A l'Església, alcem la veu

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

#AlcemLaVeu és una coordinadora de dones creients i feministes de diferents diòcesis catalanes que denuncien la discriminació i la vulneració dels drets de les dones a l’Església catòlica, i advoquen per una institució on les veus de les dones comptin, participin i liderin en les mateixes condicions que els homes.

Diuen que són conscients de la desigualtat que existeix en l’estructura i organització eclesial i hi denunciem públicament la invisibilització de les dones. La coordinadora de dones reclamarà que es busquin dones per a espais de responsabilitat en els moviments, parròquies, consells parroquials, activitats lligades a la institució, estructura eclesial, ensenyament universitari i càrrecs pastorals. 

Expressen que el catolicisme és plural, amb experiències de vida en comunitat diverses arreu del món i que, per tant, cap ideologia fonamentalista o d’extrema dreta se’l pot apropiar. En nom de l’Església ningú pot defensar un sistema tradicional i conservador dels rols de gènere, ni amagar la violència contra les dones. 

Des de la pàgina web www.alcemlaveu.org/ es pot informar-se de qui són, llegir la resta del manifest i, signar-lo. 

I si vols saber una mica més sobre el tema, segueix la sèrie de 10 entrades a partir d'aquesta, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre de 2019.

T'hi adhereixes? 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Dones a l'Església i al món (i 10)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"I ask you to help them"

"Euodia and Syntyche, you belong to the Lord, so I beg you to stop arguing with each other. And, my true partner, I ask you to help them."

---

Amb aquesta d'avui dono per acabades les entrades dedicades a les dones dins l'Església. I ho faig amb una constatació clara i és que cal avançar i avançar en el camí de la igualtat no d'homes i dones només, si no de la dignitat de tots els batejats com a fills de Déu i membres de l'Església. 

Acabem de recordar el dia mundial de la Eliminació de la Violència contra la Dona o també dit de la No Violència de Gènere, instituït per Nacions Unides l'any 1993 a partir de la següent declaració, enllaç. Però tot i així, encara hi ha molt camí a fer, també a Espanya on veiem dia sí dia també violència d'aquest tipus al mitjans de comunicació, habitualment quan ja és massa tard i ella no ho pot explicar. 

Tinc la sort d'haver pogut conèixer al llarg dels anys una gran diversitat de tipologies d'església: diocesanes i vinculades a varietat d'instituts de vida religiosa masculina i femenina, d'àmbit local i curial, de les perifèries i del centre eclesial, del nord i del sud del planeta, d'Europa, Amèrica del Sud, d'Àfrica i d'Àsia, grans arquebisbats d'àmbit urbà i petits vicariats apostòlics d'àmbit rural, conferències episcopals d'àmbit estatal i altres agrupacions com les de la Conferència Episcopal Tarraconense, jeràrquica i d'associacionisme laïcal... Molt bona gent però sobre tot, millor gent quan més abaix de la piràmide jeràrquica (és una forma de parlar) es troba. 

Per posar a la reflexió un únic punt: a casa nostra, a Catalunya, hi trobo diversitat d'entitats i moviments que promouen donar a la dona el lloc que es correspon com a persona i batejada. També veiem algunes passes com l'existència i la feina que desenvolupa des de 1910 la Unió Mundial d'Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC) o les que el papa Francesc està provant de portar cap endavant com el curs en línia "Las mujeres en la Iglesia".  

Però en contraposició, ara vivint al Vietnam trobo a la parròquia a la que hi assisteixo un esquema que em resulta familiar haver trobat també a l'Àfrica, dones i homes separats, moltes monges i paper clarament predominant dels mossèns a les que les monges, els laics i els escolans recolzen i segueixen de forma diversa. 

L'església la formem totes*! 

(*totes les persones)

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de Fi?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dones a l'Església (9) I alguna reflexió més

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"But tell my disciples"

"Then Jesus said to her, “Mary!” She turned and said to him, “Rabboni.” The Aramaic word “Rabboni” means “Teacher.” Jesus told her, “Don't hold on to me! I have not yet gone to the Father. But tell my disciples that I am going to the one who is my Father and my God, as well as your Father and your God.”"

---

Moment cabdal del missatge cristià, la resurrecció de Jesús com a Crist. I a qui es presenta primer de tots? A Maria la magdalena. I què li diu? "Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."" (v. 17). 

Tot i que l'enviament oficial es diu que és el de pentecosta, quan els deixebles atemorits estaven tancats i amagats (cfr. Ac 2,1-13), intueixo de la importància d'aquest primer mandat. Jesucrist s'hi apareix i envia a una dona. Ells va ser la primera evangelitzadora "Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va contar el que ell li havia dit" (v. 18), aspecte aquest ben difícil, només cal imaginar la situació, què pensarien els deixebles? Què pensaria Pere, el primer pontífex, en sentir-la? De boja, mínim.

Un cop acabat el curs crec que una forma de continuar treballant pel rol de les dones a l'Església és reflexionar, pregar i escriure. Afegeixo les preguntes dels fòrums de discussió que ens plantejaven les professores, convidant als lectors a fer-se les mateixes preguntes. Posteriorment, afegeixo les meves reflexions.

• FORO 1¿ El cambio epocal pone en evidencia una presencia de las mujeres más poderosa y más reivindicativa, al tiempo que destaca la diversidad como un valor propio de nuestro tiempo. Si las mujeres son un «signo de los tiempos» ¿cómo podemos incidir en su presencia y visibilización en la actividad de la Iglesia? ¿cuáles serían los primeros pasos que dar? ¿por quiénes? ¿qué propondrías a la luz de lo que has estudiado en el curso?
• FORO 2 Teniendo en cuenta los distintos matices de las culturas y sociedades de las que procedemos y cómo la Iglesia se incultura en ellas ¿Cuáles son los retos eclesiales y pastorales relacionados con las mujeres que ves más urgentes en tu comunidad local? ¿qué propondrías a la luz de lo que has estudiado en el curso? 

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves: 

FORO 4.1: Para cualquier ser vivo lo primero es la propia existencia y eso mismo es lo que ocurre con las organizaciones. Por poner un ejemplo, el objetivo de las ONG es el acabar con la desigualdad en el mundo, pero ¿qué ocurriría con ellas si se consiguiera su objetivo? La propia organización, sus directivos, cuadros medios empleados… verían en peligro su modo de vida y sustento y lucharían por poder seguir con ella, por ejemplo cambiando o ampliando su misión principal. 

A mi parecer la Iglesia como organización humana sufre un clericalismo exagerado, aun siendo un elemento importante y necesario, a la ve es aquel mismo que no la permite avanzar en la misión que es la salvación de los hijos e hijas de Dios. Suerte tuvo la Iglesia con los papas Juan XXIII y Pablo VI como impulsores del CVII y suerte con Francisco que lo apoya. Visto en perspectiva se observa cómo no fue lo mismo con otros pontífices. Creo que se está haciendo bien: desde arriba cambio de mentalidad, abertura a las ciencias, transformación del Colegio Cardenalicio, conviene hacer lo mismo con los futuros presbíteros y  obispos. El paso siguiente después de las mujeres ha de ser el estudio del caso, del signo de los tiempos que representan  las personas gays, lesbianas, trans… también hijas queridas de Dios y, en general, apartadas, atacadas por la Iglesia oficial.

FORO 4.2: Me parece fundamental ir avanzando en reducir el clericalismo patente en todos los ámbitos de la Iglesia. En muchos ámbitos hay mujeres realizando tareas importantísimas pero por encima siempre acaba habiendo un clérigo, a menudo con una menor formación específica. No solo se trata de hacer servicios puntuales y “que parecen menores” en la parroquia sino de asumir mayores responsabilidades.

Cabe también cambiar las estructuras, cambios en el derecho canónico, en la formación de los nuevos seminaristas para que a largo plazo sigan estas reformas. La visibilización también es importante para ir creando conciencia, por tanto convendría aplicar de forma puntual y específica la discriminación positiva para favorecer nuevas presencias femeninas en servicios y cargos. Los obispos en sus cartas pastorales deberían ir tratando el tema de la mujer, desde los diversos ámbitos, para ir generando también cierta manera de hacer y de vivir. La jerarquía es un servicio y un espejo en el cual poder ver reflejado al propio Jesús. 

Habría mucho más… reflexiones grupales son enriquecedoras y necesarias.

Digues tu també!

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'evangeli de Jn 20,11-18?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dones a l'Església (8) I més reflexions

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"It is disgraceful for women to speak in church"

"When God's people meet in church, the women must not be allowed to speak. They must keep quiet and listen, as the Law of Moses teaches. If there is something they want to know, they can ask their husbands when they get home. It is disgraceful for women to speak in church."

---

Incloc el text dels primers temps del cristianisme per mostrar que tot necessita una interpretació a la llum dels valors de Jesús. Per a un millor enteniment el copio en català: "Com és costum en totes les esglésies del poble sant, que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s'han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei.  I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat".  

Aquest passatge va ser utilitzat en una de les sessions del Concili Vaticà II per l'arquebisbe de l'església catòlica ucraïnesa grega Josyf Slipyj  per justificar el rol passiu que era propi a les dones a l'assemblea eclesial. Sort que Pau VI va convidar un grup de 23 dones el 8 de setembre de 1964 amb aquestes paraules: "Creemos que ha llegado el día en el cual se ponga en más alto honor y con mayor eficiencia la vida religiosa femenina; y que así se perfeccionen los vínculos que las unen a la iglesia entera. A este propósito les confidencio algo: hemos dispuesto que algunas mujeres cualificadas y devotas asistan, como auditoras, a los ritos solemnes y a las congregaciones generales de la próxima tercera sesión del Concilio Ecuménico Vaticano II; los temas que aborden aquellas Congregaciones pueden particularmente interesar la vida de las mujeres. Tendremos así, por primera vez en un Concilio ecuménico algunas pocas – es obvio- pero significativa y casi simbólica representación femenina de ustedes, religiosas en primer lugar; y luego, de las grandes organizaciones femeninas católicas, a fin de que las mujeres sepan cuánto la iglesia honra la dignidad de su misión humana y cristiana."

Tot i que aquestes paraules puguin semblar anacròniques, van representar una important passa endavant, però avui no es pot dir que sigui un honor si no un dret el donar veu a les dones, cosa que legalment la majoria de societats ja han fet. L'Església va una mica enrederida, tot i les passes que va promovent Francesc, tot i que a alguns els hi sembli malament que una religiosa de clausura faci un altre tipus de missió més activa ("usted sor Lucía, siga haciendo lío" li va dir Francesc a l'octubre de 2016).

Un cop acabat el curs crec que una forma de continuar treballant pel rol de les dones a l'Església és reflexionar, pregar i escriure. Afegeixo les preguntes dels fòrums de discussió que ens plantejaven les professores, convidant als lectors a fer-se les mateixes preguntes. Posteriorment, afegeixo les meves reflexions. 

• FORO 1 ¿Cuáles fueron los temas que marcaron la agenda de las mujeres auditoras en el Concilio Vaticano II?
• FORO 2 ¿Cómo podemos leer la inclusión de mujeres en el Concilio Vaticano II, a más de cincuenta años del evento?

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves: 

FORO 3.1: No Los temas principales fueron el lugar de la mujer en la arena pública (sociedad e iglesia), la paz y la justicia social, la comprensión de la consagración y las relaciones con el presbiterio y el episcopado, las relaciones ecuménicas e interreligiosas, el desarrollo de una mejor teología sobre el laicado, la formación teológica de escuela, la necesidad de involucrarlas (a religiosas y laicas) en la formación de los futuros ministros, el dar su importancia la cuestión ‘femenina’ en un marco eclesiológico renovado, permitiéndolas participar en todos los campos del apostolado eclesial. También la actualización y renovación de la vida religiosa y finalmente el uso de la teología inductiva que se aprecia en la Gaudium et Spes.

Aun siendo conscientes del desarrollo de la historia de la humanidad y de la Iglesia en ella, me pregunto cómo es que, a pesar del Mensaje cristiano, la institución Iglesia nunca ha liderado los procesos de salvación de las personas, yendo a remolque, años o siglos después de los avances sociales. Cómo es que temas tan importantes aparecen a partir de las muestras del Espíritu Santo que fueron Juan XXIII y Pablo VI como precursores del CVII y la aportación de estas inestimables 23 mujeres (el aire fresco que estos dos pontífices y ellas representan podría cuantificado en menos del 1% de los miembros de la Iglesia). 

FORO 3.2: La leo como una llamada del Espíritu a que la Iglesia sea más cristiana. Tal y como ya comenté en el post del Foro 1 de esta semana, Juan XXIII, Pablo VI, las 23 mujeres participantes, el cardenal Leo Suenens, así como otras de las personas participantes consiguieron abrir algo las ventanas eclesiales, no solo con su quehacer durante el tiempo del CVII y el resto de sus vidas en sus ámbitos locales, sino también por todas aquellas ideas que se removieron y que aún deben reflexionarse y aplicarse. Creo que el hecho “que un concilio necesite un siglo para ser bien recibido por la Iglesia” (papa Francisco) se debe a la gestión posterior de sus llamadas. Muchas de ellas implicarían cambios substanciales en múltiples ámbitos (teológico, cristológico, ecuménico, liturgia, estructura y organización…) muchos de los cuales trastocarían el statu quo del momento y, cada uno desde el lugar concreto que ocupa en la pirámide eclesial (muestra de status y de poder, por pequeño que sea, a pesar de mostrarse como de servicio) intenta defender lo suyo:  entidad en la que se insiere (parroquia, obispado, dicasterio, colegio cardenalicio, sínodo, coral, organización pía, congregación, instituto, obra, universidad… ) y puesto concreto (diaconado, presbiterado, cardenalato, director, superior, ecónomo…)

Por otro lado, me parece acertadísima la reflexión sobre el exceso del polo cristológico y el defecto del del Espíritu Santo en la Iglesia latina, aspecto este que ya conocía y que tiene también múltiples consecuencias. 

Qui sóc jo per prohibir-te parlar?

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de la 1a carta als Corintis 14,26-40?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dones a l'Església (7) Més reflexions

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Have pity on me! My daughter is full of demons"

"Jesus left and went to the territory near the cities of Tyre and Sidon. Suddenly a Canaanite woman from there came out shouting, “Lord and Son of David, have pity on me! My daughter is full of demons.”"

---

Aquest text de l'evangeli de Marc ens presenta el cas d'una dona que rep l'atenció i l'ajuda de Jesús, com molts altres casos al llarg de la seva vida. Però allò interessant és que és la dona la que s'hi apropa i li demana pietat i, a més, diu el text que ho fa, cridant! Amb decisió, sabent que no pot perdre l'oportunitat que se li ofereix de trobar Jesús, del qual ja devia haver sentit parlar i hi confiava.

Molt sovint aquest text ha estat utilitzat per a recordar la importància de la fe en Jesucrist, de la importància de creure en nosaltres mateixos i avançar-nos. Jo avui l'utilitzo d'una altra manera: en un dels texts del curs s'explicava que aquest passatge, així com el de Lc 13, 10-13 i el de Jn 4, 1-29 varen ajudar a expressar el camí teològic que de les dones d'Amèrica Llatina en la dècada de 1980 amb les importants fites dels “Primer encuentro Latinoamericano de Mujeres Teólogas" d'Argentina i el “Segundo Encuentro sobre la producción teológica femenina en las iglesias cristianas”. Texts que van donar poder a les dones. 

Un cop acabat el curs crec que una forma de continuar treballant pel rol de les dones a l'Església és reflexionar, pregar i escriure. Afegeixo les preguntes dels fòrums de discussió que ens plantejaven les professores, convidant als lectors a fer-se les mateixes preguntes. Posteriorment, afegeixo les meves reflexions. 

• FORO 2.1 ¿Qué perspectivas cree que ha profundizado o se le han abierto con el planteamiento de la cristología feminista?
• FORO 2.2 ¿Qué consecuencias pueden desprenderse de este tipo de reflexión teológica para la experiencia eclesial?

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves: 

FORO 2.1: La cristología feminista abre el ámbito de la salvación a toda la humanidad. La profesora hace alusión desde la teología feminista latinoamericana a “mujeres ricas, pobres, negras, indígenas, latinas y otras ramificaciones”. Esta teología es mucho más inclusiva y llega a donde la mentalidad humana de los varones a menudo (esto es una generalización basada en las estructuras sociales y familiares, también eclesiales, generalmente legalizadas, aceptadas, asumidas y permitidas) no llega: personas de los colectivos LGTIB, con disminución física o psíquica, enfermos, etc. Pocas veces se verá una madre renegando de una recién nacida que se esperaba fervorosamente varón o de un hijo o hija con algún tipo de característica u opción personal que lo haga diferente a la generalidad suponiéndolo como anormal. Ahí se aprecia ese vínculo especial entre madre e hijxs, mujer y prójimo que las sociedades patriarcales, androcéntricas acaban por subvertir. 

Esa inclusión no solo debe ser una aceptación como miembros de la sociedad o la iglesia sino también como miembros destacados, con responsabilidades y con capacidad plena en los diversos servicios, carismas y liderazgos. Así como las palabras crean conciencia ( y por eso la importancia de usar un lenguaje inclusivo -“personas por hombres”- o bien amplio “hombres y mujeres”) también es importante el empezar a visibilizar mujeres en puestos que hasta ahora solo o mayormente están ocupados por hombres. Como a menudo, la sociedad y otras iglesias van por delante de la católica.

FORO 2.2: La consecuencia fundamental es que cabe continuar profundizando en la reflexión para llegar a un cristianismo que sea mucho más inclusivo (no solo con el 50% excluido por ser mujer) también con los colectivos apartados, escondidos, atacados, acusados… (los actuales leprosos, mujeres, viudas…) fundamentalmente por parte de la jerarquía y a partir del relato que ésta crea, por parte de los fieles poco formados. Por experiencia personal intuyo que la Iglesia aún sigue creciendo, lastimosamente, en países de América Latina, África o Asia donde la gente no está tan formada y por tanto, no es tan crítica. Que en esa fase de su crecimiento como personas el Mensaje y la Iglesia les ayuda está claro. A mi entender, a más formación, entendimiento y radicalidad del Mensaje, más decepciona la Iglesia como institución.2000 años de cristianismo, manteniendo una forma orgánica tal como la actual en forma de monarquía absoluta teocrática, a cuya “familia real” se accede por cooptación y de forma no transparente (cónclave, creación de cardenales, elección de obispos…) que ha demostrado sus pecados personales (dinero, poder, sexo, pedofilia…) pero también estructurales (escondimiento, apartamiento de los que pretenden ser justos, no aceptación de los propios errores…) da muy poca confianza como institución. Y creo que este es uno de los grandes problemas de la Iglesia para su maduración. Cabe repensar la estructura.

¿Qué formación inicial se da en los seminarios a los aspirantes a sacerdotes? ¿y a las candidatas a la vida religiosa? ¿Qué formación continuada reciben los sacerdotes, monjas, monjes, obispos…? ¿Y cuál reciben los cardenales, entre los que se encuentra el próximo nuevo pontífice? Algunos se alegran por el perfil individual y como grupo de los neocardenales del consistorio de 5 de octubre, yo entre ellos, pero ¿y si los 13 escogidos por el Sumo Pontífice hubieran sido todos italianos y de la curia? Creemos que el Espíritu Santo anima y guía la vida de la Iglesia, y la de Francisco y sus decisiones, pero y si algún día los poderes personales y ocultos llegan a ser más poderosos que el propio Espíritu?

Manifestat, cridant si cal!

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu 15, 21-28?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dones a l'Església (6) Reflexions

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"I have good things to say about Phoebe"

"I have good things to say about Phoebe, who is a leader in the church at Cenchreae. Welcome her in a way that is proper for someone who has faith in the Lord and is one of God's own people. Help her in any way you can. After all, she has proved to be a respected leader for many others, including me."

---

En el capítol final de la carta de Sant Pau als Romans, aquest fa una sèrie d'agraïments i salutacions acompanyats de consells. La primera persona a la que anomena, recomanant-la és "la nostra germana Febe, diaconessa de l'església" (v. 1). Interessant, és a ella a la primera que anomena, la primera a la que demana sigui acollida per la comunitat i a la que posa per model en afirmar haver rebut ajuda d'ella, "n'ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix" (v. 2). 

Després cita a Prisca i Àquila (v. 3), Maria (v. 6), Júnia i el seu marit Andrònic (v. 7) a Trifena, Trifosa i Pèrsida (v. 12), a la mare de Rufus (v. 13), a Julia i a la germana de Nereu (v. 15). En alguns dels casos el text dóna algun detall com en el cas de la mare de Rufus, a la qual considera com si fos la pròpia. Llàstima que a la resta dels llibres de la Bíblia s'hagin omès tantes i tantes dones.

Un cop acabat el curs crec que una forma de continuar treballant pel rol de les dones a l'Església és reflexionar, pregar i escriure. Afegeixo les preguntes dels fòrums de discussió que ens plantejaven les professores, convidant als lectors a fer-se les mateixes preguntes. Posteriorment, afegeixo les meves reflexions. 

• FORO 1 ¿ Qué dimensiones del liderazgo de las mujeres en las primeras comunidades cristianas te resultan más significativas y por qué? ¿Qué aportaron al caminar de las sociedades mediterráneas de su tiempo?
• FORO 2 ¿Qué rasgos o cualidades destacas de esas mujeres líderes en sus comunidades? ¿Cómo afrontaron las dificultades?

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves: 

FORO 1.1: No me parece interesante repasar sobre la pregunta concreta que se nos plantea en el foro, primero por falta de información y porqué parecería un simple repaso de los vídeos y textos para escoger los que allí están recogidos.

Corriendo el riesgo de la generalización y la estructuración al dividir la humanidad en hombres y mujeres, a mi parecer las dimensiones de la forma femenina de ejercer el liderazgo, que es simplemente la forma de plantearse y de vivir la vida, es el valor que se da a las personas (quizás les venga del vínculo especial con sus hijos/as) y la tenacidad.  

Prefiero preguntarme sobre la poca presencia de éstas no solo en la historia de la humanidad y también en la historia de la Iglesia, Biblia incluida. De forma consciente o inconsciente se ha estado escondiendo, silenciando y menospreciando la aportación de más del 50% de los seres humanos, el que representan las mujeres. Y no será por lo poco que hayan hecho, más bien por el machismo, patriarcado y heteronormatividad generalizados. 

De igual forma que la revolución feminista social y eclesial sobre la que estamos reflexionando en el curso, conlleva repensar aparte del papel de las mujeres, las leyes, reinterpretar los dogmas, las relaciones, las estructuras organizativas, etc… creo entender que la revolución LGTIB es una nueva llamada que nos hace el Espíritu Santo para que seamos mejores personas y mejores cristianas. 

FORO 1.2: Me parece interesante hacer un repaso de rasgos o cualidades destacas de estas primeras mujeres líderes en la Iglesia, y si eso es lo que nos pide en los foros de esta semana así habrá que hacerlo: hospitalidad, donación, socorro a los atribulados, huérfanos, viudas… ejercicio de las buenas obras, perseverancia en la oración, pureza, devoción… 

Pero lo que me parece más importante afrontar y problemático para la buena salud evangélica de la Iglesia es la todavía marginación que estas sufren de una parte de la jerarquía. El texto de Isabel Gómez Acebo sobre la relación de los papas con las religiosas del mundo, a través de la UISG (Pliego de Vida Nueva, n.2989) es clarividente: cuando no han sido utilizadas como un ejército trabajador, bondadoso, silencioso y sumiso, desde un halo de servicio a la misión y apartadas de cualquier contacto oficial -me temo que no oficioso- con los pontífices y otros jerarcas vaticanos (20 siglos), ninguneadas (fallida entrevista con Benedicto VXI en 2010). “La verdad es que se había creado un mal clima entre las religiosas y el Vaticano, y nadie quería enfrentarse a esa realidad”, afirma la autora sobre ciertas demandas de Superioras Generales pidiendo algún cambio sobre la ordenación femenina y el trato que la Iglesia daba a los homosexuales. Cada vez se ve más claro que conviene avanzar en los cambios desde arriba. La mayor parte de los ámbitos de la vida han sido mayormente reacios a la incorporación de la mujer, ¿va a ser la Iglesia la última? ¿Hasta cuándo va a ejercer exclusiones basadas en el sexo? ¿Hasta cuándo va a permitir ciertos comportamientos no evangélicos, farisaicos, incluso delictivos en algunos casos, salvaguardados por la autoridad de la jerarquía, de la inmunidad diplomática? Conviene seguir avanzando, formémonos y recemos por ello.

Et saludo a tu, sí, sí, a tu!

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de Romans, 16?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dones a l'Església (5): Desafiaments

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Treat her with honor"

"If you are a wife, you must put your husband first. Even if he opposes our message,... If you are a husband... treat her with honor."

---

Continuo la sèrie d'Entrades dedicades al curs que he estat fent aquestes darreres setmanes sobre les dones a l'Església i ho faig a partit d'aquest text d'una de les cartes de Pere. Tradueixo per un millor enteniment, "Vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure," (v.1). Increïble en el nostre moment actual, però manera de pensar habitual en el s. I i també fins no fa gaire. 

Les dones assumeixen la majoria de treballs, de la pobresa i el patiment del món, ja que els models socials dels que venim són models patriarcals desiguals que pressionen i sotmeten a major violència a les dones. En major o menor grau moltes societats estan fent un procés de descobriment de les capacitats femenins, i, a través de l'associació i mobilització des de les perifèries de la cultura, les dones reclamen igualtat de drets i participació en la societat, que sigui elegida en llibertat i no per la imposició de determinats rols o estereotips.

Aquests processos que estan vivint tant dones com homes afecta a totes les dimensions de l'ésser humà, inclosa l'experiència religiosa i la  vivència dins la comunitat cristiana. Per això l'Eglésia es pregunta si les dones són un signe dels temps ¿com podem assumir la seva causa i reconstruir les nostres comunitats per a que aquestes siguin sagrament de salvació?

Més informació sobre desafiaments eclesiològics i pastorals en aquests vídeos, de la ma de la Dra. Silvia Martínez Cano, la qual tinc el gust de conèixer personalment.

• Iglesia de mujeres y de hombres. Si no, no hay futuro: vídeo
• Retos eclesiológicos para una Iglesia sinodal: vídeo
• Retos pastorales para una Iglesia sinodal: vídeo

L'Església de dones i homes!

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de la 1a carta de Pere, 1Pe 3,1-7?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dones a l'Església (4): Concili Vaticà II

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"the women would meet with them"

"The apostles often met together and prayed with a single purpose in mind. The women and Mary the mother of Jesus would meet with them, and so would his brothers."

---

El text del llibre dels Fets dels Apòstols es considera continuació de l'Evangeli de Lluc i així ho remarca en el seu inici, "En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant." (Ac 1,1-2) i està datat cap a l'any 70 dC, és a dir en els inicis del cristianisme i de l'Església. I veiem com ja apareixen les dones al costat dels deixebles, "Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell" (Ac 1,14).

Anant-nos ara a la segona part del segle XX, trobem també un grup de dones que van poder participar del Concili Vaticà II, exactament 23 elles. Per respecte i com a memorial, les anomeno: les religioses Mary Luke Tobin (EUA), Marie de la Croix Khouzam (Egipte), M. Henriette Ghanem (Líban), Sabibe de Valon (França), Juliana Thomas (Alemanya), Suzanne Guillemin (Itàlia), Cristina Estrada (Espanya), Costantina Baldinucci (Itàlia), Claudia Feddish (EUA), Jerome María Chimy (Canadà) i les laiques Marie-Louise Monnet (França), Pilar Belosillo (Espanya), Rosemary Goldie (Austràlia), Anne-Marie Roeloffzen (Holanda), Amalia Dematteis (Itàlia), Ida Marenghi-Marenco (Itàlia), Alda Miceli (Itàlia), Catherine McCarthy (EUA), Luz María Longoria (Mèxic), Margarita Moyano Llerena (Argentina), Gladys Parentelli (Uruguai), Gertrud Ehrle (Alemanya), Hedwig von Skoda (Eslovàquia), María Vendrik (Holanda). 

Una minoria respecte al número total de participants, més d'un miler, que només va poder participar a les sessions tercera i quarta (el 50% del temps) del concili, i gràcies a les gestions del papa Pau VI i la clara proposta del cardenal belga Leo Suenens, “Em sembla que les dones són gairebé el 50% de tota la humanitat […] Per què estem en debatent sobre la realitat de l'església, si la meitat no hi és present?” durant la segona sessió. 

Els principals temes que elles varen promoure en el Concili Vaticà II varen ser el lloc de la dona dins la societat i l'Església, la pau y justícia social, la comprensió de la consagració i las relaciones amb el presbiteri i l'episcopat, les relaciones ecumèniques i les inter religioses, el desenvolupament d'una millor i més profunda teologia sobre el laïcat, la formació teològica d'escola, la necessitat d'involucrar-les (religioses i laiques) en la formació dels futurs ministres ordenats, donar el seu propi lloc a la qüestió ‘femenina’ en un nou marc renovat d'Església, permetent-les la participació en tots els camps de l'apostolat eclesial, així com l'actualizació i renovació de la vida religiosa i, finalment, l'ús de la teologia inductiva, la qual s'aprecia per primera vegada en la Gaudim et Spes.

És important rememora el valor de les crides del CVII tot i que, en paraules del papa Francesc, "es necessiten 100 anys per a que un Concili sigui rebut per l'Església". Part del problema és que moltes d'elles implicarien canvis substancials en àmbits diversos (teològic, cristològic, ecumènic, de litúrgia, estructura i organització…) molts dels quals trastocarien l'statu quo del moment i, cadascú des del lloc concret que ocupa en la piràmide eclesial (mostra d'status i poder, per petit que aquest sigui, tot i que es mostri com a servei) intenta defensar allò seu:  entitat des de la que s'implica en la missió i en la vida cristiana (parròquia, bisbat, dicasteri, col·legio cardenalici, sínode, coral, organització pia, congregació, institut, obra, universitat…) i lloc concret (diaconat, presbiterat, cardenalat, director, superior, ecònom…). Potser l'Església Llatina d'Occident ha donat un excés d'importància al pol cristològic i li ha faltat el de l'Espírit Sant, aquest més desenvolupat en l'Església Oriental.  

Sou part motora de la renovació!

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols 1,12-14?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dones a l'Església (3): Vosaltres també

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"This woman belongs to the family of Abraham"

"The Lord replied, “Are you trying to fool someone? Won't any one of you untie your ox or donkey and lead it out to drink on a Sabbath? This woman belongs to the family of Abraham, but Satan has kept her bound for eighteen years. "

---

El text d'avui és conegut com "Guarició d'una dona en dissabte", en castellà com a "Jesús sana en sábado a una mujer enferma" i en anglès "Healing a Woman on the Sabbath". És interessant adonar-se de la diferència entre aquests tres titulars i és el que intentaré fer . 

Faig una mica de recordatori de les classes de llengua i anàlisi sintàctic de la meva etapa escolar, (espero fer-ho bé, tot i que sóc bàsicament de ciències): en la versió catalana tenim una frase amb verb (guarir), complement indirecte (dona) i també complement circumstancial de temps (dissabte). En castellà hi apareix a més del verb ("sanar"), el complement indirecte ("a una mujer") i el complement circumstancial de temps ("en sábado"), també el subjecte ("Jesús") i un altre complement, directe en aquest cas ("enferma", la malaltia de la dona). Interessant copsar les diferències. I en la versió anglesa tenim un calc de la catalana, el verb "healing" i els complements "a woman" i "on the Sabbath". 

I des de la meva actual residència temporal en el Vietnam, i tot i el baix nivell que en tinc de la Tiếng việt m'hi atreveixo a fer el mateix anàlisi : "Sự chữa lành trong ngày sa-bát" n'és la traducció que hi trobo a la Bíblia Revisada en Vietnamita (RVVB, Lc 13,10-17). En aquest cas només hi apareix el verb, en aquest cas en forma nominal ("Sự chữa lành") i el complement temporal ("trong ngày sa-bát") i totalment desapareguts Jesús i la dona. Tot l'anterior queda resumit dins la taula següent.

De tot això podríem començar a fer hipòtesis i divagacions envers el tipus de cristianisme que es viu segons la cultura. Veiem com (les persones cristianes de) la llengua castellana és la més respectuosa, doncs nombra el principal, el missatge, aquell en qui creiem com el nostre alliberador: Jesús. Les altres llengües no el menten: no deu ser gaire important per elles; o potser el tenen tant integrat que no els hi cal citar-lo explícitament. 

Totes quatre llengües (em refereixo a les persones cristianes parlants d'aquestes) remarquen el verb, en aquest cas, sanar. El verb és la part que dóna més sentit a les frases; la resta el complementen i pel cristianisme, la cura, l'alliberament i la salvació de la persona que se'ns dóna a partir del Crist ressuscitat és crucial.    

De les quatre llengües, només la vietnamita eludeix nombrar l'objecte de l'acció, la dona, si és que no vaig errat, que podria pel meu baix nivell en la tiếng việt. Per tant la dona sembla ser una part important, tot i que només com a receptora, de forma passiva, doncs la conversa es entre Jesús i el cap de la sinagoga, aquell qui deia a la gent "--Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte" (v. 14)..

Tornem a fixar-nos en la retòrica de la llengua espanyola: aquesta és la única de les quatre que usa l'adjectiu "enferma" per complementar la receptora, la dona, de l'acció, la curació. Les altres deuen donar per suposat que en l'acció de sanar hi ha alguna cosa malalta, per tant, s'estalvien el terme.

I finalment, totes quatre llengües citen el dissabte, per tant sembla que el temps en que es situa l'acció és allò de més important, el moll de l'ós del text.

Per tant sembla que allò més important en el passatge, fruit d'aquesta comparació intercultural és la curació en dissabte. Per tant el que cal remarcar en les eucaristies, celebracions de la paraula, grups de lectura de la Bíblia, de Lectio Divina, entre d'altres és l'enfrontament de Jesús amb els samaritans posant la cura de les persones per sobre de les normes escrites, la Llei de Moisès. Crec intuir el control ferri de les traduccions bíbliques que es fa des de les versions oficials de les Conferències Episcopals (enllaç a la de la CEE, per exemple), les quals es convida a consultar des de la web del Vaticà (enllaç).

Però resulta que des de la visió de la teologia feminista, es pot fer una relectura del passatge, una ampliació dels ensenyaments que se'n desprenen. La dona, aquella "que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res" (v. 11) resulta que un cop guarida, "glorificava Déu" (v. 13). No és només un objecte passiu si no que es converteix en un subjecte actiu: glorifica Déu i se suposa, que gràcies a això, en agraïment, se'n fa seguidora de Jesús, del Regne de Déu. La teologia vinguda de l'Amèrica Latina ha tingut un gran pes en aquest corrent de pensament. 

Tot això bé a compte per reivindicar el paper de la dona en la construcció de la humanitat, de la societat i de l'Església també, un paper que sovint ha estat ignorat, menyspreat si no utilitzat. Llegeixo en un dels texts de la bibliografia del curs que m'ha deixat sorprès. És de la teòloga colombiana Olga Consuelo Vélez citant a Rosemary Radford Ruether, qui afirma el següent: 

"Aquino argumentó que el varón es el sexo genérico de la especie humana. Solo el varón representa la plenitud del potencial humano, mientras que la mujer, por naturaleza, es deficiente física, moral y mentalmente. No sólo después de la caída original, sino en la naturaleza original de las cosas, la naturaleza deficiente de la mujer la ha confinado a una posición subserviente en el orden social. Ella es por naturaleza subyugada. Por tanto, la encarnación del logos de Dios en un varón no es un accidente histórico, sino una necesidad ontológica. El varón representa la totalidad de la naturaleza humana en sí mismo y como cabeza de la mujer. Es la totalidad de la imagen de Dios, mientras que la mujer por sí misma no representa la imagen de Dios y no tiene la totalidad de la humanidad. Esta visión de carácter genérico del masculino como imago Dei también puede ser encontrada en San Agustín" (RADFORD RUETHER, R. Sexism and God-Talk: Toward a Feminist Theology. Boston: Bacon Press, 1983, p.45)

Llegint l'anterior, igual que escoltant a la gent gran -alguns tiets meus, en especial- que van viure l'època del nacional catolicisme a Espanya, dono gràcies a Déu d'haver nascut on i en el moment que ho vaig fer. I aquí hi és el compromís de mostrar un regne de Déu inclusiu, realment inclusiu.

Més informació sobre cristologia i dones, en els següents vídeos.

• ¿Cómo llegamos a hablar de cristología feminista?: vídeo
• Algunas reflexiones de cristología feminista: vídeo
• La cruz de Cristo desde la cristología feminista: vídeo

Dona, també humana, també imatge de Déu!

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Església.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli de Lc 13,10-17?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi