Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Testament NT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Testament NT. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de juliol del 2020

Església edificada edificant

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Llavors Jesús li va dir:"
"Llavors Jesús li va dir: --Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies."

El text en el que avui m'hi aturo és un d'aquells que trobem en els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) de forma paral·lela o quasi. El text de Marc (cfr. Mc 8,27-30) i el de Lluc (cfr. Lc 9,18-21) sí que podem dir que són gairebé idèntics, de la següent manera, "Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: --Qui diu la gent que sóc jo? Ells li respongueren: --Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes. Llavors els preguntà: --I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respon: --Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú" (versió de Marc).



Però ai el text de Mateu, com canvia!!! Fixem-nos que Marc i Lluc acaben de la següent manera "Pere li respon: --Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú" ", en canvi l'evangeli de Mateu, entre la resposta de Pere "Tu ets el Messies" i la prohibició severa de Jesús de dir-ho a ningú, introdueix tot el text que encapçala aquesta Entrada. 

Els evangelis de Lluc i de Marc estan escrits de forma cronològica, en canvi el de Mateu s'estructura d'una forma diferent, en forma de 5 grans sermons; podem dir que el primer evangeli del Nou Testament està més pensat, més treballat, escrit de forma sistemàtica pensant en la pastoral a realitzar, per explicar allò que vol dir, que fonamentalment és que Jesús és el Messies, el Crist, com bé reflecteixen els tres texts d'avui: Mt 16,16; Mc 8,29 i Lc 9,20. 

Però aquest "pensar i escriure el que vol explicar i no només el que va passar de forma simple i cronològica" pot dur-nos a pensar que es devia afegir, treure o canviar algunes parts. No pot ser el text dels versets 17-19 un d'aquests afegits? Una forma d'afirmar el poder de l'apòstol Pere dècades abans? Que no era una altra cosa que reafirmar el poder dels caps de deixebles de finals del s. I (moment en el que s'escriu EvMt)? 

Cal afegir un detall: la comunitat de Mateu, a la que es deu aquest evangeli estava formada per persones jueves reconvertides a cristianes però també per persones paganes, que no eren jueves prèviament, la qual cosa dificultava més la creació d'un únic cos, d'una nova idea, de l'església. És lògic pensar que, de la mateixa manera que qualsevol estructura humana necessita de certa organització i jerarquia, el mateix devia passar amb els primers deixebles, amb les següents generacions de (persones) cristianes i continua passant avui en dia. Aquest text afegit, que no hi apareix en els altres dos texts sinòptics, podia ajudar a canalitzar aquesta necessitat.  

La pregunta que ens hem de fer és si quan les escriptures posen en boca de Jesús "tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" està avalant com és l'Església actual, tal i com ens ha arribat en els vint segles precedents. Potser val la pena posar en evidència la segona accepció d'edificar segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: "tr. [LC] Infondre (en altri) amb el bon exemple, sentiments de pietat, de virtut. La seva humilitat edificà tots els presents.". 

El capítol 18 del mateix evangeli de Mateu sembla indicar la forma de ser comunitat, de ser església edificant, exemple, humil...: ser com infants (Mt 18,1-5), evitar fer caure en pecat (Mt 18,6-9), preocupació per l'ovella perduda (Mt 18,10-14), l'avís fratern entre germans (Mt 18,15-19) i el perdó de tot cor (Mt 18,20-35).  

Església, edifici edificant?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 16,13-20?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dilluns, 13 de juliol del 2020

Panxa de 8 mesos i barba, alegria!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Res no us seria impossible"
"Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment. Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: --Per què nosaltres no l'hem pogut treure? Ell els respongué: --Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible"

En el text d'avui Jesús cura a un noi que tenia la malaltia de l'epilèpsia segons el text (cfr. Mt 17,15). Curacions n'hi ha moltes i diverses en tots 4 evangelis i per posar alguns exemples, només en el de Mateu, trobem els passatges del leprós (Mt 8,1-4), del criat del centurió (Mt 8,5-13), de la sogra de Pere i altres (Mt 8,14-17), dels endimoniats (Mt 8,28-34), del paralític (Mt 9,1-8), de la dona amb hemorràgies (Mt 9,18-26), dels cecs (Mt 9,27-31), del mut endimoniat (Mt 9,32-34), de la curació en dissabte (Mt 12,9-14), a Genesaret (Mt 14,34-36), de la filla d'una cananea (Mt 15,21-28), del noi endimoniat (Mt 17,14-21) i dels cecs de Jericó (Mt 20,29-34). 

