Pere i Pau, Pau i Pere

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"intentava d'unir-se als deixebles"

Sant Pere i Sant Pau, de El Greco, quadre del Museu Nacional d'Art de Catalunya

"Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d'unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols... Des d'aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia el nom del Senyor."

---

Trobo en el diccionari Denzinger (Enchiridion symbolorum, definitionum et declarationum de rebus fidei et morum) la següent aportació d'un decret del Sant Ofici, de data 24 de enero de 1647, amb el papa Inocenci X (1644-1655), entorn el paper suprem del pontífex com a cap de l'Església:  

El Santísimo... censuró y declaró herética la siguiente proposición: “San Pedro y San Pablo son dos principes de la Iglesia que constituyen uno solo”, o: “Son dos corifeos y guías supremos de la Iglesia Católica, unidos entre sí por suma unidad”, o: “son la doble cabeza de la Iglesia que divinísimamente se fundieron en una sola”, o: “son dos sumos pastores y presidentes de la Iglesia, que constituyen una cabeza única”, explicada de modo que ponga omnímoda igualdad entre San Pedro y San Pablo sin subordinación ni sumisión de San Pablo a San Pedro en la potestad suprema y régimen de la Iglesia universal.

La primera afirmació ja duu a cert qüestionament, "El Santísimo... censuró y declaró herética la siguiente porposición". No és de rebut pensar que Déu va censurar i declarar res al respecte. Qui va censurar alguna cosa, si de cas, va l'Església del moment, s. XVII. Cal recordar la situació del papat en aquelles èpoques, lluitant sovint contra el poder dels estats europeus: Espanya, Portugal, França... No oblidem que Inocenci X era descendent de la família Borgia. 

No és del meu interès defensar o atacar res. Només recordar la importància de tots dos apòstols, Pere i Pau, Pau i Pere, no només en la història de la Església si no en la transmissió del missatge, de la bona nova del regne de Déu, aquell que Jesús va anunciar i que el Crist ens va ajudar a creure: tot és possible, confiança i endavant!  No sóc ningú per tancar portes als altres. 

Totes som fills de Déu, som necessàries! 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols 9,26-31?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Déu, Jesús i Esperit, el fonamental?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"pray that God will be with you"

"Good-by, my friends. Do better and pay attention to what I have said. Try to get along and live peacefully with each other. Now I pray that God, who gives love and peace, will be with you."

---

El text precedent correspon a la 2a carta de Pau a les (persones) corínties. És important per entendre tot el sentit d'aquest comiat amistós saber que les relacions de l'apòstol Pau no sempre van ser bones amb els fidels de Corint, així ho veiem quan escriu "Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc." (2 Co, 2,4) fent referència a temes de falta de seguiment al seu lideratge com apòstol. Pau sempre va haver de fer front al fet que ell mateix no era uns dels 12 deixebles, a diferència de Pere i els altres.

Avui vull fixar-me en les traduccions d'aquesta senzilla frase. En la versió anglesa fixem-nos que s'hi dirigeix a ells com amics, els hi anima a fer el millor i a fixar-s'hi bé en les seves ensenyances; els hi anima a portar-se bé i a viure en pau amb els altres; i acaba demanant que el Déu de l'amor i la pau, estigui amb tots ells que el llegeixen.

Si busquem la versió catalana, el text traduït és el següent: "Finalment, germans, estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres". En la versió en castellà el text traduït és el següent: "Termino, hermanos, deseando que viváis felices y que busquéis la perfección en vuestra vida. Animaos y vivid en armonía y paz, y el Dios de amor y de paz estará con vosotros". Llàstima un cop més, tot i estar encara en aquest curs del "Chúng ta học" dedicat a la meva estada al Vietnam, que no puc fer la comparació amb la versió vietnamita! 

Tres petites comparacions envers les traduccions que n'he fet servir... 

• Amics, com en anglès o germans com en les nostres llengües pròpies? Amics i germans en el sentit patriarcal o, avançant en la història, en els "signes dels temps" als que ja feia referència el propi Jesús (cfr. Mt 16,3) i va esmentar el CVII a la Gaudium et Spes, "L’Esperit de Déu és present en aquesta evolució. Per la seva banda, el ferment evangèlic ha excitat i excita en el cor de l’home una irrefrenable exigència de dignitat." (GS26) de forma àmplia, amics i amigues, germans i germanes? 
• En anglès Jesús anima a fer el millor i a seguir els que Ell ensenya; en català anima a la felicitat, a fer més ferm -sense especificar el què- i a exhortar-se els uns als altres, és a dir a induir amb paraules persuasives segons el DIEC2. I en castellà el consell és d'animar-se (sinònim d'exhortar-se?) i viure en harmonia (aquest sí, sinònim de tenir els mateixos sentiments) afegint a més, el viure buscant la perfecció, que no hi apareix a les altres dues versions.
• Sobre la referència a Déu, en anglès Pere li prega, li demana que hi sigui amb els corintis, en canvi en català i castellà s'hi dona per suposat, com a conseqüència de les nostres accions, nosaltres fem i a canvi, ell hi és amb nosaltres.       

Crec que es veu perfectament el problema de llegir de forma textual les Escriptures, també de fer-lo en una o una altra llengua. No diguem entre versions diferents en una mateixa llengua (en castellà, per exemple la DHH, la RV dels 60, dels 90 o de 2011, la PDT o les llatinoamericanes LBLA, BLPH i PDT). La feina de traducció duu intrínseca la necessitat de re interpretar segons les cultures i els temps i això duu la possible pèrdua del sentit original. 

