dimecres, 29 d’abril del 2015

Sensibilitat de l'Esglesia davant l'altri

Dilluns 27, dia de la Mare de Déu de Montserrat, es celebrava a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona una missa catòlica en record de les 150 víctimes (50 espanyoles) de l'accident d'avió de Germanwings als Alps francesos del 24 de març, pressumptament provocat pel seu copilot, amb la presència d'autoritats diverses i coneguts per donar suport a les famílies. 

L'arquebisbat de Barcelona va cedir l'ús de la basílica però imposant una celebració catòlica, tot i les diverses sol·licituds de familiars i els executius central i català de respectar les creences dels difunts, de complir la llei i fer quelcom més integrador.

A l'acte vaig poder veure fets i gestos que em van agradar:
  • La cessió de la impressionant basílica per acollir un acte d'aquestes característiques, d'acompanyament internacional i multiconfessional. 
  • La participació de més de 1500 persones de diferents nacionalitats, llengües, creences i edats, tots ells units pel dolor en el record dels éssers estimats.
  • L'ús del català, el castellà, el francès, alemany, anglès i de forma simbòlica del grec, com a signe d'enteniment i unió en la diversitat de la parla.
  • La participació unida de les comunitats catòlica, evangèlica, jueva i musulmana, de les que formaven part les víctimes, com a símbol de la convivència habitualment pacífica que s'hi viu i des de la que hi treballa el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER).
  • Les paraules pronunciades: 
  • Del cardenal Martinez Sistach, "a la misericordia del Padre confiamos las víctimas y tambien a sus familiares y amigos que sufren esta separación"
  • Del representant de la comunitat evangèlica de Catalunya, senyor Guillem Correa, "Busquemos el consuelo en Jesus, autor y dador de la fe", càlides i serenes.
  • Del representant de la comunitat jueva a Barcelona, Jorge Burdman,"nuestros sabios dicen sitúate en el lugar de tu prójimo y quizás esto es lo que hoy intentamos todos hacer aquí", ben sentides i acompanyades de gran emoció.
  • del representant de la comunitat musulmana de Barcelona, el senyor Mohammed Halhoul, "como creyentes pedimos a Alá misericordioso que todos los muertos tengan paz", bilingües, en uns castellà i català perfectes,
  • L'acompanyament conjunt a les famílies de les principals autoritats de l'Estat, presidides pels Reis i amb presència dels governs central i català. Van saber unir-se tot i les seves diferències, parlant i abraçant-les durant més de mitja hora.
Les diferents fotografies, a mides diferents, simbolitzen el temps dedicat a cada part del funeral d'Estat: 1h pel ritus de la missa catòlica, mitja hora per l'acompanyament a les famílies i 5 minuts per a cadascun dels líders de les confessions evangèlica, jueva i musulmana. Al costat, la paraula Amen, comuna a les 3 confessions, escrita en llengua hebrea,

Però tot i ser cristià creient i membre de l'Església, vull fer alguna crítica als nostres representants jeràrquics en el seu fer i actuar:
  • La poca sensibilitat de l'arquebisbat, que parla de la "misericòrdia del Senyor" però obliga a tothom, també creients d'altres confessions i no creients, a participar d'un ritus catòlic, tot i els suggeriments d'ambdós governs i de familiars de les víctimes. 
  • La minsa participació permesa als representants de les altres confessions religioses, 5 minuts a cadascun d'ells, després de la part principal, cerimònia exclusivament catòlica.
Davant d'aquests fets hem pregunto on està la veritable sensibilitat per l'altri de la jerarquia de l'Església catòlica, en aquest cas catalana? On està l'acceptació per part de tothom de la laïcitat de l'Estat i de la igualtat de confessions que estableix la Constitució.

Crec que la meva forma d'actuar i de molts creients membres de l'Església Poble de Déu, també del papa Francesc, es basa en la fraternitat del Regne de Déu, on tots som fills del creador i, per tant, tots som i ens tractem com a germans, siguem o no creients de la mateixa confessió. abans de la religió, hi són les persones.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Mare de Déu de Montserrat 2015

El passat dijous dia 23 celebràvem la diada de Sant Jordi. Avui dia 27 fem el mateix amb la Mare de Déu de Montserrat, la "moreneta". Ambdues figures són patrones de Catalunya i totes dues tenen un orígen llunyà i unes arrels comunes que s'endinsen  en la religió catòlica.

