El bé i el mal

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"stop doing wrong and start doing right"

"If you really want to live, you must stop doing wrong and start doing right. I, the Lord God All-Powerful, will then be on your side, just as you claim I am. Choose good instead of evil! See that justice is done. Maybe I, the Lord All-Powerful, will be kind to what's left of your people."

---

El text d'avui correspon al llibre del profeta Amós, de l'Antic Testament, aquella part de la Bíblia cristiana que compartim amb els fidels jueus. I és interessant veure com avança la creença en Déu amb la vinguda del Crist. La traducció del text és aquesta: "Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals; potser llavors el Senyor, Déu de l'univers, s'apiadarà dels supervivents de Josep.".  Fixem-nos-hi bé, ja al s. VIII aC hi havia gent que cercava i proposava una vida de bé davant del mal que també hi existia, com ara.

Anem per parts. El text és una crida a la recerca del bé i a allunyar-se del mal, "Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure", sentiment que mou a moltes persones, no només les fidels cristianes o jueves; al meu parer la recerca del bé i la felicitat està en el cor de les persones. L'altre cosa són les situacions que ens anem trobant a la vida i com les gestionem en fer les nostres opcions. 

Segon punt: el text que marca l'Església per a ser llegir avui dimecres 1 de juliol és Am 5,14-15.21-24, saltant-se els versets 16 a 20 que diuen el següent: "Això diu el Senyor, Déu sobirà: «Hi haurà planys per tots els carrers, cridaran ais per totes les places. Convocaran al dol la gent del camp, i a plànyer-se, els ploraners d'ofici. Quan passaré entre vosaltres hi haurà planys per totes les vinyes.» Ho diu el Senyor. El dia del Senyor Ai dels qui anhelen el dia del Senyor! Què n'espereu, d'aquell dia? Serà un dia de fosca i no de llum. Serà com l'home que fuig d'un lleó i es troba amb un ós; es refugia a casa, repenja la mà a la paret, i el pica una serp. ¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum, el dia del Senyor? Serà un dia de tenebres, sense gens de claror.". Com es pot veure les línies suprimides tenen el caire d'advertència, arribant a fer por, totalment diferent a l'anterior. Censura dirà algú, selecció dirà algú altre. El que està clar és que l'equip selector dels textos litúrgics ha optat per reforçar els versets 14,15, 21, 22, 23 i 24. En una comprensió simplificada del que és el cristianisme ja em sembla bé, però per a aquells que volen aprofundir en els textos és bo llegir el text sencer i pregar amb el que hi ha i amb el que s'hi suprimeix. 

Tercera idea: el be i el mal són idees genèriques que poden encabir diferents concrecions. Per un infant el bé és esperar a que el semàfor es posi verd i el mal, saltar-se'l, en canvi la filosofia, l'ètica amplien la reflexió fins el punt que deixar morir a una persona podria ser un bé menor si és per salvar-ne moltes altres. El que de vegades alguns polítics han anomenat "danys col·laterals". 

En un curs en línia que he fet aquests mesos de confinament l'animador ens feia la següent reflexió: no heu pensat que sempre són els altres els que fan les coses dolentes, els qui s'equivoquen, els qui ataquen... i tu qui les fas bé i tens sempre la raó? no pensaran els altres també el mateix? No serà que entre el bé i el mal hi ha tot un ventall de matisos? que ningú no te mai la raó absoluta? Que no hi ha només dues direccions? 

A part de l'opció pressa cada moment, també són importants les motivacions que ens duen a prendre-la. Invitació a la reflexió personal, a mirar-se cadascú a ell mateix. I ja per acabar, un desig...

Cerca el bé,els altres també ho fan 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text del profeta Amós 5,14-24?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Trobar la calma

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Tu, Senyor, ets vora meu"

"Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança."

---

En els últims dos mesos han passat moltes coses en el nostre món, coses impensables per a qualsevol, qui ens ho havia de dir, tot el que ens està passant.

Passant el confinament en la solitud física he passat moments de tot tipus, també de pena, por, necessitat d'afecte... i són en diversos els espais que he trobat la calma. Un d'ells, el Salm 23 atribuït al rei David.

És clar que estem en una vall tenebrosa, però també ho és que quan cerco, sé que tu ets vora meu, la qüestió és la de no oblidar-me de buscar-te, d'obrir-me, de sentir-me confiat.

Tu ets vora meu en el refugi que és casa meva, en la natura que trobo al jardí de casanostra, en la feina ben feta del sector sanitari i tots els complementaris, en la seguretat de les botigues, farmàcies i altres serveis essencials, en la reflexió de les formacions i webinars dels que he participat, en les persones que per telèfon, mail, vídeo ens hem cuidat... En tu.

Confiança! 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text del Salm 23?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Discerniment a Giasnagar

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"teach me the difference between right and wrong"

"One night while Solomon was in Gibeon, the Lord God appeared to him in a dream and said, “Solomon, ask for anything you want, and I will give it to you.” Solomon answered: ... Please make me wise and teach me the difference between right and wrong. Then I will know how to rule your people. If you don't, there is no way I could rule this great nation of yours."

---

Trobem en el capítol 3 del primer llibre dels Reis un somni entre Salomó i el Senyor en la qual aquest li diu “Digue’m què vols que et doni?”. En aquell moment Salomó, fill de David, ja era rei i se sentia agraït del do rebut però també sabedor de ser massa jove i incapaç de conduir el seu poble (cfr. 1Re,3,6-8). I la seva resposta va ser enteniment per a poder jutjar el poble i discernir entre el bé i el mal i així ser un bon governant. 

De la mateixa manera, em trobo en aquesta tercera setmana del temps que estic vivint a la missió marista de Giasnogor (Bangladesh), un escenari tant al que estic acostumat i en el que nosaltres som els diferents, davant d’un discerniment continuat a partir de petites eleccions del dia a dia sobre el què fer, el què dir, com actuar.

Algunes d’aquestes preguntes que em faig durant aquest mes poden ser: M’hi apropo a les noies amb la mateixa llibertat que amb els nois? Poso més distància amb les musulmanes, que amb les hindús o cristianes? Proposo a la classe de matemàtiques la meva forma de resoldre àlgebra o respecto el ritme i el model del professor? Serveixo o em deixo servir al menjador de l’internat? Jugo només amb els nois o també amb les noies? Abraço a les religioses amigues en públic? Dono conversa a qui m’atura pel carrer per fotografiar-se amb mi o el defujo? Fotografio aquella situació que em resulta curiosa o és violentar la imatge de l’altre? Acceptem quan ens inviten a casa d’algú, sabent el que representa per l’economia d’aquella llar el que ens oferirà? Mengem del mateix que ells? Goso anar al barber local? Em mantinc dret quan la consagració o m’hi agenollo, com tothom? Em retiro si la classe és tota en Bangla o hi resto respectant? En ser preguntat, habitualment per les noies i les dones, declaro la meva condició d’home feliçment casat amb el Jordi o hi invento? Deixo un donatiu en marxar o la meva presència ha estat suficient? 

També he pogut observar com la Carme, la meva companya en aquesta experiència, es fa les seves i, també com les (persones) missioneres se les fan, entorn la missió i la seva pròpia vida.

Tornant a les escriptures, el Nou Testament ens mostra un altre cas del que és la recerca, el discerniment d’allò fonamental. I ho trobem en la conversa entre Jesús i Pilat, quan aquest pregunta retòricament, abans de sentenciar-lo, “Què és la veritat” (Jn 18,38). 

En tots dos casos ens trobem davant l’opció per la recerca de la justícia, d’allò que és bo, de la disjuntiva davant el viure contra o per els altres, de com viure de forma feliç la meva vida, sent llum i sal pels altres. Per aquí és per on va la meva reflexió d’aquestes setmanes.

Pensar en la vida! 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de 1 Reis 3,1-15?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Profetes majors, menors i actuals

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

El capítol de títol “Aberfan”, de la tercera temporada de la sèrie “The Crown”, narra els fets de 1966 en el petit poble miner de mateix nom (Gales), amb el despreniment d’una de les piles de runa que va sepultar part del poble i les escoles, amb més de 144 (persones) mortes, 116 d’elles, infants. Una de les escenes presenta als directius de la gestora i el ministre de Gales davant del poble en assemblea: un guirigall en el que s’especula sobre les pluges torrencials, la confluència d’una multitud de condicionants extraordinaris: sobre el partit laborista en el poder o el dels Tories -el de l’antic govern que aprovà l’extracció- … com a responsables directes de la tragèdia, quan una dona s’aixeca i, cridant, recorda els moviments subterranis que els miners ja notificaven de feia anys, “ja li vaig escriure temps enrere” diu: una profetessa del seu temps.

Aberfan (Gales), segons recreació The Crown (Netflix)

Els llibres profètics de la Bíblia recullen a Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel (coneguts com els majors) i a Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies (els menors) a partir del seu especial do de contacte amb la divinitat. En altres paraules, persones capaces d’interpretar indicis que passen desapercebuts pels altres i de predir el futur a partir d’ells. (Persones) profetes sempre han existit, també Jesús ho és per a les musulmanes. En el temps actuals aquests son alguns dels que jo hi trobo:

A Isaïes el trobo més que mai en les mestres i educadores, en les filòsofes i en totes aquelles persones que ensenyen a pensar, que promouen la recerca i la creació de la veritat, que prevenen davant les estratagemes dels mitjans de comunicació i les xarxes, les que desvelen les fake news (cfr. Is 5,20). 

Identifico a Jeremies entre les que ens alerten de la política excloent, dels nacionalismes exagerats, dels imperis en decadència, les potències atòmiques, les dictadures… com les d’Egipte, Filistea, Moab i altres en els seus temps (cfr. Jer 46,1). 

Ezequiel és qui instrueix sobre la submissió a les marques i al seguiment  sense fi dels influencers, del desig únic dels diners, de l’enveja per l’altre i la no auto acceptació, de l’individualisme i dels likes de les xarxes, ídols contemporanis (cfr. Ez 18,5-6). 

El Daniel d’avui és qui lluita contra els governants que reneguen del do de la paraula, els prevaricadors, els militars i armats que pretenen només la força, els administradors que amaguen caixes B, dels jutges no justos (cfr. Dn 2,2-3). Els que descobreixen l’establishment a l’ombra, els poders fàctics que s’escuden en les lleis, la tradició i la constitució per mantenir els seus privilegis per sobre del poble.  

Trobo nous Osees en aquells que gosen sortir de l’armari davant família, amics, societat i esglésies. Els qui cerquen dins el cor, preguen al Déu Amor i opten per viure des d’ell i no pas des d’un holocaust, un sacrifici en soledat o en família tradicional a la que no satisfaran. El Déu cristià mostra que també hi pot haver amor a les unions de fet, les parelles estables, les convivències o el poliamor; tal com en el matrimoni, la vida presbiteral i religiosa (cfr. Os 6,6). 

Veig a Joel en les activistes i organitzacions que lluiten contra la desforestació del gran pulmó mundial de l’Amazones, del desgast del planeta, de la futurible manca de recursos… També en que ens avisa sobre les grans corporacions i l’especulació alimentària, com a noves llagostes famulenques (cfr. Jl 1,7).

En els nostres dies els Abdies ens avisen contra els que callen en créixer els extrems, contra els que giren el cap davant la injustícia aliena, els qui adormits pel consum i el capitalisme no volen veure allò que passa al seu costat (cfr. Abd 1,11).

Tal com la terra i les cases per a Miquees (cfr. Miq 2,1-2), també avui plataformes i moviments socials, i encara alguns sindicats, defensen les classes treballadores i les propietats, delaten els opressors, als que juguen amb el dret a l’habitatge, especulen amb els subministraments bàsics i aguaiten la vida digna.

Els millors Nahum són les imatges de l’Ebre o el Mississipí desbordats, dels palaus venecians inundats, del Katrina desbocat, el gel dels pols fonent-se, els atols i corals superats i desapareguts, l’esquinçament de la capa d’ozó o la natura feresta, vencent presses, desviaments i comportes (cfr. Nah 2, 6-8). 

I mirant l’Església endins, com Malaquies al Temple (cfr. Mal 2,8), molts i moltes, també Francesc, no callen més davant un clericalisme exagerat, una jerarquia mal entesa, una dignitat laical definida però no assumida, una dona encara en segon terme. 

Com a principals característiques de la persona profeta trobo la curiositat, la indagació, l’atenció, la lectura dels signes dels temps… i el valor per denunciar el que consideren no humà, entre d’altres. Si confirmes algunes d’aquestes  com a dons rebuts, t’engresco a continuar escrivint, on ves tu, en els temps actuals, a Amós, Jonàs, Habacuc, Sofonies, Ageu o Zacaries.

---

https://elpunxo.wordpress.com/

Aquest article va ser publicat en el núm. 118 de la revista L'AGULLA de gener de 2020 amb el mateix títol, "Profetes majors, menors i actuals".

Església en TRANSformació continua

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Her son must be circumcised"

"The Lord told Moses to say to the community of Israel: If a woman gives birth to a son, she is unclean for seven days, just as she is during her monthly period. Her son must be circumcised on the eighth day."

---

En la època de Jesús els jueus complien amb la circumcisió dels fills nois tal i com marcaven alguns preceptes dels seus llibres sants, tal com el Levític o també del Gènesi, "Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança." (cfr. Gn 17,14). També ho havien fet altres civilitzacions, com l'egípcia. 

I resulta que els primers cristians del segle I van acceptar que els nous cristians que no vinguessin del poble jueu, podien no ser circumcidats, tot i que en un primer moment semblava aquesta una obligatorietat, "Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans: --Si no us feu circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar" (cfr. Ac 15,1). Aquest precepte va caure  posteriorment en desús des del punt de vista teològic. Un altra tema seria que es mantingués la circumcisió per temes de salut. 