Com a persona del seu temps Jesús ben segur que sabia de les difícils situacions que patien les (persones) malaltes de qualsevol tipus, no només per la pròpia malaltia si no també per la impossibilitat de treballar i viure dignament o per la marginació social que els obligava a apartar-se. Però ell, tot i sabent d'aquests costums culturals, va actuar de forma diferent: atenia, escoltava i curava a aquelles persones que tenien una malaltia (ben diferent a dir, malaltes). 

És difícil saber exactament el significat de la paraula "curar" amb tant pocs indicis i en el context del s. I. Al respecte de les malalties també vull fer veure que amb l'avenç de la cultura humana, de la globalització, de la investigació, de la ciència, la guerra o la medecina... les malalties han anat canviant, algunes ara sí són tractables, altres han passat a ser cròniques i han aparegut de noves: podem citar la fam, la cobdícia, l'afany de poder, la lepra, la SIDA, l'actual COVID19, les dependències químiques o psicològiques...

Però davant tot aquest fet de les preocupacions humanes i la marginació social, el que sí veiem en el Senyor és un posar en el centre a la persona; la persona per sobre de la societat i les seves normes, lleis, costums... viem si no l'enrenou que va armar amb aquella curació en dissabte, dia jueu de descans (cfr. Mt 12,9-14) o relacionant-se amb la cananea, estrangera, odiada pels jueus (cfr. Mt 15,21-28).

I ara ja aterro al cas que m'interessa. Fa uns dies vaig veure la notícia testimoni  (veure TV3 a la carta "Homes embarassats, una realitat en augment") que en Pol Galofre (a l'esquerra a la foto) i la Bel Olid pròximament seran pares. Pol, que està ara de 3 mesos, és realitzador audiovisual i és tècnic en el Centre LGTBI de Barcelona. Afirma que “Será una aventura lucir una barriga de ocho meses con barba”. Sí, sí, has llegit bé, es tracta d'un home, un home trans. 

En Pol va néixer en cos i amb nom de dona, però per la raó que fos no es trobava còmoda i no era feliç. Ara, amb 33 anys i després d'un llarg procés d'autoacceptació i amb l'ajuda de la medecina i dels seus, ell es troba feliç, unit a la Bel i en estat que es diu de bona esperança: esperança d'una nova vida, d'una nova família, d'un amor real. I com activistes que són tots dos, ho viuen com un procés de donar a conèixer aquesta realitat que els ha salvat per qui la vulgui escoltar. Què més vol Jesús per als humans, si no que siguem feliços! 

Pot sobtar? Segur. Molts grups extremistes, partits de dretes... atacarien? També. Part de l'Església no ho veu clar? Llastimosament, també. Però pensa, si ets (persona) cristiana, què faria Jesús davant del Pol de fa uns anys i davant aquesta parella avui en dia? Jo crec que animar-los. I què diria avui en dia Jesús aquells que estan malalts d'intransigència, inclús d'odi? Segur que provaria de curar-los? Aquest pregunta sobre què faria Jesús és la fonamental per a mesurar el que els i les cristianes han de fer en el seguiment del Missatge de l'amor. 

Malalts de manca d'amor, no seran alguns?

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 17,14-21?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 28 de juny del 2020

Pere i Pau, Pau i Pere

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"intentava d'unir-se als deixebles"
Sant Pere i Sant Pau, de El Greco, quadre del Museu Nacional d'Art de Catalunya
"Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d'unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols... Des d'aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia el nom del Senyor."

Trobo en el diccionari Denzinger (Enchiridion symbolorum, definitionum et declarationum de rebus fidei et morum) la següent aportació d'un decret del Sant Ofici, de data 24 de enero de 1647, amb el papa Inocenci X (1644-1655), entorn el paper suprem del pontífex com a cap de l'Església:  
El Santísimo... censuró y declaró herética la siguiente proposición: “San Pedro y San Pablo son dos principes de la Iglesia que constituyen uno solo”, o: “Son dos corifeos y guías supremos de la Iglesia Católica, unidos entre sí por suma unidad”, o: “son la doble cabeza de la Iglesia que divinísimamente se fundieron en una sola”, o: “son dos sumos pastores y presidentes de la Iglesia, que constituyen una cabeza única”, explicada de modo que ponga omnímoda igualdad entre San Pedro y San Pablo sin subordinación ni sumisión de San Pablo a San Pedro en la potestad suprema y régimen de la Iglesia universal.
La primera afirmació ja duu a cert qüestionament, "El Santísimo... censuró y declaró herética la siguiente porposición". No és de rebut pensar que Déu va censurar i declarar res al respecte. Qui va censurar alguna cosa, si de cas, va l'Església del moment, s. XVII. Cal recordar la situació del papat en aquelles èpoques, lluitant sovint contra el poder dels estats europeus: Espanya, Portugal, França... No oblidem que Inocenci X era descendent de la família Borgia. 

