dimarts, 30 de juny del 2015

Dates per recordar, juliol de 2015


ANY 2015
  • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
  • Any 6728 del període Julià, enllaç.
  • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
  • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
  • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
  • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
  • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
  • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
  • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

Comença el mes de juliol. Quines dates són importants al llarg d'aquests 31 dies?

JULIOLCELEBRACIONS
Dia 1:Santa Leonor. Assassinat el 1994 dels germans Joseph Rushigajiki i Chris Mannion a Ruanda.
Dia 2:Sant Vidal.
Dia 3:Sant Tomàs, apòstol.
Dia 4:Santa Elisabet.
Dia 5:Sant Miquel dels Sants.
Dia 6:Santa Maria Goretti.
Dia 7:Sant Ot d'Urgell.
Dia 8:Sant Eugeni, papa.
Dia 9:Santa Verònica.
Dia 10:Sant Cristòfol.
Dia 11:Sant Benet abat (480-547), fundador de l'ordre benedictina i patró d'Europa. Dia Mundial de la Població.
Dia 12:Sant Joan Gualbert.
Dia 13:Sant Enric.
Dia 14:Sant Camil.
Dia 15:Sant Bonaventura.
Dia 16:Mare de Déu del Carme.
Dia 17:Sant Aleix.
Dia 18:Santa Marina.
Dia 19:Santes Justa i Rufina.
Dia 20:Sant Elíes i Santa Margarida.
Dia 21:Sant Llorenç de Brindisi.
Dia 22:Santa Magdalena.
Dia 23:Santa Brígida, religiosa, patrona d'Europa.
Dia 24:Santa Cristina.
Dia 25:Sant Jaume, apòstol, patró d'Espanya.
Dia 26:Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Verge Maria.
Dia 27:Sant Cugat i Santa Natàlia.
Dia 28:Santa Caterina Tomàs
Dia 29:Santa Marta.
Dia 30:Sant Pere Crisòleg.
Dia 31:Sant Ignasi de Loiola,


diumenge, 28 de juny del 2015

Cofres amagats davant la intransigència


Amb motiu de la celebració del dia de l'orgull d'avui 28 de juny afegeixo aquesta Entrada en el bloc.

Aquest curs escolar que tot just acaba, a una classe de Ciutadania de 3r d'ESO tocava parla de l'amor i l'estima entre les persones. La proposta dels 9 tipus d'amor del professor de psicologia de la universitat de Yale, Robert Sternberg ens va ajudar en la reflexió. La seva proposta és la d'un amor complert que conjugui de forma coherent la intimitat, el compromís i la passió.

En el moment de compartir, alguns alumnes ho van fer a través de poesies i cançons. Una d'elles va ser aquesta, "Take Me to Church"
del music i cantautor irlandès Hozier, inclosa en el seu single del 2013, amb arrels a les protestes anti-gais viscudes a Rússia.

En el vídeo, amb belles imatges en blanc i negre, se'ns presenta la història de dos joves amics íntims, que guarden la seva relació en un cofre tancat amb cadenes, enterrat per no ser descobert per aquells que només tenen un punt de vista i des de la seva única raó són capaços de tot. I de tot vol dir de tot. 


En contra d'aquest horitzó que presenta el vídeo, arriba la "bona nova", la bona notícia de 26 de juny que el Tribunal Suprem dels Estats Units va fer pública la seva sentència, segons la qual cap administració no està legitimada per prohibir o impedir el matrimoni entre persones del mateix sexe perquè és un dret fonamental emparat per la Constitució.

Si el matrimoni és un segell públic del compromís de l'amor entre persones, si Déu ens va fer a imatge i semblança seva i veié que era bo (cfr. Gn 1,27.31), si Déu ens crida a tots els homes i dones a la santedat i a la vida divina amb Ell (cf. Lumen Gentium 13), si... 
  • qui sóc jo per prohibir aquesta manifestació pública i sincera d'amor? 
  • qui ets tu per fer-ho? 
  • qui és l'Església per impedir-ho?

dissabte, 27 de juny del 2015

Des del 27J mirant el 27S. En parlem?

