Fa 400.000 anys, 21 hores, 410 dies

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Veia fa uns dies el primer episodi d'una sèrie documental que de seguida em va atrapar al sofà, "Orbit: Earth's Extraordinary Journey" (enllaç tràiler) de Jonathan Renouf  i la BBC (enllaç). 

A part del coneixement científic que el documental conté entorn els moviments de la Terra i la Lluna, el clima, les marees, els moviments arreu del planeta de l'aire i els mars..., tot molt útil per a una classe de ciències naturals, em va ajudar a relativitzar allò de què "sempre ha esta així", "no es pot canviar", "és etern", "la llei natural"... que tant argumenten els que tenen por al canvi i a la diversitat. 

Els científics han pogut establir a partir de l'estudi dels corals joves i els corals antics en forma de fòssils, que la Terra fa uns 400.000 anys girava més ràpidament, de tal forma que els dies (temps per a completar un gir de 360º de l'eix de rotació) eren de 21 hores i els anys (temps per a completar la translació al voltant del Sol) eren de 410 dies. El nostre planeta està desaccelerant a un ritme de 0'2 mil·lisegons cada segle. Imperceptible per als éssers vius, per a la majoria dels humans però comprovable per aquells que es pregunten, es qüestionen, investiguen...   

Celebració de la família, atac a...

El passat diumenge 27 de desembre l'Església Catòlica celebrava un any més el Jubileu de la Família. Dins d'aquestes celebracions he llegit el missatge "Navidad y familia" de monsenyor Demetrio Fernández, ordinari del bisbat de Còrdova. El transcric íntegrament a la columna de l'esquerra. I a la columna de la dreta adjunto la resposta que l'Agustina Gisbert, de Tarragona, li fa arribar a través d'una carta oberta publicada a El Periódico de Catalunya en data 29 de desembre: 

---

Van muy unidas. La fiesta de Navidad reúne a toda la familia. La fiesta de Navidad es una fiesta de familia. El Hijo de Dios al hacerse hombre se ha hecho miembro de la familia humana y de una familia doméstica. Jesucristo ha santificado la familia.

La familia humana tiene como referencia la comunidad trinitaria. Jesucristo nos ha revelado que Dios es familia, son tres personas, el Padre, el Hijo y el Espíritu Santo, que viven felizmente en el hogar trinitario, el cielo. Y a ese hogar –dulce hogar- convocan a cada persona que viene a este mundo. El Hijo de Dios, segunda persona de Dios, Jesucristo, ha venido a este mundo para llevarnos a esta relación de amor, dándonos su Espíritu Santo. Nuestro destino es entrar en comunión con las personas divinas, ya en este mundo y para toda la eternidad. Más aún, lo que nos constituye en personas es precisamente esta relación. Se trata de vivirla conscientemente y disfrutarla.

Y un icono viviente de esa comunidad trinitaria es la santa Familia de Nazaret, compuesta por Jesús, María y José. La entrada en la historia humana de Jesús se ha producido en el seno de una familia humana, con un padre, una madre y un hijo. Y han vivido de su trabajo, en el hogar familiar donde se ejercitan las virtudes domésticas por los lazos del amor de unos con otros. Bien es verdad que la santa Familia de Nazaret es una familia muy singular, pero es modelo para todas las familias por el servicio mutuo, la convivencia, el amor e incluso el cariño y la ternura de unos con otros.

La familia se constituye por la unión de los esposos que normalmente se convierten en padres. Varón y mujer, creados en igualdad de dignidad fundamental, son distintos para ser complementarios. Cuanto más varón sea el varón, mejor para todos en la casa. El aporta particularmente la cobertura, la protección y la seguridad. El varón es signo de fortaleza, representa la autoridad que ayuda a crecer. La mujer tiene una aportación específica, da calor al hogar, acogida, ternura. El genio femenino enriquece grandemente la familia. Cuanto más mujer y más femenina sea la mujer, mejor para todos en la casa. Esa complementariedad puede verse truncada por la falta de uno de ellos, y la familia más amplia –abuelos, tíos- puede suplirla.

