas de necessitat urgent, els infants i les persones més desvalgudes tenen el dret a ser ajudades primer. 

Si algun cop es dóna alguna situació de perill, pensa en tu, però també en aquells del teu voltant més fràgils, nens i nenes més petits de l'escola, gent gran, algú cec, amb crosses o cadira de rodes...

El que no serveix és pensar, "si passa quelcom ja pensaré en els altres, però mentrestant, jo a la meva". En aquells moments d'emergència o que cal actuar de forma ràpida i gairebé sense pensar, ens surt allò que realment som, com un acte reflex. Per tant, és bo practicar en el dia a dia. Pensa una mica en els altres. 

dissabte, 9 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 7

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la setena.

A molts llocs del planeta hi ha nens i nenes que no poden anar a escola. Així ho pots veure en el documental "Camí a l'escola". Mira'l, t'agradarà. 

Tu que en tens l'oportunitat, aprofita-la, posa-hi atenció, aprèn per ser una persona adulta. A mida que puguis decidir (a casa nostra a partir de 3r de la ESO), escull què vols estudiar, què vols ser de gran i lluita per allò.

divendres, 8 de desembre del 2017

Càntic de Maria

"el meu esperit celebra Déu que em salva"
"Maria digué:
--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles:
el seu nom és sant, i l'amor que té
als qui creuen en ell s'estén de generació en generació."

D'aquest passatge m'interessa sobre tot l'expressió "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva" (Lc 1,46-47)

Els poble jueu en el que va néixer Maria, i també Jesús, era una societat clarament basada en la teologia, "ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'ÚNIC." és el que resa ja el llibre del Deuteronomi (cfr. Dt 6,4). I en aquest càntic es posa en els seus llavis la promesa d'amor cap a totes aquelles persones que hi creuen en Ell. És un primer símbol, abans de l'encarnació de Jesús, que el regne de Déu s'ofereix a tothom.

Déu creador, o allò que pensem que ens ha dut a aquest món, ens ha donat la vida, ens ha donat ja la salvació. Podíem no haver nascut, no haver ésser. Ja només per això val la pena celebrar la Vida!!!  

Què en pots celebrar? 
Quin és el teu càntic?


Vols llegir el text, Lc 1,46-55?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 7 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 6

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la sisena.

La família t'estima. De vegades et pot semblar que els pares són molt durs i els germans, molestons. Però t'estimen més del que et penses. Fes tu també el mateix.

Per una altra banda, hi ha famílies diverses, grans i petites, que viuen juntes o separades, amb pare i mare, o només un d'ells, o amb 2 mares o dos pares, amb els avis... Tant se val, la vida en comú, l'ajuda i l'estima és el que compta. Sàpigues que és així, i respecta-ho.   

dimecres, 6 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 5

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la que fa cinc.

Nens, nenes, joves... sovint ho veig a les classes quan no enteneu les matemàtiques. Molts no us atreviu a preguntar, per por a molestar, a semblar pesats, poc espavilats... Animeu-vos! Ningú no neix ensenyat, ningú no sap de tot. Els vostres pares, educadors, entrenadors, monitors... estem per ajudar-vos. Si necesites alguna cosa, demana-la. Sempre trobaràs algú de confiança. I amb una persona que t'escolti, ja hi ha suficient per començar a caminar i canviar allò que t'amoïna. 

dimarts, 5 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 4

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la quarta.

Alimentació, joc i cura personal i del voltant. Això s'aprèn, com gairebé tot, amb l'exemple. Cuidar casa seva ha de ser llegit en sentit ampli, cuidar el propi cos, la casa (també les persones que hi viuen, és clar), el barri, ciutat, el planeta que ens acull. 

dilluns, 4 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 3

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la tercera.



En els nostres països sembla una  bajanada això de tenir nom i nacionalitat, però en molts llocs del planeta això no és tant evident. Infants que no són inscrits, no compten, no tenen drets, no existeixen... 