No és del meu interès defensar o atacar res. Només recordar la importància de tots dos apòstols, Pere i Pau, Pau i Pere, no només en la història de la Església si no en la transmissió del missatge, de la bona nova del regne de Déu, aquell que Jesús va anunciar i que el Crist ens va ajudar a creure: tot és possible, confiança i endavant!  No sóc ningú per tancar portes als altres. 

Totes som fills de Déu, som necessàries! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols 9,26-31?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 17 de juny del 2020

Y Cincuenta días de Pascua…

2019-20 Bloc "Chúng ta học"


Todo ello después de diversos intentos de apedrearlo (cfr. Jn 10,31 y Jn 8,59) por sus obras y sus palabras. Era un ellos contra Jesús.
Mosaico de Pentecostés. Foto: Holger Schué
En un texto anterior en esta misma cabecera, “CUARENTA DÍAS DE CONFINAMIENTO”, reflexionaba a partir del tiempo de desierto de Jesús y vete aquí que ya ha pasado el tiempo previsto y todavía más. Y así estamos en el camino de regreso a la normalidad anterior, lo que en España se ha dado por llamar nueva normalidad, cada uno de los estados del mundo encarando la realidad y buscando fórmulas de salida de este desierto temporal de la mejor manera posible para la propia economía, ya sea con o sin acuerdos, llamando a las cosas por su nombre o utilizando eufemismos.

Volviendo a las escrituras, el evangelio de Lucas afirma que, al salir del desierto, Jesús volvió a Galilea lleno del poder del Espíritu Santo, y que en cada lugar donde iba, enseñaba en la sinagoga, y todos le alababan (cfr. Lc 4,14-15). Ese mismo Espíritu que el día de Pentecostés redefinió la fe para los que estaban escondidos de los judíos y sin entender aun el significado de la resurrección, les dio la esperanza que necesitaban y les animó a salir al mundo en actitud de caridad; infusión de fe, esperanza y amor. El resultado de ello lo conocemos, el mensaje de la Iglesia en estos 2000 años.

Este 2020 será recordado por las (personas) cristianas por el confinamiento obligado y posterior resalir que han coincidido con los tiempos de cuaresma, semana santa y pascua. Este hecho accidental es el que debe llevarnos a preguntarnos, teniendo la mirada en aquel Jesús que enseñaba con palabras y hechos y era alabado por ello, cómo queremos vivir nuestra personal nueva normalidad, en qué pretendemos ser diferentes: con que ojos la vemos, qué valoramos, qué dejamos de lado y, como fuente y motor de todo, cómo gestionamos el propio ego a partir de ahora. 

La fe en Cristo, la esperanza en un futuro mejor y el amor en la acción es la infusión que el Espíritu nos hace en este momento. El cómo expresarlos en nuestra propia lengua de fuego (cfr. Ac 2,3-4) es la parte que nos toca a cada uno y una. 


http://www.alandar.org
Aquest article va ser publicat a la revista d'informació social i religiosa ALANDAR el 16 de juny de 2020 amb el mateix títol (enllaç).






Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

diumenge, 14 de juny del 2020

Pange, lingua!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"el pa que jo donaré és la meva carn"
"Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món."

Avui celebració del Cos i la Sang de Crist, aquests dos dons de la terra, del treball dels homes i les dones, que amb la força de Déu i la fe de les (persones) cristianes es converteixen en el cos i en la sang de Crist ressuscitat, aquell que ens dóna esperança per viure la vida i fer-la present als qui ens envolten des de la nostra acció. El que ens recorda la Pentecosta d'ara fa uns dies, veure l'Entrada "Déu, Jesús i Esperit, el fonamental?" de 9 de juny de 2020.

