Tunajifunza: Tiếng việt (vietnamita)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tiếng việt (vietnamita). Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’agost del 2020

Vacances d'estiu, 2020

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

El darrer any del Tunajifunza, a partir de l'Entrada "Ave María (en castellà)" de 24 d'agost de 2019 duia per subtítol 2019-20 Bloc "Chúng ta học" en homenatge al Vietnam, la terra que des del 2016 m'acull de forma periòdica. Amb aquesta Entrada d'avui, acaba aquesta etapa. El setembre vindrà una de nova.

La idea per aquest curs que acaba era la il·lusió d'un any sabàtic per cercar l'amor i per intentar ser una mica més lliure a 10.376 quilòmetres de la nostra Catalunya, de la nostra Barcelona, concretament a Mỹ Phước, Bình Dương Province, a prop de Ho Chi Minh city, l'antiga Saigon.

Ha estat un curs viscut realment de forma totalment inesperada ja des del primer viatge de 14 de setembre. Els plans proposats en parella ràpidament van ser disposats per Déu amb l'agreujament de la malaltia del sogre i la conseqüent tornada a Catalunya per acompanyar el procés personal i familiar.

I novament a partir de la segona setmana de març els plans se'ns torçaven, en aquest cas de forma generalitzada, amb l'extensió de la pandèmia de la COVID19. Malauradament i també sortosa, arribava a Catalunya el mateix divendres 13. Ja per acabar, el juny ens arribava amb la marxa d'un altre familiar, veure l'Entrada "Quan la mort hi arriba" de 9 de juliol de 2020. I en aquestes estem, més conscient que mai que la vida és incerta i que tot allò que vivim, cal viure-ho en positiu, de la forma més positiva que es pugui i un en sàpiga.

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs d'anys anteriors:

Vacances d'agost, 2019, enllaç
Vacances d'agost, 2018, enllaç
Vacances d'agost, 2017, enllaç

Vacances d'agost, 2016, enllaç

Vacances d'agost, 2015, enllaç

Cảm ơn Việt Nam. Chúc mừng ngày lễ 2020!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.

diumenge, 26 de gener del 2020

Més Ave Maria (en বাঙালি, bengalí)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Nothing is impossible for God!"

"The angel answered, “The Holy Spirit will come down to you, and God's power will come over you. So your child will be called the holy Son of God. Your relative Elizabeth is also going to have a son, even though she is old. No one thought she could ever have a baby, but in three months she will have a son. Nothing is impossible for God!”"

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 24 d'agost passat amb el títol "Ave María (en castellà)" i següents sota el mateix títol. Tota la sèrie està dedicada a l'anunciació i mostra la pregària en diverses llengües, cultura religiosa de la humanitat.

En la resta d'entrades de la sèrie he anat reseguint la perícopa de l'anunciació des de la meva pròpia història: En castellà, la meva llengua materna (v.28), català, l'estimada (v.29), anglès, la útil (v.30), francès, la veïna (vv.31-32), suahili, la que em va obrir els ulls al món (vv.32-33), guaraní, la del compromís (v.34) i el vietnamita, l'actual (v.38). I en vaig saltar expressament els versets 35-37, per recuperar-los justament en bengalí, la llengua de Bangladesh i part de l'Índia. Llengua que espero poder adjectivar també a primers de març.

Diuen aquests: "L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.". Tres llargs versets en els que l'àngel explica a Maria el futur, el seu paper, el del seu fill, també "anomenat" Fill de Déu i com a prova, l'estat de la seva cosina Elisabet (cfr. Lc 1,39-45).

Llegint-los en ve a la ment alguna escena de la pel·lícula "La primera temptació de Crist" (2019) del brasiler Rodrigo Van Der Put produïda per Porta dos Fundos i Netflix. Mentre Maria i Déu Pare intenten explicar amb pels i senyals a Jesús com va passar el miracle que el va engendrar, Josep,el propi Jesús i alguns dels deixebles expressen amb riures la seva perplexitat. No estaria perplexa Maria durant un temps abans d'acceptar i donar el seu sí? Segurament com a persona humana, així seria.

Ja per acabar, serveixi novament el text de l'anunciació a Maria per introduir la pregària de l'Ave Maria, ara en bengalí. Tot i estar vivint durant aquest curs 2019-20 al Vietnam, en pocs dies estic per viatjar a aquell país, a la zona del Tea Garden, a unes 6h de cotxe a l'oest de Dacca, la capital. Sé que la pregaré dins el reosari amb els i les alumnes de l'escola-internat i amb els religiosos a la capella. Serveixi aquesta expressió de l'Ave Maria com a reconeixement a la vida que donen els i les missioneres d'Església, en especial als Germans Maristes (FMS) i a les Germanes Missioneres de la Societat de Maria (SMSM).


হেইল মেরি

Youশ্বর তোমাকে মেরি বাঁচান
আপনি গ্রেস পূর্ণ,
প্রভু আপনার সাথে আছেন।
ধন্য আপনি সকল মহিলার মধ্যে,
এবং ধন্য আপনার পেটের ফল,
যীশু।

পবিত্র মেরি, Godশ্বরের মা,
আমাদের পাপীদের জন্য প্রার্থনা করুন,
এখন এবং আমাদের মৃত্যুর সময়।

তথাস্তু
Bāṅāli

hē'ila mēri (transliteració del bengalí)

Youśbara tōmākē mēri bām̐cāna
āpani grēsa pūrṇa,
prabhu āpanāra sāthē āchēna.
Dhan'ya āpani sakala mahilāra madhyē,
ēbaṁ dhan'ya āpanāra pēṭēra phala,
yīśu.

Pabitra mēri, Godśbarēra mā,
āmādēra pāpīdēra jan'ya prārthanā karuna,
ēkhana ēbaṁ āmādēra mr̥tyura samaẏa.

Tathāstu

L'Esperit Sant està sobre nostre!

Vols llegir el text de Lluc 1,39-45?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 8 de gener del 2020

Davant la realitat, acceptar-la i nombrar-la

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"The Word became a human being"

"In the beginning was the one who is called the Word. The Word was with God and was truly God. From the very beginning the Word was with God...The Word became a human being and lived here with us."

Tot i que el text d'avui, l'inici de l'evangeli de Joan, ja l'he tractat en diverses Entrades del Bloc anteriorment (veure "Evangeli de Joan. El que cal saber" de 4/05/2016, "Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació" de 1/04/2018 o "TFG: Alliberament de la persona, 4" de 5/01/2019) en aparèixer a la litúrgia ara fa uns dies, m'ha fet pensar en la importància de la Paraula i de la paraula.

Com llegim al text, la Paraula és el Fill de Déu, Jesús el Crist (v.14), que es feu home en les versions espanyola, "Aquel que es la Palabra se hizo hombre" i catalana "El qui és la Paraula s'ha fet home", però en canvi es va fer ésser humà en la versió anglesa "The Word became a human being" i es va fer carn en la vietnamita, "Ngôi Lời đã trở nên xác thịt". Interessant, novament, el poder de les paraules humanes i les seves traduccions. Tant se val, la Paraula es va fer com nosaltres, i aquest nosaltres som tots, sense excloure ningú. I ningú vol dir ningú.

En canvi la paraula, en minúscula, és l'eina principal de comunicació de l'ésser humà, característica aquesta que ens diferencia de la resta d'éssers vius. I la paraula té un enorme poder per crear i destruir, per nombrar i per callar. I és en aquest context en el que presento aquesta Entrada d'avui i la propera "Davant la realitat, rebutjar-la, amagar-la" del dia 11/01/2020.

M'alegro de la reflexió publicada pel arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas a amb el títol "Família, avui" en el diari la republicacheca el passat 29/12/2019, doncs en parla francament i sense de les noves realitats de família, incloent-hi aquelles altres tantes vegades silenciades per l'Església. Pel seu interès, el transcric íntegrament:

En el marc de les festes de Nadal, la festa de la Sagrada Família és un do de Déu que ens convida a assemblar-nos a la família de Natzaret per tal de poder-nos emmirallar en el seu testimoniatge i, d’aquesta manera, retrobar la grandesa de la vida familiar.

Les famílies són objecte d’una gran esperança en tothom, però avui, al mateix temps, esdevenen molt fràgils. Les condicions econòmiques són complicades. El treball lluny dispersa sovint les famílies. L’atur desmoralitza els joves i desestabilitza les llars. Les mentalitats evolucionen. Hi ha noves relacions en el si de la família, a banda del nou lloc de la dona en la família i en la societat. Però també hi ha la por al compromís de la durada per a tota la vida, el culte de «tot ha de ser de seguida», la por a la renúncia i a l’esperit de sacrifici per l’altre… Tot això últim arruïna la família, mina la fidelitat i amplifica els conflictes entre generacions. ¿Quants pares no es desesperen en veure els seus fills esdevenir fills i filles «pròdigs», com el de l’Evangeli? ¿Quants joves no estan mancats de llars sòlides i radiants que els facin venir ganes d’assemblar-s’hi? ¿Quants infants, esquinçats entre els seus pares separats, es troben mancats de la seguretat afectiva tan necessària per a l’equilibri de la persona?

El record de la família de Natzaret, la família de Jesús, esdevé un repte per al nostre temps, en què tantes famílies es trenquen, o tants joves han decidit de viure simplement en parella perquè veuen en el matrimoni tan sols una convenció burgesa o l’oficialització de l’egoisme entre dues persones.

El record de la família de Jesús demana, en canvi, posar en el centre l’amor cristià, amb tota la seva grandesa, delicadesa i exigència. Això suposa una actitud alhora respectuosa i crítica. No hi ha cap realització familiar perfecta del tot. Cal subratllar que l’Evangeli no condemna mai, sinó que assumeix, impulsa i corregeix, per tal de fer créixer en l’únic Esperit. És així com l’Evangeli «salva» no sols les persones sinó també els grups humans, i especialment aquest bàsic que és la família.