També vol dir ensenyar-los a estimar el lloc d'on un és (o a on un emigra) implica arrelar-se, conèixer costums, llengua, art... i participar-hi. En el nostre àmbit concret, a estimar Catalunya, Espanya, Europa...  sigui quina sigui la relació política existent o venidera. 

diumenge, 3 de desembre del 2017

És temps d'advent i nadal, 2017

"Estigueu alerta, vetlleu"
"En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment... El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!»"

Amb aquest passatge acaba l'evangeli de Marc els ensenyaments de Jesús a Jerusalem, abans de començar el relat de la passió, mort i resurrecció. 

I d'aquesta manera també, l'Església ens dóna avís de la propera arribada de Jesús com a infant, com a nadó humà a aquesta Terra, que recordem de forma establerta el proper dia 25. Vetlleu, se'ns diu. Vetllar és estar en guàrdia, ser-ne conscient, restar atent al nostre voltant i al nostre interior.

Les noves tecnologies, simbolitzades amb els mòbils i Internet, se'ns han colat en el nostre dia a dia de forma molt veloç. Aquesta ha estat Potser una de les tecnologies qué s'han estés més ràpidament arreu. Però que hi hagi gairebé més mòbils que persones no vol dir que l'haguem integrat de forma correcta per al nostre bé. Ja comencen a ser usuals els accidents de trànsit o altres petits ensurts per utilitzar el mòbil mentre conduïm, caminem...
  
Però en el sentit que Jesús ens ho recorda també ens està afectant la tecnologia. El vetlleu cristià implica serenor, implica atenció, implica mirar endins i enfora, un parar l'oïda del nostre propi cos i del que ens envolta. D'acord que amb el mòbil podem sentir-nos més a prop d'aquells que no veiem dia a dia, o que viuen en altres països, però... també més lluny d'aquells amb els que convivim de forma habitual. Tot depèn de l'ús que en fem.

Mirar el mòbil mentre caminem no ens deixa fruir del paisatge., dels altres.
Escoltar música amb els cascos no ens permet escoltar al nostre voltant.
Els dits escrivint whatsaps ens ocupa les mans per donar-les als acompanyants.
Fer en-línia la compra del super o de menjar ràpid no ens deixa sentir els olors...

Quin ús fas de la tecnologia? 
Et facilita vetllar?

Vols llegir el text, Mc 13,33-37?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 2 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 2

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la segona.


Dret a conèixer el món en el que vivim vol dir educar en la diversitat, en la complementarietat, en el respecte per les opcions dels altres... Pares, mares, persones educadores... això també s'ensenya respectant els seus punts de vista, acompanyant-los en les seves decisions, pero no imposant-se-les. Tot de forma gradual en el seu desenvolupament com a persones adultes. 

divendres, 1 de desembre del 2017

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 1

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la primera.
Als adults, especialment pares, mares, persones educadores que en tenen cura... recordar que fer possible que tinguin totes les necessitats implica acompanyar-los -assessorar-los, guiar-los, però mai no coartar la seva llibertat- en el seu creixement i maduració com a persones adultes. Per dures que puguin semblar-nos les seves opcions. 


Em recorda això l'inici de la pel·lícula "El último rey de Escocia" (enllaç), amb un jove idealista, acabat de llicenciar Nicholas Garrigan, dient-li al seu pare que no vol cap de les recomanacions pels millors hospitals de la city, i escollint marxar a fer de metge allà on el destí el porti. I el porta cap a Uganda, on troba vocació, llibertat, amor, carrera i...


dijous, 30 de novembre del 2017

Groc, simplement


Amarillo, groc, yellow, jaune, flavo, flava, njano, vàng... pels presoners polítics i el Govern a l'exili. És més...pels drets que ens estan prenent.

dimecres, 29 de novembre del 2017

Serà una ocasió de donar testimoni

"Serà una ocasió de donar testimoni" 
"En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni."

En aquest final de l'evangeli de Lluc, trobem un Jesús que ens dóna avisos del que ha de venir: anuncia la destrucció del temple, i ens parla de les calamitats i tribulacions venideres, tot i que, anunciant la seva nova vinguda acaba animant-nos a redreçar-nos, a alçar el cap, per poder ser alliberats (cfr. Lc 21, 28). Tot molt figurat i apocalíptic.

En el que avui m'aturo en llegir el text és en la inclusió que fa Jesús de les sinagogues d'entre els llocs on ens portaran quan agafats i perseguits. Incloure-les juntament amb les pressons i els palaus de reis i governadors implica, al meu parer, que "els cristians coherents amb el missatge, que és Crist mateix", es veuran perseguits també pel poder eclesiàstic. I aquest poder en aquell moment era el jueu, però ara, per nosaltres és el cristià institucionalitzat.

Aqui rau el quid de la qüestió. Quin és el Missatge? De què cal donar testimoni? Per a mi, el de l'amor; com el d'Ell, que ens estimà en el món; com Ell mateix, que ens estima fins el final (cfr. Lc 13,1). 

Quin és, per a tu, el Missatge?


Vols llegir el text, Lc 21,12-19?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 28 de novembre del 2017

Prego per la seva jubilació, senyor bisbe

Llegia algunes declaracions de l'arquebisbe de València, Cañizares a una entrevista a La Razón de diumenge passat: 
«Los obispos debimos ser más claros ante el soberanismo»
El arzobispo de Valencia lamenta que en Cataluña «nadie hable de pobres» 
y avisa: «Si educa el Estado no hemos salido de la dictadura».
«No se puede ser independentista y buen católico»

No he llegit l'entrevista sencera, però coneixent-lo, en tinc suficient per reflexionar en veu alta i deixar anar algunes preguntes:
  • Creure que bisbes «más claros ante el soberanismo» hagués solucionat l'independentisme és ser d'una ingenuïtat extrema o d'un pensament absolutista. Més mà dura? Excomunió pels cristians catalans? exclusió pels no cristians? Quina és la seva proposta, senyor bisbe? 
  • Opinar, sense conèixer més que superficialment, que a Catalunya «nadie hable de pobres» és d'una soberbia extrema. A la fotografia de més amunt em remeto. Infinitat d'entitats, d'Església i de la societat civil, fan una tasca encomiable. Què en pensarà el seu germà, cardenal Omella, de les seves paraules?
  • Afirmar que «Si educa el Estado no hemos salido de la dictadura» és un atac directe no només a Catalunya si no a l'Estat espanyol, a la societat en general i als 40 anys d'aquesta  democràcia adolescent en la que vivim. Quina és la seva proposta de model educatiu? Què hi ha de l'Acord entre la Santa Seu i l'Estat sobre Ensenyament i Assumptes Culturals de 1969? 
  • I a la última afirmació, «No se puede ser independentista y buen católico»...  si ser catòlic, és ser el que vostè representa, preferiria no ser-lo. Sovint s'ha dit que el senyor Rajoy ha estat el més gran creador d'independentistes; jo crec que vostè se li apropa en el que respecte a allunyats de l'Església, que no del Crist. Aquell Jesús que s'apiadava dels que creien en Ell i els donava la salvació. 
Per acabar, demanant un més gran diàleg entre Catalunya i Espanya, entre fe i la cultura, recullo novament la pregària de l'entrada "1 d'octubre, volem votar".
Estimeu els vostres enemics, pregueu pel qui us persegueixen
diu l’Evangeli. I així procuro fer-ho,
en aquest esperit exultant de multitud, en aquesta claror de tarda,
amb amor per Catalunya –i les Illes, i València–,
amb respecte per Espanya, per Europa,
amb molta fam de pau i de llum per al món.
Prego pels qui no volen deixar votar
ni sí, ni no, ni en blanc, ni abstenció: no votar ningú, i prou,
perquè gràcies a ells apreciem més el valor suprem de la paraula,
dels arguments, de la democràcia, que tan sovint menystenim;
perquè algun dia entenguin que Espanya no és només d’ells,
sinó de tots els pobles que hi vivim i que l’hem feta,
i que si la volen només seva respectin que vulguem marxar-ne;
perquè comprenguin que la suma és superior a la unitat,
que negar l’existència de l’altre és l’arrel de tants mals,
que el dret a la veu i la justícia estan per sobre de les lleis humanes;
perquè algun dia respectin les llengües i cultures
que ara menyspreen, ignoren, divideixen i arraconen
amb tanta prepotència, amb tanta hostilitat.
I prego per nosaltres, tan sovint enemics nostres,
tan donats a dividir-nos furiosament,
tan equívocs, tan covards, tan mesells, tan bufanúvols,
perquè tinguem la convicció, la imaginació i el coratge
que ens caldran en les hores difícils que s’acosten.

dilluns, 27 de novembre del 2017

Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 6

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.


El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación
1. Planteamiento de la cuestión de Dios
    1.1. La cuestión de Dios
    1.2. El contexto actual
2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe
3. Dialogo fecultura como instrumento decisivo evangelización
    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación
    3.2. Actores del diálogo fecolectivo de personas LGTIB
    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 
           En el colectivo LGTIB
           En el colectivo fe
    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB
           Lucas 28, 38-43
           Propuestas para el colectivo fe
Oración final
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde a lo que representa el diálogo entre la fe y la cultura para el proceso de evangelización. Inicialmente lo reflexiono a partir del esquema básico de la teoría de la comunicación.   

dissabte, 25 de novembre del 2017

Crist Rei de l'Univers (Crist, germà i salvador)

"Quan el Fill de l'home vindrà" 
"Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:"

Aquest text és l'habitual amb el que l'Església dóna per finalitzat el cicle anual abans de començar el temps dedicat a l'advent. En l'entrada  "Necessitem referents: Toni Comín" de 6 de juliol de 2016 ja el vaig  treballar. En aquesta Entrada d'avui vull tocar dues senzilles idees a partir del mateix text.

La primera. El passatge es conegut com "El judici final" en la seva versió catalana o "El juicio de las naciones", en la seva versió castellana. Petita diferència, però important, si s'agafen les paraules en la seva literalitat.

El dia final ens jutjarà Jesús segons les nostres accions "--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu." (Mt 25,40) o "»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi." (Mt 25,45). Les accions que fem o deixem de fer als més petits, corresponen a persones o a nacions? M'agrada més la versió catalana, jutjar a cadascú per les seves accions. Jutjar les nacions em porta a pensar en exclusió, generalització... i en el cas pitjor... genocidi. 

Segona idea. El text parla de Crist Rei, títol que ja ve d'antic, tot i que en aquell context identificava un rei proper, just, preocupat pel seu poble. Aquesta festivitat de "Crist Rei de l'Univers" es celebra des del 1925 a partir de l'Encíclica Quas Primas del papa Pius XI. No puc dubtar de la bonesa del pontífex en escriure-la per a promoure la pau de Crist arreu, però a mi m'hagués sonat millor com a "Crist, germà i salvador nostre". 

En quin Crist hi creus tu?  

Vols llegir el text, Mt 25,31-46?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 23 de novembre del 2017

Reedició dels Evangelis (4)

Continuo la sèrie que encetava amb l'entrada "Reedició dels Evangelis (1)" de data 23 de juliol. En ella explico les motivacions que m'han portat a escriure aquesta nova versió d'alguns passatges dels evangelis, que no és més que apropar aquesta bona notícia a les persones LGTIB de bona voluntat. Pots seguir la resta de la sèrie des de l'etiqueta Drets Cristians o Drets LGTIB de la columna de la dreta.