Tot això ha de dur, sí o sí, a la pregunta pel fonamental del missatge cristià, del missatge de Déu Pare, de Jesús i l'Esperit. Jesús parlava del Pare amb el mot afectiu "Abba" i del regne etern, universal, de veritat, de vida, santedat, justícia, amor i pau obert per aquells "que fan la voluntat del Pare, i posen mà forta a l’obra" (GS93). I de l'Esperit abans de pujar al cel com advocat i suport nostre. 

Per acabar i ja que acabem de recordar Pentecosta, l'enviament de l'Esperit Sant a tots que es trobaven reunits (cfr. AC 2,1) -sí a tots, representant les 12 tribus d'Israel, tots els pobles de la Terra-, fer esment a la imatge que acompanya aquesta Entrada, imatge moderna de l'arribada de l'Esperit Sant. Correspon a la col·lecció de 2014 "Passion of Christ: A Gay Vision" de l'autor Douglas Blanchard. Pot sobtar, però l'Esperit ens l'envia a tots, a totes i a també als no binaris. Així sigui!

Allò fonamental del missatge... 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de la 2a carta als Corintis 13,11-13?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Església en TRANSformació continua

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Her son must be circumcised"

"The Lord told Moses to say to the community of Israel: If a woman gives birth to a son, she is unclean for seven days, just as she is during her monthly period. Her son must be circumcised on the eighth day."

---

En la època de Jesús els jueus complien amb la circumcisió dels fills nois tal i com marcaven alguns preceptes dels seus llibres sants, tal com el Levític o també del Gènesi, "Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança." (cfr. Gn 17,14). També ho havien fet altres civilitzacions, com l'egípcia. 

I resulta que els primers cristians del segle I van acceptar que els nous cristians que no vinguessin del poble jueu, podien no ser circumcidats, tot i que en un primer moment semblava aquesta una obligatorietat, "Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans: --Si no us feu circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar" (cfr. Ac 15,1). Aquest precepte va caure  posteriorment en desús des del punt de vista teològic. Un altra tema seria que es mantingués la circumcisió per temes de salut. 

Davant d'allò que mai no es pot canviar per què es decisió divina, per que sempre s'ha fet així o per que ho diu algun document d'Església, recullo en la present Entrada aquesta reflexió de Joan Cabot (Santa Eulàlia de Ronçana, 1962), un dels quatre mossens del Poble-sec. Arribat a la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes fa 17 anys, el capellà diocesà no té problemes a l’hora de mullar-se amb els debats que envolten l’Església del segle XXI. De fet, és ferm defensor de “la llibertat i la consciència amb la qual actuava Jesús” i que tant respecta. Recullo en aquest número l'entrevista (enllaç entrevista) recollida al diari Zona Sec, el diari de Poble Sec (enllaç).

Vostè és obertament independentista. L’Església li ha donat cap toc d’atenció per haver-se posicionat?
Cap, les opinions personals són acceptades i jo soc un ciutadà independentista, però com a capellà em dec a una comunitat. Trobo que ni l’Església ni la Parròquia s’haurien de posicionar políticament. Ara, davant unes condemnes de molts anys s’ha de poder dir que això no és just. Jo ho diré a nivell personal. Tots sabem que la justícia té els seus dèficits.

És just fer servir la figura de Crist, al·ludint al fet que ell tampoc hauria permès les injustícies contra els líders del procés?
És una mica atrevit, tot i que en el seu context ell també va qüestionar la presència dels romans i l’actitud dels polítics del seu temps. Quina és la injustícia avui? Hi ha matisos perquè hi ha gent que ho veu diferent. En tot cas Jesús estaria a favor dels pobles, de la cultura, del dret a decidir… Però això ho dic jo, no ho diuen els teòlegs.

L’arribada del Papa Francesc ha servit de palanca de canvi per fer una Església més progressista o l’ha empès la dinàmica social?
Com a Bisbe de Buenos Aires no era precisament molt progressista, però des que és Papa crec que ha vist la urgència de posar l’Església al dia. Sembla que també hi ha molta oposició interna a la cúria romana, però trobo que està fent canvis importants. Espero que el futur Papa també sigui capaç de dialogar amb el seu entorn com fa el Papa Francesc.

L’administració pública s’ha arrepenjat en Càritas?
Crec que sí. Evidentment que Càritas ha d’estar per solucionar problemes que l’administració no soluciona per la seva dinàmica o lentitud, però nosaltres sempre diem que la primera via han de ser els Serveis Socials. És molt fàcil criticar l’Església i jo també ho faig, però en aquest cas l’Església fa una feina que no és prou reconeguda a escala civil.

És difícil de revertir la mala fama que ha adquirit?
A Espanya hi ha un pes molt important pel paper durant el franquisme. Tot i que hi ha tics que es mantenen, crec que no és just que es mantingui aquest prejudici.

Algunes de les crítiques que ha rebut l’Església han arribat marcades per l’agenda social. Vostè defensa l’avortament legal?
L’Església pot opinar, però el que no pot és condicionar la legislació. Crec en el dret de la vida, però no estic a favor de prohibir l’avortament ni estic en contra d’una llei d’avortament que permeti fer-ho a qui a consciència ho desitgi. Això sí, soc partidari de trobar altres alternatives i d’una política encarada al fet que no sigui necessari l’avortament, sigui mitjançant ajudes, sigui afavorint la maternitat.

El catolicisme té el precepte de l’amor. Algun dia l’Església acceptarà el matrimoni homosexual?
Hi ha preceptes legals que s’han de canviar del dret canònic, qüestions teològiques que per mi no són decisives, però que actualment tenen pes… És del tot legítim l’amor entre dues persones humanament, antropològicament i cristianament. Fins i tot el Papa ha mostrat un respecte en l’acceptació de l’amor entre dues persones del mateix sexe. Teològicament és molt complicat aquest canvi i no ho veuré, però m’agradaria oficiar un matrimoni homosexual a l’Església.

