Ètica davant l'homosexualitat (i altres)

Recupero amb aquesta entrada d'avui un dels treballs que vaig desenvolupar per la matèria de Moral de la Persona durant els estudis del Grau de Ciències Religioses a la Facultat de Teologia de Granada. 

Es tractava en aquest cas d'una presentació sobre sexualitat, en aquest cas sobre la homosexualitat, dirigida a famílies, pares i joves. Enllaç al treball, enllaç

“En el principio ya existía la Palabra, y aquel que es la Palabra estaba con Dios y era Dios. Él estaba en el principio con Dios. Por medio de él, Dios hizo todas las cosas; nada de lo que existe fue hecho sin él. Aquel que es la Palabra se hizo hombre y vivió entre nosotros lleno de amor y de verdad. Y hemos visto su gloria, la gloria que como Hijo único recibió del Padre.” (Jn 1,1-3;14)

Vacances d'estiu, 2018

Vacances, temps d'aturada de les activitats habituals, temps de major relax, temps de major lentitud en el nostre ritme de vida, de fer coses d'aquelles que no podem fer en temps ordinari. 

Per a alguns temps també de viatjar a llocs llunyans, temps de desplaçar-se a viure a un altre lloc, temps d'obrir mirades a altres opcions, temps per parlar amb la parella, temps per conviure més a fons, temps per viure.

Bones vacances. 
Bones vacances? Bones vacances!

Homosexualitat com a realitat divina

"els ha concedit de ser fills de Déu" 

"Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu.... De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia."

---

Aquesta Entrada d'avui dóna continuïtat a la del passat diumenge passat 17 de juny, "Jesús, Església i homosexualitat" així com també a la del 24 "Homosexualitat com una realitat humana". 

A allò dit en aquelles dues vull remarcar ara aquest aspecte nou, el de l'homosexualitat com a una realitat també divina. El text que encapçala avui aquesta Entrada correspon a dos breus fragments del pròleg de l'Evangeli de Joan. Pròleg el qual, els estudiosos afirmen que és un afegit posterior que prova de fer un resum del que és la religió cristiana: "Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu." (cfr. Jn 1,1), "El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria" (cfr. Jn 1,14) i que acaba amb "De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia." (cfr. Jn 1,16).

També afirma l'antropologia teològica actual que l'ésser humà és criatura com la resta d'éssers vius de la natura (àmbit del natural) però, a la vegada, és quelcom més: és l'únic ésser que té la vocació a la vida divina (àmbit del sobrenatural). I com afirmà Tomàs d'Aquino (1225-1274), l'ésser humà té un desig innat de trobar Déu, però per poder-ho fer necessita de l'ajuda externa de la Gràcia i aquesta és l'anomenada paradoxa tomista la qual distingia aquests dos àmbits d'actuació, el natural i el sobrenatural. Seria ja 700 anys després, que Rhaner en la seva reflexió integraria aquests dos àmbits en el que ell anomenà natura pura, en la que la creació ja es encarnació. Déu en el moment de crear l'ésser humà ja el va fer diví, pensant en l'encarnació que hauria de venir. El cristianisme no és quelcom extern que s'afegeix a la persona, és part constitutiva de l'ésser humà.

I tot això que té a veure amb l'homosexualitat? Té a veure el mateix que amb els homes i les dones, que amb els sans i els malalts, que amb els jueus i els gentils, que amb... "als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu...." (cfr. Jn 1,12). Tot home i tota dona, tot tercer sexe, tot tercer gènere és persona i és divina, és creació i desitja la plenitud.

Reconeixement de la divinitat humana, 
de tota ella

---

Vols llegir el text, Jn1,1-18?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.