Transparència i valentia a Montserrat

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Informe, enllaç

Memorial Internacional de la SIDA

Dissabte passat participava en els jardins del Memorial Permanent de la SIDA a Barcelona, a Montjuïc del 26 Memorial Internacional de la SIDA, un acte senzill però emotiu que vol aplegar totes les associacions que treballen en l'àmbit de la prevenció però també de l'atenció a les persones malaltes i el record d'aquelles que ja no hi són, físicament, entre nosaltres. 

Tres són els sentiments que em van venir assegut al costat d'Alpe i Llucià, matrimoni agafats de la mà: el primer, tant de bo les religions fossin partícips dels sentiments de l'acte i de les polítiques en promoció de la vida de les persones. Llàstima que tan sols la visió de la presentadora, la transformista Brigitta Lamoure -David Cano-, o la menció de la PrEP els hi pogués espantar.

El segon, la visió a la defensiva de part de la jerarquia de l'església. El mossèn que em tutoritza el meu treball de final de grau (TFG), tot i conèixer-me i ser una persona no tancada a la realitat LGTIB, em va observar el següent "Está claro tu compromiso con la comunidad LGTBI+, lo cual viene de perlas en este momento histórico, pero ya te dije que no eres lo mismo de crítico con sus asertos fundamentales (cosmovisión, antropología de fondo...) como lo eres con algunos elementos de la doctrina y de la organización eclesial. En este sentido, el trabajo puede dar la impresión de un cierto sesgo ideológico (que no tiene por qué ser algo necesariamente negativo, pero hay que ser consciente de ello).".  

No és un compromís amb la comunitat, amb el moviment, vol ser un compromís amb les persones LGTIB+, moltes de les quals no són el que sembla en veure el glamour de l'ambient de la nit, dels festivals... algunes també desafavorides i apartades.

I el tercer, que el transcendir, el pensament en el més enllà, és un sentiment no només religiós, si no antropològic.  

Necessitem referents: Toni Comín

"no pot haver-hi fe sense compromís amb la justícia social"

En Toni, la Laia i en Sergi, una família feliç

"Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: --Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
Llavors els justos li respondran: --Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
El rei els respondrà: --Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu."

---

• Seguint el tema dels Drets LGTB de les entrades dels darrers dies, escric ara aquesta d'avui, mostrant un altre cas que pot ser un referent, en aquest cas per a les persones que estan en discerniment de la seva sexualitat. 
• El text precedent és del capítol 25 de l'evangeli de Mateu, quan Jesús parla als seus sobre el judici final. Aquell moment en el que el Rei vindrà i jutjarà a cadascú segons hagi actuat a la vida amb els altres, "Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu." (cfr. Mt 25,40) i "Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi." (cfr. Mt 25,45), el que ens confirma que no es pot seguir Jesús, no es pot tenir fe en el Regne de Déu sense una veritable implicació social, un veritable compromís pels altres.
• I aquest és un text que marcà molt profundament la vida de Toni Comín, actual conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya (des de gener 2016) «perquè no pot haver-hi fe sense compromís amb la justícia social», diu ell. I aquest compromís el viu ell des d'una opció cristiana, nacional independentista i gai. Compromís que ha sabut desenvolupar des de diverses vessants professionals: com a professor de batxillerat als Jesuïtes de Casp, també a l'escola de negocis ESADE, com a membre del centre d'estudis Cristianisme i Justícia (CiJ) i actualment com a conseller de la Generalitat de Catalunya. I també, des de la vessant personal, ho ha fet donant visibilitat a la seva opció sexual i donant una família a la Laia, adoptada el 2012. 
• En l'àmbit social i polític la vocació li ve ja de família, família cristiana, el que li va dur a participar del centre CiJ dins del seminari social, des del que ha escrit els quaderns "La igualtat, una fita pendent" (núm.92) i "Autoritat mundial. Per a un lideratge planetari legítim" (núm.134). En política ha estat vinculat a diversos partits polítics d'esquerra, actualment ERC i de la coalició Junts pel Sí. Pensa ell que no podrà haver un bon estar del benestar sense un país lliure. 
• Segons el Toni i la seva parella des de 2006, en Sergi, l'adopció de la Laia va ser un projecte conjunt dels dos i amb un clar objectiu social “No es tractava de tenir un fill, sinó de donar-li pares a algú que ja existeix”. El procés va ser llarg i costós, van presentar la sol·licitud el desembre del 2008, i van ser pares el juliol del 2012. La Laia va ser fruit d'una renúncia hospitalària. 
• Ja per acabar, simplement recordar les paraules del Papa Francesc a l'avio de tornada de les Jornades Mundials de la joventut de Rio de Janeiro, l'agost de 2013, "Si una persona es gay y busca al Señor y tiene buena voluntad, ¿quién soy yo para juzgarle?".

• Vols conèixer altres casos similars, de parelles de gais que han format una família i són pares compromesos? L'article "Pares gais desmunten tòpics" del diari El Món ens en presenta algunes més.

Com s'encarna socialment la teva fe?
En què noten els que t'envolten, que ets cristià?

---

Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 25, 31-46?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

La sexualitat humana en la creació

Està clar que la sexualitat és part fonamental de l'antropologia humana. Néixer, créixer, reproduir-nos i morir formen part de les nostres accions vitals. Per tant, tota època i cultura he dedicat estudis i literatura a aquesta realitat.

Segons la tradició judeocristiana la sexualitat humana ha vingut determinada majorment per la religió. Fem un breu repàs de les diverses etapes (amb costums, normes...) per les que podríem dir que ha passat.

Començant per l'època coneguda com del poble d'Israel (l'Antic Testament) els llibres històrics, els profètics i els sapiencials han dedicat alguns capítols a aquest tema. El llibre del Gènesi és una bonica paràbola sobre el sentit de la vida humana.

A imatge i semblança de Déu

"Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra... I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo." (Gn 1,27-28;31)

D'aquests passatges podem extreure:

• Tot i que una mica després (cfg. Gn 2,21) s'expliqui que primer va ser l'home i després la dona, aquí se'n parla de la creació de tots dos a imatge de Déu. El que posa a tots dos sexes en igualtat de condicions i d'estima davant Déu, tots dos amb igual dignitat. 
• La missió de ser fecunds i multiplicar-nos és un mandat diví que a l'hora ens converteix també en creadors de vida, formant part de la cadena iniciada pel propi Déu que es transmet de generació en generació. També en això som semblants a Ell. Des d'aquest punt de vista és des del que a la sexualitat humana se li dóna un paper de procreació.
• Es interessant apreciar que al final d'aquest dia cinquè es diu que va veure Deu que allò fet "era molt bo" (en els altres dies de la creació, només es diu "era bo". (Gn 1,10.12.18.21.25) . 

Relació humana

"Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés. L'home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat." (Gn 2,18-20) 

"Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home exclamà: --Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien." (Gn 2,21-25)

D'aquests passatges podem extreure diverses idees:

• L'home és un ser fonamentalment relacional "«No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat." (cfr. Gn 2, 18). Per això Déu ens donà primer els animals domèstics (com el gos, "millor amic") i també els feréstecs. Però l'home continua sentint-se sol.  
• Déu en un segon moment creà la dona, amb la que "des d'aquest moment formen una sola carn." (cfr. Gn 2, 24). Tots dos en són un, amb igual dignitat. Des d'aquest punt de vista és des del que a la sexualitat humana se li dóna un paper d'unió entre home i dona.
• La sexualitat és una de les diverses formes de relació humana, una expressió d'harmonia que és bona i no té res de que avergonyir-se, "Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien."  (cfr. Gn 2, 25).
• Sembla ser que és a partir del pecat, quan es trenca l'harmonia en el paradís, moment en el que també la sexualitat passa a ser pecaminosa a ulls de l'home, "Ell li va respondre: --He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat."  (cfr. Gn 23,10).

Sexualitat humana... unió i procreació