També li agradaria veure a les dones fent oficis?
No hi ha cap element objectiu que ho prohibeixi. És un tema de tradició i tenim esglésies que ho han acceptat. No pot ser que l’Església continuï vetant a les dones determinats càrrecs.

Les passes que ha fet l’Església per denunciar els abusos a menors han sigut suficients?
Ha costat d’assumir la responsabilitat i la gravetat del tema. Avui, en general, trobo que hi ha tota la disponibilitat a afrontar-ho amb tota la duresa i la sinceritat. Estem en la línia de corregir això.

Pot tenir relació amb aquest fet el vot de la castedat? Potser és un vot que el catolicisme hauria de deixar enrere?
Pot tenir connexions, però una persona que opta per la castedat no el converteix automàticament en un abusador. Crec que l’ideal seria que el vot fos lliure i no una obligació. També li arribarà el dia, com ja ha arribat a l’Església Catòlica Ortodoxa on s’accepta el matrimoni, però aquí la tradició pesa molt.

‘Al César lo que es del César, y a Dios lo que es de Dios’. Estat i Església s’han relacionat en excés?

Ha costat molt que la tradició espanyola acceptés la igualtat de totes les confessions. En aquest moment em sembla que en l’àmbit legal està força equilibrat, tot i que a nivell pràctic segueix tenint un pes destacat. Estic d’acord amb què l’Estat no sigui confessional; per mi un funeral d’Estat hauria de ser un funeral interreligiós.

Clar i català, com es diu de vegades. Algunes de les seves apreciacions van en contra d'alguns preceptes i costums, però... van en contra del que diria o faria Jesús, qui és el missatge inicial? Quins són els signes dels temps actuals?

Món en canvi, Església en canvi! 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text del llibre del Levític 12,1-8?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Dones a l'Església (4): Concili Vaticà II

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"the women would meet with them"

"The apostles often met together and prayed with a single purpose in mind. The women and Mary the mother of Jesus would meet with them, and so would his brothers."

---

El text del llibre dels Fets dels Apòstols es considera continuació de l'Evangeli de Lluc i així ho remarca en el seu inici, "En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant." (Ac 1,1-2) i està datat cap a l'any 70 dC, és a dir en els inicis del cristianisme i de l'Església. I veiem com ja apareixen les dones al costat dels deixebles, "Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell" (Ac 1,14).

Anant-nos ara a la segona part del segle XX, trobem també un grup de dones que van poder participar del Concili Vaticà II, exactament 23 elles. Per respecte i com a memorial, les anomeno: les religioses Mary Luke Tobin (EUA), Marie de la Croix Khouzam (Egipte), M. Henriette Ghanem (Líban), Sabibe de Valon (França), Juliana Thomas (Alemanya), Suzanne Guillemin (Itàlia), Cristina Estrada (Espanya), Costantina Baldinucci (Itàlia), Claudia Feddish (EUA), Jerome María Chimy (Canadà) i les laiques Marie-Louise Monnet (França), Pilar Belosillo (Espanya), Rosemary Goldie (Austràlia), Anne-Marie Roeloffzen (Holanda), Amalia Dematteis (Itàlia), Ida Marenghi-Marenco (Itàlia), Alda Miceli (Itàlia), Catherine McCarthy (EUA), Luz María Longoria (Mèxic), Margarita Moyano Llerena (Argentina), Gladys Parentelli (Uruguai), Gertrud Ehrle (Alemanya), Hedwig von Skoda (Eslovàquia), María Vendrik (Holanda). 

Una minoria respecte al número total de participants, més d'un miler, que només va poder participar a les sessions tercera i quarta (el 50% del temps) del concili, i gràcies a les gestions del papa Pau VI i la clara proposta del cardenal belga Leo Suenens, “Em sembla que les dones són gairebé el 50% de tota la humanitat […] Per què estem en debatent sobre la realitat de l'església, si la meitat no hi és present?” durant la segona sessió. 

Els principals temes que elles varen promoure en el Concili Vaticà II varen ser el lloc de la dona dins la societat i l'Església, la pau y justícia social, la comprensió de la consagració i las relaciones amb el presbiteri i l'episcopat, les relaciones ecumèniques i les inter religioses, el desenvolupament d'una millor i més profunda teologia sobre el laïcat, la formació teològica d'escola, la necessitat d'involucrar-les (religioses i laiques) en la formació dels futurs ministres ordenats, donar el seu propi lloc a la qüestió ‘femenina’ en un nou marc renovat d'Església, permetent-les la participació en tots els camps de l'apostolat eclesial, així com l'actualizació i renovació de la vida religiosa i, finalment, l'ús de la teologia inductiva, la qual s'aprecia per primera vegada en la Gaudim et Spes.

És important rememora el valor de les crides del CVII tot i que, en paraules del papa Francesc, "es necessiten 100 anys per a que un Concili sigui rebut per l'Església". Part del problema és que moltes d'elles implicarien canvis substancials en àmbits diversos (teològic, cristològic, ecumènic, de litúrgia, estructura i organització…) molts dels quals trastocarien l'statu quo del moment i, cadascú des del lloc concret que ocupa en la piràmide eclesial (mostra d'status i poder, per petit que aquest sigui, tot i que es mostri com a servei) intenta defensar allò seu:  entitat des de la que s'implica en la missió i en la vida cristiana (parròquia, bisbat, dicasteri, col·legio cardenalici, sínode, coral, organització pia, congregació, institut, obra, universitat…) i lloc concret (diaconat, presbiterat, cardenalat, director, superior, ecònom…). Potser l'Església Llatina d'Occident ha donat un excés d'importància al pol cristològic i li ha faltat el de l'Espírit Sant, aquest més desenvolupat en l'Església Oriental.  

Sou part motora de la renovació!

---

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols 1,12-14?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Les llengües i l'enteniment

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven"

"--Joan va batejar amb un baptisme de conversió, però deia al poble que creguessin en el qui vindria després d'ell, això és, en Jesús. En sentir això es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els imposà les mans vingué damunt d'ells l'Esperit Sant. Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven. Entre tots eren uns dotze homes."

---

El text ens transporta a uns anys després dels fets pasquals que van refermar el cristianisme. Trobem a l'apòstol Pau a Efes evangelitzant quan es troba uns que havien estat batejats al Jordà per Joan el Baptista. Ara ell els proposa de ser batejats per l'Esperit Sant en nom de Jesús el Crist. Ells responen afirmativament i "es van fer batejar". Això ens mostra la importància del procés com a camí de creixement en la vida de les persones.

Però el que m'interessa en aquest moment és reflexionar sobre les llengües. Un cop batejats "Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven". Les llengües poden ser mitjà de comunicació o forma d'exclusió. A Catalunya, com altres cultures minoritàries, ben bé que ho sabem.

I tot això arrel de la passada diada de l'Onze de setembre, dia important per al sentiment català, dels catalans que se senten catalans i dels que també se'n senten espanyols. Malauradament no vivim anys de sintonia amb la resta d'Espanya arrel de les diverses situacions polítiques esdevingudes a partir de la reforma de l'Estatut de Catalunya de 2006 amb posterior referèndum i la tràgica sentència del Tribunal Constitucional de 2010 i aquella primera manifestació ciutadana de 10 de juliol de 2010. Aquest és un tema que ve de llarg: a títol d'exemple, "una queja" de l'any 1939.

Retall de premsa, Solidaridad Nacional, 13/4/1939

Qui això escriu està actualment apartat, reclòs voluntàriament, en temps de recés, de reflexió (aquesta Entrada està escrita a finals del mes d'agost) abans de partir cap al Vietnam. El meu ésser, la meva persona, la meva història em diu que no cal només anar-hi, cal fer-ho conscientment, preparat tot el que es pugui. Allà a casa podré parlar el català i el castellà; l'anglès em serà útil en determinats ambients, però jo vull poder apropar-me amb la seva pròpia llengua, així que continuo amb els meus intents: "Hôm nay là thứ năm(5), ngày mai là thứ sáu(6), ngày sau là thuứ bảy(7) va ngày sau là chủ nhật(1). Hôm nay là thứ năm(5), hôm qua là thứ tư(4), trước hôm qua là thứ ba(3) va ngày trước là thứ hai(2)"  

Les llengües per unir, no per dividir!

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, 19,1-7?

- Versió en català, anar-hi.

- Versión española, anar-hi.

- English version, anar-hi.

Pentacosta 2019, un nou enviament

"tal com l'Esperit els concedia"

"Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se."

---

Pentecosta, la festa de l'Esperit Sant, una invitació a sortir del nostre cenacle, de casa nostra, de nosaltres mateixos per sortir, plens de l'Esperit, cap a fora, cap els altres, parlant les llengües del món, és a dir, fent-nos propers als altres, a les seves formes de ser i les seves necessitats. Sortir a la vida dóna més vida, quedar-se tancat en un mateix, la anul·la.

Els deixebles no haguessin sortit pas de la por que vivien en el cenacle sense la força de l'Esperit. I no haguessin fet conèixer i créixer el cristianisme sense la seva presència misteriosa però continua a les seves vides. El mateix que se'ns demana a nosaltres. Per apropar-nos al món, parlar les seves llengües.

NOTA: On hi diu "llengües" llegeixis cultura, forma de ser, identitat... el més preciós que té cada societat, cada persona.

Parlar les llengües del món

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 2,1-13?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Allò que mirem d'engrescar

"va passar a l'altra riba"

"Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu; n'hi ha prou d'escriure'ls que s'abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il·legítimes, de menjar animals ofegats i de menjar sang."

---

El text d'avui correspon al capítol dels Fets dels Apòstols corresponent a l'assemblea de Jerusalem. Veiem com aquells primers homes i dones que es varen trobar amb el Crist, el Jesús ressuscitat han de trobar-se per reflexionar allò que anaven vivint. En aquell moment una de les qüestions clau era si el missatge era només per als jueus o també per als no jueus, els pagans.

Ells, en aquell moment van entendre que el missatge de Jesús era universal, tot i que si els pagans volien rebre'l havien de complir una sèrie de requisits (determinat tipus de carn, relacions sexuals il·legítimes...). Cal saber que més endavant aquestes restriccions quedarien superades.  

I tot això ve d'un punt de llibre que vaig trobar com a regal pel dia del meu sant del 2001. En ell els germans em felicitaven i m'agraïen el meu ser i per tot allò que com a equip, com a comunitat de servei, miràvem d'engrescar. Ara, 17 anys després tinc molt més clar el que soc i el que miro d'engrescar. Jo sóc jo i miro d'engrescar la persona humana sigui quina sigui la seva condició. Això és el que Déu fa i el que Jesús ens va mostrar a través de les seves relacions amb infants, dones, prostitutes, leprosos, coixos, tacats, impurs, lladres, posseïts...  

Com entens tu l'Evangeli? 
Què és el que mires d'engrescar?

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 15,1-35?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Pentecosta 2018: què se'ns ha pujat al cap?

"el vi els ha pujat al cap!"

"--¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres: --Què vol dir tot això? Però d'altres, rient-se'n, deien: --És que el vi els ha pujat al cap!"

---

Ja he tractat aquest passatge dels Fets dels Apòstols altres anys, com per exemple a l'Entrada "Pentecosta 2017, 200 anys d'enviament" de 4 de juny de 2017. Pèro avui m'hi fixo en l'últim verset del passatge, allò que alguns, rient-se'n dels cristians deien... "És que el vi els ha pujat al cap?"

Preguntes que més d'un es pot fer davant els cristianisme d'avui en dia...
- És que el poder se'ls ha pujat al cap?
- És que els diners se'ls han ficat a la butxaca?
- És que l'afectivitat se'ls hi ha acabat? 
- És que les obres els han fet oblidar la missió?
- És que els bens materials els han fet oblidar els espirituals? 
- És que la misericòrdia és quelcom oblidat per ells?
- ...

Els que llegim aquestes preguntes formem part d'aquesta religió institucionalitzada i global anomenada cristianisme i sovint podem ser jutjats no per les nostres pròpies opcions sino per les de la globalitat. Fem-nos personalment aquestes mateixes preguntes o similars. Se m'ha pujat a mi quelcom al cap també?

Què se m'ha pujat al cap?
Què en tinc al cap?

---

Vols llegir el text, Ac 2,1-13?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació

"Ellos seran mi pueblo, y yo seré su Dios"

"De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.

Déu beneí a Eva i Adam (cfr. Gn 1,27-28)
Déu beneí a Noé i els seus (cfr. Gn 9,1-17)
Déu beneí a Abraam (cfr. Gn 12,1-3)
Déu beneí a Isaac (cfr. Gn 25,11)
Déu beneí a Jacob (cfr. Gn 35,9-12)
Déu beneí a Moisés (cfr. Ex 3,13-15)
Déu Pare beneí a Déu Fill en Jesús (cfr. Mt 3,13-17)
Déu Fill, Jesucrist, ens beneí amb l'Esperit (cfr. Ac 1,8)
Déu ens beneeix, a tu, a mi i a tots, avui i per sempre (cfr. Jn 1,16)

Rep la benedicció de Déu, la Pasqua!

---

Vols llegir el text, Jn 1,1-18?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

En acabar el 2016-17, agraïment

"Vetlleu per vosaltres mateixos"

Col·laboració: Andrés, alumne de 2n d'ESO, juny de 2017 

"Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església. Un cop arribats, els digué: --Ja sabeu com m'he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l'Àsia: he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: he predicat i ensenyat en públic i per les cases, insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.... Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat."

---

Prenc avui aquest passatge del llibre dels Fets dels Apòstols en el que Sant Pau parla als dirigents de la comunitat d'Efes en una mena de testament espiritual abans de deixar-los.

Dimecres varem tenir el lliurament de notes als nois i noies després de tot el curs i ahir les darreres entrevistes amb les famílies. La majoria han fet bona feina i així tenen bons resultats, però alguns hauran de dedicar una mica més de temps a l'estudi i la formació durant aquests propers mesos de juliol i agost. 

Fent meves algunes de les paraules de l'apòstol d'ara fa 2000 anys, jo vull dir a aquests petits personatges, a aquests adolescents, "ara que ens acomiadem i que sabem que nos ens veurem en un parell de mesos, vull dir-vos que sé que tot i haver estat enmig vostre tot aquest 2016-17, dient-vos que val la pena viure, molts passareu pel meu costat el curs vinent i no em saludareu. Coses de l'adolescència!!! Però us asseguro que en mi teniu un acompanyant per allò que necessiteu. A l'escola en qualsevol moment pels passadissos; en altres moments, a través del correu electrònic. Tens dubtes? No saps que fer? Estas perdut o perduda? Aquí tens una persona que t'escoltarà. Però el més important, cuida't!!!".

Per la meva part, d'aquest curs 2016-17 només puc dir que gràcies; gràcies al curs, als companys, als nois per la vida que m'heu donat. I gràcies a Déu, per la Vida!!!

Ja hi vetlles per tu? 

---

Vols llegir el text, Ac 20, 13-30?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Pentecosta 2017, 200 anys d'enviament

"Què vol dir tot això?"

"Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien: --¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?  Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres: --Què vol dir tot això?"

---

El calendari del 2017 ha fet coincidir dues dates importants per a molts dels que llegim aquest bloc, Pentecosta i el dia de Sant Marcel·lí Champagnat. Dues invitacions a sortir del nostre cenacle, on veiem passar els esdeveniments amb les portes tancades, sense saber ben bé què fer. Alguns mirant amb por el voltant, als canvis socials, resignats al que se'ns imposa des dels mitjans, les xarxes, la política, l'organització (cfr. Jn 20, 19-29).

Si ara fa un any reflexionava sobre l'enviament al món dels Jesuïtes, “Un itinerario del miedo a la alegría, del don recibido a la misión” (enllaç), avui ho faig des dels Maristes, a partir de les paraules del g.Emili Turú, Superior General (enllaç). Algunes de les coses que ens diu... 

“Les invito a que este 6 de junio, unidos a los maristas de todo el mundo, lo vivamos con el mismo espíritu con el que celebramos el pasado 2 de enero: dando gracias al Señor por el don del carisma de Champagnat a la Iglesia y al mundo; pidiendo perdón por nuestras infidelidades al Espíritu de Dios; y renovando nuestro compromiso con la vida y misión maristas”.

“El eslogan del Capítulo: ‘Un nuevo La Valla’ nos invita a regresar a La Valla, la casa de nuestros orígenes, nuestra ‘casa de la luz’, para reencontrar lo esencial de nuestro carisma, y darnos la oportunidad de “un nuevo comienzo” aquí y ahora”.

“¡Ojalá que, colectivamente, tengamos la audacia, como María, de dejarnos llevar por la emergente novedad del Espíritu, sin dejarnos atrapar por lo que hemos realizado hasta ahora o por la simple gestión de lo existente! 

Celebració, gràcies a Déu, perdó per les nostres infidelitats i renovació des d'un nou començament, des de la novetat de l'Esperit, allunyant-nos de la simple gestió. Molt bona invitació resum del que suposa passar dels Evangelis als Fets dels Apòstols, de la missió del Crist a la nostra missió en Ell. Miro al meu voltant més proper i no veig més que la primera i la darrera. Què veu el col·lectiu? Pas a pas, vaig cercant, vaig fent el meu camí.

Què vol dir tot això? Què et diu a tu?

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 2,1-13?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Pasqua 2017: Pasqua és benedicció

Déu beneí a Eva i Adam (cfr. Gn 1,27-28)
Déu beneí a Noé i els seus (cfr. Gn 9,1-17)
Déu beneí a Abraam (cfr. Gn 12,1-3)
Déu beneí a Isaac (cfr. Gn 25,11)
Déu beneí a Jacob (cfr. Gn 35,9-12)
Déu beneí a Moisés (cfr. Ex 3,13-15)
Déu Pare beneí a Déu Fill en Jesús (cfr. Mt 3,13-17)
Déu Fill, Jesucrist, ens beneí amb l'Esperit (cfr. Ac 1,8)
Déu ens beneeix, a tu, a mi i a tots, avui i per sempre (cfr. Jn 1,16)

Rep la benedicció de Déu, la Pasqua!

---

Vols llegir el text, Jn 1,1-18?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Caure del cavall... callar o afrontar?

"Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer."

 

"Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia: --Saule, Saule, per què em persegueixes?
Ell preguntà: --Qui ets, Senyor? Li respongué: --Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer."

---

Aquestes últimes setmanes acaba de ser publicat en la seva versió italiana el llibre "La prima pietra (La primera piedra)" de Krzysztof Charamsa. Segons algunes de les notícies publicades, torna a atacar l'"homofobia patológica" y la "misoginia" de l'Eglésia. Però, què hi ha de veritat?

Recordar que Krzysztof és aquell mossèn polonès que va ser expulsat de l'exercici sacerdotal i de la seva tasca al Vaticà en haver-se declarat gai i en presentar públicament la seva parella la vigília de la inauguració del Sínode de la Família d'octubre de 2015. Les seves paraules en aquell moment van ser "Voldria dir al Sínode que l'amor homosexual és un amor familiar".

Charamsa portava 17 dels seus 43 anys de vida residint a Roma, on havia començat el 2003 la seva tasca com oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, encarregada de defensar  la doctrina de l'Església, on va coincidir amb l'antic cardenal Ratzinger. També era secretari de la Comissió Teològica Internacional del Vaticà i professor de Teologia a la Universitat Pontificia Gregoriana i a la Universidad Pontificia Regina Apostolorum de Roma.

He de dir que tot i no haver llegit encara el llibre, vaig poder conèixer l'autor el novembre passat en una sessió de les tertúlies "Té i simpatia" organitzades per la Fundació Enllaç de Barcelona, entitat de serveis a les persones, sita a prop del meu lloc de treball i missió.

I aprofitant les meves notes d'aquell dia, vull aprofundir en algunes de les idees que van sortir en aquella sessió que es va allargar més de 2 hores, quan la previsió era d'una hora tan sols. Entenc que aquestes tenen el valor de la sinceritat, fruit de l'espai acollidor on ens trobàvem, i de la frescor (potser ingenuïtat, també) del primer més d'haver caigut del cavall (cfr. Ac 9, 1-19).

---

Infancia i juventud Yo vengo de Polonia, de la Polonia de los años 60-70, con una fuerte influencia social y de la Iglesia. De niño y joven me costó saber quien era, como era, algo más que un adolescente cualquier. Llegué a odiarme por lo que intuía que era y tenía una baja autoestima, una parte de mí vivía escondido y todo ello no me permitía descubrirme a mi mismo. 

En aquella época se daba en mi país una lucha entre el Estado y la Iglesia. Situación bien diferente a la alianza que ustedes vivieron de forma generalizada aquí en España, lo que se dio por llamar nacional catolicismo, creo, verdad? Allí la Iglesia estaba fuertemente situada contra el comunismo, sus ideas y sus propuestas, en todo. Buen, en casi todo. Había una cosa en la que ambas instituciones coincidían: y esta era el odio y la persecución de la homosexualidad. Es cierto que no recuerdo ninguna homilía directa y pública contra la homosexualidad, pero este sistema dual Estado-Iglesia consiguió transmitirme que aquello que me pasaba era sucio y estaba mal. Y aquella idea era impuesta y promovida por la iglesia católica. Llegué a odiarme por ello. 

Por otro lado, ambas instituciones se controlaban, se vigilaban y pretendían mantener sus cuotas de poder usando la información. Si se sabía de un obispo o de un ministro con ciertas tendencias, que iba con jóvenes... no se dudaba en usar dicha información para frenar las acciones que no interesaban...

Mi época en la Congregación de la Doctrina de la Fe Pasé allí 13 años como oficial, a partir de 2003. Para mí, como sacerdote joven y teólogo acabado de recibir, era todo un sueño cumplido. En aquellos momentos era fan del cardenal Ratzinger, con el que coincidí un par de años, antes de ser Benedicto XVI. Pero con el tiempo, fui descubriendo que era un homófobo exasperado. 

En los inicios pensaba que con mi acción desde la Congregación estaba haciendo el bien, pero fui descubrendo que desde aquella oficina se ocupaban de atacar y controlar a los gays. En la reunión del directorio del último viernes de mes, de cada 3 casos de estudio, 2 lo eran contra gays y 1 contra judíos, y así, mes a mes. Un ejemplo, se rechazaba la posible nominación para obispo, por muy buen sacerdote que uno fuera, por muy buenas cualidades humanas que tuviera, porque en su historia personal había musas, incluyendo gays. Soy un creyente del Magisterio, de las Escrituras... de Dios, de Maria, de la escatologia.... ¿Donde hay allí algo contra los homosexuales? 

En la oficina no se ha leído libro alguno sobre el matrimonio ni sobre los homosexuales. Los informes en 2015 son los mismos que había cuando yo llegué en 2003. Un ejemplo de la cultura imperante lo da lo sucedido en una reunión, cuando un alto cargo preguntó, "Pero que es un trans?". "Son esos hombres que se visten de mujer", respondió alguien. Hay que decirles que eso es un travestido. No tienen información pero sí poder, y mucho. En 2015, poco antes de mi salida, llegó a la oficina desde Andalucía el caso de Álex Salinas, transexual al que el Obispado le prohibía ser padrino en un bautizo. En la reunión, hubo risas sobre el asunto, incluso algo más encima de la mesa. Este es el nivel de conocimiento y de respeto sobre el tema en una de las más altas oficinas de la Iglesia. 

Nadie en la Congregación ha leído un manual psicológico gay. No se usa la palabra "orientación gay" (prop.76 del Sínodo), se usa la palabra "tendencia", pues se nos trata de inmaduros. Y la culpa de esta situación se le achaca a la mujer que parió, se acusa a la madre como causadora de la homosexualidad de los hijos.

En el año 2005 se publicó una Instrucción sobre la prohibición a los homosexuales para ser curas católicos,.Debo decir que es diabólica. Es una ley crucial que excluye un grupo entero humano. Porque piensan que son personas que no saben controlar su sexo. Llegan a afirmar que el sexo gay o lesbiano no es humano porque no es querido por Dios. Se nos trata como animales. Dicha instrucción anima a verificar en los seminarios las tendencias de los seminaristas y si se da el caso, expulsarlos. En aquel momento me planteó mis dudas, pero pensé... "yo ya estoy dentro" y no soy como plantean, además es una llamada del Señor.

La Congregación como agencia cierra el dialogo y la comprensión positiva del pueblo judío y de la contribución de éste a la historia de salvación de Dios. Hace lo mismo con los homosexuales, lo cierra todo. Yo pensaba que lo hacía con razones fundamentadas. Descubrí la verdadera ignorancia de la gente de allí. Hay asesores que escriben para favorecer que en Uganda haya juicios civiles contra gays adultos. ¡Es increible! 

Mi decisión de salir... Muy poco saben de la Iglesia y de mi amor por ella aquellos que me han acusado de decisión loca y equivocada, en la forma y en el tiempo, en la víspera de la inauguración del Sínodo de la Familia. Fue largo mi tiempo de discernimiento a lo largo de aquellos años... el descubrir el funcionamiento de la Congregación, el saber de algun tipo "de comidas con juegos" en el Vaticano (para saber más "Sexo en el Vaticano", de Carmelo Abbate); y los participantes son los más grandes homófobos que pueda haber, y ellos, con su actitud comprometen a la Iglesia. Debo decir que hay algo de verdad en lo que se ha escrito. Como teólogo no voy a hacer "outgoing" de otros, pero pienso que a veces puede ser moral hacerlo si con ello se ayuda y la persona es hipócrita. Yo he pretendido ser lo más coherente posible conmigo mismo y con el Señor. 

Algunas semanas antes de mi salida, envié una carta privada al Papa. Le hable del infierno psicológico por el que estaba pasando y por el que veía que hacíamos pasar a múltiples cristianos convencidos, pero gays. Y le pedía que quería convencerme yo que la Iglesia tenía razón. Ante la ausencia de respuesta, intuyendo que quizás no le había llegado, previendo las conclusiones que ya se estaban preparando, antes incluso del inicio del Sínodo, decidí hacerla pública. La tragedia ha sido creer que la Iglesia se equivoca y me impone sin preguntar. Debes rechazar una parte de la humanidad, es lo que afirma la Iglesia. La Congregación dice que lo que buscamos los gays en el sexo es únicamente el placer, placer pero no amor por que no somos capaces de amar.

El texto publicado como final del Sínodo de la Familia estaba preparado en su mayor parte desde antes. Se ha estado dando un proceso de destruir todo lo que proponía el Papa. Es ofensivo y suscita el miedo. Parece dar a entender que las familias deberían deshacerse de sus familiares gays. La Iglesia no puede ignorar que Cristo amó a todos y a todas. 

Las uniones entre personas según el Sínodo El Sínodo habla de tendencias homosexuales como algo contagioso, algo que con terapia se puede cambiar. Hay un lobby horrible mundial. Lo que yo he podido percibir en mis años como oficial es que el matrimonio igualitario humano (no importa si hetero o gay) es signo de amor, es contribución al bien común, no se esconde. No se puede prohibir la expresión abierta del amor entre personas, que es don de Dios. 

Está claro que hay una crisis del matrimonio hetero. El amor que puede haber entre 2 hombres o 2 mujeres también es un signo. Hay múltiples casos de personas heteros que se casaban por herencia, por producción de niños, porque ella se ha quedó embarazada o para perpetuar o ampliar una saga familiar... antes se debe querer. Y eso es lo que me demuestran 2 chicos o 2 chicas que quieren estar juntos. Cuestiona sí, pero da que pensar, 2 personas que aún las presiones externas prefieren luchar por estar juntas... El matrimonio hetero ha devenido biologista. En los países donde se permite el matrimonio igualitario he podido comprobar por mis visitas y los casos tratados desde la Oficina, que se vive mejor, se mejoran las relaciones entre personas, se transparentan las relaciones. Se vive el amor por encima de todo. El matrimonio no es necesario para amarse. Y el amor no necesita el matrimonio como institución. Aunque sea muy bonito cuando las dos cosas vienen juntas.

Es interesante hacer saber también del mini Sínodo de católicos homosexuales de 3 dias realizado también en Roma junto antes del Sínodo de la Familia. No soy, ni somos unos locos que vamos hablando por ahí lo primero que se nos ocurre. Fueron 3 días de oración, debates, eucaristías sobre la temática, con sacerdotes, monjas, laicos comprometidos en la causa de estos marginados. 

La Iglesia Históricamente se comprueba que toda sociedad parece necesitar algo contra lo que luchar: los cristianos contra los judíos; los judíos contra los rechazados; las diferentes castas en la India... Y a las iglesias también les sucede, porque no dejan de ser parte de la sociedad. Las personas LGTB son una parte de la Iglesia rechazada y discriminada y que es apartada. No se debe hablar y ha de permanecer escondida en el armario... Incluso en la carta de mi suspensión, no se nombra para nada mi homosexualidad ni mi pareja. Existe un tabú, de todo ello no se habla, no se escribe, no existe.

Es interesante recordar la Declaración Nostra aetate del Concilio Vaticano II, en la que la propia Iglesia se compromete a reprobar cualquier forma de discriminación o vejación realizada por motivos de raza o color, de condición o religión." (cfr.NA5). ¿Que hay de ella en todo lo que estamos viendo?

Siento decirlo pero en este aspecto, pero la iglesia necesita un "Informe Kensey" como el de los Estados Unidos en la década de los 60. Informe realista que saque a la luz pública el problema de la sexualidad, la situación gay y lesbiano que hay y que es bien sabido porque múltiples sacerdotes lo oímos en las confesiones. 

Algunos estudiosos llegan a afirmar la posibilidad que Pablo de Tarso fuera gay, hablando de su amigo particular. Se sabe de su gran timidez, aquella que sabemos muchos que viene del estar dentro del "armario". Si esto fuera así, no sería nada malo. La Iglesia necesita curas gays, tanto como curas heteros. Y también monjas lesbianas como monjas heteros. La sensibilidad es diferente y desde esa sensibilidad, se comprende mejor a los otros. Esto ayuda a una Iglesia más cercana a la gente, más misericordiosa. La sinceridad en la Iglesia no es nuestro fuerte. He sufrido bastante la mentira allí impuesta. El papa Francisco debe hacer algo si quiere realmente ser coherente. 

Mi vida ahora Es muy pronto todavía, de todo lo sucedido no hace más de un mes. Acabo de caer del caballo y todavía no me he levantado (cfr. Ac 9, 1-25). En este momento he recibido mucho apoyo y muchas criticas también. De haber seguido en la Iglesia, hubiera sido encerrado en un convento para hacer terapia. Ahora estoy en paro, suspendido por mi obispo. Debo buscar trabajo ya, porque mi salida inminente no estaba preparada. Gracias al apoyo afectivo y también económico de mi pareja. En estos últimos tiempos, el que es ahora mi pareja me ha ayudado y es un don de Dios que me está haciendo feliz y que me ha dado el valor que necesitaba para dar este paso. Aquí en Barcelona he encontrado un ambiente y una acogida que no había dentro. 

Yo no imagino mi vida ahora sin reflexión ni lucha por los derechos de los gays cristianos. Necesito aprender de ustedes, de la comunidad LGTB el coraje de sus historias, del infierno que han tenido que pasar muchos de ustedes. Miro a mi alrededor, en esta sala y veo hombre y mujeres comprometidos los unos con los otros, algunos de ustedes con décadas de relación... ¿qué puedo yo decirles? Más bien tengo mucho que aprender. 

Me preguntan si tengo miedo. Miedo lo he tenido toda la vida hasta mi "outgoing". La fuerza me la dio Dios que ha llenado mi cristianismo. Desde dentro traicionaba mi cristianismo... era un mentiroso y hacia imponer a los otros esta gran mentira. Sufría de un miedo paranoico. Estaba como en una prisión mental, psicológica, mayor de toda la Iglesia. En Roma se sonríen que la inquisición romana es menos dura que lo que fue la española.

Algunes punts per a la reflexió

• Es sabut, i si no, de pura lògica que quan Pau va caure del cavall, seria rebutjat pels seus i no ben acceptat pels nous cristians, pensant que podia ser una falsa conversió. Aquell que tant els havia perseguit, ara volia ser com ells. Com es veurà la història de Charamsa d'aquí 2000 anys?
• Tot i les diferències conegudes entre Pere i Pau, ells i els seus seguidors van saber arribar a un acord per mantenir una Església unida. Què fa avui en dia l'Església, amb els que són diferents? com els acull? 
• Una vegada em manifestava un germà que estava en crisi, però que no li preocupava per que de les crisis, quan se surt, es fa reforçat. I ell estava treballant per sortir-se'n. Grups locals d'Església hi treballen, sembla que ara el cap (el papa Francesc amb l'anomenat C9) també, com ens en sortirem d'aquesta?

Abans la norma o abans les persones?  
Què et qüestiona tota aquesta situació? Prega-ho, no jutgis.

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 9, 1-25?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

---