I per recordar, Pangue Lingua (anar al vídeo), una cançó de l'any 1969 del grup Mocedades que versiona l'hime de Sant Tomàs d'Aquino, del segle XIII. Llarga història de Déu, de l'Església, de part de la humanitat que mostra la grandesa del misteri cristià que s'hi troba, des de la fe i que se'ns demana cantar arreu.

Pange, lingua, gloriosi
Córporis mystérium
Sanguinísque pretiósi,
Quem in mundi prétium
Fructus ventris generósi
Rex effúdit géntium.

Nobis datus, nobis natus

Ex intácta Vírgine,
Et in mundo conversátus,
Sparso verbi sémine,


sui moras incolátus

Miro clausit órdine.

sui moras incolátus

Miro clausit órdine.

In supremæ nocte coenæ

Recumbens cum frátribus,
Observata lege plene
Cibis in legálibus,
Cibum turbæ duodenæ
Se dat súis mánibus.

Genitori Genitóque,

Laus et iubilátio;
Salus, honor, virtus quoque,
Sit et benedíctio;

Pange, lingua, gloriosi

Córporis mystérium
Pange, lingua, gloriosi
Córporis mystérium
Pange, lingua, gloriosi
Pange, lingua, gloriosi
Pange, lingua, gloriosi
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|


Canta, oh lengua,
el misterio del cuerpo glorioso y de la Sangre preciosa
que el Rey de las naciones
fruto de un vientre generoso
derramó en rescate del mundo.

Nos fue dado, nos nació
de una Virgen sin mancha;
y después de pasar su vida en el mundo,
una vez propagada la semilla de su palabra,

terminó el tiempo de su destierro
dando una admirable disposición.

terminó el tiempo de su destierro
dando una admirable disposición.

En la noche de la Última Cena,
sentado a la mesa con sus hermanos,
después de observar plenamente
la ley sobre la comida legal,
se da con sus propias manos
como alimento para los doce.

Al Padre y al Hijo
sean dadas alabanza y gloria,
Fortaleza, honor,
poder y bendición;

Canta, oh lengua,
el misterio del cuerpo glorioso
Canta, oh lengua,
el misterio del cuerpo glorioso
Canta, oh lengua, gloriosa
Canta, oh lengua, gloriosa
Canta, oh lengua, gloriosa
Pa i vi, cos i sang, dons rebuts 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Jn 6,51-58?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimarts, 9 de juny del 2020

Déu, Jesús i Esperit, el fonamental?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"pray that God will be with you"
"Good-by, my friends. Do better and pay attention to what I have said. Try to get along and live peacefully with each other. Now I pray that God, who gives love and peace, will be with you."

El text precedent correspon a la 2a carta de Pau a les (persones) corínties. És important per entendre tot el sentit d'aquest comiat amistós saber que les relacions de l'apòstol Pau no sempre van ser bones amb els fidels de Corint, així ho veiem quan escriu "Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc." (2 Co, 2,4) fent referència a temes de falta de seguiment al seu lideratge com apòstol. Pau sempre va haver de fer front al fet que ell mateix no era uns dels 12 deixebles, a diferència de Pere i els altres.

Avui vull fixar-me en les traduccions d'aquesta senzilla frase. En la versió anglesa fixem-nos que s'hi dirigeix a ells com amics, els hi anima a fer el millor i a fixar-s'hi bé en les seves ensenyances; els hi anima a portar-se bé i a viure en pau amb els altres; i acaba demanant que el Déu de l'amor i la pau, estigui amb tots ells que el llegeixen.

Si busquem la versió catalana, el text traduït és el següent: "Finalment, germans, estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres"En la versió en castellà el text traduït és el següent: "Termino, hermanos, deseando que viváis felices y que busquéis la perfección en vuestra vida. Animaos y vivid en armonía y paz, y el Dios de amor y de paz estará con vosotros". Llàstima un cop més, tot i estar encara en aquest curs del "Chúng ta học" dedicat a la meva estada al Vietnam, que no puc fer la comparació amb la versió vietnamita! 