Davant d'allò que mai no es pot canviar per què es decisió divina, per que sempre s'ha fet així o per que ho diu algun document d'Església, recullo en la present Entrada aquesta reflexió de Joan Cabot (Santa Eulàlia de Ronçana, 1962), un dels quatre mossens del Poble-sec. Arribat a la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes fa 17 anys, el capellà diocesà no té problemes a l’hora de mullar-se amb els debats que envolten l’Església del segle XXI. De fet, és ferm defensor de “la llibertat i la consciència amb la qual actuava Jesús” i que tant respecta. Recullo en aquest número l'entrevista (enllaç entrevista) recollida al diari Zona Sec, el diari de Poble Sec (enllaç).

Vostè és obertament independentista. L’Església li ha donat cap toc d’atenció per haver-se posicionat?
Cap, les opinions personals són acceptades i jo soc un ciutadà independentista, però com a capellà em dec a una comunitat. Trobo que ni l’Església ni la Parròquia s’haurien de posicionar políticament. Ara, davant unes condemnes de molts anys s’ha de poder dir que això no és just. Jo ho diré a nivell personal. Tots sabem que la justícia té els seus dèficits.

És just fer servir la figura de Crist, al·ludint al fet que ell tampoc hauria permès les injustícies contra els líders del procés?
És una mica atrevit, tot i que en el seu context ell també va qüestionar la presència dels romans i l’actitud dels polítics del seu temps. Quina és la injustícia avui? Hi ha matisos perquè hi ha gent que ho veu diferent. En tot cas Jesús estaria a favor dels pobles, de la cultura, del dret a decidir… Però això ho dic jo, no ho diuen els teòlegs.

L’arribada del Papa Francesc ha servit de palanca de canvi per fer una Església més progressista o l’ha empès la dinàmica social?
Com a Bisbe de Buenos Aires no era precisament molt progressista, però des que és Papa crec que ha vist la urgència de posar l’Església al dia. Sembla que també hi ha molta oposició interna a la cúria romana, però trobo que està fent canvis importants. Espero que el futur Papa també sigui capaç de dialogar amb el seu entorn com fa el Papa Francesc.

L’administració pública s’ha arrepenjat en Càritas?
Crec que sí. Evidentment que Càritas ha d’estar per solucionar problemes que l’administració no soluciona per la seva dinàmica o lentitud, però nosaltres sempre diem que la primera via han de ser els Serveis Socials. És molt fàcil criticar l’Església i jo també ho faig, però en aquest cas l’Església fa una feina que no és prou reconeguda a escala civil.

És difícil de revertir la mala fama que ha adquirit?
A Espanya hi ha un pes molt important pel paper durant el franquisme. Tot i que hi ha tics que es mantenen, crec que no és just que es mantingui aquest prejudici.

Algunes de les crítiques que ha rebut l’Església han arribat marcades per l’agenda social. Vostè defensa l’avortament legal?
L’Església pot opinar, però el que no pot és condicionar la legislació. Crec en el dret de la vida, però no estic a favor de prohibir l’avortament ni estic en contra d’una llei d’avortament que permeti fer-ho a qui a consciència ho desitgi. Això sí, soc partidari de trobar altres alternatives i d’una política encarada al fet que no sigui necessari l’avortament, sigui mitjançant ajudes, sigui afavorint la maternitat.

El catolicisme té el precepte de l’amor. Algun dia l’Església acceptarà el matrimoni homosexual?
Hi ha preceptes legals que s’han de canviar del dret canònic, qüestions teològiques que per mi no són decisives, però que actualment tenen pes… És del tot legítim l’amor entre dues persones humanament, antropològicament i cristianament. Fins i tot el Papa ha mostrat un respecte en l’acceptació de l’amor entre dues persones del mateix sexe. Teològicament és molt complicat aquest canvi i no ho veuré, però m’agradaria oficiar un matrimoni homosexual a l’Església.

També li agradaria veure a les dones fent oficis?
No hi ha cap element objectiu que ho prohibeixi. És un tema de tradició i tenim esglésies que ho han acceptat. No pot ser que l’Església continuï vetant a les dones determinats càrrecs.

Les passes que ha fet l’Església per denunciar els abusos a menors han sigut suficients?
Ha costat d’assumir la responsabilitat i la gravetat del tema. Avui, en general, trobo que hi ha tota la disponibilitat a afrontar-ho amb tota la duresa i la sinceritat. Estem en la línia de corregir això.

Pot tenir relació amb aquest fet el vot de la castedat? Potser és un vot que el catolicisme hauria de deixar enrere?
Pot tenir connexions, però una persona que opta per la castedat no el converteix automàticament en un abusador. Crec que l’ideal seria que el vot fos lliure i no una obligació. També li arribarà el dia, com ja ha arribat a l’Església Catòlica Ortodoxa on s’accepta el matrimoni, però aquí la tradició pesa molt.

‘Al César lo que es del César, y a Dios lo que es de Dios’. Estat i Església s’han relacionat en excés?

Ha costat molt que la tradició espanyola acceptés la igualtat de totes les confessions. En aquest moment em sembla que en l’àmbit legal està força equilibrat, tot i que a nivell pràctic segueix tenint un pes destacat. Estic d’acord amb què l’Estat no sigui confessional; per mi un funeral d’Estat hauria de ser un funeral interreligiós.

Clar i català, com es diu de vegades. Algunes de les seves apreciacions van en contra d'alguns preceptes i costums, però... van en contra del que diria o faria Jesús, qui és el missatge inicial? Quins són els signes dels temps actuals?

Món en canvi, Església en canvi! 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text del llibre del Levític 12,1-8?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

El cost d'amagar...

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"and must live alone"

"If you ever have leprosy, you must tear your clothes, leave your hair uncombed, cover the lower part of your face, and go around shouting, “I'm unclean! I'm unclean!” As long as you have the disease, you are unclean and must live alone outside the camp."

---

El llibre de Levític recull una sèrie de preceptes a complir davant de la lepra i altres malalties de la pell que es donaven de forma generalitzada en el Israel del s.I. El que es pot veure és que els malalts eren tractats com a apestats i obligats a viure exclosos de la societat. Potser en aquella època no hi havia una altra manera d'actuar per evitar el contagi.  

Llegeixo en un mail que m'arriba de la Fundació Pasqual Maragall (enllaç) amb el títol "Els costos ocults de l’Alzheimer". Diu així: 

Entre 27.000 i 37.000 euros anuals. Segons els últims informes, aquest és el cost anual d’assistir un pacient diagnosticat d’Alzheimer. Però aquestes xifres estan equivocades, i avui volem que sàpigues el perquè.
Aquestes estimacions únicament tenen en compte els costos directes (aquells que inclouen l’atenció mèdica) i els indirectes (les cures per part dels familiars). No obstant això, la veritat és que l’impacte socioeconòmic de l’Alzheimer és molt més gran, els costos “ocults” són enormes, i gràcies a estudis com aquest, seguim denunciant la situació.

José Luis Molinuevo, el nostre director científic del Programa de Prevenció de l’Alzheimer del BBRC, ha publicat com a coautor un informe internacional sobre aquests costos “ocults”. S’hi tracten les conseqüències en la salut dels cuidadors com l’ansietat o la depressió; les dificultats en l’economia familiar (obligats a retallar despeses o desfer-se dels estalvis) i el deteriorament de la qualitat de vida de les persones diagnosticades i els seus cuidadors, per als quals no existeix el rellotge."

Moltes societats encara actuen d'una forma similar davant determinades situaciones u/o malalties. Fins fa poques dècades s'amagava a familiars i veïns el fet de tenir un familiar amb disminució física o psíquica; és encara freqüent, tot i que cada cop menys en determinats ambients, el cas de famílies que amaguen tenir un fill o filla homosexual... El cost econòmic però també social, ètics, familiar... que té d'amagar determinades situacions!!! Tant difícil és acceptar com a normal el que la vida ens porta? Tant difícil no jutjar? Tan difícil, estimar?

Tan difícil, estimar? 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text del Levític Lv 13,1-59?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Excedència, experiència, gràcia

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"you must set him free"

"The Lord gave Moses the following laws for his people: If you buy a Hebrew slave, he must remain your slave for six years. But in the seventh year you must set him free, without cost to him"

---

El llibre de l'Èxode és conegut principalment per la història de Moisès, de les plagues i de la sortida del poble hebreu del país opressor, Egipte. Però conté també una part del que s'anomena el codi de l'Aliança. Aspectes sobre la cultura, l'alliberament dels esclaus, faltes mortals, lesions, la propietat, justícia i respecte... I és sobre el repòs de l'any sabàtic que avui vull reflexionar. 

El text bíblic d'avui correspon a Ex 21,1-6 tot i que trobem un de similar també en el llibre del Deuteronomi (cfr. Dt 15,12-18). I algun altre sobre el temps de gràcia per la terra també en el Levític (cfr. Lv 25,2-7). El que m'interessa realment d'aquests texts no és tant la casuística concreta si no la seva existència. El poble jueu ja s'havia adonat de la importància d'aquesta possibilitat de temps de descans i alliberament, temps sabàtic per a les persones com de guaret per a la terra. I així queda reflectit a la Llei en el codi de l'Aliança amb Déu. Algú pot pensar que no parla més que d'esclavatge i això ja no està bé. Però en aquell moment històric, la comparació era l'esclavatge ferotge dels egipcis.

Aquest curs escolar 2019-20 estic en un temps de gràcia, aprofitant una excedència laboral vivint la vida, compartint en parella, reduint el meu ritme, deixant el mòbil de banda, vivint fora, viatjant, estudiant... Difícil? Una mica, però menys en parella. Interessant? Moltíssim. Obert? Totalment, tal que ja hem hagut de canviar els plans per esdeveniments sobrevinguts. I ara, després d'un temps, en faig aquesta Entrada d'avui, ja a prop de tornar-me'n cap a la que és enguany casa meva, al Vietnam, "Nhà tôi ở việt nam". 

A títol d'exemple, el text següent correspon a l'apartat d'Excedències del Conveni col·lectiu de treball del sector d’ensenyament privat de Catalunya per a l’any 2006 (codi de conveni 7900575) de 14 de juliol (DOGC Núm. 4721 de 19/9/2006)

CAPÍTOL SETÈ Excedències
Article 53L’excedència podrà ser voluntària o forçosa, en els termes previstos en els articles següents. En ambdós casos el treballador no tindrà dret a retribució, excepte l’establert en el capítol de drets sindicals.

Article 54 Excedència forçosaSeran causa d’excedència forçosa les següents:
a) Per designació o elecció per un càrrec públic que impossibiliti l’assistència al treball.b) Per a l’exercici de funcions sindicals, d’àmbit provincial o superior, sempre que la central sindical a que pertanyi el treballador tingui representativitat legal suficient en el sector de l’ensenyament privat.c) Per atendre al cònjuge o familiar dins del segon grau de consanguinitat greument malalts; l’excedència no serà superior a dotze mesos. d) El descans d’un curs escolar per a aquells treballadors que desitgin dedicar-se al seu peperfeccionament professional, després de nou anys d’exercici actiu en el mateix centre. Quan aquest perfeccionament sigui conseqüència de l’adequació del centre a innovacions educatives, el període d’exercici en el centre quedarà reduït a 4 anys. Als professors recol·locats se’ls reconeixerà la mateixa antiguitat que gaudeixen a efectes econòmics.e) L’excedència especial per al treballador per naixement o adopció d’un fill, donarà dret a la reserva fins a 3 anys del lloc de treball, computant-se a efectes d’antiguitat els 3 anys. Quan el pare i la mare treballin al mateix centre, només un d’ells podrà exercir aquest dret. 

Article 56 Excedència voluntària L’excedència voluntària es podrà concedir al treballador amb la petició prèvia per escrit; poden sol·licitar-la tots els que tinguin, al menys, un any d’antiguitat al centre i no hagin gaudit d’excedència durant els 4 anys anteriors.

No m'interessa en aquesta Entrada entrar en la casuística d'aquest conveni o en temes empresarials o sindicals, simplement també en la seva existència. En un temps en el que algunes de les societats més avançades (avançades, segons quin barem?) presumeixen del grau de llibertat i dels drets aconseguits, és bo mirar enrere i comprovar com ja en temps passats, hi havia intents de conciliar la vida de les persones, de fer preceptes més comunitaris, més fraternals i justos. 

El codi de l'Aliança del poble d'Israel es basa en l'experiència religiosa fundada en l'Aliança del Sinaí, aquella crida gratuïta que Yahvéh va fer a aquell poble oprimit, fent-lo el poble escollit. de forma paral·lela, també existeix el codi de santedat, aquell que es fonamenta en la Llei de Déu en relació a la persona creient; però malauradament aquesta última amb el pas dels segles es va anar convertint en llei per la llei, oblidant els seus pressupostos. Es va convertir en un codi moral de santedat i de puresa, un codi opressor i farisaic. Passa quelcom similar amb la legislació de les nacions modernes? Legalitat sota el poder ferotge de l'economia?

Llei sí, en positiu pel bé de les persones 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text del llibre de l'Èxode, Ex 21,1-6?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

La vida és una merda?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"try to enjoy each day"

"Nothing on earth is more beautiful than the morning sun. Even if you live to a ripe old age, you should try to enjoy each day, because darkness will come and will last a long time. Nothing makes sense. Be cheerful and enjoy life"

---

El llibre de Cohèlet (o Eclesiastès, nom amb el què també se'l coneix) és un escrit sapiencial, que parla dels principals temes de la vida des de la visió de l saviesa tradicional del seu temps, una mica com un recull de refranys, podríem dir. Tot i els segles que ens separen del temps que va ser escrit, hi ha una sèrie d'aspectes que no en varien gaire, eren i continuem essent humans. 

Aquest text d'avui, que en les diverses versions el trobem titulat com a "Fruir de la vida durant la joventut"  (en català), "Consejos a los jóvenes" (en castellà) o "Youth and Old Age" (en anglès) és un cant a viure la vida amb alegria, a fruir de les coses belles quan les tenim, ja que sabem que hi haurà moments de patiment, "que recordi també que els dies de tenebra seran molts" (v.8). Remeto també a l'Entrada "Temps per a... i per a..." de data 5 d'octubre de 2018.

Aquests últims dies, tornat d'urgència cap a Catalunya, he pogut viure dos processos, un a l'hospital amb l'acompanyament fins a la mort del meu sogre, Jose, que finalment marxava amb el Pare creador ahir dia 17. Una experiència cansada, tensa, dura, emotiva però que hem pogut compartir i viure en família, cadascú a la seva manera i des de la seva sensibilitat però conjuntament. En algun moment d'aquests dies he sentit l'expressió "la vida és una merda!" que titula aquesta Entrada i jo vull dir que no, la vida és un do de Déu i n'hem de donar gràcies per la vida del meu segon pare, Jose, amb ell he compartit, he perdut al dominó, d'ell he pogut aprendre i, el que és més important, a través d'ell va venir a la vida la persona a la que estimo. Al cel siguis Jose!

El segon procés, encara que des de fora per la situació familiar, el de la post sentència. Jo que pensava que ho viuria des de lluny, des de la nostra casa al Vietnam, doncs l'he viscuda ben a prop, per l'autopista cap a l'hospital m'he creuat amb una de les Marxes per la Llibertat, passejant per la ciutat he vist i olorat les restes de les batalles campals de la nit anterior i, avui, la vaga general. Em sap greu la nova etapa en la que estem entrant, però sóc conscient que hi ha una violència diferent a la que crema contenidors, corre pels carrers... la violència verbal, la que crea divisió, la que se'n burla del que som, la que menysprea la nostra cultura i forma de ser i pensar... Visca Catalunya!

La vida val la pena de ser viscuda! 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de Cohèlet 11,7-10?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Llei o vida? Amor

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Tot i que a l'Entrada "A 2 anys de la nostra decisió, 1O (1 d'octubre de 2017)" de data 1 d'octubre, manifestava el meu interès en no pronunciar-me, a meitat setembre se'm va demanar un article i així vaig fer-ho. És aquest que segueix.

No acostumo a escriure sobre política, però aquesta vegada així ho faig, o com a mínim a mode d’introducció a on vull arribar. Cada mes de setembre, especialment des de la nefasta sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, la celebració de la Diada de Catalunya és converteix en l’inici del curs polític (social, econòmic, de les persones...) a casa nostra i també a Espanya. Enguany vindrà acompanyada en el temps d’una nova sentència, en aquest cas del Tribunal Suprem espanyol sobre els fets del setembre i octubre de 2017. Quan serà?

Aquesta sentència esperada per tothom, exposarà allò que els excel·lentíssims senyors (i 1 senyora, nomenem-la: Ana Maria Ferrer) jutges de la sala de lo Penal considerin just i això ho raonaran des dels fonaments de dret que trobin necessaris per poder justificar-se. Què dictaminaran? Com ho fonamentaran?

Si hi ha sentencia condemnatòria, el Ministeri de Justícia trobarà les justificacions adients per adjudicar centre penitenciari a prop i lluny de casa, per aplicar d’una manera o una altra els procediments establerts en allò referent a la presó, permisos, visites, accés al tercer grau, etc.. i posteriorment el Govern de la nació trobarà les justificacions adients per concedir o no un possible indult. Quines seran aquestes?

I tot l’anterior en base a l’interès de la justícia. Però... quin és l’interès d’aquesta divina senyora mig despullada amb ulls tapats i una espasa i una balança a cada mà? I en aquest cas concret de la Causa especial 20907/2017? De la justícia divina? La justícia estatal espanyolista? La europea? La venjativa? La que busca solucions?  

I no sé si serà només l’interès judicial el que compti: Què interessa, realment, ben en el fons? A qui interessa? En interès, de què? De la unitat d’una suposada Espanya secular, basada ara en el text escrit de La Constitució de 1978? D’interessos particulars i amagats d’algunes famílies o oligarquies? D’una estructura centralista que menysprea les altres cultures de la península? d’un suposat amor entre ciutadans que cada cop va virant cap a malfiança, inclús odi? 

Massa preguntes: Quan serà? Què dictaminaran? Com ho fonamentaran? Quines seran aquestes? Justícia divina? Estatal espanyolista? Europea? Venjativa? La busca solucions? Què interessa? A qui?... I massa poques respostes, ara com ara.

Les persones sinceres i amb una certa experiència, també els tres poders de l’estat, l’executiu, el legislatiu i el judicial, encapçalats pel Rei, saben que la llei és interpretable, com també ho és la Bíblia per a les (persones) cristianes versades i netes de cor. Així és com davant d’un passatge ja sigui de l’Antic o el Nou Testament, els creients en Jesucrist, formats, nets de cor i que cerquen per on bufa l’Esperit, saben trobar la visió cristiana més adequada per al moment vital i la situació concreta personal o social. Així és com davant el passatge de Sodoma i Gomorra (Ex 20-21) uns veuen una condemna explícita a les relacions entre persones dels mateix sexe i altres el veuen contra la falta d’hospitalitat; uns no en fan cas del passatge i altres arriben a atacar parelles estables de dos homes, tot i que siguin signes d’amor. 

També del text de l’evangeli de les espigues arrencades en dissabte (Lc 6,1-5) de la setmana passada, veiem com als fariseus els interessa el gran atemptat dels deixebles contra la llei jueva escrita, i Jesús ens presenta la llei de la vida, l’interès general que és la persona i les seves necessitats. 

Massa preguntes obertes. Massa immobilisme. Massa lligam al paper espanyol escrit, que representa la Constitució de 1978, “lligada i ben lligada” -recordant aquell “atado y bien atado”- amb un procés gairebé impossible de reforma (arts.166-169). 

I ben poques respostes, fins ara. Convido als implicats amb responsabilitat de gestió en tot aquest procés, a pensar-hi: I si algú comencés a posar per davant de la llei, l’amor? De la constitució, les persones? De les paraules buides, les pensades? Del mètode d’atac i defensa, la proposta? De l’egocentrisme, la relació? Del discurs Espanya-Catalunya, al de pobles de la península? De l’és meu, a és nostre? Del sentit de possessió, el de compassió?  D’allò escrit, a la vida? 

I a les lectores d’aquest text, animar-les a preguntar-se sobre la gestió concreta que fan a la seva vida d’aquesta dicotomia llei – vida. La meva proposta: l’amor; autoestima i amor per l’altre.

---

---

https://elpunxo.wordpress.com/

Aquest article, de la meva pròpia autoria, va ser publicat en el núm. 116 de la revista L'AGULLA de setembre de 2019* amb el mateix títol, "Llei o vida? Amor".

*Nota: Escrit de data 14 de setembre.

Conèixer per entendre (i potser estimar)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"the holy mountain, also called Horeb"

Portada del n. 500 de l'informatiu HOREB, de la Unió de Religiosos de Catalunya

"One day, Moses was taking care of the sheep and goats of his father-in-law Jethro, the priest of Midian, and Moses decided to lead them across the desert to Sinai, the holy mountain. There an angel of the Lord appeared to him from a burning bush. Moses saw that the bush was on fire, but it was not burning up. “This is strange!” he said to himself. “I'll go over and see why the bush isn't burning up.”"

---

La muntanya del Sinaí, també coneguda com Horeb, és el lloc on Déu es va trobar amb Moisès i el va cridar a liderar la salvació del poble, l'èxode d'Egipte. Allò que dona nom al llibre de l'Èxode i que n'és antecedent de la salvació cristiana. Avui en dia, en llenguatge cinematogràfic, en dirien "preqüela".

És interessant notar com Moisès, en aquest text de vocació, sembla oposar-se a la proposta divina, tot i que al final, l'acceptarà. En un primer moment, veient la bardissa cremant exclama «M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?» (v. 3)

Tot això ve a compte del número 500 de l'informatiu HOREB (enllaç), de la Unió de Religiosos de Catalunya, URC (enllaç), arribat la setmana del 20 de setembre. Per coincidències de la vida he pogut ser proper a aquesta institució en temps dels seus secretaris generals, els germans Valerià Simon (DEP), Antoni Salat i amb l'actual, Lluís Serra, i he vist com crema amb força la vida religiosa a Catalunya. De vegades més fort i de vegades més suaument, en llocs fermament i en d'altres com a petites guspires, però sempre endavant, com a signe de l'Esperit.  

Si vols tu també conèixer part de la vida eclesial a Catalunya, pots accedir a aquest numero 500 o subscriure't per rebre'l de forma setmanal, cada dijous. Fes-ho des del web de la URC. 

Coneix i entendràs (després, estima, si vols)!

---

Vols llegir el text del llibre de l'Exode 3,1-10?

- Versió en català, anar-hi

- Versió espanyola, anar-hi
- English version, anar-hi