Després del que estem veien en els últims mesos, intueixo que tot indica que les coses en el món de la política comencen a voler canviar. La societat no es vol continuar regint com fins ara.

Cada cop més, sembla que els dirigents s'adonen que cal consultar les bases -o es veuen obligats a fer-ho-. També sembla que la ciutadania no se sent còmoda tal i com s'ha funcionant fins ara, votant cada 4 anys i deixant fer i fer i fer; més ara amb tot el que s'ha anat descobrint de corrupció. Són diversos els símptomes que així m'ho fan pensar... 
  • Els partits polítics a Espanya comencen a incloure en el seu ADN la celebració de primàries com a forma de participació de les bases,
  • El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) amb una forta caiguda en els darrers anys es desmembra amb un sector crític que demana diàleg ,
  • Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) consulta als seus afiliats sobre el procés català i sembla estar també en procés de trencament, 
  • L'anterior crisi comporta el trencament de la històrica federació de CiU,
  • El Partit Popular de Catalunya (PPC) fidel al seu no parlar i només sentenciar, s'ha quedat amb una única alcaldia a tot Catalunya -la de Pontons, a Barcelona- i preveu una baixada de vots a les eleccions nacionals de finals d'any, 
  • Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) sembla que ha entès la necessitat de diàleg i ja ha experimentat la unió amb Podemos el 24M i sembla que ho vol tornar a intentar de cara al 27S.
  • Apareixen partits com la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) amb formes assembleàries de participació dels seus membres,
  • A les eleccions del 24M nous partits polítics i plataformes ciutadanes que duen una profunda reflexió prenen el govern d'ajuntaments i comunitats autònomes,
  • De cara a les anunciades eleccions catalanes del 27S es donen converses entre partits, moviments ciutadans i plataformes diverses,
  • Grècia es nega durant setmanes a acceptar sense negociar el que li ve de la Unió Europea. El seu govern planifica un referèndum a la ciutadania,
  • Escòcia i Canadà han fet en el passat els seus referèndums sobre la independència. Fruit dels resultats els governs nacional i local s'han assegut a parlar,
  • El primer ministre David Cameron pretén també consultar la ciutadania sobre la possible sortida de la Gran Bretanya de la UE,
Altres Entrades del Bloc relacionades

divendres, 26 de juny del 2015

Pares: quan arriben alguns suspensos

El 3/08/2014 publicava  en aquest mateix Bloc l'entrada amb el títol "Famílies de matricula",

el 29/01/2015 apareixia una amb el títol "Molta pantalla, més males notes"
el 12/02/2015 una altra amb el títol Pares: "La paraula NO, és útil, molt útil".

Avui a l'escola ha estat dia de lliurament de notes de final de curs. Cadascú ha rebut l'informe del professorat d'allò que es mereix. La majoria contents i alguns altres decebuts per no haver superat alguna matèria. Tranquils, que hi ha els exàmens de setembre.

Davant d'aquesta situació, arriba l'article Tendències del diari La Vanguardia de dilluns 22 de juny, amb una sèrie d'informacions i propostes per a pares i fills:
  • Segons la seva reacció en rebre el butlletí de notes, els nois i noies poden actuar de manera insolent, realista, indignada, tipus "calimero", planyivol, desordenada, passiva i repetidora. Per a cada cas concret, caldrà actuar d'una u altra forma.
  • Propostes del què els pares cal que facin: mantenir la calma, salvar els afectes, analitzar les causes, ser realistes, parlar amb els professors, el·laborar un pla d'acció, ajudar i supervisar.
  • I propostes del que els pares no han de fer: dramatitzar, culpabilitzar-se, retreure, sermonejar i deixar passar, imposar càstigs exagerats, buscar excuses o buscar respostes ràpides.
Llegir l'article de La Vanguardia, catalàcastellà 

dilluns, 22 de juny del 2015

Família i societat, família i Església

"els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen"
"La mare i els germans de Jesús van arribar on ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Algú li va dir: --La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
Ell els respongué: --La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen."

  • Aquest text de l'Evangeli de Lluc es troba inclòs dins els capítols que ens presenten l'activitat de Jesús per la seva Galilea natal (cfr. Lc 4,14-9,50) abans de dirigir-se cap a Jerusalem. És un text llarg que té grans paral·lelismes amb l'Evangeli de Marc.
  • I vull enllaçar aquest passatge amb la celebració a nivell mundial, el proper dia 28 de juny del dia de l'Orgull. Una de les batalles amb les que han de lluitar les persones lesbianes i gais, però també les transexuals i transgèneres és la visió que d'elles en té la societat. També la lluita contra els estereotips, si són bones, tenen dret a una vida normalitzada en societat o si millor han de viure d'amagat, si són capaces de construir una família i una societat justa...
  • Buscant per la Xarxa he trobat aquests vídeos de dues grans empreses multinacionals que fan èmfasi en la diversitat de famílies d'avui en dia i ajuden a normalitzar determinades situacions.















Publicitat de Coca Cola
Publicitat de Pozuelo (Costa Rica) 
  • Deixant de banda que ambdós són missatges publicitaris i que el seu primer interès és cridar l'atenció del públic per tal de vendre els seus productes, vull elogiar la fina sensibilitat amb la que tracten el tema de la diversitat de famílies.  
  • En canvi em sap greu quan veig la diferent forma d'actuar que durant segles, també de vegades avui en dia, ha tingut l'Església. En primer terme part de la jerarquia, però també gran part dels cristians de base. Em sap greu per què considero l'Església part de la meva família. A Déu gràcies, el papa Francesc està donant també noves pistes al respecte. Prego per a que es trobin dins l'Església poble de Déu camins de normalització tal i com ja va fent la societat.
  • Formant part de la Família Marista no vull deixar d'esmentar l'article 76 del document "Entorn a la Mateixa Taula" el qual, inclòs a l'apartat "La vida compartida, esperit de família", remarca que "Reconeixem que hi ha noves formes de família entre nosaltres. Els laics maristes, siguin quines siguin les circumstàncies, volem viure-les com una llar cristiana, on l’amor i la comprensió siguin el centre de les relacions.".   
  • Algú podria afirmar en contra, que Jesús va néixer en una família "normal" formada per un home i una dona. Davant d'això, cal afirmar que aquesta és una dada certa. El Déu Fill es va encarnar com a home en un lloc i en un moment històric donat. No ha estat fins fa poques dècades que s'ha iniciat aquest gran canvi cultural i de model social que dóna cabuda a moltes formes de relacionar-se i de viure l'amor de la relació humana. Cosa que no feien els models anteriors, en els quals es castigava i apartava a tot aquell que fos diferent.
  • Però també vull remarcar que Jesús, ja d'adult, trenca esquemes amb una nova visió de la família: la seva família està formada per tothom que fa la voluntat de Déu, és a dir, qui viu per un món d'amor. 

     
    Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 8, 19-21?


    - En català, anar-hi.     

    - En castellà, anar-hi.


    divendres, 19 de juny del 2015

    Gra de Mostassa, 17 anys

    "la més petita de totes les llavors"
    "Deia també: --A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra. 
    Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles." 

    • Començo la meva reflexió pel final del text, "Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la." (Mc 4,33). Jesús va saber explicar la seva idea del Regne de Déu amb paraules intel·ligibles per als seus interlocutors, majoritàriament gent senzilla. Ho fem els professors quan ensenyem la religió als alumnes? Ho fan els preveres i catequistes quan ens expliquen la Paraula?  
    • I continuo amb la primer idea del text. El Regne de Déu es com quan sembrem un gra de mostassa, llavor ben petita però que ben plantada i cuidada dóna fruit. Creix i es fa gran per acollir. Crec fermament en la importància de les petites comunitats eclesials de base per al manteniment de la fe. Crec en una xarxa propera de comunitats. Crec en una xarxa més ample fora fronteres de fraternitats i grups de vida. Crec en una Església formada per un munt de petites comunitats, parròquies, grups de vida i fe en els que es visquin els valors de l'Evangeli. Crec en una Església catòlica germana de les altres Esglésies cristianes. Crec en una Església oberta a les altres religions. I crec en unes religions obertes a la humanitat, al món. En quin tipus d'Església hi creus tu?