Tres petites comparacions envers les traduccions que n'he fet servir... 
  • Amics, com en anglès o germans com en les nostres llengües pròpies? Amics i germans en el sentit patriarcal o, avançant en la història, en els "signes dels temps" als que ja feia referència el propi Jesús (cfr. Mt 16,3) i va esmentar el CVII a la Gaudium et Spes, "L’Esperit de Déu és present en aquesta evolució. Per la seva banda, el ferment evangèlic ha excitat i excita en el cor de l’home una irrefrenable exigència de dignitat." (GS26) de forma àmplia, amics i amigues, germans i germanes? 
  • En anglès Jesús anima a fer el millor i a seguir els que Ell ensenya; en català anima a la felicitat, a fer més ferm -sense especificar el què- i a exhortar-se els uns als altres, és a dir a induir amb paraules persuasives segons el DIEC2. I en castellà el consell és d'animar-se (sinònim d'exhortar-se?) i viure en harmonia (aquest sí, sinònim de tenir els mateixos sentiments) afegint a més, el viure buscant la perfecció, que no hi apareix a les altres dues versions.
  • Sobre la referència a Déu, en anglès Pere li prega, li demana que hi sigui amb els corintis, en canvi en català i castellà s'hi dona per suposat, com a conseqüència de les nostres accions, nosaltres fem i a canvi, ell hi és amb nosaltres.       
Crec que es veu perfectament el problema de llegir de forma textual les Escriptures, també de fer-lo en una o una altra llengua. No diguem entre versions diferents en una mateixa llengua (en castellà, per exemple la DHH, la RV dels 60, dels 90 o de 2011, la PDT o les llatinoamericanes LBLA, BLPH i PDT). La feina de traducció duu intrínseca la necessitat de re interpretar segons les cultures i els temps i això duu la possible pèrdua del sentit original. 

Tot això ha de dur, sí o sí, a la pregunta pel fonamental del missatge cristià, del missatge de Déu Pare, de Jesús i l'Esperit. Jesús parlava del Pare amb el mot afectiu "Abba" i del regne etern, universal, de veritat, de vida, santedat, justícia, amor i pau obert per aquells "que fan la voluntat del Pare, i posen mà forta a l’obra" (GS93). I de l'Esperit abans de pujar al cel com advocat i suport nostre. 

Per acabar i ja que acabem de recordar Pentecosta, l'enviament de l'Esperit Sant a tots que es trobaven reunits (cfr. AC 2,1) -sí a tots, representant les 12 tribus d'Israel, tots els pobles de la Terra-, fer esment a la imatge que acompanya aquesta Entrada, imatge moderna de l'arribada de l'Esperit Sant. Correspon a la col·lecció de 2014 "Passion of Christ: A Gay Vision" de l'autor Douglas Blanchard. Pot sobtar, però l'Esperit ens l'envia a tots, a totes i a també als no binaris. Així sigui!

Allò fonamental del missatge... 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de la 2a carta als Corintis 13,11-13?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 31 de maig del 2020

Pentacosta 2020: fe i acció

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"es fixaran en les vostres bones obres"
"Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia de la seva vinguda."

Ja ha arribat la Pentecosta de 2020, i finalitza aquest temps de Pasqua tan diferent a altres anys, marcat per la pandèmia de la COVID19, marcada des del punt de les (persones) cristianes per la pregària del 27 de febrer a una buida i plujosa plaça de Sant Pere. L'Entrada "Pregària extraordinària per la COVID19" de data 28/03/2020 en fa un repàs.

I en aquesta ocasió he escollit un text atribuït a Pere, primer entre els deixebles, primer pontífex segons designació del propi Jesús, "I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" (cfr. Mt 16,18). En aquest moment tenim un Pere que ja ha sofert el seu procés de conversió: de seguidor incrèdul, de negar fins a 3 cops conèixer el Senyor a liderar les primeres cristianes. De la fe a l'acció. I això justament és el que ens demana la Pentacosta, fer-nos conscients que som plens de l'Esperit Sant (cfr. Ac 2,4) i que Déu actua en el món a traves nostre. 

Totes, plenes de l'Esperit Sant! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de la 1a carta de Pere 2,11-17?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 10 de maig del 2020

Ell és la porta

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"dono la vida i després la recobro"
La unió de venedors ambulants de Barcelona confecciona mascaretes per als professionals de la salut.
© 2020 Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes/Top Manta
"El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare."

Les (persones) cristianes sabem i creiem que Jesús és "la porta de les ovelles" (cfr. Jn 10,7), o "el bon pastor" (cfr. Jn 10,9). Jesús dóna la seva vida i després la recobra, tot un signe d'esperança en qualsevol moment de la nostra vida. Si creiem, es pot: aquest és el gran ensenyament del Crist i allò que devien descobrir els deixebles i tots els altres seguidors per la qual cosa valia la pena anunciar el regne, aquí i futur.

Aquest donar la vida crec que en aquest moment se'ns obre com a una oportunitat a donar-se als altres, donar-se a la societat, a la família, cadascú des d'on pugui i sàpiga. A la feina com a treballador essencial o des de casa, tant se val. I a Déu gràcies ho estem veient en aquest temps que dura ja des del 13 de març en que va començar el confinament i aquesta greu crisi.  Qui ha fet voluntariat alguna vegada, qui està obert a fer quelcom pels altres, sap que això dóna vida, dóna alegria, fa sentir-se millor, genera bones expectatives, recrea el regne aquí i ara.

Dona't i veuràs!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'evangeli de Joan 10,1-21?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dilluns, 20 d’abril del 2020

Quan sortim amb l'Esperit?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"the disciples were afraid"
Fotografia del film "Raisen" de Kevin Reynolds
"The disciples were afraid of the Jewish leaders, and on the evening of that same Sunday they locked themselves in a room. Suddenly, Jesus appeared in the middle of the group. He greeted them and showed them his hands and his side. When the disciples saw the Lord, they became very happy. After Jesus had greeted them again, he said, “I am sending you, just as the Father has sent me.” Then he breathed on them and said, “Receive the Holy Spirit.”"

Llegim a l'evangeli de Joan que "els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven." (cfr. Jn 20,19). També molts de nosaltres, per por al virus, ens trobem actualment amb les portes tancades, les portes de casa, les de les nostres abraçades i, també les portes dels sentiments més íntims, que a alguns ja afloren.

I em sembla que, avui que portem 38 dies segons les meves anotacions, molts ja hem arribat al temps d'avorriment necessari per haver començat a aprofundir en la situació social, familiar i personal i interioritzar, pregar pels que creiem en el Déu de les (persones) cristianes, en Al·là, Brahma o qualsevol altre (veure l'entrada Abba, Al·là, Brahma a Giasnogor de 26 de març). Si hem passat la línia de l'activisme continu de les pantalles i les diverses propostes que ens arriben per les xarxes socials, comencem a estar preparats. Però, per a què?


El president Torra a Catalunya com el president Sanchez sovint fan aquests dies discursos amb un caràcter èpic en les seves compareixences públiques. Apel·len al futur comú, a la reconstrucció, al repensar la societat.... Però com ens afecta això a les (persones) cristianes? Què ens diu aquest temps de Pasqua de 2020 en el que ens trobem? Què ens ha remogut dins nostre la passió de Crist que hem viscut ara fa uns dies? Què ens diu la passió actual? A on ens enviarà el Crist ressuscitat com el va enviar el Pare?

No goso aportar propostes generals, jo vaig rumiant les meves, des del meu consum, el voluntariat on implicar-me, la meva forma de viure i relacionar-me, a qui votar... Sort que encara en tinc uns 20 dies més, ara com ara, fins el 10 de maig. 

Anem amb l'Esperit! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Jn 20,19-31?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 12 d’abril del 2020

Pasqua 2020: Pasqua és homenatjar les finades

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"they went to the tomb"
"After the Sabbath, Mary Magdalene, Salome, and Mary the mother of James bought some spices to put on Jesus' body. Very early on Sunday morning, just as the sun was coming up, they went to the tomb."

Amb la crisi de la COVID19 hem viscut aquest any un temps de quaresma i setmana santa ben excepcional, m'atreviria a dir que el cristianisme espanyol no havia viscut cap similar des dels temps de la Guerra Civil.

Les (persones) cristianes sabem per la nostra fe que Pasqua és alegria, esperança i confiança. I és fàcil que en pasqües anteriors realment l'hagem viscut, aquesta alegria. En aquest cas potser és diferent, tot és massa recent. Massa persones mortes, massa dolor i massa por davant el futur.

Com a forma de facilitar el dol i de començar a caminar, cal recordar ara des de les nostres llars, i quan acabi el confinament caldrà homenatjar els nostres éssers estimats, coneguts... finats, tal com van fer les dones, que "van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús". Déu els tingui amb Ell.

Pasqua 2019: Pasqua és acció, enllaç
Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació, enllaç
Pasqua 2017: Pasqua és benedicció, enllaç
Pasqua 2016: Pasqua és misericòrdiaenllaç

Ens en sortirem!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli de Marc 16,1-8?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi