El bé i el mal

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"stop doing wrong and start doing right"

"If you really want to live, you must stop doing wrong and start doing right. I, the Lord God All-Powerful, will then be on your side, just as you claim I am. Choose good instead of evil! See that justice is done. Maybe I, the Lord All-Powerful, will be kind to what's left of your people."

---

El text d'avui correspon al llibre del profeta Amós, de l'Antic Testament, aquella part de la Bíblia cristiana que compartim amb els fidels jueus. I és interessant veure com avança la creença en Déu amb la vinguda del Crist. La traducció del text és aquesta: "Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals; potser llavors el Senyor, Déu de l'univers, s'apiadarà dels supervivents de Josep.".  Fixem-nos-hi bé, ja al s. VIII aC hi havia gent que cercava i proposava una vida de bé davant del mal que també hi existia, com ara.

Anem per parts. El text és una crida a la recerca del bé i a allunyar-se del mal, "Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure", sentiment que mou a moltes persones, no només les fidels cristianes o jueves; al meu parer la recerca del bé i la felicitat està en el cor de les persones. L'altre cosa són les situacions que ens anem trobant a la vida i com les gestionem en fer les nostres opcions. 

Segon punt: el text que marca l'Església per a ser llegir avui dimecres 1 de juliol és Am 5,14-15.21-24, saltant-se els versets 16 a 20 que diuen el següent: "Això diu el Senyor, Déu sobirà: «Hi haurà planys per tots els carrers, cridaran ais per totes les places. Convocaran al dol la gent del camp, i a plànyer-se, els ploraners d'ofici. Quan passaré entre vosaltres hi haurà planys per totes les vinyes.» Ho diu el Senyor. El dia del Senyor Ai dels qui anhelen el dia del Senyor! Què n'espereu, d'aquell dia? Serà un dia de fosca i no de llum. Serà com l'home que fuig d'un lleó i es troba amb un ós; es refugia a casa, repenja la mà a la paret, i el pica una serp. ¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum, el dia del Senyor? Serà un dia de tenebres, sense gens de claror.". Com es pot veure les línies suprimides tenen el caire d'advertència, arribant a fer por, totalment diferent a l'anterior. Censura dirà algú, selecció dirà algú altre. El que està clar és que l'equip selector dels textos litúrgics ha optat per reforçar els versets 14,15, 21, 22, 23 i 24. En una comprensió simplificada del que és el cristianisme ja em sembla bé, però per a aquells que volen aprofundir en els textos és bo llegir el text sencer i pregar amb el que hi ha i amb el que s'hi suprimeix. 

Tercera idea: el be i el mal són idees genèriques que poden encabir diferents concrecions. Per un infant el bé és esperar a que el semàfor es posi verd i el mal, saltar-se'l, en canvi la filosofia, l'ètica amplien la reflexió fins el punt que deixar morir a una persona podria ser un bé menor si és per salvar-ne moltes altres. El que de vegades alguns polítics han anomenat "danys col·laterals". 

En un curs en línia que he fet aquests mesos de confinament l'animador ens feia la següent reflexió: no heu pensat que sempre són els altres els que fan les coses dolentes, els qui s'equivoquen, els qui ataquen... i tu qui les fas bé i tens sempre la raó? no pensaran els altres també el mateix? No serà que entre el bé i el mal hi ha tot un ventall de matisos? que ningú no te mai la raó absoluta? Que no hi ha només dues direccions? 

A part de l'opció pressa cada moment, també són importants les motivacions que ens duen a prendre-la. Invitació a la reflexió personal, a mirar-se cadascú a ell mateix. I ja per acabar, un desig...

Cerca el bé,els altres també ho fan 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text del profeta Amós 5,14-24?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Profetes majors, menors i actuals

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

El capítol de títol “Aberfan”, de la tercera temporada de la sèrie “The Crown”, narra els fets de 1966 en el petit poble miner de mateix nom (Gales), amb el despreniment d’una de les piles de runa que va sepultar part del poble i les escoles, amb més de 144 (persones) mortes, 116 d’elles, infants. Una de les escenes presenta als directius de la gestora i el ministre de Gales davant del poble en assemblea: un guirigall en el que s’especula sobre les pluges torrencials, la confluència d’una multitud de condicionants extraordinaris: sobre el partit laborista en el poder o el dels Tories -el de l’antic govern que aprovà l’extracció- … com a responsables directes de la tragèdia, quan una dona s’aixeca i, cridant, recorda els moviments subterranis que els miners ja notificaven de feia anys, “ja li vaig escriure temps enrere” diu: una profetessa del seu temps.