La unión complementaria de los esposos los convierte en administradores de la vida. Del abrazo amoroso de los esposos, proceden los hijos. Todo hijo tiene derecho a nacer de ese abrazo amoroso, que no puede sustituirse nunca por la pipeta de laboratorio (fecundación in vitro). Precisamente porque la persona se constituye por la relación –así nos lo muestran las personas divinas-, el hijo tiene derecho a proceder de una relación de amor entre sus padres, y nunca como fruto de un aquelarre químico de laboratorio. Hay muchos que piensan en el derecho a tener un hijo, como si el hijo fuera un objeto, mientras que el hijo es siempre un don, un don de Dios, fruto de la relación amorosa de los esposos, que se abren generosamente a la vida. Todo tipo de fecundación artificial (inseminación artificial y anónima, fecundación in vitro homóloga o heteróloga) rompe esa armonía de la creación por la que los hijos vienen al mundo como personas, fruto de una relación personal de amor entre los esposos.

Los esposos y padres se prolongan en los hijos y, a su vez, son fruto de los abuelos que tienen hoy una importancia enorme en el equilibrio de la sociedad contemporánea. Los niños y jóvenes son el futuro, los abuelos son la memoria del pasado. Todos juntos forman la riqueza de la familia.

Domingo 27 diciembre, en la Misa de 12 de la Catedral, Misa de las familias, donde haremos un homenaje a los que cumplen 25 y 50 años de casados. Venid con todos los hijos, los nietos y los abuelos. Es la fiesta de la Sagrada Familia y queremos darle gracias a Dios por nuestras familias.

Recibid mi afecto y mi bendición:

 + Demetrio Fernández, obispo de Córdoba

Estimado Monseñor Fernández,

despertar un día cualquiera de Navidad, fechas de amor, respeto y armonía,  encender el televisor y oír su 'Carta del Obispo' de esta semana a sido, cuanto menos, sorprendente.

Me ha quemado el alma su frase "el hijo tiene derecho a proceder de una relación de amor entre sus padres, y nunca como fruto de un aquelarre químico de laboratorio". Puedo asegurarle, por propia experiencia, que en todos esos casos de "aquelarre químico" hay tanto amor o más que en una relación carnal entre un hombre y una mujer.

Usted tiene fe en un Dios invisible e infalible, yo creo en una evolución que a veces falla y a la cual se tiene que ayudar. En un aquelarre químico no solo participan un padre y una madre. Se incluyen las esperanzas, anhelos e ilusiones de aquellos que participan : doctores, biólog@s, enfermer@s, anestesistas, l@s que se ocupan de la limpieza, donantes, familia, amig@s, compañer@s de batalla, decenas de personas que trabajan, se esfuerzan y ponen todo de su parte por traer una vida al mundo.

No quiera hacerme creer que hay más amor en la creación de esos bebés  fruto de un mal matrimonio (religioso o civil), que en el proceso de creación de un bebé que será gestado por una madre soltera, con valor suficiente como para no subyugar su maternidad a un matrimonio infeliz; o por un matrimonio homosexual, con mayor respeto mutuo que el que se puede ver en muchos matrimonios de los que han pasado por la vicaría; o que el niño fruto de una subrogación que llegará por fin a unos brazos que han trabajado mucho y duramente para tenerlo.

Monseñor, no se atreva a negar el amor que siento por el bebé que voy a tener en mi seno en algún momento o por los que tuve (de forma natural y 'aquelárrica') y no llegaron a ver la luz.

Usted oyó la llamada del Señor  y tomó los hábitos. Seguramente tuvo que enfrentarse a algunas adversidades, pero se mantuvo firme y llegó a obispo. Yo oí la llamada de la naturaleza hace mucho tiempo, y es ahora, cuando ya lo he intentado de todas las maneras 'naturalmente'  posibles (no se me sonroje Monseñor) que me veo en la necesidad, para superar dichas adversidades, de recurrir a lo que usted tilda de "aquelarre".

Y cuando dice que "el hijo es un don", lo que hace es afirmar que yo y muchas personas en mi situación, no somos dignos de ese don. Créame, en este amargo camino que me ha tocado recorrer, he conocido a personas que lo merecen más incluso que yo.

Monseñor, le ruego desde mi humilde posición, que así como yo no me pongo en evidencia opinando de física cuántica cuando no tengo ni la más mínima idea sobre ello;  se haga un favor, a usted y a la organización que representa, y evite opinar de lo que desconoce.
Cierro esta misiva con una simple reflexión: si José fue padre putativo y llegó a santo, empiece a buscar donde colocar a todos los santos de este 'aquelarre'.

Desde el amor y el respeto (que echo en falta en sus palabras) se despide una orgullosa 'sorginak'.

Agustina Gisbert, Tarragona

---

Ambdós tetxos presenten formes diferents de pensar i de ser. Vull fer la meva personal reflexió al respecte. Van aquí algunes idees:

• És cert, com comença el text, que "Van muy unidas. La fiesta de Navidad reúne a toda la familia. La fiesta de Navidad es una fiesta de familia.". Però també ho és, que el Nadal és temps de canvi d'hàbits, de descans per a molts, de compres sovint compulsives, d'augment de tensions interreligioses (la pròpia Jerusalem és un exemple) i d'accions i celebracions diverses en altres àmbits no estrictament familiars, per exemple a casa nostra: el tió solidari, cap nen sense joguina, la marató de TV3, la marxa de Nadal, sopar dels Amics de la Gent Gran o de Mensajeros por la Paz, etc... Els valors que el Nadal transmeten sobrepassen els límits estrictament familiars. O no és Nadal en l'eucaristia i el sopar que vostè comparteix la nit del 24, senyor bisbe?
• Tot i això, l'ideal de família cristiana és un valor vàlid i un exemple que pot aportar molt a les relacions humanes. Les figures de Josep, de Maria i del nen Jesús transmeten tota una sèrie de valors prou interessants que poden guiar a moltes famílies i també altres grups humans que caminen plegats (comunitats religioses, grups de fidels, inclús no cristians.
• Trobo encertada, per tant, de forma general la presentació i promoció d'aquest model de família que fa la jerarquia de l'Església des d'instàncies diverses: una d'elles la carta del bisbe Fernández, però també des de les paraules del papa Francesc o les iniciatives promogudes pel Pontifici Consell de la Família. Això sí, no es pot obviar que en aquest tema concret de la família, la jerarquia catòlica (formada per homes solters i célibes), parla des de la teoria, tot i que pugui estar assessorada per alguns laics.
• Continuant amb la jerarquia, i entrant ja a fons en la crítica (constructiva) de les paraules de monsenyor Fernández només puc dir que no les trobo del tot encertades, ni en la forma ni en el fons. 

• Si bé és cert que ... "El Hijo de Dios al hacerse hombre se ha hecho miembro de la familia humana y de una familia doméstica.", no ho és que "La familia humana tiene como referencia la comunidad trinitaria.". Potser ha estat així durant molts segles i en alguns llocs concrets -a la societat europea feudal, per exemple-, però en els nostres temps, només es pot dir que són les famílies cristianes, i no totes, les que tenen com a referència la comunitat trinitària. 
• El fet que la "la santa Familia de Nazaret es una familia muy singular, pero es modelo para todas las familias por el servicio mutuo, la convivencia, el amor e incluso el cariño y la ternura de unos con otros." no afirma que totes aquestes característiques que s'enumeren siguin exclusives de la Sagrada Família, ni de les famílies cristianes. El servei, la convivència, l'amor, l'afecte i la tendresa són característiques que pertanyen a l'ésser humà, i m'atreviria a dir que algunes, també als animals.
• Em crida l'atenció enormement l'expressió "Cuanto más varón sea el varón, mejor para todos en la casa." ja que pot ser llegida per la gent mes masclista com ser rude, qui porta les regnes o qui decideix quan es fa l'acte sexual, tot i que la dona no ho vulgui. És un detall que hagi inclòs després l'expressió "Cuanto más mujer y más femenina sea la mujer, mejor para todos en la casa.". Jo les substituiria, de forma més oberta i inclusiva per l'expressió "quant millor persones siguin ambdós, millor per a la parella i millor per a la comunitat familiar.  
• Diu el bisbe Fernandez que "Todo hijo tiene derecho a nacer de ese abrazo amoroso, que no puede sustituirse nunca por la pipeta de laboratorio (fecundación in vitro).". És clar que la procreació natural és i continuarà sent la forma més habitual de d'existir, però no la única. La tècnica de la fecundació in vitro i altres, obren la porta de procreació a moltes persones que per causes diverses no podrien de forma natural. La negació de la ciència que fa el bisbe, portada a l'extrem, no s'allunya massa dels postulats envers la salut dels testimonis de Jehovà. 
• Per una altra banda em sorprèn que, el senyor bisbe per defensar el naixement des de l'amor d'una parella, ho faci atacant, en aquest cas la tècnica de la fecundació in vitro, i de retruc a les persones que l'utilitzen, "Todo tipo de fecundación artificial (inseminación artificial y anónima, fecundación in vitro homóloga o heteróloga) rompe esa armonía de la creación por la que los hijos vienen al mundo como personas, fruto de una relación personal de amor entre los esposos.". 
• Em sembla greu també que no es preocupi dels naixements fruits de violacions, de relacions poc adultes o de parelles que viuen el desamor. Ni tampoc de    
• Com a punt interessant a remarcar, m'agrada el paràgraf que posa en relació la cadena en a història que formen els avis, els pares i els fills. És una realitat que es pot aplicar a la família però també a qualsevol altre àmbit de la humanitat (ciència, tècnica, sanitat, filosofia...) on experiència i coneixement es va traspassant i ampliant d'uns a uns altres a partir de la transmissió, la formació i la investigació. Per tant, una tòpic de paràgraf. 
• Ja per acabar amb les seves paraules, sàpiga monsenyor que aquest text seu fa molt mal a la relació entre Església i societat. Tot i que vostè com a bisbe no representa l'Església tota, les paraules d'una figura pública com la seva tenen un gran ressò dins la comunitat cristiana i també socialment. Monsenyor Fernández, crec que no ho ha fet bé: per defensar un model de família molt bo, obvia alguns i ataca altres, famílies que només intenten ser famílies. 

• Continuo aterrant en els pares i mares, els veritables coneixedors del que és una família amb fills. Crec que l'exemplificació des de la pràctica que fan les famílies cristianes que formen el poble de Déu, també part de l'Església, és la millor defensa que es pot fer d'aquesta institució. La lluita diària per fer créixer l'amor i per acompanyar-se mútuament.

• Llegeixo entre línies en el text de la senyora Agustina, el gran patiment que haurà patit per poder arribar a ser mare: el moment de saber que no pot tenir fills de forma natural, la recerca en parella o en solitud d'altres possibilitats, l'acceptació o negació de suport de la família, la superació de la barrera que implica l'alt cost econòmic del procés, la incomoditat dels processos, els dubtes sobre el possible èxit... Molt més difícil, llarg, compromès i menys divertit que la simple realització de l'acte sexual!
• I entenc també el mal que li fan les paraules del bisbe quan s'intueix en elles una negació de l'amor que poden donar uns pares als seus fills, simplement pel fet de no haver ser feceundats de forma natural. Com si el fet de ser pares amorosos vingués només donat pel moment de la fecundació o el naixement. No té res a veure en l'amor tots els anys d'acompanyament en el creixement i l'educació?

A mi personalment, com a persona que no represento ni a la jerarquia ni als pares de família però que m'interessen ambdós temes, tot el meu recolzament als pares o mares de família (incloent també avis, tiets, mestres, professors i monitors...) els quals, des de l'amor intenten acompanyar, educar, ensenyar, guiar, animar, recolzar als infants de la millor manera que saben. Ànims senyora Agustina!

I la meva crítica a aquells que en nom d'un ideal obliden les circumstàncies de la vida, negant o atacant la realitat. És cert que l'ideal de la Sagrada Família és un molt bon exemple, però com a ideal no pot amagar les famílies reals, la majoria de les quals pretenen el millor per als seus membres, convivint pacíficament amb els altres. Com es conjuga misericòrdia (veure l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" de 8 de desembre passat, amb el seu missatge de Nadal? Quan fa els 75. monseyor Fernández?

I ja finalment, tu, com ho veus?

VIH/SIDA: arriben les notes

L’1 de desembre de cada any es celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. Per tant el dia d'avui va ser un bon moment per fer avaluació. Fent una analogia al món escolar, arriben aquí les notes per a la VIH/SIDA:

MATÈRIA	NOTES I OBSERVACIONS
Salut al Nord:	Notable
	Observacions: Es fan força avanços en la investigació tot i els pocs recursos assignats. Cal continuar treballant, cosa que fan equips d'investigació a diversos països. Agrair haver arribat a convertir la malaltia de mortal a crònica i la incorporació dels medicaments antirretrovirals en els pagaments de la Seguretat Social.
Salut al Sud:	Insuficient
	Observacions: Continuen morint persones per no poder disposar del tractament. Tot i els esforços que es fan a hospitals i missions d'arreu dels països del Sud, no es rep la suficient col·laboració dels governs dels propis Estats ni tampoc de la comunitat internacional.
Educació al Nord	Suficient
	Observacions: A les escoles es fan campanyes puntuals. Tot i així es recomana avançar en la incorporació de la salut sexual en els currículums. Entre el jovent no hi ha suficient informació. En alguns casos s'ha detectat que es creu que es pot contagiar compartint un got d'aigua. Un exemple és la dada de 734 persones contagiades a Catalunya l'any 2014.
Educació al Sud	Insuficient
	Observacions: A poques escoles es fan algunes activitats puntuals. No hi ha gaire col·laboració dels governs estatals. A les escoles de l'Església Catòlica majoritàriament es dóna un silenci al respecte. Tot i així es troben determinades excepcions que cal lloar, portades a terme a títol individual pels directius de les pròpies escoles.
Religió	Insuficient
	Observacions: Pel que respecta a l'Església Catòlica cal fer una crítica a la seva política oficial. Els seus escrits i recomanacions als seus fidels obvien la realitat comprovada sobre l'èxit de l'ús del preservatiu per a la prevenció del contagis, la qual cosa és causant de multituds de morts. Es recomana fortament incloure aquest fet en els seus documents oficials. Sorprenen també, per noves, les paraules del Papa Francesc, "Sí, es uno de los métodos (el preservativo). La moral de la Iglesia se encuentra, pienso, en este punto, frente a una perplejidad. O el quinto o el sexto mandamiento: la vida o que la relación sexual esté abierta a la vida. Pero este no es el problema. El problema es más grande", ha respondido el Papa a la pregunta de un periodista sobre si cree que es el momento de que la Iglesia cambie su opinión sobre el preservativo para evitar nuevas infecciones. Pienso en la pregunta que le hicieron a Jesús una vez: 'Dime, maestro, ¿es lícito curar el sábado?'. Es obligatorio curar", ha apuntado haciendo una similitud con la pregunta sobre el anticonceptivo, indicando que hay que hablar de los problemas grandes --curar-- y cuando estén solucionados, entonces bajar a los casos concretos --si se puede hacer o no el sábado--. "Cuando no haya injusticias en este mundo podremos hablar del sábado", ha subrayado."
RESUM FINAL RECOMANACIONS	Tot i que s'han fet múltiples avenços des de la dècada dels 80 quan va ser detectada la malaltia, els resultats no són satisfactoris. cal continuar treballant en tots els aspectes. S'estimen uns 37M de persones contagiades a tot el món.  Com passa habitualment, els països del Sud apareixen en inferioritat de condicions respecte als del Nord. No hi ha sentiment de fraternitat mundial

A títol informatiu torno a incloure el joc per a sistemes Android i IOS que la Fundació Lluita contra la SIDA va posar en marxa per fer arribar aquesta temàtica al públic en general. Enllaço també l'Entrada d'aquest mateix bloc, "Lluita contra les malalties: el VIH" de 5 de maig de 2015.

Tant important és un segon?

Un segon és el temps que la nit passada s'ha afegit als rellotges atòmics mundials que són els encarregats de donar l'hora exacta de la Terra i dels que prenen l'hora els sistemes informàtics a nivell global. Per a sistemes de navegació naval i aèria són fonamentals. Per sort tenim els tècnics (astrònoms, enginyers, informàtics... ) que ens han ajudat a ni tan sols assabentar-nos !!! 

A les 23 hores, 59 minuts i 59 segons de la nit del 30 de juny a l'1 de juliol s'ha afegit un segon més, marcant novament el segon 59. La primera vegada que es va fer va ser el 1972 i la darrera l'any 2012.

És un tema una mica complicat, però a qui li agradi la ciència i l'experimentació pot investigar més. El primer és recordar que tenim assumit que els dies són de 24 hores i els anys de 365 dies, però que els astrònoms i els científics ja tenen sabut des de fa temps que en realitat l'any dura 365,256 363 004 dies o el que és el mateix, 365 dies, 5 hores 48 minuts i 9,76 segons. 

Per posar novament "en hora" els rellotges humans i el rellotge terrestre, existeixen els anys de traspàs cada 4 anys. La regla de càlcul és la següent: són de traspàs els anys els divisibles entre 4 excepte els que ho siguin entre 100. Però si és divisible entre 100 i també entre 400 sí que ho és. Per tant, els últims anys de traspàs varen ser el 2012, 2008, 2004, 1996, 1992, 1988...

---

Però si ho pensem no des de la ciència si no des de la vida, un segon també és molt molt important. En un segon ens pot canviar la vida: ens pot tocar la loteria, ens podem creuar en un moment i lloc concret amb aquella persona amb la que ens enamorarem i compartirem la resta de la vida, podem tenir un accident que ens faci aturar-nos temporalment o per sempre...

Davant d'això...

• com vius tu la teva vida? 
• quin valor dones a les coses, als éssers vius, als altres humans?

La vida és fàcil, si vivim naturalment

Hi ha una pel·lícula dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni del 1997 anomenada "La vida és bella", que ens mostra la història d'un pare i un fill a l'època de l'Alemanya nazi. El pare intenta amagar al seu fill els horrors de la guerra i dels camps de concentració, mostrant-li només la part bella que en ells hi pot haver. El nen no és tan simple com sembla en un principi, 

En aquesta Entrada vull reflexionar sobre aquesta mateixa idea, a partir de l'entrevista feta pel Jaume Barberà al programa Retrats del Canal 33 al psicòleg clínic i escriptor Rafael Santandreu. 

Veure l'entrevista a TV3 a la Carta

---

Algunes de les idees sobre les que ens fa reflexionar aquesta entrevista que aprofundeix en el llibre "Les ulleres de la felicitat" són les ànsies de tenir, les pors, la felicitat, la mort, l'amor, les relacions interpersonals i la fortalesa interior:

• Vivim la "necessititis" aquesta exigència personal de tenir tenir tenir... de ser, ser, ser... hem d'estar prims, estar en forma, tenir estudis, una bona feina, tenir parella, tenir un pis bonic i ordenat, ser mínimament elegant, tenir un oci molt bo, haver viatjat, tenir molts amics, ser respectat ... Aquesta auto exigència és la que ens fa tornar bojos i la que fa que en la millor època de la humanitat ens fe viure infeliços. L'únic que necessita l'ésser humà per ser molt feliços és l'aigua i el menjar del dia, encara que sigui de prestat.

• Por a fer el ridícul, por a quedar-se sols i por a perdre la seguretat estúpida que creiem tenir són les principals pors que tenim els éssers humans. I som capaços de perdre totes les pors per que són totes idees. En el món de les idees és com es vencen les pors.

• El 80% dels espanyols vivim amb estres. No hem de donar tanta importància a coses que no les tenen: la feina, la organització social i altres... tot el que no té a veure amb l'aigua i el menjar del dia no són tant importants, hem de viure-les com un joc, jugant. El que ens crida com a tots els animals del planeta, és el ser feliços.

• La mort és natural, necessària i bonica,  a més de  molt bona professora. Si som conscients que morirem aviat (per què la vida va molt ràpid) les coses que ens preocupen deixen de ser tan importants, les relativitzem i ens adonem del bonics que són l'aire, el sol, els colors... les coses de la natura. Restarem curats de les hipocondries. Fins i tot de les morts o els suicidis dels fills podem resorgir reforçats. Cal acceptar la mort.

• L'amor perviu si no exigim a la parella, tot i que tinguem la raó. En exigir, el que fem és posar una barrera davant de l'altre i generar una cadena mútua d'exigències. En la renúncia hi ha la fortalesa, Les parelles que proposen "si vols, ho fas, però jo t'estimo igual" es van ajuntant poc a poc, van aprenent la joia de donar a l'altre, si ho fan de forma voluntària. En una societat en la que només el 25% de les parelles supera els 15 anys de vida, sembla que no sabem aplicar aquests principis.  

• Les relacions interpersonals i les amistats. No demanem tot a tots, sapiguem acceptar a cadascú com és, demanar només allò que ens poden donar. Pensa que ets afortunat per aquell amic que estarà al teu costat quan tens un problema i per aquell que es recordarà del teu aniversari, No demanis a tothom que sigui perfecte, perquè ningú no ho és. Cada amic, cada familiar, cada persona és bo per alguna cosa. Pensa que entre totes les teves relacions ho tindràs tot. 

• Fortalesa emocional ens dóna la felicitat. Inclús patint "bullyng", en l'ostracisme o tancats a la presó, si estem ben moblats podem ser feliços. Serem febles si ens deixem influenciar pel que pensen o fan els altres. La vàlua de la vida està en saber estimar els altres i en estimar la vida.

Estació Espacial Internacional (ISS)

---

El vídeo en directe des de l'Estació Espacial Internacional (ISS) inclou vistes internes quan la tripulació és de guàrdia i de la Terra en altres moments. El vídeo només està disponible quan la nau es troba en contacte amb el terra. En els moments de "pèrdua del senyal" es veu la pantalla blava. Per tant, per viure tota la gràcia d'aquesta Entrada ves-hi tornant de tant en tant, fins no trobar la pantalla blava!

La ISS orbita a 400 quilòmetres per sobre la Terra i en fa una volta cada 90 minuts, pel que experimenta una alba o una posta de sol  cada 45 minuts. Quan l'estació està a les fosques, la càmera externa pot semblar negre, però de vegades pot proporcionar vistes espectaculars de raigs o llums de les ciutats.

Lluita contra les malalties: el VIH

La fundació Lluita contra la SIDA és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius l’assistència, la recerca i la docència en el camp del VIH i la sida. Va ser creada pel Dr. Bonaventura Clotet el juliol de 1992 a partir de la Unitat VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, situat a Badalona. Les principals accion de la Fundació en aquests més de 20 anys són:

• Ha incorporat una sèrie de professionals a la Unitat de VIH de l’Hospital (metges, psicòlegs, dietistes, infermers i treballadors socials) per a poder oferir a les persones afectades una assistència completa i de qualitat.
• Pel que fa a la recerca, ha facilitat que molts pacients es beneficiïn de la participació en assaigs clínics amb fàrmacs innovadors i va esdevenir l’embrió del laboratori de retrovirologia, que ha acabat convertint-se en l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.
• En l’àmbit de la docència, la Fundació se centra especialment en formar especialistes en VIH així com fer difusió del coneixement a la població general: se'n fan campanyes de comunicació i sensibilització contra l’estigma social que encara existeix avui dia i per a augmentar la conscienciació pública sobre el VIH/sida. 

Dins d'aquest àmbit d'acció estan posant en marxa una nova acció innovadora per arribar al públic en general: un joc en forma d'aplicació per als dos principals sistemes operatius de mòbils i tauletes. El preu és simbòlic (0'99EUR) ja que la pretensió és, sobre tot, fer-ne sensibilització tot i que tot el que es reculli servirà per ampliar els recursos econòmics per a la lluita contra aquesta malaltia   

Versió per a Android	Versió per a IOS

---

Sembla  bona i lloable aquesta iniciativa. El doctor Clotet ha arribat a afirmar que per primera vegada des de que es va detectar, a principis dels anys 80, es pot dir que en un període menor a 20 anys es pot arribar a tenir algun tipus de vacuna contra la malaltia. Benvinguda sigui llavors aquesta iniciativa. Més informació sobre el joc i la malaltia (enllaç).

Algunes de les reflexions que em vull fer en aquest sentit són les següents:

• La política nacional que en aquests últims anys de crisi econòmica no ha fet més que reduir la despesa en investigació científica en tots els àmbits. Qui no sembra, no recull! Sort que no s'ha atrevit a reduir la despesa en els fàrmacs necessaris per la medicació de les persones infectades.

• La política mundial, simbolitzada en els governs de les principals potències i la OMS, que no sembla fer tots l'esforç possible en la lluita contra les malalties. Encara hi ha molta gent que mor d'hepatitis, de malària o de deshidratacions en molts països del món. 

• La població en general que fa oïdes sordes del que no vol sentir. A les classes d'ètica amb els alumnes de 4t m'adono de les poques famílies que de forma responsable en parlen amb els seus fills i filles oferint-los informació i confiança davant el creixement evolutiu, i també sexual.

Eclipsi de sol

Transmissió sencera (2:22:00) de l'eclipsi de sol de 20 de març de 2015. Imatges inaudites. 

Avui en dia sabem que no és més que un fet natural, però durant segles s'havien vist com avisos dels Déus. Un exemple el tenim en el llibre de Tintin i el Temple del Sol, d'Hergé.

La ciència

Durant el mes de novembre anualment es celebra la setmana de la ciència. A les escoles es fan activitats diverses per afavorir el seu coneixement i estudi.

Una part de les ciències és l'astronomia. Disfruta amb aquestes imatges del cosmos.

D'on venim? On anem? Per a què estem en aquest món?

Com surt la lluna, tot un espectacle!

Arribada al planeta Mart

La nau Esperit, MER-A (Mars Exploration Rover-A), és un robot tipus rover que va ser enviat per la NASA, agència de l'espai dels EUA, al planeta Mart, i que va restar actiu entre el 2004 i el 2010. Va aterrar amb èxit a Mart a les 04:35 UTC terra del dia 4 de gener de 2004 després de gairebé 8 mesos de viatge per l'espai.

El rover Spirit va funcionar de manera efectiva vint vegades més del temps que els enginyers de la NASA havien planificat. Des del lloc exacte d'aterratge al planeta roig es va poder desplaçar fins a 7,73 quilòmetres en comptes dels inicialment projectats 600 metres. Això va permetre una anàlisi geològica més extensa de les roques marcianes i d'altres característiques de la superfície del planeta.

L'1 de maig de 2009 (5 anys, 3 mesos, 27 dies terrestres després de l'aterratge, el Spirit es va encallar sobre una superfície de terra tova, fang. Aquesta no va ser la primera de les situacions d'incrustació del rover durant el temps de la missió, però si que va ser la definitiva. Durant els següents vuit mesos els enginyers de la NASA, des de la Terra, van analitzar acuradament la situació, fent simulacions teòriques i pràctiques i provant de reprogramar el software del robot per intentar alliberar-lo. Finalment, el 26 de gener de 2010, la NASA va anunciar que el rover estava encallat.

Tot i així, la nau va continuar enviant informacions a la Terra fins que la comunicació es va aturar definitivament el 22 de març de 2010. Des del centre de control, JPL, es va seguir intentant recuperar el contacte amb l'Esperit fins el 24 de maig de 2011, quan la NASA definitivament, va anunciar el final que els esforços per comunicar-se amb el robot. 

Després de tants anys de vida i d'esforços, a l'Esperit se li va fer un comiat formal. Adjuntem un vídeo de mida reduïda, pres de la pel·lícula IMAX "Roving Mars" del 2006. 

Tal com l'arribada a la Lluna l'any 1969, de ben segur en alguns anys la societat disposarà d'alguns beneficis fruit de les investigacions i dels descobriments d'aquest viatge. Imagines quins poden ser?

* Agrair la col·laboració del g.Enrique Hurtado per la ídea d'aquesta entrada.

Canvi d'any 2012 a 2013: a Tokelau, els primers

31 de desembre, canviem d'any. Aquesta vegada del 2012 al 2013. Els millors desitjos per a tothom per aquest nou 2013!!!

Però... com funciona el canvi d'any? en quin moment passa? es fa alhora a tot arreu? Doncs no, això depèn dels fusos horaris en els quals, el convencionalisme ha dividit el globus terraqui.

Aquestes zones o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les que es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps (generalment estan centrades en meridians amb una longitud que és un múltiple de 15°, per totalitzar els 360º de la circumferència).

Totes aquestes zones es defineixen en relació al Temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres (i també Osca, golf de València i Dénia). En girar la Terra d'Oest a Est, en passar d'un fus al següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari, passem de l'Est a l'Oest, hem de restar una hora. El meridià 180° és conegut com línia internacional de canvi de data.

L'arxipèlag de Tokelau és el primer país del món on arriba l'any nou, en situar-se tot just en el meridià 180º. Aquest territori, depenent de Nova Zelanda, té també la curiositat d'oferir el servei de dominis d'Internet gratuïts amb terminació .tk 

Quina hora és a Dakar? I a Dakota? I a Barcelona?

Horaris mundials en aquest moment

La Curiosity a Mart

Accedir-hi

Fira de les Ciències de Google

Accedeix a la Fira de Ciències de Google