    • Aprofito per celebrar el recent aniversari del "Gra de Mostassa". Per Pentecosta de l'any 1998 ens varem trobar a Llavaneres un grupet de persones vinculades a l'escola Maristes La Immaculada i varem començar quelcom que, tot i petit, ha anat creixent i creixent i ja gairebé arriba a la majoria d'edat. Al llarg d'aquests anys hem crescut en la vida i en la fe, alguns s'han casat, han vingut fills i malauradament també familiars i amics. En tots aquests moments hem volgut ser pinya, ser comunitat de vida, comunitat de fe.
    • Gràcies a tots els germanets i germanetes de cada dia: Xavi, Julio, Sergi, Joan, Dolors, Medir i Lluís-Enric, així com a les parelles i famílies.
    • Gràcies també els que ens acompanyeu o ho jeu fet durant algunes temporades o en moments punutals: Maite i Toni, Anto, Covadonga, Pau, Anna, Manolo, Josep Maria i Mercè, Raul i Noemí, Lluïsa, Montse, Josep Maria, Carlos, Pau, Elena, Aurèlia, g.Jaume, g.Miquel, g.Carmelo, g.Cecilio, g.Eladi, g.Cres, g.Jaume...



    Vols llegir el text de l'Evangeli,  Mc 4,26-34?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    dimarts, 16 de juny del 2015

    Pedro Zerolo: buscant la felicitat

    Ara fa una setmana, el passat dia 9 de juny sabiem de la mort de Pedro González Zerolo. Qui era? Coneguem-lo amb les seves pròpies paraules, 
    "Por ser canario, haber nacido en Venezuela y vivido la mayor parte de mi vida en Madrid, me considero latinoamericano y ciudadano del mundo. Me dediqué al ejercicio profesional de la abogacía y al activismo social desde muy pronto, colaborando con sindicatos, grupos cristianos de base, etc. hasta llegar a la presidencia del Colectivo Gay de Madrid (COGAM) y la Federación Estatal de Colectivos LGTB (FELGTB). La calle y los movimientos sociales han sido mi escuela de política, y he tratado de llevar ese espíritu a las instituciones: el Ayuntamiento de Madrid, desde 2003 y la Secretaría Federal de Movimientos Sociales y relaciones con las ONGs del Partido Socialista Obrero Español a partir de 2004. En el plano personal, disfruto con el cine, la botánica y los libros." 
    Bloc personal, http://www.pedrozerolo.net/
    Un parell de frases seves que mostren el seu tarannà són les següents:
    • "Sea cual sea su voto, quiero decirle que los homosexuales no somos orientaciones sexuales que vagamos por el espacio: somos sus hijos, sus hermanos, sus compañeros de grupo, sus colegas de partido..." 
    • "En su modelo de sociedad no quepo yo, en el mío sí cabe usted. Pensé que entre ambos habría un punto de encuentro, porque usted, y todas las mujeres que están hoy aquí, saben que, hasta antes de ayer, estaban también en la lista de los incapaces. Pensé que tendría una mínima chispa de solidaridad por eso. De todas formas, su voto negativo es sólo temporal, los avances sociales son imparables" (ple de l'Ajuntament de Madrid el 30/10/2003)
    Es podria afegir que estava casat amb Jesús Santos des del 2005. Al gener de 2014 va anunciar que li havien detectat un càncer de pàncrees i que seguiria el tractament contra la malaltia sense deixar de banda la feina pública i l'activisme social. Ho demostrà fins a l'últim moment, participant activament a la campanya electoral de les municipals del mes de maig.

    En record seu, de la tasca feta i dels drets de milers de persones, afegeixo còpia del seu Bloc de 21 d'abril passat. Amb motiu dels 10 anys de l'aprovació en el Congrés dels Diputats del Projecte de Llei de modificació del Codi civil per a la incorporació del matrimoni entre persones del mateix sexe, escrivia l'Entrada "10 años de felicidad".



    diumenge, 14 de juny del 2015

    Necessitem referents: Ada Colau


    Encapçalo aquesta Entrada amb una fotografia del dia d'ahir a la tarda. La nova alcaldessa de la ciutat de Barcelona, Sra.Ana Colau un cop ja investida, travessant la plaça de Sant Jaume cap el Palau de la Generalitat per anar-se a trobar amb el president Mas.

    Sense ànim de decantar-me no fer política, algunes constatacions sobre l'Ada Colau:
    • És la primera dona que ocupa aquesta alta representació, la qual es remunta als temps del Consell de Cent (s. XIII).
    • És la primera que arriba al càrrec sense experiència prèvia dins el món dels partits polítics. 
    • És la primera que hi arriba amb origen en un barri popular, com el del Guinardó.
    • El seu activisme social ha estat des de les ONG i moviments socials, el més conegut d'ells, la plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
    • El partit polític que l'ha fet arribar a aquest càrrec és Barcelona en Comú, plataforma ciutadana creada només un any abans al barri del Raval.
    • Comença el seu govern amb una minoria de regidors, només 11 de 41 però amb el suport per a la seva investidura de 10 més d'altres formacions polítiques amb les que han pactat.
    • Des dels temps de la democràcia espanyola de 1977, es el govern municipal amb una majoria més minoritària. Això obligarà a una mà realment estesa per al diàleg. 
    • ...
    I serveixi aquesta foto i senzilles constatacions com a petit exemple dels molts que s'han donat a Espanya i a Catalunya aquest dissabte 13 de juny de 2015 en la constitució dels nous ajuntaments.

    Jo només tinc a dir... respecte a la democràcia, sensació de que algunes coses s'estan movent per a intentar fer una societat diferent de com ho ha estat fins ara i temps de gràcia abans de jutjar. 

    dijous, 11 de juny del 2015

    La vida dels cristians

    "i la gent sentia un gran respecte"
    "Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.
    (Ac 2,42-47)

    • En aquest curt passatge del llibre dels Fets dels Apòstols se'ns descriu com era la vida dels apòstols i dels primers cristians: "vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú."
    • Però situem-nos en el moment històric: els fets de Jesús ja havien passat i l'Esperit de Pentecosta els havia fet sortir del cenacle i de les seves pors. Pel que sembla, vivien públicament fent el bé com a persones, complint els preceptes jueus, però a la vegada integraven aquells altres que litúrgicament els definien com a natzarens, que era el nom que en aquells moments se'ls hi donava "Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor." (cfr. Ac 2, 46).

    • Per tant, podem intuir que vivien una època de canvis importants. Sabem per la història que no seria fins el s.IV, amb l'anomenada pau constantiniana de l'imperi romà, que la vida dels cristians es normalitzaria. Sense adonar-se'n, estaven fent el procés de discerniment del seu ésser jueus per acabar definint el que seria ser cristians.
    • Jo personalment crec que estem en un moment històric de característiques similars. El món ha canviat amb la globalització i correm el perill de situar-nos en una bipolaritat d'occident vs Àsia. En l'àmbit català, i amb la relació amb l'Estat i la forma d'organitzar la nostra societat, també vivim un moment prou interessant. I com a Església, a part dels dos anteriors reptes, vivim també un nou "aggiornamiento", simbolitzat en Francesc però empès des de petites comunitats de base, comunitats religioses i altres grups. 
    • Però el que intueixo com més important, el que em toca a mi personalment, no sé si la gent que m'envolta, amb la que em relaciono pot dir, com deien els jueus del segle I "i la gent sentia un gran respecte" (cfr. Ac 2,43) O dit d'una altra forma més marista, si la gent en veure'm, en veure'ns, pot dir allò que Sant Marcel·lí ens va deixar escrit en el seu testament espiritual "Tant de bo es digui de vosaltres, mireu com s'estimen els germans".
    •  Com veus tu la situació social i eclesial? Com creus que et veuen els altres? 


       
      Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 1-2?


      - En català, anar-hi.     

      - En castellà, anar-hi.


      dimarts, 9 de juny del 2015

      Amor a Déu i als altres

      "Estima el Senyor... i estima els altres"
      "Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: --Quin és el primer de tots els manaments?
      Jesús va respondre: --El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests."

      • En aquest cas li pregunten a Jesús sobre quin ha de ser el primer de tots els manaments. I és sabut que per als jueus el primer manament es resumeix en que el Senyor és el Déu únic, al qual cal lloar i estimar. Jesús com a bon jueu que era, respon allò que cal.

      • Però continua afegint una nova frase "El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix." (cfr. Mc 12,31) donant un caire nou a la relació de l'´ésser humà. Cal estimar Déu però també als altres. I en aquest sentit cal reconèixer que la societat jueva estava bastant mancada. 
      • I continua afegint una frase més, "No hi ha cap manament més gran que aquests." (cfr. Mc 12,31) amb el que vol evitar caure en el parany de lloar altres déus com els diners, el poder, la fama...

      • Novament Jesús supera el cànon i les normes jueves, donant pistes del que ha de ser el Regne de Déu que ell proclama. Pistes que ens arriben a través dels diversos capítols de la seva vida pública, que se'ns descobreixen de cop en el moment de la seva resurrecció i que la Església i els cristians de cada època històrica lluiten per crear ja aquí a la Terra.


       
      Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 12,28-34?


      - En català, anar-hi.     

      - En castellà, anar-hi.


      dilluns, 8 de juny del 2015

      La vida és fàcil, si vivim naturalment

      Hi ha una pel·lícula dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni del 1997 anomenada "La vida és bella", que ens mostra la història d'un pare i un fill a l'època de l'Alemanya nazi. El pare intenta amagar al seu fill els horrors de la guerra i dels camps de concentració, mostrant-li només la part bella que en ells hi pot haver. El nen no és tan simple com sembla en un principi, 

      En aquesta Entrada vull reflexionar sobre aquesta mateixa idea, a partir de l'entrevista feta pel Jaume Barberà al programa Retrats del Canal 33 al psicòleg clínic i escriptor Rafael Santandreu. 

      Algunes de les idees sobre les que ens fa reflexionar aquesta entrevista que aprofundeix en el llibre "Les ulleres de la felicitat" són les ànsies de tenir, les pors, la felicitat, la mort, l'amor, les relacions interpersonals i la fortalesa interior:
      • Vivim la "necessititis" aquesta exigència personal de tenir tenir tenir... de ser, ser, ser... hem d'estar prims, estar en forma, tenir estudis, una bona feina, tenir parella, tenir un pis bonic i ordenat, ser mínimament elegant, tenir un oci molt bo, haver viatjat, tenir molts amics, ser respectat ... Aquesta auto exigència és la que ens fa tornar bojos i la que fa que en la millor època de la humanitat ens fe viure infeliços. L'únic que necessita l'ésser humà per ser molt feliços és l'aigua i el menjar del dia, encara que sigui de prestat.
      • Por a fer el ridícul, por a quedar-se sols i por a perdre la seguretat estúpida que creiem tenir són les principals pors que tenim els éssers humans. I som capaços de perdre totes les pors per que són totes idees. En el món de les idees és com es vencen les pors.
      • El 80% dels espanyols vivim amb estres. No hem de donar tanta importància a coses que no les tenen: la feina, la organització social i altres... tot el que no té a veure amb l'aigua i el menjar del dia no són tant importants, hem de viure-les com un joc, jugant. El que ens crida com a tots els animals del planeta, és el ser feliços.
      • La mort és natural, necessària i bonica,  a més de  molt bona professora. Si som conscients que morirem aviat (per què la vida va molt ràpid) les coses que ens preocupen deixen de ser tan importants, les relativitzem i ens adonem del bonics que són l'aire, el sol, els colors... les coses de la natura. Restarem curats de les hipocondries. Fins i tot de les morts o els suicidis dels fills podem resorgir reforçats. Cal acceptar la mort.
      • L'amor perviu si no exigim a la parella, tot i que tinguem la raó. En exigir, el que fem és posar una barrera davant de l'altre i generar una cadena mútua d'exigències. En la renúncia hi ha la fortalesa, Les parelles que proposen "si vols, ho fas, però jo t'estimo igual" es van ajuntant poc a poc, van aprenent la joia de donar a l'altre, si ho fan de forma voluntària. En una societat en la que només el 25% de les parelles supera els 15 anys de vida, sembla que no sabem aplicar aquests principis.  
      • Les relacions interpersonals i les amistats. No demanem tot a tots, sapiguem acceptar a cadascú com és, demanar només allò que ens poden donar. Pensa que ets afortunat per aquell amic que estarà al teu costat quan tens un problema i per aquell que es recordarà del teu aniversari, No demanis a tothom que sigui perfecte, perquè ningú no ho és. Cada amic, cada familiar, cada persona és bo per alguna cosa. Pensa que entre totes les teves relacions ho tindràs tot. 
      • Fortalesa emocional ens dóna la felicitat. Inclús patint "bullyng", en l'ostracisme o tancats a la presó, si estem ben moblats podem ser feliços. Serem febles si ens deixem influenciar pel que pensen o fan els altres. La vàlua de la vida està en saber estimar els altres i en estimar la vida.

      dissabte, 6 de juny del 2015

      Diada de Sant Marcel·lí 2015

      Avui els Maristes d'arreu estem de festa. Recordem la mort terrenal de Sant Marcel·lí Champagnat el 6 de juny de 1840. Repasso algunes dades importants de la seva biografia.

      Champagnat va néixer a la petita població de Marlhes, a prop de Lyó, dins d’una típica família treballadora, nombrosa, senzilla i cristiana. Per tant, el seu destí  hagués estat viure de camperol. Però, tot i els seus dèficits acadèmics, entrà en el seminari es va fer sacerdot i un cop com a coadjutor a La Vallà, veient les greus deficiències acadèmiques i pastorals, decidí crear la congregació dels “Petits Germans de Maria” de la qual nosaltres rebem herència i som ara actors principals.

      Coneixem prou bé algunes de les seves experiències: quan de nen no va voler tornar a escola després d’una dura experiència, la feina de pastor, la profunda professió a Maria, la crida del jove Montagne, quan es va perdre a la neu...  Aquestes són algunes dades de la seva època de formació:
      • El 1804, quan ell té 15 anys, un sacerdot en busca de vocacions que passa pel poble li diu “Fill meu, has d’estudiar llatí i fer-te sacerdot; Déu així ho vol”. Com ja sabem, Marcel·lí respon que sí. El que no és tan conegut és que un cunyat seu, el mestre Arnaud afirma rotundament que Marcel·lí no és apte pels estudis. 
      • Entra al seminari menor de Verrières el 1805 amb 17 anys. Ha de seure i treballar amb altres seminaristes de menor edat, tot i el seu 1’79 m d’altura! Aquell curs fracassa com estudiant i el director li recomana que abandoni. 
      • Tot i aquesta segona recomanació d’abandonament, ell decideix continuar lluitant i, el 1816, amb 27 anys i després de 10 d’estricta formació és ordenat sacerdot. El seu somni.
      • tot just un dia després de l’ordenació, en el santuari de Nostra Senyor de Fourvièr 12 11 sacerdots joves com ell prometen promoure la Societat de Maria, com ja portaven ideant els últims 2 anys de formació. Marcel·lí es dedicaria a la branca dels germans.
      I aquestes algunes dels seus primers temps de missió apostòlica:
      • Un cop ordenat, comença la tasca com a coadjutor en el poblet de la Valla-en-Gier. En poques setmanes revoluciona la parròquia: predica, visita els malalts, fa catequesi infantil, instaura la celebració del mes de Maria, afavoreix la lectura, lluita pel descans dominical, també contra les borratxeres i altres mals hàbits d’aquella època com els balls.
      • El 2 de gener de 1817 Marcel·lí crea la primera comunitat amb els germans Luís i Juan Maria. Aquests germans tenien només 15 i 22 anys. Aquell primer any serien només 2, ja que Marcel·lí no vivia amb ells.
      • Durant el 1918 ingressen 3 altres germans (tots menors de 25 anys) i el novembre de 1918, passat 1 any i mig de formació, funden les 2 primeres escoles: les de Marlhes i La Valla. A partir d’aquell moment, el creixement seria ja impossible de parar.
      Finalment, l’any 1839, amb greus problemes de salut, Marcel·lí és substituït som a Superior pel germà Francesc. Pocs mesos després aniria a la casa del Pare. En aquell moment la congregació ja tenia 48 escoles, 280 germans i més de 7000 alumnes per tota França.

      Per a la reflexió...
      • Has descobert quelcom nou en la vida de Marcel·lí? 
      • Hi ha quelcom que t’hagi cridat l’atenció? Per què ha estat així?
      • En aquestes línies es posa de manifest la joventut dels protagonistes dels inicis de l’Institut. Avui en dia tenim cor jove els que liderem aquesta història?
      • Què en pots treure de profit per a la teva persona i per a la teva vida?

      Camí del bi centenari, l'Institut ha titulat aquest curs escolar 2014-15 que està a punt d'acabar com a Any Montagne (veure Entrada). S'ha volgut aprofundir i rememorar la trobada amb el jove Jean Baptiste, fet que va fer vessar el got de la intuïció de Marcel·lí en que calia fer quelcom per la missió del Regne de Déu.

      dimarts, 2 de juny del 2015

      Pregària de la Serenitat

      Donant continuïtat a l'Entrada "Fe en Jesús, confiança en un mateix" de 29 de maig, va aquí l'anomenada pregària de la Serenitat, atribuïda al filòsof i teòleg Reinhold Niebuhr, però que les arrels més profundes diuen que és de Sant Agustí o de Sant Francesc d'Assís.
      Concedeix-me, Déu meu, 
      serenitat per acceptar les coses que no es poden canviar,
      valor per canviar el que puc canviar
      i saviesa per conèixer la diferència.

      Viure el dia cada dia.

      Gaudir cada moment el seu moment.
      Acceptar les dificultats com camí cap a la pau.
      Prendre aquest món com és, no com m'agradaria que fos.
      Confiar que tot ho faràs bé 
      si m'abandono a la teva voluntat.

      Que pugui ser raonablement feliç en aquesta vida 

      i summament feliç amb tu per sempre en l'altre.

      Amen



      Si t'ajuda a interioritzar aquesta pregària, que ressona dins teu en llegir-la?

      Ets conscient que no tot es pot canviar? Tens valor per treballar en allò que sí es pot canviar? Ets prou savi per diferenciar ambdues coses i viure el dia a dia de forma serena?

      dilluns, 1 de juny del 2015

      Dates per recordar, juny de 2015


      ANY 2015
      • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
      • Any 6728 del període Julià, enllaç.
      • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
      • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
      • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
      • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
      • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
      • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
      • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

      Comença el mes de juny. Quines dates són importants al llarg d'aquests 30 dies?

      JUNYCELEBRACIONS
      Dia 1:Sant Justí, màrtir.
      Dia 2:Sant Marcel·lí i Sant Pere, màrtirs.
      Dia 3:Sant Claudi.
      Dia 4:Santes Rut i Noemí.
      Dia 5:Sant Bonifaci, bisbe màrtir.
      Dia 6:Sant Marcel·lí Champagnat (1789-1840) fundador dels Germans Maristes (FMS).
      Dia 7:Sant Robert. Sagrat Cor de Jesús.
      Dia 8:Sant Medard.
      Dia 9:Sant Efrem I.
      Dia 10:Sant Restitut.
      Dia 11:Sant Bernabé, apòstol.
      Dia 12:Sant Joan Sahagun. Dia mundial contra el treball infantil.
      Dia 13:Sant Antoni de Pàdua (1195-1231), franciscà. Cor Immaculat de Maria.
      Dia 14:Sant Eliseu.
      Dia 15:Santa Maria Miquela.
      Dia 16:Sant Quirze.
      Dia 17:Sant Manuel.
      Dia 18:Sant Ciriac.
      Dia 19:Sant Romuald.
      Dia 20:Santa Florentina. Dia mundial del refugiat.
      Dia 21:Sant Lluís Gonçaga.
      Dia 22:Sant Paulí de Nola
      Dia 23:Beat Pere de Perpinyà.
      Dia 24:Sant Joan Baptista.
      Dia 25:Santa Eva.
      Dia 26:Sant Pelai. Dia Mundial de la Lluita contra la Droga.
      Dia 27:Mare de Déu del Perpetu Socors. Dia Mundial de la Diabetis.
      Dia 28:Sant Ciril. Sant Irineu de Lyo, bisbe màrtir.
      Dia 29:Sant Pere i Sant Pau, apòstols.
      Dia 30:Sant Abdon.