Aberfan (Gales), segons recreació The Crown (Netflix)

Els llibres profètics de la Bíblia recullen a Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel (coneguts com els majors) i a Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies (els menors) a partir del seu especial do de contacte amb la divinitat. En altres paraules, persones capaces d’interpretar indicis que passen desapercebuts pels altres i de predir el futur a partir d’ells. (Persones) profetes sempre han existit, també Jesús ho és per a les musulmanes. En el temps actuals aquests son alguns dels que jo hi trobo:

A Isaïes el trobo més que mai en les mestres i educadores, en les filòsofes i en totes aquelles persones que ensenyen a pensar, que promouen la recerca i la creació de la veritat, que prevenen davant les estratagemes dels mitjans de comunicació i les xarxes, les que desvelen les fake news (cfr. Is 5,20). 

Identifico a Jeremies entre les que ens alerten de la política excloent, dels nacionalismes exagerats, dels imperis en decadència, les potències atòmiques, les dictadures… com les d’Egipte, Filistea, Moab i altres en els seus temps (cfr. Jer 46,1). 

Ezequiel és qui instrueix sobre la submissió a les marques i al seguiment  sense fi dels influencers, del desig únic dels diners, de l’enveja per l’altre i la no auto acceptació, de l’individualisme i dels likes de les xarxes, ídols contemporanis (cfr. Ez 18,5-6). 

El Daniel d’avui és qui lluita contra els governants que reneguen del do de la paraula, els prevaricadors, els militars i armats que pretenen només la força, els administradors que amaguen caixes B, dels jutges no justos (cfr. Dn 2,2-3). Els que descobreixen l’establishment a l’ombra, els poders fàctics que s’escuden en les lleis, la tradició i la constitució per mantenir els seus privilegis per sobre del poble.  

Trobo nous Osees en aquells que gosen sortir de l’armari davant família, amics, societat i esglésies. Els qui cerquen dins el cor, preguen al Déu Amor i opten per viure des d’ell i no pas des d’un holocaust, un sacrifici en soledat o en família tradicional a la que no satisfaran. El Déu cristià mostra que també hi pot haver amor a les unions de fet, les parelles estables, les convivències o el poliamor; tal com en el matrimoni, la vida presbiteral i religiosa (cfr. Os 6,6). 

Veig a Joel en les activistes i organitzacions que lluiten contra la desforestació del gran pulmó mundial de l’Amazones, del desgast del planeta, de la futurible manca de recursos… També en que ens avisa sobre les grans corporacions i l’especulació alimentària, com a noves llagostes famulenques (cfr. Jl 1,7).

En els nostres dies els Abdies ens avisen contra els que callen en créixer els extrems, contra els que giren el cap davant la injustícia aliena, els qui adormits pel consum i el capitalisme no volen veure allò que passa al seu costat (cfr. Abd 1,11).

Tal com la terra i les cases per a Miquees (cfr. Miq 2,1-2), també avui plataformes i moviments socials, i encara alguns sindicats, defensen les classes treballadores i les propietats, delaten els opressors, als que juguen amb el dret a l’habitatge, especulen amb els subministraments bàsics i aguaiten la vida digna.

Els millors Nahum són les imatges de l’Ebre o el Mississipí desbordats, dels palaus venecians inundats, del Katrina desbocat, el gel dels pols fonent-se, els atols i corals superats i desapareguts, l’esquinçament de la capa d’ozó o la natura feresta, vencent presses, desviaments i comportes (cfr. Nah 2, 6-8). 

I mirant l’Església endins, com Malaquies al Temple (cfr. Mal 2,8), molts i moltes, també Francesc, no callen més davant un clericalisme exagerat, una jerarquia mal entesa, una dignitat laical definida però no assumida, una dona encara en segon terme. 

Com a principals característiques de la persona profeta trobo la curiositat, la indagació, l’atenció, la lectura dels signes dels temps… i el valor per denunciar el que consideren no humà, entre d’altres. Si confirmes algunes d’aquestes  com a dons rebuts, t’engresco a continuar escrivint, on ves tu, en els temps actuals, a Amós, Jonàs, Habacuc, Sofonies, Ageu o Zacaries.