«Concediu-nos d’imitar sempre els exemples de la Sagrada Família», resem en una de les pregàries del Missal Romà de la festa d’avui. No, naturalment, en les seves mateixes formes i estructures, però sí en el seu Esperit: el de l’amor, el servei, la generositat i la recerca del bé de tots. Per tant, el record de la família de Natzaret és una invitació a veure la nostra pròpia família a la llum de l’experiència familiar del mateix Jesús. És també una invitació a no reduir la vida de família als problemes de la parella, sinó a obrir-la a la comunió amb Déu, de manera que la família esdevingui un signe lluminós i transparent del diàleg entre Déu i els homes.

Gràcies bisbe Joan per fer-nos adonar de la fragilitat de la família en el context actual (economia, atur, globalització...), gràcies també per recordar-nos que, com a cristians el model de la família de Natzaret és un regal de Déu, però gràcies també per nombrar i donar l'espai que Déu i la Paraula mai no han negat a tantes i tantes persones que també formen famílies.

I, per una altra banda, també vull recomanar la lectura del número 3159 de la revista religiosa Vida Nueva amb un especial titulat yo Laic@.

Accepta el món com és,
com la Paraula t'accepta!

Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,1-18?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 5 de gener del 2020

Veure, mirar i conviure

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Come and see!"

"When Jesus turned and saw them, he asked, “What do you want?” They answered, “Where do you live?” Jesus replied, “Come and see!” It was already about four o'clock in the afternoon when they went with him and saw where he lived. So they stayed on for the rest of the day."

El text amb el que comença aquesta primera entrada de l'any 2020 és també una de les primeres accions de Jesús amb la crida als primers deixebles, en aquest cas Andreu i un altre al que no se li posa nom en el text. El tercer seria el germà d'Andreu, Simó, qui seria rebatejat com a Pere (v.42), el primer pontífex segons la Bíblia i la tradició.

Em sembla interessant remarcar diversos punts del text: El primer, aquests dos primers deixebles de Jesús estaven en procés de recerca: eren deixebles de Joan Baptista, "L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles" (v.35) i en veure passar Jesús el van seguir amb curiositat "van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien" (vv.37-38), arribant a preguntar-lo "on t'estàs?" (v.38), per tant, tres senyals d'aquest seu procés de recerca.

Segon, davant de la invitació del Senyor a seguir-lo, "--Veniu i ho veureu" (v.38) ells el segueixen i s'hi estan tot el dia. És a dir, primer el veuen passar (VEURE), segon, fixen la seva atenció en ell (MIRAR) i finalment acaben passant amb ell la resta del dia (CONVIURE). A partir d'aquest moment, passen a formar part del seu grup i van en recerca d'altres. En d'altres trobem que després del procés d'apropar-s'hi, es rebutja el seguiment de Jesús, per exemple en el cas del jove ric (cfr. Mc 10,17-30).

Aplicant l'anterior ja a la vida actual, m'adono com moltes vegades veiem els altres sense mirar gaire ni apropar-nos. I a partir d'aquesta visió pobra, supèrflua i sovint mancada d'interès, ens atrevim a jutjar i a etiquetar: blanc o negre, home o dona, hetero o homo, bo o dolent, just o pecador, amic o enemic, pare o mare, alt o baix, llest o ximple, esquerrà o dretà... (el que pot arribar a fer mal a l'altre, a l'observat) o envegem (el que ens fa mal a nosaltres mateixos). Entre els infants i el jovent, persones en creixement i en recerca de la seva pròpia identitat, i dins les xarxes socials, aquest fet es dóna en massa ocasions.

I el cert és que si fem una passa més i en comptes de només veure ens atrevim a mirar, a fixar-nos-hi una mica més, ens adonem realment que la visió inicial era ben pobre, havíem passat per alt un munt d'aspectes interessants que van més enllà i personalitzen. I si novament ens atrevim a fer una passa més i seguir la invitació a compartir, a conviure "--Veniu i ho veureu" (v. 39) arribem a conèixer l'altra, la seva personalitat més real i les seves circumstàncies.

En el film "Los dos papas" del director Fernando Meirelles a la plataforma Netflix es mostra clarament el procés que fa el cardenal Ratzinger de només veure la imatge de Bergoglio que li presenta el seu assessor, passant pel mirar-lo d'aprop quan ja és Benet XVI per acabar convivint i estimant-se tots dos quan el segon ja és Francesc.

Un altre exemple gràfic, l'infant petit quan mira el cel només veu en allò que els seus pares li diuen s'anomena Lluna una rodona il·luminada. En l'etapa d'estudis inicials, el mateix infant descobreix noves dades físiques, químiques, històriques... del que en realitat és el satèl·lit de la nostra casa comuna, la Terra. I aquells que d'adults s'hi dediquen professionalment al món de la cosmologia i la astronàutica arriben a conviure, alguns inclús a viatjar-hi, i valorar-la en tots els seus aspectes.

I sent aquesta la primera entrada de l'any, Chúc mừng năm mới 2020!

Vine, tu també, mira'l i... ?

Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,35-42?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 1 de gener del 2020

En començar el 2020: una pregària

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

En començar el 2020, una pregària...

Per a les persones que vivim en el territori espanyol de la península ibèrica, natives o vingudes, i pels expatriats. Per a les que en el passaport diu que som ciutadans espanyolsPer als que se senten espanyols i per als que no s'ho senten Per als que se senten catalans, bascos, gallecs, lleonesos, de Terol... Per a tots i totes... Per als polítics que intenten bastir ponts i per als que no saben més i prefereixen incendiar-ho tot, Per als que es mostren a cara descoberta i Pels covards del deep state i les clavegueres de l'Estat, On som? On volem anar? Com volem ser?

Spain, meditate on yourself,
be brave and welcome everyone
Spain, sit and talk!

divendres, 6 de desembre del 2019

Permeti’m, què porta vostè a sobre?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Tot i que a l'Entrada "Ave María (en castellà)" de 24 d'agost, presentava el que ha de ser aquest especial curs 2019-20, a cavall de la ciutat de Ho Chi Minh i Barcelona. Ja ha passat el primer trimestre, temps suficient per mirar enrere i avaluar. Aprofitant que se'm va demanar un article, aquí va un primer ressò. A partir d'ara, Nadal en família i noves propostes pel 2020. Cảm ơn.

Tothom que hagi passat pels controls de seguretat dels aeroports sap el que això representa: cues a munt i avall, paciència, tarja en una mà, identificació a l’altra, buidar l’ampolla, treure’s el cinturó, les cadenes, anells, revisar les butxaques, abandonar l’encenedor, les tisoretes o quelcom amb aparença perillosa i, tot, bossa de mà, sabates i dispositius electrònics fora de les seves fundes cap el túnel dels raigs X, mentre un mateix passa per l’arc detector esperant no sentir el xiulet. I cas d’aquest infortuni, de la probabilitat o que el funcionari de torn cregui intuir quelcom, caldrà deixar-se grapejar i/o obrir les bosses, deixar sobre una taula davant de tothom allò que duem, en el fons... mostrar el què i qui som.

En psicologia sovint es fa servir “la motxilla” per referir-se a les experiències negatives o no prou satisfactòries que carreguem amb nosaltres i que ens impedeixen encarar el present d’una manera sana i optimista. Fent servir aquest símil, he mirat endins meu i m’hi he fixat en allò deixat de banda i en com va la meva motxilla interior, a partir de les capses, bosses i maletes que han vingut amb mi en els últims temps.

Al febrer em mudava fora de Barcelona: de la solteria a la parella de fet, d’un pis a una casa, de la ciutat al camp, del metro al tren, del bullici a la tranquil·litat, del projecte individual al comú. Molts trastos, alguns llibres, apunts vells, la vaixella de diumenge, relacions poc sanes... van anar a les escombraries, les vaig donar o es van quedar.

Al setembre em mudava una mica més lluny i amb restriccions d’equipatge, ara cap a l’Àsia. Duia en aquell moment una bossa rebregada amb ànsies d’escapar del remolí d’una vida marcada per la qualitat i les aparences, una ampolleta de voler conèixer i tres capsetes amb l’agraïment als qui m’han facilitat aquest any sabàtic, amb el record del company recentment finat, i amb la preocupació per l’amiga malalta.

Però just havent aconseguit marcar una rutina, la crida a l’acompanyament urgent del sogre en els seus últims dies entre nosaltres em va fer agafar un vol de tornada, en el que em van trobar una gran bossa d’esperit de servei i amor de família.

Tres setmanes després, amb el cor vessant de vida posàvem rumb novament cap a Saigon, ara amb les butxaques plenes de satisfacció, la necessitat de créixer al necesser i la consciència reafirmada en valors com el camí en parella i l’aposta pel que realment paga la pena. A última hora, fruit dels esdeveniments arrel de la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem que vaig veure i viure des de l’hospital, vaig emportar-me un sac d’orgull català i un paquet de vergonya creixent de l’estat espanyol. I ara al passaport hi adjunto com a tarja de presentació un “Tôi không thích là người Tây Ban Nha”.

Tecnològicament m’acompanya el portàtil serveix a la necessitat comunicativa (anglès, vietnamita, bangla...) i d’ordre. Ordinador que és porta d’entrada a diferents cursos en línia -entre ells “Las Mujeres en la Iglesia” del Boston College i “Abús Sexual Infantil per a professionals en contacte amb infants i adolescents” de la Fundació Vicki Bernadet i que canalitza la reflexió en el bloc Tunafijunza. I com a col·laborador seu, però amb cura, sabedor del seu poder addictiu, el mòbil.

També m’he endut alguns llibres, destacant-ne “Navegantes de la fe” d’Emilio Pinto Rodríguez (DEP) qui me’l dedicava temps enrere amb estima, respecte i admiració. Gràcies Emilio! i també els llibrets de “La missa de cada dia” de l’Editorial Claret als quals he grapat els anàlegs “Nhút cho lời chúa” de la parròquia. Aquesta senzilla bibliografia acompanyada del costum de la pregària, em fan encarnar els anys d’estudi d’història del cristianisme, de dogmes i tractats... ajudant-me a entendre i suportar la meva pròpia persona, així com a fer present Jesucrist davant dels altres.

Ara em toca començar a preveure que dur a l’equipatge en el proper viatge a casa per Nadal. I tu? Quant fa que no mires que hi duus en el sarró? Què hi portes tu a sobre?

https://elpunxo.wordpress.com/

Aquest article va ser publicat en el núm. 117 de la revista L'AGULLA de desembre de 2019 amb el mateix títol, "Permeti’m, què porta vostè a sobre?".

divendres, 29 de novembre del 2019

Dones a l'Església i al món (i 10)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"I ask you to help them"

"Euodia and Syntyche, you belong to the Lord, so I beg you to stop arguing with each other. And, my true partner, I ask you to help them."

Amb aquesta d'avui dono per acabades les entrades dedicades a les dones dins l'Església. I ho faig amb una constatació clara i és que cal avançar i avançar en el camí de la igualtat no d'homes i dones només, si no de la dignitat de tots els batejats com a fills de Déu i membres de l'Església.

Acabem de recordar el dia mundial de la Eliminació de la Violència contra la Dona o també dit de la No Violència de Gènere, instituït per Nacions Unides l'any 1993 a partir de la següent declaració, enllaç. Però tot i així, encara hi ha molt camí a fer, també a Espanya on veiem dia sí dia també violència d'aquest tipus al mitjans de comunicació, habitualment quan ja és massa tard i ella no ho pot explicar.

Tinc la sort d'haver pogut conèixer al llarg dels anys una gran diversitat de tipologies d'església: diocesanes i vinculades a varietat d'instituts de vida religiosa masculina i femenina, d'àmbit local i curial, de les perifèries i del centre eclesial, del nord i del sud del planeta, d'Europa, Amèrica del Sud, d'Àfrica i d'Àsia, grans arquebisbats d'àmbit urbà i petits vicariats apostòlics d'àmbit rural, conferències episcopals d'àmbit estatal i altres agrupacions com les de la Conferència Episcopal Tarraconense, jeràrquica i d'associacionisme laïcal... Molt bona gent però sobre tot, millor gent quan més abaix de la piràmide jeràrquica (és una forma de parlar) es troba.

Per posar a la reflexió un únic punt: a casa nostra, a Catalunya, hi trobo diversitat d'entitats i moviments que promouen donar a la dona el lloc que es correspon com a persona i batejada. També veiem algunes passes com l'existència i la feina que desenvolupa des de 1910 la Unió Mundial d'Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC) o les que el papa Francesc està provant de portar cap endavant com el curs en línia "Las mujeres en la Iglesia".

Però en contraposició, ara vivint al Vietnam trobo a la parròquia a la que hi assisteixo un esquema que em resulta familiar haver trobat també a l'Àfrica, dones i homes separats, moltes monges i paper clarament predominant dels mossèns a les que les monges, els laics i els escolans recolzen i segueixen de forma diversa.

L'església la formem totes*!

(*totes les persones)

Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Esglèsia.

Vols llegir el text de Fi?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 22 de novembre del 2019

Dones a l'Església (9) I alguna reflexió més

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"But tell my disciples"

"Then Jesus said to her, “Mary!” She turned and said to him, “Rabboni.” The Aramaic word “Rabboni” means “Teacher.” Jesus told her, “Don't hold on to me! I have not yet gone to the Father. But tell my disciples that I am going to the one who is my Father and my God, as well as your Father and your God.”"

Moment cabdal del missatge cristià, la resurrecció de Jesús com a Crist. I a qui es presenta primer de tots? A Maria la magdalena. I què li diu? "Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."" (v. 17).

Tot i que l'enviament oficial es diu que és el de pentecosta, quan els deixebles atemorits estaven tancats i amagats (cfr. Ac 2,1-13), intueixo de la importància d'aquest primer mandat. Jesucrist s'hi apareix i envia a una dona. Ells va ser la primera evangelitzadora "Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va contar el que ell li havia dit" (v. 18), aspecte aquest ben difícil, només cal imaginar la situació, què pensarien els deixebles? Què pensaria Pere, el primer pontífex, en sentir-la? De boja, mínim.

Un cop acabat el curs crec que una forma de continuar treballant pel rol de les dones a l'Església és reflexionar, pregar i escriure. Afegeixo les preguntes dels fòrums de discussió que ens plantejaven les professores, convidant als lectors a fer-se les mateixes preguntes. Posteriorment, afegeixo les meves reflexions.

FORO 1¿ El cambio epocal pone en evidencia una presencia de las mujeres más poderosa y más reivindicativa, al tiempo que destaca la diversidad como un valor propio de nuestro tiempo. Si las mujeres son un «signo de los tiempos» ¿cómo podemos incidir en su presencia y visibilización en la actividad de la Iglesia? ¿cuáles serían los primeros pasos que dar? ¿por quiénes? ¿qué propondrías a la luz de lo que has estudiado en el curso?
FORO 2 Teniendo en cuenta los distintos matices de las culturas y sociedades de las que procedemos y cómo la Iglesia se incultura en ellas ¿Cuáles son los retos eclesiales y pastorales relacionados con las mujeres que ves más urgentes en tu comunidad local? ¿qué propondrías a la luz de lo que has estudiado en el curso?

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves:

FORO 4.1: Para cualquier ser vivo lo primero es la propia existencia y eso mismo es lo que ocurre con las organizaciones. Por poner un ejemplo, el objetivo de las ONG es el acabar con la desigualdad en el mundo, pero ¿qué ocurriría con ellas si se consiguiera su objetivo? La propia organización, sus directivos, cuadros medios empleados… verían en peligro su modo de vida y sustento y lucharían por poder seguir con ella, por ejemplo cambiando o ampliando su misión principal.

A mi parecer la Iglesia como organización humana sufre un clericalismo exagerado, aun siendo un elemento importante y necesario, a la ve es aquel mismo que no la permite avanzar en la misión que es la salvación de los hijos e hijas de Dios. Suerte tuvo la Iglesia con los papas Juan XXIII y Pablo VI como impulsores del CVII y suerte con Francisco que lo apoya. Visto en perspectiva se observa cómo no fue lo mismo con otros pontífices. Creo que se está haciendo bien: desde arriba cambio de mentalidad, abertura a las ciencias, transformación del Colegio Cardenalicio, conviene hacer lo mismo con los futuros presbíteros y obispos. El paso siguiente después de las mujeres ha de ser el estudio del caso, del signo de los tiempos que representan las personas gays, lesbianas, trans… también hijas queridas de Dios y, en general, apartadas, atacadas por la Iglesia oficial.

FORO 4.2: Me parece fundamental ir avanzando en reducir el clericalismo patente en todos los ámbitos de la Iglesia. En muchos ámbitos hay mujeres realizando tareas importantísimas pero por encima siempre acaba habiendo un clérigo, a menudo con una menor formación específica. No solo se trata de hacer servicios puntuales y “que parecen menores” en la parroquia sino de asumir mayores responsabilidades.

Cabe también cambiar las estructuras, cambios en el derecho canónico, en la formación de los nuevos seminaristas para que a largo plazo sigan estas reformas. La visibilización también es importante para ir creando conciencia, por tanto convendría aplicar de forma puntual y específica la discriminación positiva para favorecer nuevas presencias femeninas en servicios y cargos. Los obispos en sus cartas pastorales deberían ir tratando el tema de la mujer, desde los diversos ámbitos, para ir generando también cierta manera de hacer y de vivir. La jerarquía es un servicio y un espejo en el cual poder ver reflejado al propio Jesús.

Habría mucho más… reflexiones grupales son enriquecedoras y necesarias.

Digues tu també!

Vols llegir el text de l'evangeli de Jn 20,11-18?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 20 de novembre del 2019

Dia del mestre (al Vietnam)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

El dia del mestre no és el 27 de novembre? La festivitat cristiana de Sant Josep de Calassanç, aquell mossèn de la franja d'Aragó fundador dels Escolapis? Doncs sí però també doncs no, tot depèn de les ulleres amb les que ens ho mirem.

Al Vietnam aquesta festa es celebra avui dia 20 de novembre i això per rememorar una reunió d'educadors de països socialistes a Varsòvia el 1957, en plena Guerra Freda entre Blocs, en la que es va propugnar un manifest internacional. Potser per geopolítica, el que era conegut com a Diada del Manifest Internacional dels Educadors, a partir de 1982 va passar a nomenar-se com a Dia dels Educadors vietnamites, probes ambdues de la importància de la política i del significat de les paraules.

L'educació i l'ensenyament (si es consideren aspectes aquests dos diferents) són la porta dels infants i adolescents al món. Del que rebin en aquesta primera etapa beuran la resta de la seva vida. Tant de bo a casa nostra es valorés el paper que desenvolupem mestres i professors, tal i com mostra la fotografia de sota.

Trobada del Primer Ministre, Nguyen Xuan Phu amb alguns professors del país

divendres, 15 de novembre del 2019

Dones a l'Església (8) I més reflexions

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"It is disgraceful for women to speak in church"

"When God's people meet in church, the women must not be allowed to speak. They must keep quiet and listen, as the Law of Moses teaches. If there is something they want to know, they can ask their husbands when they get home. It is disgraceful for women to speak in church."

Incloc el text dels primers temps del cristianisme per mostrar que tot necessita una interpretació a la llum dels valors de Jesús. Per a un millor enteniment el copio en català: "Com és costum en totes les esglésies del poble sant, que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s'han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat".

Aquest passatge va ser utilitzat en una de les sessions del Concili Vaticà II per l'arquebisbe de l'església catòlica ucraïnesa grega Josyf Slipyj per justificar el rol passiu que era propi a les dones a l'assemblea eclesial. Sort que Pau VI va convidar un grup de 23 dones el 8 de setembre de 1964 amb aquestes paraules: "Creemos que ha llegado el día en el cual se ponga en más alto honor y con mayor eficiencia la vida religiosa femenina; y que así se perfeccionen los vínculos que las unen a la iglesia entera. A este propósito les confidencio algo: hemos dispuesto que algunas mujeres cualificadas y devotas asistan, como auditoras, a los ritos solemnes y a las congregaciones generales de la próxima tercera sesión del Concilio Ecuménico Vaticano II; los temas que aborden aquellas Congregaciones pueden particularmente interesar la vida de las mujeres. Tendremos así, por primera vez en un Concilio ecuménico algunas pocas – es obvio- pero significativa y casi simbólica representación femenina de ustedes, religiosas en primer lugar; y luego, de las grandes organizaciones femeninas católicas, a fin de que las mujeres sepan cuánto la iglesia honra la dignidad de su misión humana y cristiana."

Tot i que aquestes paraules puguin semblar anacròniques, van representar una important passa endavant, però avui no es pot dir que sigui un honor si no un dret el donar veu a les dones, cosa que legalment la majoria de societats ja han fet. L'Església va una mica enrederida, tot i les passes que va promovent Francesc, tot i que a alguns els hi sembli malament que una religiosa de clausura faci un altre tipus de missió més activa ("usted sor Lucía, siga haciendo lío" li va dir Francesc a l'octubre de 2016).

FORO 1 ¿Cuáles fueron los temas que marcaron la agenda de las mujeres auditoras en el Concilio Vaticano II?
FORO 2 ¿Cómo podemos leer la inclusión de mujeres en el Concilio Vaticano II, a más de cincuenta años del evento?

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves:

FORO 3.1: No Los temas principales fueron el lugar de la mujer en la arena pública (sociedad e iglesia), la paz y la justicia social, la comprensión de la consagración y las relaciones con el presbiterio y el episcopado, las relaciones ecuménicas e interreligiosas, el desarrollo de una mejor teología sobre el laicado, la formación teológica de escuela, la necesidad de involucrarlas (a religiosas y laicas) en la formación de los futuros ministros, el dar su importancia la cuestión ‘femenina’ en un marco eclesiológico renovado, permitiéndolas participar en todos los campos del apostolado eclesial. También la actualización y renovación de la vida religiosa y finalmente el uso de la teología inductiva que se aprecia en la Gaudium et Spes.

Aun siendo conscientes del desarrollo de la historia de la humanidad y de la Iglesia en ella, me pregunto cómo es que, a pesar del Mensaje cristiano, la institución Iglesia nunca ha liderado los procesos de salvación de las personas, yendo a remolque, años o siglos después de los avances sociales. Cómo es que temas tan importantes aparecen a partir de las muestras del Espíritu Santo que fueron Juan XXIII y Pablo VI como precursores del CVII y la aportación de estas inestimables 23 mujeres (el aire fresco que estos dos pontífices y ellas representan podría cuantificado en menos del 1% de los miembros de la Iglesia).

FORO 3.2: La leo como una llamada del Espíritu a que la Iglesia sea más cristiana. Tal y como ya comenté en el post del Foro 1 de esta semana, Juan XXIII, Pablo VI, las 23 mujeres participantes, el cardenal Leo Suenens, así como otras de las personas participantes consiguieron abrir algo las ventanas eclesiales, no solo con su quehacer durante el tiempo del CVII y el resto de sus vidas en sus ámbitos locales, sino también por todas aquellas ideas que se removieron y que aún deben reflexionarse y aplicarse. Creo que el hecho “que un concilio necesite un siglo para ser bien recibido por la Iglesia” (papa Francisco) se debe a la gestión posterior de sus llamadas. Muchas de ellas implicarían cambios substanciales en múltiples ámbitos (teológico, cristológico, ecuménico, liturgia, estructura y organización…) muchos de los cuales trastocarían el statu quo del momento y, cada uno desde el lugar concreto que ocupa en la pirámide eclesial (muestra de status y de poder, por pequeño que sea, a pesar de mostrarse como de servicio) intenta defender lo suyo: entidad en la que se insiere (parroquia, obispado, dicasterio, colegio cardenalicio, sínodo, coral, organización pía, congregación, instituto, obra, universidad… ) y puesto concreto (diaconado, presbiterado, cardenalato, director, superior, ecónomo…)

Por otro lado, me parece acertadísima la reflexión sobre el exceso del polo cristológico y el defecto del del Espíritu Santo en la Iglesia latina, aspecto este que ya conocía y que tiene también múltiples consecuencias.

Qui sóc jo per prohibir-te parlar?

Vols llegir el text de la 1a carta als Corintis 14,26-40?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 8 de novembre del 2019

Dones a l'Església (7) Més reflexions

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Have pity on me! My daughter is full of demons"

"Jesus left and went to the territory near the cities of Tyre and Sidon. Suddenly a Canaanite woman from there came out shouting, “Lord and Son of David, have pity on me! My daughter is full of demons.”"

Aquest text de l'evangeli de Marc ens presenta el cas d'una dona que rep l'atenció i l'ajuda de Jesús, com molts altres casos al llarg de la seva vida. Però allò interessant és que és la dona la que s'hi apropa i li demana pietat i, a més, diu el text que ho fa, cridant! Amb decisió, sabent que no pot perdre l'oportunitat que se li ofereix de trobar Jesús, del qual ja devia haver sentit parlar i hi confiava.

Molt sovint aquest text ha estat utilitzat per a recordar la importància de la fe en Jesucrist, de la importància de creure en nosaltres mateixos i avançar-nos. Jo avui l'utilitzo d'una altra manera: en un dels texts del curs s'explicava que aquest passatge, així com el de Lc 13, 10-13 i el de Jn 4, 1-29 varen ajudar a expressar el camí teològic que de les dones d'Amèrica Llatina en la dècada de 1980 amb les importants fites dels “Primer encuentro Latinoamericano de Mujeres Teólogas" d'Argentina i el “Segundo Encuentro sobre la producción teológica femenina en las iglesias cristianas”. Texts que van donar poder a les dones.

FORO 2.1 ¿Qué perspectivas cree que ha profundizado o se le han abierto con el planteamiento de la cristología feminista?
FORO 2.2 ¿Qué consecuencias pueden desprenderse de este tipo de reflexión teológica para la experiencia eclesial?

Les meves pròpies reflexions, ni millors, ni pitjors, les meves:

FORO 2.1: La cristología feminista abre el ámbito de la salvación a toda la humanidad. La profesora hace alusión desde la teología feminista latinoamericana a “mujeres ricas, pobres, negras, indígenas, latinas y otras ramificaciones”. Esta teología es mucho más inclusiva y llega a donde la mentalidad humana de los varones a menudo (esto es una generalización basada en las estructuras sociales y familiares, también eclesiales, generalmente legalizadas, aceptadas, asumidas y permitidas) no llega: personas de los colectivos LGTIB, con disminución física o psíquica, enfermos, etc. Pocas veces se verá una madre renegando de una recién nacida que se esperaba fervorosamente varón o de un hijo o hija con algún tipo de característica u opción personal que lo haga diferente a la generalidad suponiéndolo como anormal. Ahí se aprecia ese vínculo especial entre madre e hijxs, mujer y prójimo que las sociedades patriarcales, androcéntricas acaban por subvertir.

Esa inclusión no solo debe ser una aceptación como miembros de la sociedad o la iglesia sino también como miembros destacados, con responsabilidades y con capacidad plena en los diversos servicios, carismas y liderazgos. Así como las palabras crean conciencia ( y por eso la importancia de usar un lenguaje inclusivo -“personas por hombres”- o bien amplio “hombres y mujeres”) también es importante el empezar a visibilizar mujeres en puestos que hasta ahora solo o mayormente están ocupados por hombres. Como a menudo, la sociedad y otras iglesias van por delante de la católica.

FORO 2.2: La consecuencia fundamental es que cabe continuar profundizando en la reflexión para llegar a un cristianismo que sea mucho más inclusivo (no solo con el 50% excluido por ser mujer) también con los colectivos apartados, escondidos, atacados, acusados… (los actuales leprosos, mujeres, viudas…) fundamentalmente por parte de la jerarquía y a partir del relato que ésta crea, por parte de los fieles poco formados. Por experiencia personal intuyo que la Iglesia aún sigue creciendo, lastimosamente, en países de América Latina, África o Asia donde la gente no está tan formada y por tanto, no es tan crítica. Que en esa fase de su crecimiento como personas el Mensaje y la Iglesia les ayuda está claro. A mi entender, a más formación, entendimiento y radicalidad del Mensaje, más decepciona la Iglesia como institución.2000 años de cristianismo, manteniendo una forma orgánica tal como la actual en forma de monarquía absoluta teocrática, a cuya “familia real” se accede por cooptación y de forma no transparente (cónclave, creación de cardenales, elección de obispos…) que ha demostrado sus pecados personales (dinero, poder, sexo, pedofilia…) pero también estructurales (escondimiento, apartamiento de los que pretenden ser justos, no aceptación de los propios errores…) da muy poca confianza como institución. Y creo que este es uno de los grandes problemas de la Iglesia para su maduración. Cabe repensar la estructura.

¿Qué formación inicial se da en los seminarios a los aspirantes a sacerdotes? ¿y a las candidatas a la vida religiosa? ¿Qué formación continuada reciben los sacerdotes, monjas, monjes, obispos…? ¿Y cuál reciben los cardenales, entre los que se encuentra el próximo nuevo pontífice? Algunos se alegran por el perfil individual y como grupo de los neocardenales del consistorio de 5 de octubre, yo entre ellos, pero ¿y si los 13 escogidos por el Sumo Pontífice hubieran sido todos italianos y de la curia? Creemos que el Espíritu Santo anima y guía la vida de la Iglesia, y la de Francisco y sus decisiones, pero y si algún día los poderes personales y ocultos llegan a ser más poderosos que el propio Espíritu?

Manifestat, cridant si cal!

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu 15, 21-28?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Pàgines

dijous, 6 d’agost del 2020

diumenge, 26 de gener del 2020

dimecres, 8 de gener del 2020

diumenge, 5 de gener del 2020

dimecres, 1 de gener del 2020

divendres, 6 de desembre del 2019

divendres, 29 de novembre del 2019

divendres, 22 de novembre del 2019

dimecres, 20 de novembre del 2019

divendres, 15 de novembre del 2019

divendres, 8 de novembre del 2019