Vacances d'estiu, 2020

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

El darrer any del Tunajifunza, a partir de l'Entrada "Ave María (en castellà)" de 24 d'agost de 2019 duia per subtítol 2019-20 Bloc "Chúng ta học" en homenatge al Vietnam, la terra que des del 2016 m'acull de forma periòdica. Amb aquesta Entrada d'avui, acaba aquesta etapa. El setembre vindrà una de nova. 

La idea per aquest curs que acaba era la il·lusió d'un any sabàtic per cercar l'amor i per intentar ser una mica més lliure a 10.376 quilòmetres de la nostra Catalunya, de la nostra Barcelona, concretament a Mỹ Phước, Bình Dương Province, a prop de Ho Chi Minh city, l'antiga Saigon.  

Ha estat un curs viscut realment de forma totalment inesperada ja des del primer viatge de 14 de setembre. Els plans proposats en parella ràpidament van ser disposats per Déu amb l'agreujament de la malaltia del sogre i la conseqüent tornada a Catalunya per acompanyar el procés personal i familiar. 

I novament a partir de la segona setmana de març els plans se'ns torçaven, en aquest cas de forma generalitzada, amb l'extensió de la pandèmia de la COVID19. Malauradament i també sortosa, arribava a Catalunya el mateix divendres 13. Ja per acabar, el juny ens arribava amb la marxa d'un altre familiar, veure l'Entrada "Quan la mort hi arriba" de 9 de juliol de 2020. I en aquestes estem, més conscient que mai que la vida és incerta i que tot allò que vivim, cal viure-ho en positiu, de la forma més positiva que es pugui i un en sàpiga.

---

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs d'anys anteriors: 

Vacances d'agost, 2019, enllaç
Vacances d'agost, 2018, enllaç
Vacances d'agost, 2017, enllaç

Vacances d'agost, 2016, enllaç

Vacances d'agost, 2015, enllaç

Cảm ơn Việt Nam. Chúc mừng ngày lễ 2020!

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Tunajifunza, adéu Blogger!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Aquesta Entrada d'avui dóna continuïtat a la titulada "Tunajifunza, hola WordPress!" del passat 1 de maig de 2020. Si aquella donava la benvinguda per a aquest Bloc a la tecnologia del Wordpress, aquesta d'avui diu un adéu a la del Blogger de Google.

Un Bloc Tunajifunza  que naixia en aquell moment, amb la tecnologia Blogger de Gmail, i que ha tingut la seva història de més de 8 anys. Fins a l'Entrada "Vacances d'estiu, 2020" del proper 3 d'agost de 2020 hauran estat més de 500 publicacions: 42 l'any 2012, 38 l'any 2013, 72 l'any 2014, 149 l'any 2015, 163 l'any 2016, 129 l'any 2017, 117 l'any 2018, 107 l'any 2019 i 43 entrades més, aquest any 2020, fins el descans estiuenc.  

Ha estat un curs viscut realment de forma totalment inesperada ja des del primer viatge de 14 de setembre. Els plans proposats en parella ràpidament van ser disposats per Déu amb l'agreujament de la malaltia del sogre i la conseqüent tornada a Catalunya per acompanyar el procés personal i familiar. 

Sobresortia entre elles l'Entrada "Mirar al teu voltant i escoltar" de data 20 de març de 2017, la que feia número 500.

Temps enrere un amic em preguntava si escric un diari personal, intueixo que com a recomanació que a ell li és útil. Vaig fer-li saber d'aquest Bloc en el que comparteixo públicament part de les meves reflexions, encertades o no, però aquelles que m'ajuden en el caminar de cada dia. Com és lògic, tampoc no ho comparteixo tot, hi ha una part que queda en la pròpia intimitat, però la funció de reflexionar mentre hi escric està feta. 

A l'escola amb els infants i adolescents, però també entre adults trobo que no ens és fàcil viure amb atenció, a l'aguait, adonant-nos del que ens passa. Un mode de vida ràpid i on tot sembla tenir data de caducitat i que ens deixa poc temps a la contemplació, a la reflexió  del dia a dia i a la revisió personal. I malament podrem fer passes en la direcció que volem si no ens adonem, primer, del que ens passa i, segon, reflexionem per veure en quina direcció seguir. El que sol passar és que ens deixem arrossegar (per la massa, les modes, els estereotips, el nostre propi ego...) fins que alguna situació realment greu ens fa aturar de cop. La vida ens viu en comptes de viure-la nosaltres com volem que sigui. 

Semblava que el temps de confinament dels mesos de març, abril i juny per la COVID19 ens havien ajudat en aquest sentit, però ara com ara, veient el que es veu, no ho sembla. Ja per acabar... un desig d'un 2020/21 millor.   

---

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs d'anys anteriors: 

Vacances d'agost, 2019, enllaç
Vacances d'agost, 2018, enllaç
Vacances d'agost, 2017, enllaç

Vacances d'agost, 2016, enllaç

Vacances d'agost, 2015, enllaç

Cảm ơn Việt Nam. Chúc mừng ngày lễ 2020!

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vacances d'agost, 2019

Acabava una nova etapa d'aquest bloc, i ja van 7 anys, amb la primera entrada el maig de 2012 (enllaç) i primera etapa la del curs escolar 2012-13.

A partir del proper setembre una altra història començarà, un nou any, un any diferent, un any sabàtic, per cercar l'amor, per intentar ser una mica més lliure. Excedència laboral que espero m'ajudi a créixer com a persona, com a parella i també com a cristià i educador. Així sigui!  