Avui toca el passatge del petó de Judes.
El beso de la traición en el monte de los olivos, transformado en un túnel de metro. (Fotografia y texto de Bayona, Circus Christie)
Versió canònica 
|
|
Versió revisada  

"Uno de los doce discípulos, el llamado Judas Iscariote, fue a ver a los jefes de los sacerdotes  y les preguntó: – ¿Cuánto me daréis, si os entrego a Jesús?
Ellos señalaron el precio: treinta monedas de plata. A partir de entonces, Judas empezó a buscar una ocasión oportuna para entregarles a Jesús"
(Mt 26,14-16)



"Todavía estaba hablando Jesús, cuando Judas, uno de los doce discípulos, llegó acompañado de mucha gente armada con espadas y palos. Iban enviados por los jefes de los sacerdotes y los ancianos de los judíos. Judas, el traidor, les había dado una contraseña, diciéndoles: –Aquel a quien yo bese, ese es. ¡Apresadlo! Así que, acercándose a Jesús, dijo: –¡Buenas noches, Maestro! Y le besó.  Jesús le contestó: –Amigo, lo que has venido a hacer, hazlo. Entonces los otros se acercaron, echaron mano a Jesús y lo apresaron.

(Mt 26, 47-50)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|


Uno de los fieles amigos de su grupo musical no fue una tarde al ensayo, excusándose como enfermo. En cambió fue a encontrarse con el párroco de una las iglesias más ortodoxas de la ciudad. Allí pactó con él un precio de 2500 EUR por entregarles a Jesús. A partir de ese momento, pensó como podía hacerlo.


Cuando se encontraban en la discoteca, en pequeños grupos, algunos dormidos en los sofás, bajó por las escaleras Judas, acompañado de algunos policías y jerarcas sin el cleriman, entre ellos el párroco protagonista de la traición. Judas se acercó a Jesús, le pidió acercarse a los aseos y allí, en la intimidad de una de las cabinas, ejecutando así la señal. Jesús que ya intuía lo que iba a pasar, se dejó llevar con docilidad.
Com et sents davant aquesta reedició?
Els joves ja no tenen consciència de la pesseta; com ho seran de les monedes de plata?
En el nostre temps actual, a qui aniria Judes buscant recompensa per lliurar-los Jesús?

dimecres, 22 de novembre del 2017

Dia dels Drets (i deures) dels Infants

A l'escola hem tornat a treballar aquesta proposta a partir del que passa amb els infants immersos en els processos de moviments de refugiats entre països per situacions de guerres o altres. Enguany es va utilitzar el següent vídeo (enllaç) de la ciutat d'Homs, al Síria.


Enguany es volia treballar el dret l'oci, que queda recollit a la Convenció dels Drets dels Infants (enllaç) de la següent manera...
Artículo 31  
1. Los Estados Partes reconocen el derecho del niño al descanso y el esparcimiento, al juego y a las actividades recreativas propias de su edad y a participar libremente en la vida cultural y en las artes. 
2. Los Estados Partes respetarán y promoverán el derecho del niño a participar plenamente en la vida cultural y artística y propiciarán oportunidades apropiadas, en condiciones de igualdad, de participar en la vida cultural, artística, recreativa y de esparcimiento.
Felicitats per la iniciativa, amb un molt bon material de base, i ben programada si es va treballar en petits grups a les aules. La posada en efecte no sé valorar-la clarament. Els nois i noies, uns 800 a la sala d'actes, no sé quin és el missatge que van copsar. Una alumna provinent del Liban, nouvinguda fa pocs mesos, em va dir que s'havia emocionat; la resta, que ho veuen molt de lluny, no van dir res, una activitat més de les moltes que s'ofereixen a l'escola. 

Jo continuo pensant que, tot i la necessitat de continuar parlant i lluitant pels drets dels infants, en alguns àmbits s'han de treballar més els deures dels infants. 

A casa nostra n'és un dret, ajudar-los a valorar el deures, un deure, treballar pels drets dels altres.