To i així, la festivitat de Sant Jordi ha traspassat l'àmbit estrictament cristià per a convertir-se en una festa profana, que acull a tota la ciutadana sigui de la religió, procedència i edat que sigui. És la festa de la rosa i el llibre, la festa de l'amor. La d'avui per contra, ha quedat en l'àmbit cristià, per la qual cosa no és tan inclusiva. Una mostra del que està passant a la societat.


PATRONS DE CATALUNYA, EN TEMPS DE PASQUA

Les festes majors són sempre
dies importants en la vida dels pobles.
Són esclats d’alegria col·lectiva.
Tot tipus d’actes es multipliquen.
Cantem, ballem, juguem i ho celebrem al voltant de la taula.
Grans i petits, també els avis, es vesteixen de festa.

Sant Jordi, el nostre patró, és la festa de la rosa i del llibre.
La rosa que ens recorda la natura, la bellesa i el món,
el llibre que ens recorda la saviesa dels homes i les dones.
La rosa i el llibre que juntament són símbols de l’amor.
Amor entre nuvis i parelles. Amor de fills als pares, dels nets als avis. Estima i respecte entre veïns i companys de classe, de feina.

El dia de la Moreneta, la nostra patrona, és la festa de la mare.
Aquella que des de Montserrat il·lumina la catalana terra,
aquella que a tots ens agermana i ens dona consol.
La que en temps de Pasqua, a molts, ens guia cap al cel.
Molts l’estimen per la natura, la cultura o la pregària.

En aquests dies de festa, per tant, ens n’alegrem.
Pensem en passar-ho bé i en ser feliços.
Però tinguem també un record pels que pateixen,
pels malalts i per aquells que ens han deixat,
que de ben segur ens miren des del cel.











diumenge, 26 d’abril del 2015

Mestres pastors

"Jo dono la vida per les ovelles"

"En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles. Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles."


  • En aquest text Jesús compara la seva relació amb els deixebles i amb tota la gent amb la d'un pastor i les ovelles del seu ramat. Com sempre, utilitza un llenguatge fàcilment comprensible per a la gent d'aquella època tot i que en el nostre context actual i geogràfic no quedi gaire clar. 
  • És sabut que l'Evangeli de Joan és ben diferent als altres tres ja que, tot i que també repassa la vida pública de Jesús, no es centra tant en els fets si no que intenta aprofundir en el missatge. Això es deu al context del moment en que va ser escrit: gairebé a final del s.I i amb l'objectiu de fonamentar el nou cristianisme en front del judaisme fariseu sorgit després de la destrucció del temple a la guerra jueva de l'any 70.
  • En el nostre context, una comparació fàcilment intel·ligible seria la d'un educador, un mestre, un monitor o un entrenador. Qualsevol d'ells coneix bé els seus educands i ells el coneixen a ell. Els mestres, els educador saben com treure allò més bo que hi ha al seu interior i no parlo de les matemàtiques, les socials o les llengües.

  • Tu com a educador, ets només professor o va una mica més enllà? Al teu parer, davant teu tens alumnes o "personetes" en procés de creixement i maduració? Hi ha una subtil diferència, similar a la del regne d'un rei (súbdits d'un sobirà) o el regne de Déu (fills d'un mateix pare i germans entre nosaltres).


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 10,11-18?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dissabte, 25 d’abril del 2015

Déu, Jehovà, Jahvè, Al·là... on són a Catalunya?

El dia 9 d'abril presentava en aquest mateix Bloc l'Entrada "Déu amb diferents accents" amb un interessant reportatge sobre la realitat religiosa a Catalunya.

Continuo en aquesta Entrada amb una sèrie de dades, de l'informe "Mapa de les Religions de Catalunya" de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya sobre les diverses confessions presents: breu presentació, numero, evolució i situació dels llocs de culte, països de procedència dels fidels, llengües emprades... Conjunt de fitxes, baixar.


Fitxes individualitzades...


dimecres, 22 d’abril del 2015

Sant Jordi 2015

Sant Jordi, patró de Catalunya. també ho és i s'hi celebra en d'altres llocs arreu, com ara les comunitats d'Aragó, València i les Illes Balears o a altres països com Anglaterra, Bulgària, Etiòpia, Geòrgia o Portugal. També és el patró del moviment escolta ideat per l'anglès sir Baden Powell.

A Catalunya Sant Jordi la celebració es duu a terme a partir del dia de la rosa i de la fira de les flors. És típic que els homes regalin a les seves estimades una rosa i que aquestes, als seus homes, un llibre, per la qual cosa, en la cultura catalana té més pes aquest diada com la dels enamorats que no pas el dia de Sant Valentí, més típic de països anglosaxons, tot i que avui en dia s'ha estès a molts altres. Tot i que no és un dia lliure, la majoria prova de fer una escapada per passejar pels carrers i mesclar-se entre les múltiples parades de llibres i de roses que hi ha pels carrers.
Felicitats Jordi!

Veure l'Entrada Sant Jordi 2013, de 23 d'abril de 2013

dimarts, 21 d’abril del 2015

Terrorisme escolar: 5 minuts de reflexió


La notícia de dilluns 20 és aquesta: un nen de 13 anys assassina un professor en un institut d'un barri de Barcelona. No cal entrar a més detalls ara que encara està tot fresc i no sabem més.

A les 12h del migdia d'ahir dimarts a totes les escoles de Catalunya s'hi han fet uns 5 minuts de reflexió i silenci entorn aquest fet i s'hi han declarat 2 dies de dol.

Com és lògic la justícia i els estaments educatius i socials hauran d'indagar què li passava a l'infant, el paper de la família i l'escola en la seva educació, el tipus de valors que com a societat estem mostrant a infants i joves, la llibertat d'accés i l'anonimat que permeten les xarxes socials i moltes altres possibles causes... però deixem'ho per un altre dia.



diumenge, 19 d’abril del 2015

La mort sobrevinguda

Diumenge 12 d'abil 17h, un tot terreny surt de la via a la A2 a l'alçada de Cambrils. Resultat: 3 morts, entre ells un nadó de pocs mesos i 3 altres persones ferides.

No seria una notícia més del cap de setmana si no fos per que els que hi viatjaven tenien noms i cognoms i eren persones conegudes, alguns molt propers. Quan les persones que pateixen un accident no són persones anònimes ens afecta més la realitat.


  • Davant el fet de la mort no hi ha paraules, sobre tot quan esdevé en edats de les que diríem "no tocava encara" o en circumstàncies difícils d'entendre. 
  • El consol, que no pas l'oblit, acabarà arribant amb el temps, amb l'acompanyament en el dol i l'estima dels propers. 
  • Per als creients, l'esperança de la vida futura que ens recorda el Crist ressuscitat, el mirar la vida viscuda des de l'exemple de l'amor a les persones de la figura de Jesús també ens ajuda, tot i que no treu mai del tot els dubtes, les incomprensions, la pena i el dolor. 
  • Presento dos texts per a la reflexió en moments de dol i melangia: el primer, el poema "Lletra a Dolors" del poeta Miquel Martí i Pol recollit en el seu "Llibre de les Absències"; el segon, de caire creient, el Salm 22, inclòs en el Tehilim jueu i la Psalterion cristià.
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.
SALM 23(22)

Salm del recull de David.

El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.



 
Vols llegir el text del Salm 23 (22)?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dissabte, 18 d’abril del 2015

Acompanyar el diferent

Un dels grans neguits de l'etapa de l'adolescència és el canvi del cos i de la ment des de l'estadi de l'infant fins al de l'adult que acabarà sent el nostre definitiu. El voler-se sentir membre del grup i ser com els altres són idees fonamentals en l'auto percepció i pas necessari en la construcció de la pròpia identitat. 

Fins que un no s'adona de la riquesa de les seves pròpies potencialitats, úniques i diferents a les dels altres, hi passa un temps en el qual, sovint, es passa malament. Qualsevol diferència (de sexe, raça, pes, complexió, pentinat, aficions, forma de vestir, etc.) pot arribar a ser perjudicial per a un mateix si no se li fa adonar al jove que allò que el neguiteja no és més que una qualitat del que és fonamental: la pròpia persona. Persona plena, per una altra banda, de multitud de potencialitats.

És per això que l'acompanyament dels infants i joves per part de les famílies i dels educadors en el seu procés de creixement i de la seva acceptació personal és fonamental. Cal ser-hi al costat per acompanyar-los en el descobriment del que és un mateix, acompanyar-los en la seva auto acceptació, acompanyar-los també amb la presentació de referents de vida en els que puguin emmirallar-se. Ser-hi a prop quan ens necessitin.

I quant més minoritaris siguin els tipus de persones entre els que es vagin descobrint o les opcions de vida que vulguin prendre, més comprensió caldrà i més ens haurem d'esforçar en normalitzar-les, oblidant els propis prejudicis que nosaltres mateixos haguem rebut d'una educació deficient. Així facilitarem que es trobin a ells mateixos i siguin feliços amb el que són.

L'actor Jamie Bell, el 2000, en el paper de Billy Elliot
Per posar alguns exemples del que estic parlant: la noia que vol jugar a futbol, el noi que vol fer ballet, el treballador  i embrancat en els estudis, aquell a qui no agrada la discoteca, la tímida, el que no fa cap esport, el que li agrada el manga, aquell que se sent atret per persones del mateix sexe, aquella que no vesteix com les altres, la que no necessita pintar-se els ulls i els llavis per trobar-se més maca, el que no segueix la sèrie juvenil de moda, el menut, la que porta ulleres, la que de gran vols ser pallassa o estudiar filosofia i història, el vingut d'altres terres, el que va en cadira de rodes, l'adoptat o acollit en una família que no es la seva de naixement, el que li agrada més estar amb la gent gran que amb els seus, l'hiper actiu, el que tartamudeja... tots ells i elles només busquen ser feliços.  

La societat ja s'encarregarà d'intentar-los fer creure que l'únic model vàlid és el jove hetero fort, alt, prim, sense ulleres, ben vestit de marca o a la moda i amb diners. En aquest sentit el cinema, la televisió i la publicitat han creat un imaginari col·lectiu que fa molt de mal.

Vols tu, com a pare o educador responsable, intentar fer de contrapès? El que pots fer és demostrar-los que allò que és diferent no és dolent, ni tampoc allò que no es veu o del que no es parla gaire, conclusió habitual a la que ells solen arribar davant el silenci. Si vols fer-los feliços, ajuda'ls a acceptar-se.

dimarts, 14 d’abril del 2015

Radiografia catòlica 2015

Estem en temps de Pasqua, acabada ja fa un parell de setmanes la Setmana Santa catòlica, i la jueva i l'ortodoxa tot just acabades el cap de setmana passat 11 i 12.

També la setmana passada van ser detinguts un grup d'homes acusats de presumptes gihadistes, de captar joves per enviar-los a l'Estat Islàmic i de planificar algun tipus d'acte terrorista a Barcelona. Per una altra banda els líders islàmics diuen que Islam i gihadisme no tenen res a veure.

En aquest context arribar l'article Tendències, del diari La Vanguardia de 9 d'abril, amb un estudi sobre la religió a Catalunya. Alguna de les dades que mostra són les següents;
  • Segons el CIS, la majoria dels espanyols es declaren catòlics però no hi practiquen, no apunten els fills a la classe de religió i tenen una pèssima visió de la institució,
  • La meitat dels catalans no s'identifica amb el catolicisme,
  • El 51% no vol l'assignatura de religió confessional per als seus fills,
  • L'any 2014 hi havia 6.701 centres de culte catòlics, la majoria mig buits,
  • Entre el 2004 i el 2014 s'han duplicat els centres de culte evangèlics (n'hi ha 725), islàmics (256) i budistes (68). Els de les esglésies cristianes orientals s'ha multiplicat per 7 (55).
  • Un 14% creu que la diversitat de religions posa en perill l'estil de vida,
Llegir l'article de La Vanguardia, català, castellà 

diumenge, 12 d’abril del 2015

Camí d'Emmaus, fets un lio

"conversaven entre ells de tot el que havia passat"
"Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà:
--De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: --¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? Els preguntà: --Què hi ha passat?
Li contestaren: --El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas."

  • Aquest text, conegut com el dels deixebles d'Emmaus ens mostra un parell de seguidors de Jesús dos dies després dels fets de la resurrecció. Mentre anaven de camí "conversaven i discutien" sobre el que havia passat. 
  • De ben segur que devia ser un moment de dubte i por, amb infinitat de possibles explicacions: la Magdalena deia havier vist viu el Senyor i haver-ne parlat (Jn 20,18); Pere havia entrat al sepulcre i havia vist que tan sols hi quedava el llençol d'amortallar (Lc 24,12); els grans sacerdots havien fet córrer la veu que els deixebles havien robat el cadàver (Mc 28,11-15)... qui tenia raó? quines conseqüències vendrien tot seguit pels seguidors? ...
  • Diversos aspectes em criden l'atenció i mereixen comentari:
  • Jesús se'ls hi apropa com un viatjant més i els pregunta què havia passat, al que ells responen "El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble" (Lc 24,19). La resposta dels deixebles és de les poques coses que sabem a ciència certa: El cas de Jesús de Natzaret, la seva vida i mort en creu van ser certes. I el que anomenem resurrecció, que no sabem a ciència certa què va ser, va causar tal enrenou tal sobre la gent de l'època que la seva influència ha arribat fins els nostres dies i s'ha escampat arreu del món conegut.
  • Des de la ciència i la raó, el fet de la resurrecció és difícilment explicable. Hi ha massa preguntes obertes: va tornar a la vida en cos? era un esperit el que es passejava els dies següents per Israel? com s'hi dirigia als deixebles? per què no el reconeixien tot i que se'ls hi dirigia directament? com va ser la pujada als cels?
  • Des de la fe tot és més fàcil. Els qui hem rebut el do de la fe en Déu, tot i el misteri d'allò que no veiem, de les coses que no entenem, tot i els dubtes, confiem en l'exemple del Jesús històric que il·lumina el nostre camí. El què és realment difícil és tenir fe avui en dia.
  • El text continua amb els viatjants parant al fer-se fosc per sopar. Els deixebles el convidem a sopar amb ells i "quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant." (Lc 24,30-31). Aquest és el símbol que realitzem en l'eucaristia, cada cop que partim i compartim el pa, el reconeixem a Ell i ens reconeixem com a germans. Tant de bo així sigui! 

     
    Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 24,13-35?


    - En català, anar-hi.     - Versió Mc 16,12-13 

    - En castellà, anar-hi.  - Versión Mc 16,12-13 


    dissabte, 11 d’abril del 2015

    La parella, són 2 o més?

    L'entrada d'avui es basa en la Contra del diari La Vanguardia del 10 d'abril de 2015, amb una entrevista a  Carmine Saccu, doctor en medicina i cirurgia, neuropsiquiatre infantil.





    Ens parla de com ha canviat el món de la família en les últimes dècades fins arribar al model americà. També de la necessària rebel·lia dels fills però de la indispensable fortalesa comuna dels pares anant a la una per afavorir així una autocomprensió no omnipresent dels fills.  

    Llegir la Contra de La Vanguardia CAT 
    Leer la Contra de La Vanguardia CAST
    La geometria i la figura de la Santíssima Trinitat i el mite d'Edip li serveixen també per exemplificar les relacions que es creen entre pares i fills, La seva proposta, que l'amor de la parella prevalgui.


    dijous, 9 d’abril del 2015

    Déu amb diferents accents

    Pels catòlics és temps de Pasqua, després d'una setmana de la celebració de la Setmana Santa. La celebració més important dels cristians.

    Però quines són els punts fundants i importants d'altres religions d'arreu del món? El programa Sense Ficció de TV3 del 24 de desembre de 2014 va dedicar un reportatge amb el títol "Déu amb accent" a la presentació de 8 de les religions més importants i presents a Catalunya: judaisme, catolicisme, islam, ortodoxos, protestants, sufís, testimonis de Jehovà i budistes.
    Veure el reportatge
    Alguna de les coses que aprendràs...

    • El nom del Pare creador: Déu, Jehovà, Jahvè, Al·là... 
    • Les figures de Muhàmmad, Jesús, Buda
    • Les Escriptures pròpies: La Torà, l'Alcorà, la Bíblia en les seves diverses versions,  
    • Els llocs de trobada: església, sinagoga, mesquita, saló del regne,
    • La relació amb el creador: directa, amb rabins, sacerdots, cèlibes, casats...
    • Les celebracions i la liturgia: pasqua, péssah, 
    • Les formes de relacionar-se amb el transcendent: creure, pregar, meditar... 
    • El que és per ells la vida: perdonar, estimar, fer el bé, l'eternitat, els debats bioètics...

    dimecres, 8 d’abril del 2015

    Les dones, un altre cop, elles

    "les dones van córrer a anunciar-ho"
    "En aquell temps, les dones, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué: «No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran»."

    • Llegíem en texts anteriors com van ser Maria la mare de Jesús, la seva tia Maria i Maria Magdalena, juntament amb el deixeble estimat, les que es varen estar al peu de la creu (cfr.Jn 19,17-27) i com va ser  també Maria Magdalena la primera en anar al sepulcre de bon matí (cfr.Jn 20,1-9). Ara novament són les dones les que van anar, amb por per el desconegut i estrany de la situació, però també amb alegria, a fer el primer anunci.

    • Sigui aquesta Entrada un homenatge al paper fonamental de moltes persones, majoritàriament dones, que duen un paper fonamental a la vida de la societat i de l'Església, malauradament mai no suficientment ben valorat. Sovint amb por i resignació però sempre amb un amor incondicional.  
    • Paper de suport que es desenvolupa en múltiples formes: criança i educació dels fills, acompanyament de malalts i persones grans dins les famílies, així com suport a obres diverses des de multitud de congregacions religioses i laïcals.


       
      Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 28, 8-15?


      - En català, anar-hi       - Versió Jn 20,11-18 

      - En castellà, anar-hi    - Versión Jn 20,11-18


      diumenge, 5 d’abril del 2015

      Pasqua 2015: Pàsqua és esperança


      Tant de bo que el record dels fets del naixement, la vida, passió i mort de Jesús, amb el fet afegit, excepcional i misteriós, de la seva resurrecció ens faci creure'ns germans i germanes i lluitar per construir, aquí i ara, el regne de Deu.
         
      Bona Pasqua!


      Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 20, 1-9?

      - En català, anar-hi.

      - En castellà, anar-hi.

      dissabte, 4 d’abril del 2015

      Com hi responc?

      "Inclinem el cap?"
      "Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: «Tot s'ha complert». Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit. " 


      • Avui no hi ha gaire a dir. Jesús inclinà el cap i va morir (Jn 19,30). 
      • Davant la vida que se'ns dóna, inclinem nosaltres el cap? O l'aixequem com sabem que farà ell demà? 


       
      Dissabte Sant no hi ha text evangèlic.

      - En català, anar-hi.

      - En castellà, anar-hi.


      dimecres, 1 d’abril del 2015

      Dates per recordar, abril de 2015


      ANY 2015
      • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
      • Any 6728 del període Julià, enllaç.
      • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
      • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
      • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
      • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
      • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
      • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
      • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

      Comença el mes d'abril. Quines dates són importants al llarg d'aquests 30 dies?

      ABRILCELEBRACIONS
      Dia 1: Sant Huc.
      Dia 2: Sant Francesc de Paula, fundador de l'ordre dels Mínims (OM).
      Dia 3: Sant Sixt I.
      Dia 4: Sant Plató. Assassinat de Luther King (1968).
      Dia 5: Sant Vicenç Ferrer (1350-1419) i Santa Emília.
      Dia 6: Sant Marcel·lí, màrtir.
      Dia 7: Sant Joan Baptista de la Salle (1651-1719), fundador dels Germans de les Escoles Cristianes (FSC). Dia Mundial de la Salut.
      Dia 8: Santa Màxima.
      Dia internacional del poble gitano.
      Dia 9: Santa Casilda.
      Dia 10: Sant Terenci.
      Dia 11:Sant Estanislau.
      Dia 12:Sant Juli.
      Dia Internacional dels Nens del carrer.
      Dia 13:Sant Hermenegild.
      Dia 14:Sant Tiburci.
      Dia 15:Santa Basilissa.
      Dia 16:Santa Bernardeta Soubirous (1844-1879).
      Dia 17:Sant Lambert.
      Dia 18:Sant Perfecte. Canonització el 1999 de Sant Marcel·lí Champagnat.
      Dia 19:Sant Lleó IX.
      Dia 20:Sant Sulpici,
      Dia 21:Sant Anselm.
      Dia 22:Sant Lluc.
      Dia 23:Sant Jordi, màrtir i patró de Catalunya. Dia del llibre.
      Dia 24:Sant Pere Ermengol.
      Dia 25:Sant Marc, evangelista.
      Dia 26:Sant Isidor, bisbe i Doctor de l'Església; Santa Engràcia.
      Dia 27:Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
      Dia 28:Sant Pere Chanel.
      Dia 29:Santa Caterina. Assassinat el 1991 del g.Moisés Cisneros a Guatemala.
      Dia 30:Sant Pius i Santa Sofia.