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs: 

- Vacances d'agost, 2017, enllaç

- Vacances d'agost, 2016, enllaç

- Vacances d'agost, 2015, enllaç

Bones vacances de 2019!

#AtemptatBarcelona, l'Islam no és terror

Com els darrers anys, aquest és un parèntesi en el temps de vacances, i el faig amb més reflexions encetades divendres 18/08/2017 amb l'entrada #AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1). Sí, ha passat tot un any d'aquells fatídics actes a Alcanar, Barcelona, Cambrils, Ripoll. 

Els últims anys he estat estudiant Ciències Religioses i estic en la fase del Treball de Final de Grau amb el tema "La veritat que allibera",  a partir de les paraules de Jesús "--Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures." (cfr. Jn 8,31-32). 

Han estat dies, setmanes senceres de viatges, classes, estudi individual i en comú, hores de lectura, investigació, converses... al llarg de 5 anys! I en un dia com avui, simplement puc afirmar, que no sé quina és la veritat de Déu, tot i que la intueixo. Així com també que els postulats jueus, cristians ni islàmics, la revelació a la que fan referència les tres religions monoteistes no són terrorisme. 

Abans de jutjar, busca, investiga, llegeix, discerneix i llavors, si encara ho vols, jutja, però en el teu nom. 

Vacances d'estiu, 2018

Vacances, temps d'aturada de les activitats habituals, temps de major relax, temps de major lentitud en el nostre ritme de vida, de fer coses d'aquelles que no podem fer en temps ordinari. 

Per a alguns temps també de viatjar a llocs llunyans, temps de desplaçar-se a viure a un altre lloc, temps d'obrir mirades a altres opcions, temps per parlar amb la parella, temps per conviure més a fons, temps per viure.

Bones vacances. 
Bones vacances? Bones vacances!

En començar el 2018: compromís

Demà dia 8, amb l'inici de les classes pels infants i joves comença novament el ritme habitual després dels dies de vacances. 

Aquesta meva pregària personal d'inici d'any dóna continuïtat a les d'inici dels dos anteriors, veure les Entrades "En començar el 2017: perdó", de 8 de gener de 2017 i "En començar el 2016: gràcies", d'11 de gener de 2016. 

D'aquí ha sorgit la meva d'enguany, tant de bo aquesta em serveixi de camí al llarg del 2018! 

1. Compromès en les vacances. Per restar més proper als familiars, amics, als altres. Per buscar temps per a mi. 
2. Compromès en la feina. Valorant-la com a do, aprofitant-la per construir un món millor, per construir el teu Regne. Ara ja bé conscient del que hi ha, del que se'm demana i del que estic disposat a donar, amb alegria, i del que no. 
3. Compromès amb la meva vocació cristiana. Amb les persones del voltant, amb les seves opcions i situacions. Proper a les que volen compartir, i sense patir, per les que no en volen. Servidor de l'Església, quan és sagrament del Pare bondadós.
4. Compromès amb la meva formació, per a poder ser més útil en obrir noves vies a un món més just, més humà, més cristià.
5. Compromès amb la meva cultura, amb el desig de voler ser com sóc, buscant una millor societat catalana, sense odiar ni anar contra ningú, però com volem ser. 
6. Compromès amb vosaltres, papes, família, professors, Església, companys de feina... Tots vosaltres m'heu estat donats, m'heu fet com sóc i  ara em toca més a mi. 
7. Compromès amb JiS, família política... Quan estic bé i quan no ho estic tant. Per 20 més, sí Déu i nosaltres 2 ho volem.  Compromès també amb els amics quan ho necessiteu i feu saber. 
8. Compromès amb salut meva i la sanitat nostra, per buscar cuidar-me com caldria. Per mi i pels altres.
9. Compromès amb la mare natura, encarnada especialment en les persones LGTIB que troben dificultat per ser com són, per estimar com senten, per viure com Déu els ha fet. 
10. I finalment, compromès amb Déu Pare, per ser fidel co-creador, encarnant-te allà on sóc, buscador de salvació. 

Aquesta és la meva pregària d'inici d'any.

I a la vegada aquestes 3 entrades, en forma de pregàries de 2016, 2017 i 2018 conformen una unitat de discerniment i d'acció en consonància al que el 2 de gener de 2017 proposava el germà marisra Emili Turú, SG del moment, a la seva carta de títol "Gràcies, Perdó, Compromís". Podeu llegir-la a l'Entrada tot just indicada. 

Et convido a pensar-hi en la teva. 

#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (3)

Continuo les reflexions que iniciava divendres 18 amb l'entrada #AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1) i ho faig amb el ressò de la manifestació de dissabte passat pel centre de Barcelona. 

En fi, que no tot és el que sembla a primera vista, no tot el que diuen per TV o llegim als diaris. Ens cal estar més i millor informats, ens cal més consciència crítica, ens cal més empatia amb l'altre, ens cal més ...

Durant la manifestació de dissabte, provaré de pensar-hi i de pregar, mentre ens acompanyem mútuament. 

#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (2)

Divendres dedicava l'entrada #AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1) a una pregària inicial pels fets de dijous a les Rambles de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. 

Diumenge va ser últim dels 3 dies de dol oficial i ja sembla que anem tornant a la normalitat. És per això que vull ampliar la pregària amb una mica de reflexió. I ho faig a partir d'un treball que estic fent sobre la relació entre fe i cultura. 

Joan Pau II a l'Encíclica Evangelium Vitae, de l'any 1995 parlava de les "estructures de pecat" contra la vida, ampliant l'àmbit del que l'Església considera simplement "pecat". I vull aprofitar aquest text, sense vincular-ho directament al món religiós, per tant serien vàlides els sinònims "delicte" i "estructures de delicte".

El text al que em refereixo és el núm. 24 de la carta encíclica:

  24. ...Pero también se cuestiona, en cierto sentido, la «conciencia moral» de la sociedad. Esta es de algún modo responsable, no sólo porque tolera o favorece comportamientos contrarios a la vida, sino también porque alimenta la «cultura de la muerte», llegando a crear y consolidar verdaderas y auténticas «estructuras de pecado» contra la vida. La conciencia moral, tanto individual como social, está hoy sometida, a causa también del fuerte influjo de muchos medios de comunicación social, a un peligro gravísimo y mortal, el de la confusión entre el bien y el mal en relación con el mismo derecho fundamental a la vida."

Per tant, podriem dir que les "estructures de delicte" són aquelles situacions o institucions de la societat que afavoreixen el mal, el delicte i que són fruit dels delictes individuals. És a dir, per posar dos exemples...

Cas de la vaga d'EULEN: podria dir-se que la causant inicial del problema és la directiva de l'empresa (persones) que no forma ni paga bé els seus treballadors. Però... quines són les estructures de delicte que l'afavoreixen? L'accionariat d'EULEN (busca maximitzar benefixis), AENA (busca reduïr costos amb l'externaliztcaió), el Govern espanyol (permet la subcontractació amb concursos a la baixa en preu i qualitat), el sistema capitalista (maximitza els beneficis econòmics deixant de banda els costos en les persones, el medi ambient...)

Cas dels atemptats del 17 d'agost: com és lògic els primers culpables els terroristes amb els seus actes. Estructures de delicte? Sense ànim de crear polèmica i sense totes les dades, però podria ser que siguin els EUA (per la seva política intervencionista), alguns països europeus (per les seves polítiques poc integradores actuals, per la seva defensa militar a l'exterior, pels anys de la colonització i la descolonització posterior...), Consell de Seguretat de l'ONU (ús pels 5 grans països del dret a vet...), grans mitjans de comunicació (servidors dels seus interessos i no de la veritat), la societat (tal i com la tenim montada i de la que ens aprofitem)... 

Un exemple molt més clar i proper, tot i que ens faci mal. La gent de la CUP (aquells tan subversius, gairebé "terroristes" i gairebé protagonistes dels atemptats, segons fons que criden molt però tenen poc de credibilitat) són la única força política que ha gosat criticar el Rei pels seu suport i els seus negocis. Deixant de banda el moment o la forma, en el fons tenen certa raó. Però també cal recordar que el Rei representa a Espanya, el Rei ens representa a tots, també a tu i a mi. Els negocis amb l'Aràbia Saudita no són personals o familiars (espero!!!!), són de l'Estat espanyol, són teus i són meus. Si dissabte a la manifestació algú crida al Rei, ens estan cridant a tots, són els nostres negocis, són els nostres aliats, són els terroristes que atempten contra nosaltres.

En fi, que no tot és el que sembla a primera vista, no tot el que diuen per TV o llegim als diaris. Ens cal estar més i millor informats, ens cal més consciència crítica, ens cal més empatia amb l'altre, ens cal més ...

Durant la manifestació de dissabte, provaré de pensar-hi i de pregar, mentre ens acompanyem mútuament. 

#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1)

Tot i reservar el mes d'agost un temps lliure de vacances per a aquest Bloc Tunajifunza, els últims estius he dedicat alguna Entrada a alguna causa major. I aquest 2017 ha tocat al del terrorisme gihadista a Catalunya, Barcelona i Cambrils. 

Tot i que encara estem vivint les primeres hores ja sabem de més d'una desena de persones mortes i un centenar de ferides de diversa consideració. Més informació en d'altres mitjans especialitzats. Avui només una pregària –pregària oberta a tothom per la pau, sense nomenar Déu– de l'escriptor i jesuïta José Maria Olaizola, que m'ha arribat a través de les xarxes socials...

Demà hi continuaré...

Vacances d'agost, 2017

Acabava la feina del curs 2015-16 amb l'entrada "Vacances d'agost, 2016" amb una proposta reflexiva d'una forma de ser Església, una forma de ser constructors del Regne de Déu a la Terra, a partir de la proposta de l'Institut Marista als inicis del segle XXI, a partir de les cartes dels 3 darrers anys del germà Emili Turú, SG amb els títols: "El futuro tiene un corazón de tienda", "La danza de la misión" y "Fourvière: la revolución de la ternura".

I enguany vull acabar-la amb una reflexió personal, fruit de la confirmació, ara fa poc dies, per part de l'escola de les meves tasques pel curs vinent. Resumint, em donen unes hores més de matemàtiques i em treuen la tutoria. Els entesos en temes educatius de seguida veuran que des del punt de vista de la càrrega horària és genial. M'estalvio la tasca de tutoria grupal, coordinació amb l'equip de tutors, a més del seguiment individual i l'acompanyament d'una vintena d'alumnes i les seves families. 

Com ho visc...

• Estupefacte. Mai m'ho hagués imaginat! 
• Amb sorpresa. Aquest curs? Justament ara que acabo els 4 anys de la carrera? Abans sí que ho hagués agraït. 
• Amb pena. M'encanta la feina de tutoria i la relació humana amb aquestes personetes a les que anomenem alumnes. 
• Desil·lusiona't, doncs sempre havia manifestat la meva idea inclús de ser tutor de cursos superiors, on creia podia fer millor feina d'acompanyament.
• Amb més pena, doncs sé que els ajudo en la seva maduració a algunes d'aquestes petites persones en creixement. (veure l'Entrada "En acabar el 2016-17, agraïment" de 30 de juny. 
• Amb compassió per aquells altres companys que necessitaven molt més aquest any sabàtic, inclús així ho havia demanat.
• Amb enveja (sana) dels que sí formaran part d'algun equip.
• Sabedor de l'enveja (espero que sana, també) d'aquells que voldrien estar en la meva posició.
• Amb ganes de rebre alguna explicació de la jugada, que no sol ser la tònica. Mentrestant, sense entendre-hi res, de les línies estratègiques de l'escola. Un cop més, sembla que només compten les dades quantitatives i no les qualitatives.
• Confiat en mi mateix, i amb l'ajuda d'aquell que ens ho ha donat tot. Sempre he anat superant, de millor o pitjor manera, els nous reptes que se m'han anat posant al davant.

En fi... en procès d'assumpció de la nova situació... quines altres opcions m'està posant davant meu el bon Déu? Provaré d'anar-ho pregant al peu de la piscina.

I com a inici d'aquest any sabàtic, final d'una etapa de 10 anys al front del 2n d'ESO C, l'aula 71 de la segona galeria, afegeixo algunes línies intercanviades amb tres d'aquestes grans persones, que també m'ajuden en el meu dia a dia. 

"Bona tarda Sergi, Quan estava de camí a casa m'he adonat que tenies raó per renyar-me perquè jo no sóc ningú per dir que amb una persona sí o amb una no, quan jo no sóc la més indicada per dir res.
Per això m'agradaria demanar-te disculpes, a tu hi ha les persones que he pogut ofendre amb les meves paraules.
Demà si pots i et va bé m'agradaria demanar-te disculpes en persona perquè quan no faig bé una cosa i m'adono m'agrada disculpar-me. Atentament"

"Mersi Sergi estiguet tranquil, pots confiar. Ara estic prou be espero que tu també. Agraeixo molt lo parlat l'altre dia i em sap greu ... Mersi per tot, ho agraeixo." 

"Bon dia Sergi, et volia dir-te si podria fer l'examen el dilluns ja que no estic en una bona situació emocional aquests dies per problemes personals i no puc concentrar-me com tindria. Si es un problema fer-lo el dilluns comunicam-ho i el faré demà. Moltisisimes gràcies per tot."

---

Per necessitat de l'autor, aquest Bloc tanca per vacances. 

Gràcies a aquest dret, gràcies a aquest do! 

En començar el 2017: perdó

Avui dia 9, amb l'inici de les classes pels infants i joves comença novament el ritme habitual després dels dies de vacances. 

Ara fa uns pocs dies, el 2 de gener, l'Institut Marista ha fet 200 anys de vida i el germà Emili Turú, SG escrivia la seva carta amb el títol "Gràcies, Perdó, Compromís". Podeu llegir-la a la següent Entrada. 

Pensant pensant com encarar la meva pregària personal d'inici d'any vaig recordar que la de l'any passat, vaig motivar-la amb el "Gràcies". Veure l'Entrada "En començar el 2016: gràcies", d'11 de gener de 2016. 

D'aquí ha sorgit la meva d'enguany. I ja intueixo com serà la del 2018. Tant de bo aquesta em serveixi de camí al llarg del 2017! 

1. Perdó per deixar-vos passar, vacances. Perdó per quan no us valoro el suficient, no us aprofito com caldria. 
2. Perdó per quan defalleixo en la feina. Per quan no la valoro com un do, per quan no l'aprofito per construir un món millor, per construir el teu Regne. Per quan des del meu gran amor puc arribar a ferir.
3. Perdó per quan oblido la meva vocació. Perdó per quan oblido les persones, les seves opcions i situacions.
4. Perdó per quan no aprofito la meva formació per obrir vies a un món més just, més humà, més cristià.
5. Perdó per quan, estimant la meva cultura, puc arribar a menystenir les altres. En el fons, el desig de voler ser. 
6. Perdó papes, família, companys de classe, professors, Església, companys de feina... Tots vosaltres m'heu estat donats i no sempre em dono a vosaltres. 
7. Perdó JiS, família política... Perdó per quan defalleixo, em deixo endur i no sóc aquell amb el que voldries estar, però hi continues.  Perdoneu-me també amics per quan m'allunyo en comptes d'apropar-me.
8. Perdó salut meva i sanitat nostra, per quan no em cuido com caldria. Perdó cor, perdó pulmons, perdó intestins i fetge... Perdó cos, perdó malalties.
9. Perdó mare natura, perdó per quan no sóc actiu defensor teu, quan tot i el saber, no faig.  
10. I finalment, perdó Pare Déu de la creació, per les vegades que no sóc fidel co-creador, Déu de  l'encarnació, quan no m'encarno allà on sóc, Déu de la salvació, quan busco la perdició. 

Aquesta és la meva pregària d'inici d'any.

Et convido a pensar-hi en la teva. 

Tràfic de persones, i les vacances? I la llibertat?

Comença aquesta setmana el nou curs 2016-17. Pel que respecta al Bloc Tunajifunza vull iniciar-lo amb una reflexió sobre les vacances, un dret inclòs dins dels Drets Humans i dins de la Doctrina Social de l'Església.

I vull fer-ho, per un costat, per les celebracions d'ara fa uns dies del Dia Internacional contra la Tracta d'Esclaus (el 23 d'agost) i del Dia Internacional de les Víctimes de les Desaparicions (el 30 d'agost) i, per un altre costat, a partir d'una sèrie de televisió que la cadena Cuatro ha emès al llarg de l'estiu, "Esclavas", amb la prostitució i el tràfic de dones com a tema base.

Un breu resum del programa i els 8 capítols el trobem en aquest vídeo...

Algunes de les frases de les noies són aquestes...

• LOveth: " Con los rituales mágicos de vudú, yo creo, me obligaron a esa situación",
• Obdulia: "En mi país, en el campo con la familia era más pobre, pero más feliz",
• Marcela: "El primer día me obligaron a drogarme y el cliente se quitó el preservativo",
• Irina: "Pensé que se acababa mi vida",
• Olga: "Cada día hacía de cinco a quince servicios",
• Maria: "Con mi primer cliente sentí asco de mi persona y de mi cuerpo",
• Andrea: "Ejercí en cuatro clubes y estuve dos años trabajando en el polígono Marconi",
• Patricia: "Me vi obligada por mi mamá bajo la amenaza de perder la custodia de mi bebé",
• Elisa: "Casada y con tres hijos, viaja a España. No sabía que me encontraría esto"

---

Per una altra banda, anem un moment a alguns documents de caire programàtic mundial:.

L'article 24 de la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 diu el següent, "Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades." 

I l'Església manifestà quelcom similar molt abans, el 15 de maig de 1891 a l'Enciclica "Rerum Novarum" del papa Lleó XIII (veure l'Entrada "DES: La Rerum Novarum" de 7/10/2015). Els article 30 (teològicament) i 31 (socialment) tracten el tema del descans necessari per a tot treballador. 

El 31 diu en concret... "...lo primero que se ha de hacer es librar a los pobres obreros de la crueldad de los ambiciosos, que abusan de las personas sin moderación, como si fueran cosas para su medro personal... Como todo en la naturaleza del hombre, su eficiencia se halla circunscrita a determinados límites, más allá de los cuales no se puede pasar. Cierto que se agudiza con el ejercicio y la práctica, pero siempre a condición de que el trabajo se interrumpa de cuando en cuando y se dé lugar al descanso. ... Establézcase en general que se dé a los obreros todo el reposo necesario para que recuperen las energías consumidas en el trabajo, puesto que el descanso debe restaurar las fuerzas gastadas por el uso. En todo contrato concluido entre patronos y obreros debe contenerse siempre esta condición expresa o tácita: que se provea a uno y otro tipo de descanso, pues no sería honesto pactar lo contrario, ya que a nadie es lícito exigir ni prometer el abandono de las obligaciones que el hombre tiene para con Dios o para consigo mismo."

Com podem veure, la societat civil a mitjans del segle XX, i l'Església a finals del XIX ja van fer les primeres crides al descans diari i setmanal i a les vacances periòdiques dels treballadors. Tota una fita dels drets de les persones

Però què hi ha de les noves formes d'esclavatge que es donen avui en dia? Aquelles situacions mogudes per la cobdícia d'uns, la indefensió d'altres i la ignorància de la majoria? Per exemple...

• Saps que els nens soldat a l'Àfrica, per exemple, són obligats a lluitar si no volen que facin mal a les seves famílies? I si no en tenen, la prova definitiva és disparar contra un company... si no vols que et disparin a tu.
• Saps que en alguns llocs de països llatinoamericans, les grans multinacionals obliguen a traslladar-se de les seves terres ancestrals a comunitats indígenes i a canvi els obliguen a treballar una mitjana de 12 hores (o de fosc a fosc, per que no veuen la llum del sol) a les mines?
• Saps del funcionament de les maquiles de teixit o sabatilles en països asiàtics, en el que respecta a horaris, torns, treball infantil...? 
• Saps que en els grans centres comercials, a casa nostra, les botigues llogades estan obligades a tenir les portes obertes l'horari sencer de tots els dies d'obertura del centre? Has pensat que passa amb les més petites si el dependent ha d'anar al wc? si hi ha una qüestió familiar urgent? Si ho fan i ho
• Saps dels problemes de la majoria de pares i mares, i molt més les famílies monoparentals, per conciliar família i treball? Quan els infants estan malalts? Quan ...?

Davant les noves formes d'esclavatge, 

el teu paper és de cobdícia, 

d'indefensió o d'indiferència?

Kit kat: g.Maine, com el món podria ser

Expliquen de l'actual reina Sofia de la seva capacitat d'adaptar-se a les situacions i a les persones que té al davant. Bé que ho varem poder comprovar a la inauguració de l'exposició de Càritas Diocesana - SED "Christus Splendor in charitate" dins del marc del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, el juny de 2004.

Doncs d'en Maine es podria dir el mateix, sempre atent a l'altra persona, a saber de les seves il·lusions, de les seves preocupacions. Capaç d'adaptar-se al llenguatge de les autoritats, dels bisbes, del Consell Provincial, dels equips directius, dels formadors, altres religiosos, dels joves i els seus monitors, dels nens d'infantil, de la gent gran, del voluntaris o també del personal de serveis. Bé que ho deuen recordar Sofia, Ricard Maria, g.Emili, Llorenç, Joan Maria, h.Presen, h.Susana, Marc, Pep, Jessica, g.Josep Enric, Montse, Vicenç, Pepita o Ángeles. Jo sí que ho recordo.

Maine, potser una mica ximple en alguns moments, atabalat per la massa collita (cfr. Lc 10,2) però sempre atent a les necessitats del pròxim i mirant de posar una nota d'alegria. Amb projectes profètics, com el de l'hora diària de lectura o el del bar "Champagnat" per cercar la pròpia pau interior i apropar la figura de Jesús als joves. Obert a les persones, acollint i no judicant, proposant no obligant... Tant donar-se, potser al final no va saber com cuidar-se prou bé o no va trobar l'ajuda de qui... 

Investigant vaig saber que un dels dos miracles atribuïts a l'actual Sant Marcel·lí Champagnat dins del seu procés de beatificació (celebració de 29/05/1955) va ser la curació miraculosa l'octubre de 1939 d'un tumor maligne de la Sra. Georgina Grondin, a Waterville (estat de Maine, EUA). Bonica casualitat la de la sra.Georgina i aquest germà de germans, units per la fe en el Cris, sota el camí d'en Marcel·lí.

Potser ara que estan tant de moda els eslògans en llengua anglesa, aquest que presenten els cartells d'entrada a l'estat nord americà de Maine, podria ser un bon lema "Maine, the way life should be", o com a ell li agradaria, de forma propositiva, sense imposar, "Maine, the way life could be".

Resum d'una proposta de forma de viure la vida, pels i amb els altres.

Fotografia publicada a la revista Alandar, el 19/01/2011, enllaç 

---

Tot i que anunciava el passat 8 d'agost una aturada de les Entrades del Bloc per vacances, no vaig voler abans de prendre-me-les, de deixar preparada aquesta. Tot just avui, que fa 6 anys que ens deixava en Miquel Mario Martinez Fernandez, germà marista, el nostre estimat "Maine", És per això que he volgut fer aquest kit - kat.

Déu Pare/Mare el tingui a la seva glòria

Que la seva memòria ens esperoni als que hi som

Vacances d'agost, 2016

Acabava la feina del curs 2014-15 amb l'entrada "Vacances d'agost, 2015" recordant que a la nostra societat encara es donen moltes situacions de lluita entre classes. Els últims anys amb la crisi, s'han vist moltes situacions en les que no s'han complert els convenis, s'han traspassat els drets dels més febles -els treballadors-, s'han fet canvis en lleis laborals, el poder econòmic (que és privat i amagat) s'ha imposat als poders polítics i a la democràcia (pública i més transparent)....

	Enguany vull fer-ho amb la proposta de reflexió al voltant d'una forma de ser Església, una forma de ser constructors del Regne de Déu a la Terra. És la proposta de l'Institut Marista als inicis del segle XXI.
	El germà Emili Turú, SG ha fet l'esforç de condensar la vida marista en 3 cartes els 3 darrers anys: "El futuro tiene un corazón de tienda", "La danza de la misión" y "Fourvière: la revolución de la ternura".
	La meva proposta, imprimeix-te-les, emportar-te-les al teu lloc de vacances i ves fent la lectura poc a poc, cada dia. Llegeix, reflexiona i guarda-ho en el teu cor i medita-ho, com Maria (cfr. Lc 2,19).

---

Per necessitat de l'autor, aquest Bloc tanca per vacances. 

Gràcies a aquest dret, gràcies a aquest do! 

Ara sí, en acabar el 2015-16, agraïment

Ara sí, després d'una setmana intensiva de formació a Madrid, temps de pensar, temps de recordar. I la imatge més propera la del temps d'interiorització a la reunió de claustre de final de curs, el 30 de juny. Se'ns convida a no pensar ara en projectes, reunions, indicadors... a pensar només en nosaltres mateixos... 

Acabada la setmana de formació intensiva i ara sí, ja de vacances faig ressò de l'intens final de curs. Me n'adono que cada cop més em costa recordar les coses i em quedo amb petits flaixos del que em passa. Alguns ressons d'aquestes últimes setmanes... idees senzilles però plenes de sentit per als que les han viscut.

• L'escola la fem entre tots i totes.
• Muchos besos.
• Tots som una gran família.
• Tots som pastoral.
• Podràs exportar a una altra escola tot el que has après amb nosaltres.
• Cap a on anem?
• La veritat, serà molt interessant, però no tinc temps de llegir-ho.
• Tu creus que em pots venir i dir això pel passadís? Vens al despatx i en parlem.
• Estem orgullosos del nostre fill. Gràcies per la feina que heu fet!
• Si necessites prendre't algun dia de descans, fes-ho, però no et trenquis.
• Els alumnes amb més suspensos no venen a recollir les notes.
• Enguany he après a no ser tan exigent amb mi ni amb els altres companys de classe.
• L'any vinent vindrà un nou germà.
• La persona més compromesa per avaluar és aquella que li toca marxar.
• Si necessites parlar o el que sigui... Ja ho saps...
• Sembla que no se'ns escolta
• De tots els professors que he tingut a la meva vida, ets un dels millors.
• Hoy me he dado cuenta que solo por sentir el aire y el sol en mi cara, ya soy una privilegiada.
• Saps que t'estimo molt i et dic les coses pel teu bé.
• S'ha oficialitzat un divorci entre l'escola i la f.
• Eeeiii, que ara em toca a mi donar-te ànims!!
• Si no ens posem les piles, d'aquí uns anys podem arribar a perdre la feina.
• Hem aturat el cop us vaig, dir. Ara toca saber que l'any vinent ens hem de posar les piles.
• Este correo es simplemente para agradeceros a ti y el conjunto de los profesores el seguimiento y la detallada atención que habéis tenido con XXX en este año tan difícil.
• Gràcies per preocupar-te per nosaltres.
• Aquesta setmana t'he vist menys alegre.
• Cinc anys on hem compartit vida, emocions, confiança, il·lusions, reptes i amistat. Cinc anys en què he pogut fer la feina que més m’agrada: educar.
• El mecànic, el metge, l'informàtic,... no es planteja si ha de renovar una eina fonamental per la seva tasca. El "professor" del nostre estimat país s'ho planteja tot...
• Amb lo poc que ens hem pogut coordinar.... mira que bé que han sortit les APS.
• Objectiu de l'any vinent: passar les programacions que ja tenim fetes a la nova plantilla.
• Ja fa temps que s'intueix en el claustre un estat d'ànim cap abaix.
• Gràcies per tots els moments compartits que han anat forjant una amistat.
• S'ha aprimat molt, somatitza els problemes. La tasca que ha fet és impagable

Gràcies per totes les situacions, gràcies per totes les persones, gràcies per totes les respostes. Símptomes de que estic viu, de lluita, de crisi, de superació, d'alegria...

 Tot això és vida, gràcies per la vida!!!

En començar el 2016: gràcies!

Avui dia 11 de gener, amb l'inici de les classes pels infants i joves comença novament el ritme habitual després dels dies de vacances. En una gestió que feia divendres passat, m'acomiadava de l'Uriol -la persona que m'atenia- preguntant-li com havia passat les festes i preguntant-li quins dies lliures havia tingut. La seva resposta... "aquí hem fet horari normal, només he tingut com a dies extres, el 25, 26, l'1 i el 6; però content".

Aquesta breu però contundent resposta m'ha fet pensar. Pensar i donar gràcies, gràcies per moltes coses, les quals s'anaven encadenant les unes a les altres en el meu pensament. D'aquí ha sorgit aquesta pregària d'agraïment que poso per escrit en aquest inici d'any. Tant de bo em serveixi de camí al llarg del 2016! 

1. Gràcies per les vacances, vacances de mestre. Enguany aquests de Nadal, allargades fins el proper diumenge dia 10.
2. Gràcies per la feina. En aquests temps de crisi econòmica i social en els que el més del 25% d'atur em recorden que tenir-ne, no és un dret si no un do.
3. Gràcies per la vocació. Per poder-m'hi dedicar a treballar amb persones, a educar-les i acompanyar-les; de retruc elles també m'eduquen i m'acompanyen.
4. Gràcies per la formació que ha conformat la meva ment. En uns inicis des de la vessant més tècnica i actualment més humanística, però sempre amb les persones al bell mig, 
5. Gràcies per la cultura, cultura que m'ha donat forma de ser i de pensar: ciutadania, nacionalitat, sentiment de pertinença...
6. Gràcies per les relacions donades: per la família que em va donar la vida, em va educar i em va ajudar a créixer. Pels companys de classe amb els que vaig aprendre i els professors que em van educar; també per l'Església on vaig ser batejat i vaig descobrint dia a dia el missatge del Crist, pels companys de feina amb els que camino... 
7. Gràcies per les relacions escollides: per la parella que des de fa anys em fa ser feliç i per la família política que des d'ell em va acollir. Gràcies pels amics.
8. Gràcies per la salut i la sanitat. Per la salut que em dones i per la sanitat que des del sistema ens donem. Gràcies pel cor que batega com cal, gràcies pels pulmons que inspiren i expiren rítmicament, gràcies fins i tot pels intestins i el fetge que purguen i netegen. Gràcies pel miracle del meu cos. I per no oblidar, gràcies també per la malaltia que, de tant en tant, em recorda la meva fragilitat.
9. Gràcies per la natura que des dels seus ecosistemes, ens sosté. I de forma especial per la Terra que ens acull i el sistema solar del que formem part i, en el que a una distància miraculosa de l'astre sol ens dóna la temperatura ideal per albergar la vida.  
10. I finalment, gràcies per la creació (fos com fos) amb la que en els primers temps vas posar les bases de la nostra relació, gràcies per l'encarnació del teu Fill, a través de la que ens va donar una nova oportunitat i gràcies pel teu pla de salvació que ens ofereixes en tot moment.  

Aquesta és la meva pregària d'inici d'any.

Et convido a pensar-hi en la teva. 

Això també són vacances?!?!? (i 2)

Vull començar el nou curs en el que respecta al Bloc Tunajifunza igual que acabava l'anterior, amb una reflexió sobre les vacances, els drets i deures de les persones i de la humanitat.

Ara fa un any, el 14 d'agost  editava una Entrada titulada "Això també són vacances?!?!?" amb una foto esfereïdora dels immigrants pujats a la tanca de Melilla, Espanya, no ho oblidem.

Tot just acaba un nou estiu i hem tornat a veure imatges similars arreu d'Europa: pel Nord (a Calais, amb la frontera amb la Gran Bretanya), a l'est (Macedònia amb la de Grècia), al Sud (costes espanyoles i italianes) i dins la pròpia Europa (camió abandonat a l'autopista amb 71 persones mortes!!!!!!). I l'oest se'n salva per la frontera natural en que es converteix l'Atlàntic.

Les imatges d'enguany que més m'han impactant són les dels policies de Macedònia intentant aturar milers de persones, mares, infants, famílies que proven de passar. Pretenen permetre només el pas de 300 persones cada 2 hores. Em van recordar el joc de l'aranya o de la línia Maginot que jugàvem en temps de joventut al Cau. 

Veure la notícia en el 3/24

    ?!?

• Algú pot pensar "quin món estem construint?" 

• Penso jo, "quin món hem anat construint des de finals de la 2a Guerra Mundial el 1945: la pròpia organització funcional de Nacions Unides, la manca real de internacionals, els tractats internacionals, les institucions nascudes a Breton Woods, el tracte amb les ex colònies, el lliure mercat portat a l'extrem, les guerres encobertes pels recursos naturals... realment han estat formes de "preservar la pau i evitar repetir el que va passar en aquella gran guerra?"

• Per sort, pels que som cristians, sabem que el nostre Déu és infinitament bo i també que l'home i la dona tenim la increïble possibilitat de la conversió. Dit d'altra manera, l'infinit ha posat a les nostres mans tota un sèrie de possibilitats per fer avançar el món cap on vulguem, possibilitat de la que no disposen la resta de criatures i la humanitat sap que si vol, pot adonar-se'n, pot reflexionar, pot pot dialogar, pot proposar i pot canviar.

Els Reis Mags, els savis d'Orient

"On és el rei dels jueus que acaba de néixer?"

"Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: --On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo... Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra."

*********************************************************************************

• El passatge dels Reis Mags és prou conegut, sobre tot per les implicacions que té aquesta festivitat per als nens i nenes d'arreu del món d'influència cristiana, significada amb els regals. A més, a casa nostra, implica el final del període de vacances a les escoles.
• Tot i això, cal dir que el cicle litúrgic del Nadal no acaba amb aquesta festivitat, també anomenada de l'Epifania. Ho fa amb la celebració del Baptisme del Senyor, diumenge després del 6 de gener. Enguany serà el proper diumenge dia 11.
• Hi ha altres detalls detalls diversos continguts en els Evangelis, i altres no continguts, que em sembla interessant remarcar:

• En tenim molt poca informació d'aquests tres personatges i, en canvi, molta tradició i imaginació afegida al voltant seu. 
• Sembla que no eren reis. Eren homes savis i devots, bons coneixedors de la ciència de l'astronomia i també de les profecies i cultures antigues.
• Tampoc no es diu que fossin 3, només que "vingueren uns savis d'Orient ". 
• Els típics noms de Melcior, Gaspar i Baltasar no hi apareixen. 
• Sí que se'n parla dels presents que li oferiren, l'or, l'encens i la mirra, tots tres amb un clar significat simbòlic. L'or com a regal típic que es feia als reis, l'encens com a aroma que també en aquella època s'oferia als déus i la mirra, que s'utilitzava per netejar els cossos dels morts, per simbolitzar la seva pròpia humanitat finita.
• Només apareixen a Evangeli de Mateu. En el de Marc no s'inclou cap referència a la infància de Jesús i en els de Lluc i Joan, són pastors de la contrada els qui veneren al nen.

• Però altres punts més interessants del text, crec, són les diverses reaccions davant la realitat del naixement a la terra del nen Déu. Per als savis, "l'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa." i així van decidir seguir-la. El rei Herodes en canvi, "es va inquietar", doncs aquell nen representava per a ell i per a l'estatus quo social, motiu de preocupació. I altres, com el pare putatiu Josep, va tenir els seus dubtes abans de decidir-se (cfr. Mt 1,18-24).
• Talment passa avui en dia a la nostra societat. Veiem que s'hi viu de forma semblant el record de l'encarnació de Déu a la terra. Aquesta encarnació en la misèria i la debilitat d'una menjadora que és un pas previ del missatge que de gran, un cop acceptada la seva pròpia vocació ens donaria Jesús de Natzaret i que ens ha arribat de mà dels primers deixebles i de tots els qui han format part de l'església.
• Alguns accepten l'encarnació de bon grat com un do, alguns la rebutgen per motius diversos i per a altres hi és indiferent; amb els regals i n'hi ha prou. Com ho vius tu? 
• I com a present, també cadascú en fa de forma diversa. Quins regals els hi fas tu a al nen i al Jesús que en créixer serà el salvador? 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 2,1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Això també són vacances?!?!?

?!?!?

A l'estiu descans... i també repàs

Les vacances d'estiu són el gran moment esperat després de tot el curs. La majoria de nosaltres les tenim merescudes i, per tant, les hem de gaudir.

Però també cal ser conscients, tots i totes, de quins resultats hem tingut en aquest curs que just acaba: les notes de les diferents matèries i les observacions que els professors ens han fet en l'últim butlletí de notes són un bon diagnòstic.

Ha anat bé? Felicitats!

No ha anat tan bé? Pensa-hi amb els pares, què ha fallat? Que podeu fer per millorar-ho?

Per tant, cadascú a la mida de les seves circumstàncies i possibilitats, haurà de dedicar uns moments de les vacances a la feina: llegir alguns llibres, preparar els exàmens de recuperació de setembre, fer la feina de repàs recomanada pels professors, practicar les llengües o el càlcul per estar millor preparat pel curs vinent... 

Us recomanem mantenir un equilibri entre descans, lleure, hobbies i treball. De ben segur alguns dies de l'estiu marxareu de colònies o de viatge amb la família. Ja va bé tenir aquests moments de descans i de viure noves experiències. Però aquells altres dies que estigueu de forma més estable a casa, cal aprofitar per dedicar una mica de temps al repàs: amb 1 hora al dia pot haver suficient. Si has de presentar-se a recuperar diverses matèries potser farà falta més temps o assistir a una acadèmia.