---

https://elpunxo.wordpress.com/

Aquest article va ser publicat en el núm. 118 de la revista L'AGULLA de gener de 2020 amb el mateix títol, "Profetes majors, menors i actuals".

Sínode de joves, octubre 2018 (1)

"al teu costat per alliberar-te"

"Jo vaig replicar: --Ah, Senyor, Déu meu! Sóc massa jove. Com sabré parlar? El Senyor em respongué: --No diguis que ets massa jove. Vés on jo t'enviaré, digues el que jo t'ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat per alliberar-te. T'ho dic jo, el Senyor."

---

El proper mes d'octubre, entre els dies 3 i 28, es durà a terme la XV Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes sobre la Joventut, el que en format col·loquial s'ha anomenat Sínode sobre els Joves (enllaç). 

Com és lògic, són moltes les tasques i reunions prèvies de preparació, així que a partir d'ara dedicaré alguna de les Entrades del Bloc a aquest esdeveniment. Una d'elles, i a la que m'aturo avui, aquesta, la carta de convocatòria de Francesc.

CARTA DEL SANTO PADRE FRANCISCO 

A LOS JÓVENES CON OCASIÓN DE LA PRESENTACIÓN DEL DOCUMENTO PREPARATORIO 

DE LA XV ASAMBLEA GENERAL ORDINARIA DEL SÍNODO DE LOS OBISPOS

Queridos jóvenes: 

Tengo el agrado de anunciarles que en el mes de octubre del 2018 se celebrará el Sínodo de los Obispos sobre el tema «Los jóvenes, la fe y el discernimiento vocacional». He querido que ustedes ocupen el centro de la atención porque los llevo en el corazón. Precisamente hoy se presenta el Documento Preparatorio, que les ofrezco como una “guía” para este camino. 

Me vienen a la memoria las palabras que Dios dirigió a Abrahán: «Vete de tu tierra, de tu patria y de la casa de tu padre a la tierra que yo te mostraré» (Gen 12,1). Estas palabras están dirigidas hoy también a ustedes: son las palabras de un Padre que los invita a “salir” para lanzarse hacia un futuro no conocido pero prometedor de seguras realizaciones, a cuyo encuentro Él mismo los acompaña. Los invito a escuchar la voz de Dios que resuena en el corazón de cada uno a través del soplo vital del Espíritu Santo. 

Cuando Dios le dice a Abrahán «Vete», ¿qué quería decirle? Ciertamente no le pedía huir los suyos o del mundo. Su invitación fue una fuerte provocación para que dejase todo y se encaminase hacia una tierra nueva. Dicha tierra, ¿no es acaso para ustedes aquella sociedad más justa y fraterna que desean profundamente y que quieren construir hasta las periferias del mundo?
Sin embargo, hoy, la expresión «Vete» asume un significado diverso: el de la prevaricación, de la injusticia y de la guerra. Muchos jóvenes entre ustedes están sometidos al chantaje de la violencia y se ven obligados a huir de la tierra natal. El grito de ellos sube a Dios, como el de Israel esclavo de la opresión del Faraón (cfr. Es 2, 23).
Deseo también recordarles las palabras que Jesús dijo un día a los discípulos que le preguntaban: «Rabbí […] ¿dónde vives?». Él les respondió: «Venid y lo veréis» (Jn 1,38). También a ustedes Jesús dirige su mirada y los invita a ir hacia Él. ¿Han encontrado esta mirada, queridos jóvenes? ¿Han escuchado esta voz? ¿Han sentido este impulso a ponerse en camino? Estoy seguro que, si bien el ruido y el aturdimiento parecen reinar en el mundo, esta llamada continua a resonar en el corazón da cada uno para abrirlo a la alegría plena. Esto será posible en la medida en que, a través del acompañamiento de guías expertos, sabrán emprender un itinerario de discernimiento para descubrir el proyecto de Dios en la propia vida. Incluso cuando el camino se encuentre marcado por la precariedad y la caída, Dios, que es rico en misericordia, tenderá su mano para levantarlos. 

En Cracovia, durante la apertura de la última Jornada Mundial de la Juventud, les pregunté varias veces: «Las cosas, ¿se pueden cambiar?». Y ustedes exclamaron juntos a gran voz «¡sí»”. Esa es una respuesta que nace de un corazón joven que no soporta la injusticia y no puede doblegarse a la cultura del descarte, ni ceder ante la globalización de la indiferencia. ¡Escuchen ese grito que viene de lo más íntimo! También cuando adviertan, como el profeta Jeremías, la inexperiencia propia de la joven edad, Dios los estimula a ir donde Él los envía: «No les tengas miedo, que contigo estoy para salvarte» (Jer 1,8). 

Un mundo mejor se construye también gracias a ustedes, que siempre desean cambiar y ser generosos. No tengan miedo de escuchar al Espíritu que les sugiere opciones audaces, no pierdan tiempo cuando la conciencia les pida arriesgar para seguir al Maestro. También la Iglesia desea ponerse a la escucha de la voz, de la sensibilidad, de la fe de cada uno; así como también de las dudas y las críticas. Hagan sentir a todos el grito de ustedes, déjenlo resonar en las comunidades y háganlo llegar a los pastores. San Benito recomendaba a los abades consultar también a los jóvenes antes de cada decisión importante, porque «muchas veces el Señor revela al más joven lo que es mejor» (Regla de San Benito III, 3). 

Así, también a través del camino de este Sínodo, yo y mis hermanos Obispos queremos contribuir cada vez más a vuestro gozo (cfr. 2 Cor 1,24). Los proteja María de Nazaret, una joven como ustedes a quien Dios ha dirigido su mirada amorosa, para que los tome de la mano y los guíe a la alegría de un ¡heme aquí! pleno y generoso (cfr. Lc 1,38). 

Con paternal afecto, FRANCISCO 

Vaticano, 13 de enero de 2017

Tinguis l'edat que tinguis, pensa-hi i respon tu mateix les preguntes que fa el Pontífex: Vols una societat més justa i fraterna? Sents un impuls a posar-te en camí? Es poden canviar, les coses? Doncs no tinguis por, que hi sóc amb tu, per a salvar-te (cfr. Jer 1,8).

Què se m'ha pujat al cap?
Què en tinc al cap?

---

Vols llegir el text, Jr 1,4-19?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cuaresma 2018, semana V, sábado

"Ellos seran mi pueblo, y yo seré su Dios"

"Luego diles: ‘Esto dice el Señor: Voy a sacar a los israelitas de entre las naciones a donde han ido a parar; los reuniré de todas partes y los haré volver a su tierra. 22 Haré de ellos una sola nación en este país, en los montes de Israel, y tendrán un solo rey. No volverán a estar divididos en dos naciones ni separados en dos reinos. 23 Tampoco volverán a mancharse adorando ídolos repugnantes ni cometiendo toda clase de pecados. Yo los libraré de todas las infidelidadesj que han cometido y los limpiaré de sus pecados. Ellos serán mi pueblo y yo seré su Dios."

---

Hace unos días, el 14/02/2018, miércoles de ceniza, presentaba en este mismo Blog la entrada con título "És temps de quaresma 2018". Esta entrada le da continuidad con la aportación de quien esto escribe al folleto de cuaresma 2018 (enlace) de la ONGD SED.

Con la conquista del reino de Judá por Babilonia, la destrucción de Jerusalén y el Templo (586 a.C.) la crisis social, política y religiosa fue mayúscula. Muchos de los desterrados, llegaron a abrazar la forma de vida de los babilonios. El Israel tal y como había sido vivido, parecía ir a desaparecer. Pero aquella cautividad supuso también una purga de la idolatría en los corazones del pueblo desplazado, fueron más fieles a Él en Babilonia que en Jerusalén. La promesa del Señor les dio esperanza y se cumplió.

Dudas similares debía vivir el grupo de seguidores de Jesús los días antes de Pascua. Sabiendo de la enemistad de los fariseos y de la profecía del sumo sacerdote contra Jesús, se preguntaban ¿Vendrá a la fiesta, o no? (Jn 11, 45-57).
Mirando el mundo muchos pudieran pensar lo mismo, cambio climático, falta de agua, desastres de la naturaleza… pobreza extrema, exclusión, terrorismo, crisis social…

Y nuestra Iglesia española y europea parece que dejó de florecer hace tiempo. ¿Cómo creer ante este panorama?

Si quieres acceder al folleto entero... enlace

¿Cómo creer ante este panorama? 

---

Vols llegir el text, Ez 37, 21-28?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

El dejú que plau a l'Abba

"En tot moment el Senyor et conduirà"

"Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar,
si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents,
llavors la teva llum s'alçarà en la foscor,
el teu capvespre serà clar com el migdia.
En tot moment el Senyor et conduirà,
en ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós
i seràs com un hort amarat d'aigua, com una font que mai no s'estronca.
Reconstruiràs les ruïnes antigues,
consolidaràs els fonaments abandonats segles i segles.
Et diran: Reconstructor de muralles, repoblador de ciutats."»"

---

Aquest text del profeta Isaïes, que correspon al dissabte després de Cendra, ens dóna les pautes que el Senyor ens posa per a que Ell ens condueixi. El text en català es titola "El dejuni que plau al Senyor", en castellà "El verdadero Ayuno". 

Però aquestes pautes són les del Senyor d'Israel, les del Déu dels jueus, el Déu de la Llei. El nostre Déu Pare, l'Abba de Jesús de Natzaret, el Déu dels cristians és un xic diferent. Enfront d'un Senyor de la nació, se'n presenta un pare bondadós, com aquell a qui s'adreça Jesús pregant a Getsemaní poc abans de ser arrestat (cfr. Mc 14,32-36).

I dins d'aquest context de canvi de paradigma és on es hem de preguntar... quin és el dejú que plau a Abba? quin és el dejú que se'ns demana en aquesta Quaresma? Francesc en la seva homilia de divendres passat a la casa de Santa Marta (enllaç) ens diu que el dejú veritable és el que resta atent al proper. No es pot fer penitència i ser injust amb els altres. 

Quin és el dejú que practiques?
Quin valor li en dones?

---

Vols llegir el text, Is 58,1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

L'enteniment bé de lluny i va creixent

"El missatger de l'aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve!"

"El Senyor de l'univers us diu: Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres cerqueu. El missatger de l'aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve!...

El Senyor de l'univers us diu encara: Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos. Acusaré amb promptitud els qui practiquen bruixeries, els adúlters, els perjurs, els qui estafen el sou dels jornalers, els qui oprimeixen les viudes i els orfes, o maltracten els immigrants, sense cap por de mi."

---

Aquesta Entrada vol donar continuïtat a la del dia 7 d'aquest mateix mes, "Créixer i enfortir-se, plens d'enteniment". I ho faig anant-me ara a l'Antic Testament, al llibre del profeta Malaquies, on ja trobem una notícia de l'arribada del Senyor de l'Univers. d'aquell nen Jesús. La imatge que acompanya és dels profetes Malaquies, Daniel i Ezequiel, pintura del museu de Saragossa.

La història de Salvació que Déu va dissenyar pels homes i les dones ve de lluny. Segons la nostra tradició "Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües." (cfr. Gn 1,1-2) o també "Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi." (cfr. Jn 1,1-2).

I continua aquesta història amb la revelació de Déu en la figura de Jesucrist "El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat." (cfr. Jn 1,14). 

Però entre mig hi havia ja anuncis d'aquesta revelació, anuncis que ens feren alguns dels profetes, com ara Malaquies, "El missatger de l'aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve!...".

Abans que es faci de dia, ja s'albira l'albada. Abans que arribi la nit, es va notant la foscor. Abans que arribi l'incendi, ja s'olora. Abans que...

Què és el que s'albira avui en dia? 

---

Vols llegir el text, Ml 3,1-5?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Amor GLTIB, en silenci impossible

"Estima-la com el Senyor estima"

"El Senyor em va dir: --Vés encara, i estima una dona estimada pel seu marit i adúltera. Estima-la com el Senyor estima la gent d'Israel, tot i que ells van amb altres déus i es deleixen per pastissos de panses."

---

Ara que està a punt de començar el nou curs escolar, vull donar continuïtat a l'Entrada "Dignitat humana, dignitat GLTB també" de 30 de juny passat.

Durant els primers dies de juliol es van desenvolupar diverses activitats dins de l'anomenat Orgull Gai, el de 2016. La part més visible han estat les festes i manifestacions, però també es van dur a terme tota una altra sèrie d'altres activitats (mostres, debats, tallers...) amb l'objectiu d'anar més enllà, lluitar pels drets de les persones, ajudar a aquelles que es troben en alguna situació problemàtica... a sentir-se orgullosos del que són.

Del manifest de la celebració extrec 3 idees interessants per l'àmbit vocacional i laboral en el que em moc. Els textos en cursiva són els del propi manifest, la resta són reflexions pròpies. 

• "Denunciem l’exclusió, la violència, la representació que es fa de nosaltres socialment, oblidant que som molt més que la nostra identitat de gènere o la nostra orientació afectivo-sexual. Desmuntem amb la nostra presència i participació totes aquelles pressions i visions homogeneïtzadores. La diversitat és el que enriqueix la nostra societat, no l’ocultem!"

L'homogeneïtzació, probar de reduir-ho tot a iguals o a ben poques classificacions, és una forma d'exclusió. Si no ho vius, és difícil que ho entenguis.

• "Volem que la realitat LGTBI entri en positiu a les escoles i instituts, així com a altres espais de l’educació i el lleure, per ensenyar a les noves generacions la pluralitat del gènere humà, superant el binarisme i la visió heterocentrista."

El silenci, el fer ulls cecs a veure que no existeix, és una forma d'exclusió, a més d'una actitud curta de mires, covard i sibil·línament xenòfoba.

• "Exigim la implantació de protocols adequats a tots els centres educatius per combatre l’LGTBfòbia, l’assetjament i l’exclusió de qualsevol persona per raons d’identitat de gènere o orientació sexual. Cal acabar de manera definitiva amb el bullying a les escoles. Ni un menor més pot passar per aquest infern! No podem permetre cap altre suïcidi com el del passat desembre."

Actuar quan la situació explota és de responsabilitat. L'estudi de l'estat de la qüestió, la reflexió, la disposició de mesures per assumir i prevenir és d'avançats al propi temps.

El passat curs 2015-16 va ser un dels més durs per l'Institut Marista i per la Fundació Champagnat, actual ens gestor de les obres educatives, socials i altres a Catalunya, arrel de tota la sèrie d'informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre suposats abusos sexuals. Tot i que ja s'estava duent a terme un procés formatiu sobre el tema des d'uns pocs anys abans, aquest s'ha accelerat per arribar el més aviat possible a ser una realitat pels equips directius, per tot el personal, per les famílies, així com pels propis infant i joves. Tot i les corredisses i els nervis, es va accelerar i es va caminant, i això és molt bo.

A l'escola i altres entitats vinculades s'estan donant passes amb un protocol d'abusos sexuals i això és molt bo. En una de les reunions, llàstima d'anar sempre a corre-cuita, es va mencionar la pròpia subjectivitat per saber el que és o no correcte, i també, d'evitar relacions "no habituals"; quina és la objectivitat de les diverses subjectivitats? què vol dir "no habitual"? Cadascú pot entendre allò que més li convingui per a la seva pròpia tranquil·litat i la del conjunt.

Hi ha certa visió de més enllà? Hi ha valentia d'anar-hi? Serem capaços de ser profetes en el món d'avui? Fins a quin punt? Hi caben dins dels "nous tipus de Montagne" que detectem avui en día aquells que tenen diferent orientació sexual? Aquells infants i joves que només volen sentir-se còmodes entre els altres infants i joves, només volen mostrar els seus sentiments, només volen estimar i ser estimats. Com concorda la nostra opinió, acció o abstenció amb la misericòrdia que se'ns demana des de l'any jubilar?

Com li devia resultar al profeta Osees el fet d'haver de respondre la demanda del Senyor d'acollir la dona infidel? (cfr. Os 3,1-5). Quants cops ha acollit el Senyor al seu poble d'Israel? a la seva Església? a tots els seus fills, cristians i cristianes? a la humanitat sencera? També en aquells casos que poden tocar més la fibra de la societat, no? 

El silenci, arregla les situacions?

Enfrontar-s'hi és difícil, però l'únic camí, o no?

---

Vols llegir el text del Profeta Osees, Os 3, 1-5?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Dignitat humana, dignitat GLTB també

Dimarts passat, 28 de juny, es celebra a molts països del món l'anomenat Dia de l'Orgull GLTB, conegut més curt com a Gay Pride o Orgull Gai per commemorar els disturbis del bar Stonwall Inn, a Nova York de l'any 1969. Es va tractar de diverses manifestacions espontànies i violentes contra una batuda policial que es va llançar contra aquest bar gayfriendly la matinada del 28 de juny. En aquell moment les lleis dels EUA contra el col·lectiu eren ben restrictives. 

Durant els dies següents van continuar una sèrie de manifestacions, aplegant cada dia més persones, per tot el barri de Greenwich Village. Finalment, una part d'aquests manifestants es van anar organitzant en diverses associacions civils, com la "Gay Liberation Front" per a la defensa dels drets de gais, lesbianes, transsexuals. Hores d'ara, el 2016 existeixen arreu un munt d'associacions amb objectius similars, defensar els drets d'aquests col·lectius.

A Madrid i Barcelona durant aquests dies es faran diversos actes i festes. A Barcelona sota l'organització del www.pridebarcelona.org. Un possible handicap és que les celebracions semblen potenciar l'aspecte festiu i haver perdut, en part, l'objectiu de lluita pels drets de les ersones amb sexualitats diferents (gais, bisexuals, transsexuals, asexuals...).

Poc a poc són més les institucions públiques (fotos de l'ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya) i les entitats privades que s'han adonat que les persones GLTIB també són ciutadans. Però falta molt per caminar. La jerarquia de l'Església n'és un exemple. Amb el seu silenci o amb l'atac directe o amb una misericòrdia condescendent no fan més que continuar excloent aquestes persones, també a aquelles que pel bateig són fills i filles de Déu.

Fa uns dies una persona coneguda i valorada, una persona d'Església i formada en l'àmbit teològic m'escrivia el següent:

"No sé qué añadir que no sea las gracias por compartir tu vida… que es un auténtico ejemplo… sino por la fidelidad al camino cristiano cuando constantemente un cierto número de animales mitrados se permiten insultarte por ser homosexual... Lo vivimos aquí en mi comunidad cristiana con nada menos que 5 de los que estaban o estuvieron. Con la historia dolorosísima de xxxxxxx… también el caso de xxxxxx que tiene que vivirlo al margen del cole, por lo menos en lo oficial, por los que diran. Sois auténticos profetas por vuestra fidelidad al centro del camino cristiano…"

Orgullós dels 18

Em va fer adonar de quelcom. Els profetes són persones capaces de veure més enllà, d'intuir la voluntat de Déu i de denunciar les injustícies del món on els hi ha tocat viure. La història dels jueus antics n'està ple d'ells els segles abans de Crist. I també el Nou Testament cristià. Del propi Jesús alguns en diuen que en va ser un, de profeta. Serà cert que també n'hi han avui en dia?

Justament el darrer fulletó del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, signat per Clara María Temporello es titola "Amigues de Déu, Profetes del Poble". L'autora presenta els exemples de les màrtirs Léonide Duquet, Alice Domon, Ita Ford, Maura Clarke, Dorothy Kazel i Jean Donovan.

Ets profeta en el teu món?

Selecció de versets, 5

"gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena"

• "Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, que segueixis els seus camins i compleixis els seus manaments, els seus decrets i les seves prescripcions. Si ho fas així, viuràs, seràs nombrós, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per prendre'n possessió." (Dt 30,16)
• "I aquell dia direu: 
• Enaltiu el Senyor, 
• proclameu el seu nom,
• feu conèixer entre els pobles 
• les seves gestes. 
• Recordeu que el seu nom és excels! 
• Canteu al Senyor, 
• que ha fet coses glorioses;
" (Is 12,4-5)
• "Confia al Senyor les teves tasques i es realitzaran els teus projectes." (Pr 16,3)
• "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics." (Jn 15,13)
• "Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena." (2Cor 1,3-4)

---

• Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
• La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

• En aquesta selecció es pot veure el desenvolupament que ha tingut la realitat i l'enteniment de Déu al llarg dels temps. En el fragment del llibre del Deuteronomi llegim "et mano", tot i que el context on ho llegim és en el de la proposta que fa Moisès al seu poble abans de morir: "Avui et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgràcia." (Dt 30,15) Tot i així, ho formula com una ordre. Cosa d'aquell temps?
• El text del profeta Isaïes, corresponent a l'època de la divisió dels regnes, presenta un càntic d'acció de gràcies en forma de poesia. Gràcies per que "ha fet coses glorioses".
• El següent fragment cal emmarcar-lo dins del llibre de proverbis, entre les sentències del rei Salomó. Si acceptem que els nostres refranys recullen la saviesa popular, entendrem que els proverbis fan el mateix. Tot el capítol 16 és una dicotomia entre "l'home es prepara la resposta" i "el Senyor què és qui la hi posa a la boca" (Pr 16,1). L'home ha de fer, ha de lluitar, ha de treballar, però sabent de la necessitat del Senyor a la seva vida.
• Ja en el Nou Testament, els sinòptics i també l'Evangeli de Joan ens mostren com Jesús pren el missatge de l'AT i el repensa, el supera. Mostrant-se ell mateix "com a cep veritable i a Déu pare com el vinyater" (cfr. Jn 15) ens recorda que la prova màxima d'amor és la de donar la vida pels seus. Ja no som servents si no amics; fills, ens dirà més endavant, en els moments finals (cfr. Jn 19,26). Quin canvi de paradigma!  
• I és Pau en les seves cartes que desenvolupa anys després el missatge del Crist. Se'ns convida ara no a donar la vida pels amics només, si no també a confortar en el dia a dia a aquells que passen alguna pena. No una tasca gairebé impossible -homenatge aquí al polac Sant Makysmilian Kolbe- sino quelcom que podem fer dia a dia, restar a l'aguait i atents, donar confort als que ho necessiten... havent experimentat primer aquest consol de Déu. 

   

Com confortes els altres?
Com i quan has experimentat, el consol de Déu?

---

 

Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Deuteronomi, Dt 30:  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Isaïes, Is 12,1-6:         - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

- Proverbis, Pr 16:        - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Joan 15,1-17:             - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- 2 Cor 1,3-11:             - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

Selecció de versets, 3

"et cerco del fons del cor" 

• "De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos." (Is 26,9)
• "Em cercareu i em trobareu, perquè em cercareu amb tot el cor." (Jr 29,13)
• "Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. »Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós." (Lc 6,35-36)
• "Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia." (1Jn 2,5-6)
• "Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu accions de gràcies." (Ef 5,3-4)

---

• Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
• La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

• Els profetes són persones que han tingut un contacte especial amb la divinitat i que accepten d'aquesta la vocació d'anunciar el missatge que se'ls ha revelat als seus conciutadans. En aquest cas tenim dos fragments dels profetes Isaïes i Jeremies. El primer va viure al s.VIII aC durant les guerres per l'expansió de l'imperi dels assiris i sembla que hauria pertangut a una família benestant relacionada amb la reialesa del regne de Judà. Jeremies va viure al s.VII aC, també al regne de Judà i provenia d'una família de sacerdots. És interessant veure com ambdós, tot i el segle de diferència parlen sobre la importància de la recerca de la divinitat, del sentit de la vida,
• Ja en el Nou Testament, el salt qualitatiu que es desprèn de la figura de Jesús i que queda recollit en els evangelis i les cartes dels apòstols Pau i Joan és que aquesta divinitat, el nostre Déu, a demés de ser creador és també pare misericordiós, el que de retruc ens fa germans d'aquells amb els que convivim més properament i també de la humanitat. 
• Aquesta nova concepció de Déu és el que ens fa estimar no només als amics, si no també als enemics (Lc 6,35-36); és també la que ens fa restar atents a viure una vida sana allunyada d'accions libidinoses o de la idolatria (Ef 5,3-4) i és també la que ens mostra a Jesús com a model i que ens duu a la felicitat (1Jn 2,5-6). Aquest és el plus que exigeix el cristianisme.

Quina és la teva visió de Déu? 
Quines conseqüències pràctiques impliquen per a la teva vida amb els demés?

---

 

Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Profeta Isaïes, 24-27:   - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Profeta Jeremíes, 29:    - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Lc 6::            - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes 1Jn 2,3-11:        - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes, Ef 4-6:              - en català, anar-hi     - en castellà, anar-hi

Selecció de versets, 1

"Aquest manament és el més gran i el primer." 

• "Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa." (Is 43,19)
• "Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res." (1 Cor 13,2)
• "En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà." (Mt 6,3-4)
• "Jesús li digué: –Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer." (Mt 22,37-38)
• "El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa." (Is 29,13)

---

• Començo amb aquesta Entrada d'avui una nova iniciativa: periòdicament proposaré una selecció de breus versets, incloent la meva pròpia reflexió, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
• La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

• Els profetes -encara avui n'hi han- són persones que fan d'intermediari entre la divinitat i els homes, persones capaces d'interpretar la història, inclús de preveure-la, fent una reflexió sobre els esdeveniments socials. En el cas del profeta Isaïes, va lloar el missatge de Déu fent crítica dels erros ètics del poble del regne de Judà, allà el s.VIII a.C. Missatge que segles després es condensaria en les paraules de Jesús "–Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.". 

Quin és per a tu, el manament més gran? Com estimes Déu? Com estimes els germans?

---

 

Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Profeta Isaïes, 43:                 - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes, 1 Co 12,31-13,13:    - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 6,1-4:              - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 22,15-46:        - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Profeta Isaïes, 29:                 - en català, anar-hi     - en castellà, anar-hi