Dia del mestre (a España)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Aquesta d'avui dóna continuïtat a l'Entrada "Dia del mestre (al Vietnam)" del dia 20 de novembre i la dedico als mestres a Espanya, també Catalunya. Primer una cita: "L'assetjament i amenaces de pares, és en gairebé un 30% dels casos el principal motiu pel qual els docents demanen ajuda a professionals".

Segon el vídeo "Matemáticas Alternativas" (enllaç a Youtube), que des d'un punt còmic i amb una fina ironia final, mostra la situació en la que es veu immersa la mestra Wells, implicant un dels seus alumnes, en Danny, els seus pares, el director de l'escola, la premsa... Situació que, sovint es dóna en els centres escolars,

Anar-hi al vídeo a YOUTUBE

I tercer, ara ja aterrant a Catalunya actualment, un article titulat "SUSPENS EN LA RELACIÓ DOCENTS - PARES" (enllaç) estret d'un dels butlletins Salut Laboral 2018/19 de la Federació d'Ensenyament del sindicat Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)

Veure el document

A partir d'aquí, siguis pare, siguis mestre, alumne o cap de les anteriors, la teva reflexió, 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Dia del mestre (al Vietnam)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

El dia del mestre no és el 27 de novembre? La festivitat cristiana de Sant Josep de Calassanç, aquell mossèn de la franja d'Aragó fundador dels Escolapis? Doncs sí però també doncs no, tot depèn de les ulleres amb les que ens ho mirem.

Al Vietnam aquesta festa es celebra avui dia 20 de novembre i això per rememorar una reunió d'educadors de països socialistes a Varsòvia el 1957, en plena Guerra Freda entre Blocs, en la que es va propugnar un manifest internacional. Potser per geopolítica, el que era conegut com a Diada del Manifest Internacional dels Educadors, a partir de 1982 va passar a nomenar-se com a Dia dels Educadors vietnamites, probes ambdues de la importància de la política i del significat de les paraules.

L'educació i l'ensenyament (si es consideren aspectes aquests dos diferents) són la porta dels infants i adolescents al món. Del que rebin en aquesta primera etapa beuran la resta de la seva vida. Tant de bo a casa nostra es valorés el paper que desenvolupem mestres i professors, tal i com mostra la fotografia de sota.

Trobada del Primer Ministre, Nguyen Xuan Phu amb alguns professors del país

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

VIH/SIDA: arriben les notes

L’1 de desembre de cada any es celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. Per tant el dia d'avui va ser un bon moment per fer avaluació. Fent una analogia al món escolar, arriben aquí les notes per a la VIH/SIDA:

MATÈRIA	NOTES I OBSERVACIONS
Salut al Nord:	Notable
	Observacions: Es fan força avanços en la investigació tot i els pocs recursos assignats. Cal continuar treballant, cosa que fan equips d'investigació a diversos països. Agrair haver arribat a convertir la malaltia de mortal a crònica i la incorporació dels medicaments antirretrovirals en els pagaments de la Seguretat Social.
Salut al Sud:	Insuficient
	Observacions: Continuen morint persones per no poder disposar del tractament. Tot i els esforços que es fan a hospitals i missions d'arreu dels països del Sud, no es rep la suficient col·laboració dels governs dels propis Estats ni tampoc de la comunitat internacional.
Educació al Nord	Suficient
	Observacions: A les escoles es fan campanyes puntuals. Tot i així es recomana avançar en la incorporació de la salut sexual en els currículums. Entre el jovent no hi ha suficient informació. En alguns casos s'ha detectat que es creu que es pot contagiar compartint un got d'aigua. Un exemple és la dada de 734 persones contagiades a Catalunya l'any 2014.
Educació al Sud	Insuficient
	Observacions: A poques escoles es fan algunes activitats puntuals. No hi ha gaire col·laboració dels governs estatals. A les escoles de l'Església Catòlica majoritàriament es dóna un silenci al respecte. Tot i així es troben determinades excepcions que cal lloar, portades a terme a títol individual pels directius de les pròpies escoles.
Religió	Insuficient
	Observacions: Pel que respecta a l'Església Catòlica cal fer una crítica a la seva política oficial. Els seus escrits i recomanacions als seus fidels obvien la realitat comprovada sobre l'èxit de l'ús del preservatiu per a la prevenció del contagis, la qual cosa és causant de multituds de morts. Es recomana fortament incloure aquest fet en els seus documents oficials. Sorprenen també, per noves, les paraules del Papa Francesc, "Sí, es uno de los métodos (el preservativo). La moral de la Iglesia se encuentra, pienso, en este punto, frente a una perplejidad. O el quinto o el sexto mandamiento: la vida o que la relación sexual esté abierta a la vida. Pero este no es el problema. El problema es más grande", ha respondido el Papa a la pregunta de un periodista sobre si cree que es el momento de que la Iglesia cambie su opinión sobre el preservativo para evitar nuevas infecciones. Pienso en la pregunta que le hicieron a Jesús una vez: 'Dime, maestro, ¿es lícito curar el sábado?'. Es obligatorio curar", ha apuntado haciendo una similitud con la pregunta sobre el anticonceptivo, indicando que hay que hablar de los problemas grandes --curar-- y cuando estén solucionados, entonces bajar a los casos concretos --si se puede hacer o no el sábado--. "Cuando no haya injusticias en este mundo podremos hablar del sábado", ha subrayado."
RESUM FINAL RECOMANACIONS	Tot i que s'han fet múltiples avenços des de la dècada dels 80 quan va ser detectada la malaltia, els resultats no són satisfactoris. cal continuar treballant en tots els aspectes. S'estimen uns 37M de persones contagiades a tot el món.  Com passa habitualment, els països del Sud apareixen en inferioritat de condicions respecte als del Nord. No hi ha sentiment de fraternitat mundial

A títol informatiu torno a incloure el joc per a sistemes Android i IOS que la Fundació Lluita contra la SIDA va posar en marxa per fer arribar aquesta temàtica al públic en general. Enllaço també l'Entrada d'aquest mateix bloc, "Lluita contra les malalties: el VIH" de 5 de maig de 2015.

Família i societat, família i Església

"els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen"

"La mare i els germans de Jesús van arribar on ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Algú li va dir: --La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
Ell els respongué: --La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen."

---

• Aquest text de l'Evangeli de Lluc es troba inclòs dins els capítols que ens presenten l'activitat de Jesús per la seva Galilea natal (cfr. Lc 4,14-9,50) abans de dirigir-se cap a Jerusalem. És un text llarg que té grans paral·lelismes amb l'Evangeli de Marc.

• I vull enllaçar aquest passatge amb la celebració a nivell mundial, el proper dia 28 de juny del dia de l'Orgull. Una de les batalles amb les que han de lluitar les persones lesbianes i gais, però també les transexuals i transgèneres és la visió que d'elles en té la societat. També la lluita contra els estereotips, si són bones, tenen dret a una vida normalitzada en societat o si millor han de viure d'amagat, si són capaces de construir una família i una societat justa...

• Buscant per la Xarxa he trobat aquests vídeos de dues grans empreses multinacionals que fan èmfasi en la diversitat de famílies d'avui en dia i ajuden a normalitzar determinades situacions.

Publicitat de Coca Cola	Publicitat de Pozuelo (Costa Rica)

• Deixant de banda que ambdós són missatges publicitaris i que el seu primer interès és cridar l'atenció del públic per tal de vendre els seus productes, vull elogiar la fina sensibilitat amb la que tracten el tema de la diversitat de famílies.  

• En canvi em sap greu quan veig la diferent forma d'actuar que durant segles, també de vegades avui en dia, ha tingut l'Església. En primer terme part de la jerarquia, però també gran part dels cristians de base. Em sap greu per què considero l'Església part de la meva família. A Déu gràcies, el papa Francesc està donant també noves pistes al respecte. Prego per a que es trobin dins l'Església poble de Déu camins de normalització tal i com ja va fent la societat.

• Formant part de la Família Marista no vull deixar d'esmentar l'article 76 del document "Entorn a la Mateixa Taula" el qual, inclòs a l'apartat "La vida compartida, esperit de família", remarca que "Reconeixem que hi ha noves formes de família entre nosaltres. Els laics maristes, siguin quines siguin les circumstàncies, volem viure-les com una llar cristiana, on l’amor i la comprensió siguin el centre de les relacions.".   

• Algú podria afirmar en contra, que Jesús va néixer en una família "normal" formada per un home i una dona. Davant d'això, cal afirmar que aquesta és una dada certa. El Déu Fill es va encarnar com a home en un lloc i en un moment històric donat. No ha estat fins fa poques dècades que s'ha iniciat aquest gran canvi cultural i de model social que dóna cabuda a moltes formes de relacionar-se i de viure l'amor de la relació humana. Cosa que no feien els models anteriors, en els quals es castigava i apartava a tot aquell que fos diferent.

• Però també vull remarcar que Jesús, ja d'adult, trenca esquemes amb una nova visió de la família: la seva família està formada per tothom que fa la voluntat de Déu, és a dir, qui viu per un món d'amor. 

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 8, 19-21?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

Pedro Zerolo: buscant la felicitat

Ara fa una setmana, el passat dia 9 de juny sabiem de la mort de Pedro González Zerolo. Qui era? Coneguem-lo amb les seves pròpies paraules, 

"Por ser canario, haber nacido en Venezuela y vivido la mayor parte de mi vida en Madrid, me considero latinoamericano y ciudadano del mundo. Me dediqué al ejercicio profesional de la abogacía y al activismo social desde muy pronto, colaborando con sindicatos, grupos cristianos de base, etc. hasta llegar a la presidencia del Colectivo Gay de Madrid (COGAM) y la Federación Estatal de Colectivos LGTB (FELGTB). La calle y los movimientos sociales han sido mi escuela de política, y he tratado de llevar ese espíritu a las instituciones: el Ayuntamiento de Madrid, desde 2003 y la Secretaría Federal de Movimientos Sociales y relaciones con las ONGs del Partido Socialista Obrero Español a partir de 2004. En el plano personal, disfruto con el cine, la botánica y los libros." 

Bloc personal, http://www.pedrozerolo.net/

Un parell de frases seves que mostren el seu tarannà són les següents:

• "Sea cual sea su voto, quiero decirle que los homosexuales no somos orientaciones sexuales que vagamos por el espacio: somos sus hijos, sus hermanos, sus compañeros de grupo, sus colegas de partido..." 
• "En su modelo de sociedad no quepo yo, en el mío sí cabe usted. Pensé que entre ambos habría un punto de encuentro, porque usted, y todas las mujeres que están hoy aquí, saben que, hasta antes de ayer, estaban también en la lista de los incapaces. Pensé que tendría una mínima chispa de solidaridad por eso. De todas formas, su voto negativo es sólo temporal, los avances sociales son imparables" (ple de l'Ajuntament de Madrid el 30/10/2003)

Es podria afegir que estava casat amb Jesús Santos des del 2005. Al gener de 2014 va anunciar que li havien detectat un càncer de pàncrees i que seguiria el tractament contra la malaltia sense deixar de banda la feina pública i l'activisme social. Ho demostrà fins a l'últim moment, participant activament a la campanya electoral de les municipals del mes de maig.

En record seu, de la tasca feta i dels drets de milers de persones, afegeixo còpia del seu Bloc de 21 d'abril passat. Amb motiu dels 10 anys de l'aprovació en el Congrés dels Diputats del Projecte de Llei de modificació del Codi civil per a la incorporació del matrimoni entre persones del mateix sexe, escrivia l'Entrada "10 años de felicidad".

La vida és fàcil, si vivim naturalment

Hi ha una pel·lícula dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni del 1997 anomenada "La vida és bella", que ens mostra la història d'un pare i un fill a l'època de l'Alemanya nazi. El pare intenta amagar al seu fill els horrors de la guerra i dels camps de concentració, mostrant-li només la part bella que en ells hi pot haver. El nen no és tan simple com sembla en un principi, 

En aquesta Entrada vull reflexionar sobre aquesta mateixa idea, a partir de l'entrevista feta pel Jaume Barberà al programa Retrats del Canal 33 al psicòleg clínic i escriptor Rafael Santandreu. 

Veure l'entrevista a TV3 a la Carta

---

Algunes de les idees sobre les que ens fa reflexionar aquesta entrevista que aprofundeix en el llibre "Les ulleres de la felicitat" són les ànsies de tenir, les pors, la felicitat, la mort, l'amor, les relacions interpersonals i la fortalesa interior:

• Vivim la "necessititis" aquesta exigència personal de tenir tenir tenir... de ser, ser, ser... hem d'estar prims, estar en forma, tenir estudis, una bona feina, tenir parella, tenir un pis bonic i ordenat, ser mínimament elegant, tenir un oci molt bo, haver viatjat, tenir molts amics, ser respectat ... Aquesta auto exigència és la que ens fa tornar bojos i la que fa que en la millor època de la humanitat ens fe viure infeliços. L'únic que necessita l'ésser humà per ser molt feliços és l'aigua i el menjar del dia, encara que sigui de prestat.

• Por a fer el ridícul, por a quedar-se sols i por a perdre la seguretat estúpida que creiem tenir són les principals pors que tenim els éssers humans. I som capaços de perdre totes les pors per que són totes idees. En el món de les idees és com es vencen les pors.

• El 80% dels espanyols vivim amb estres. No hem de donar tanta importància a coses que no les tenen: la feina, la organització social i altres... tot el que no té a veure amb l'aigua i el menjar del dia no són tant importants, hem de viure-les com un joc, jugant. El que ens crida com a tots els animals del planeta, és el ser feliços.

• La mort és natural, necessària i bonica,  a més de  molt bona professora. Si som conscients que morirem aviat (per què la vida va molt ràpid) les coses que ens preocupen deixen de ser tan importants, les relativitzem i ens adonem del bonics que són l'aire, el sol, els colors... les coses de la natura. Restarem curats de les hipocondries. Fins i tot de les morts o els suicidis dels fills podem resorgir reforçats. Cal acceptar la mort.

• L'amor perviu si no exigim a la parella, tot i que tinguem la raó. En exigir, el que fem és posar una barrera davant de l'altre i generar una cadena mútua d'exigències. En la renúncia hi ha la fortalesa, Les parelles que proposen "si vols, ho fas, però jo t'estimo igual" es van ajuntant poc a poc, van aprenent la joia de donar a l'altre, si ho fan de forma voluntària. En una societat en la que només el 25% de les parelles supera els 15 anys de vida, sembla que no sabem aplicar aquests principis.  

• Les relacions interpersonals i les amistats. No demanem tot a tots, sapiguem acceptar a cadascú com és, demanar només allò que ens poden donar. Pensa que ets afortunat per aquell amic que estarà al teu costat quan tens un problema i per aquell que es recordarà del teu aniversari, No demanis a tothom que sigui perfecte, perquè ningú no ho és. Cada amic, cada familiar, cada persona és bo per alguna cosa. Pensa que entre totes les teves relacions ho tindràs tot. 

• Fortalesa emocional ens dóna la felicitat. Inclús patint "bullyng", en l'ostracisme o tancats a la presó, si estem ben moblats podem ser feliços. Serem febles si ens deixem influenciar pel que pensen o fan els altres. La vàlua de la vida està en saber estimar els altres i en estimar la vida.

Lizzie Velásquez: "Be beautifull, be you"

Lizzie Velásquez és una jove nord americana de 26 anys d'edat. Des del naixement pateix una rara malaltia que no permet al seu cos generar el greix que necessita. En el seu aspecte exterior s'hi veu perfectament. A part, ha de vigilar molt doncs el seu sistema immune no funciona del tot bé. 

De petita, sense ella voler-ho, li van endossar per les xarxes socials el títol de dona més lletja del món i va patir assetjament des del primer dia d'escola. Fins i tot li van arribar a dir que millor es suïcidés.  

Però els seus pares i mestres van saber donar-li aquella confiança que necessitava i va ser capaç de sortir endavant i d'aprendre a sentir-se orgullosa i a acceptar-se com és. Des d'aquest moment la seva vida va canviar. Actualment viatja arreu de tot el món fent xerrades motivacionals i ja ha escrit 3 llibres d'autoajuda, un d'ells titulat "Be beautifull, be you".

La més lletja del món, però feliç!

Lluita contra les malalties: el VIH

La fundació Lluita contra la SIDA és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius l’assistència, la recerca i la docència en el camp del VIH i la sida. Va ser creada pel Dr. Bonaventura Clotet el juliol de 1992 a partir de la Unitat VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, situat a Badalona. Les principals accion de la Fundació en aquests més de 20 anys són:

• Ha incorporat una sèrie de professionals a la Unitat de VIH de l’Hospital (metges, psicòlegs, dietistes, infermers i treballadors socials) per a poder oferir a les persones afectades una assistència completa i de qualitat.
• Pel que fa a la recerca, ha facilitat que molts pacients es beneficiïn de la participació en assaigs clínics amb fàrmacs innovadors i va esdevenir l’embrió del laboratori de retrovirologia, que ha acabat convertint-se en l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.
• En l’àmbit de la docència, la Fundació se centra especialment en formar especialistes en VIH així com fer difusió del coneixement a la població general: se'n fan campanyes de comunicació i sensibilització contra l’estigma social que encara existeix avui dia i per a augmentar la conscienciació pública sobre el VIH/sida. 

Dins d'aquest àmbit d'acció estan posant en marxa una nova acció innovadora per arribar al públic en general: un joc en forma d'aplicació per als dos principals sistemes operatius de mòbils i tauletes. El preu és simbòlic (0'99EUR) ja que la pretensió és, sobre tot, fer-ne sensibilització tot i que tot el que es reculli servirà per ampliar els recursos econòmics per a la lluita contra aquesta malaltia   

Versió per a Android	Versió per a IOS

---

Sembla  bona i lloable aquesta iniciativa. El doctor Clotet ha arribat a afirmar que per primera vegada des de que es va detectar, a principis dels anys 80, es pot dir que en un període menor a 20 anys es pot arribar a tenir algun tipus de vacuna contra la malaltia. Benvinguda sigui llavors aquesta iniciativa. Més informació sobre el joc i la malaltia (enllaç).

Algunes de les reflexions que em vull fer en aquest sentit són les següents:

• La política nacional que en aquests últims anys de crisi econòmica no ha fet més que reduir la despesa en investigació científica en tots els àmbits. Qui no sembra, no recull! Sort que no s'ha atrevit a reduir la despesa en els fàrmacs necessaris per la medicació de les persones infectades.

• La política mundial, simbolitzada en els governs de les principals potències i la OMS, que no sembla fer tots l'esforç possible en la lluita contra les malalties. Encara hi ha molta gent que mor d'hepatitis, de malària o de deshidratacions en molts països del món. 

• La població en general que fa oïdes sordes del que no vol sentir. A les classes d'ètica amb els alumnes de 4t m'adono de les poques famílies que de forma responsable en parlen amb els seus fills i filles oferint-los informació i confiança davant el creixement evolutiu, i també sexual.

Els criats i els amos liders

"també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres"

"Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: --¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l'enviat més important que el qui l'envia. Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!" 

(Jn 13,12-20)

---

• El text d'avui està inclòs dins el passatge de l´últim sopar (cfr. Jn 13-17), aquell darrer àpat compartit amb els deixebles que havien acompanyat Jesús en la seva vida pública i predicació per les contrades de tot el país fins arribar a Jerusalem. 
• En aquell sopar el grup celebrava la pasqua jueva, el record de la sortida del poble israelita del llarg i dur captiveri d'Egipte, segles enrere. Per tant, era una celebració festiva doncs se n'alegraven de la presència de Jahvè a la història i a les seves vides. 
• Però el que no sabien els participants en aquell àpat era que Jesús els hi estava posant per primer cop davant una altra celebració, la de l'eucaristia, que és el record de la seva pròpia presència a la història enmig nostre i també de la seva resurrecció, això si, després d'una passió i mort dolorosa. Tota aquesta nova teologia, costaria temps de ser entesa.

• El fet que vull comentar d'aquesta Entrada és el gest de rentar els peus com a símbol de neteja corporal. Jesús fa aquest gest que mai no feia el cap de família, el cap de grup. Sempre ho feien els criats, els últims de la casa. I ho fa afegint-li el gest del servei.  
• Jesús respon afirmativament a la qüestió que li plantegen constantment de si "és el Mestre, és el Senyor" però donant-li un sentit nou: és un Senyor que renta els peus als seus, que en té cura, que s'hi preocupa. I això és el que ell ens demana.
• És sabut que l'Evangeli de Joan és ben diferent als altres tres ja que, tot i que també repassa la vida pública de Jesús, no es centra tant en els fets si no que intenta aprofundir en el missatge. Això es deu al context del moment en que va ser escrit: gairebé a final del s.I i amb l'objectiu de fonamentar el nou cristianisme en front del judaisme fariseu sorgit després de la destrucció del temple a la guerra jueva de l'any 70.

Francesc netejant els peus a un grup de 12 presos de diferents nacionalitats, dijous sant de 2015

• Cadascú de nosaltres, com a educadors, com a directors, com a pares, com a responsables de grup, com a entrenadors, monitors... exercim el nostre poder enfront dels nostres educands, treballadors, infants.... o exercim el servei del lideratge? 

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 13-17?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

Mestres pastors

"Jo dono la vida per les ovelles"

"En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles. Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles."

---

• En aquest text Jesús compara la seva relació amb els deixebles i amb tota la gent amb la d'un pastor i les ovelles del seu ramat. Com sempre, utilitza un llenguatge fàcilment comprensible per a la gent d'aquella època tot i que en el nostre context actual i geogràfic no quedi gaire clar. 
• És sabut que l'Evangeli de Joan és ben diferent als altres tres ja que, tot i que també repassa la vida pública de Jesús, no es centra tant en els fets si no que intenta aprofundir en el missatge. Això es deu al context del moment en que va ser escrit: gairebé a final del s.I i amb l'objectiu de fonamentar el nou cristianisme en front del judaisme fariseu sorgit després de la destrucció del temple a la guerra jueva de l'any 70.

• En el nostre context, una comparació fàcilment intel·ligible seria la d'un educador, un mestre, un monitor o un entrenador. Qualsevol d'ells coneix bé els seus educands i ells el coneixen a ell. Els mestres, els educador saben com treure allò més bo que hi ha al seu interior i no parlo de les matemàtiques, les socials o les llengües.

• Tu com a educador, ets només professor o va una mica més enllà? Al teu parer, davant teu tens alumnes o "personetes" en procés de creixement i maduració? Hi ha una subtil diferència, similar a la del regne d'un rei (súbdits d'un sobirà) o el regne de Déu (fills d'un mateix pare i germans entre nosaltres).

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 10,11-18?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

Terrorisme escolar: 5 minuts de reflexió

---

La notícia de dilluns 20 és aquesta: un nen de 13 anys assassina un professor en un institut d'un barri de Barcelona. No cal entrar a més detalls ara que encara està tot fresc i no sabem més.

A les 12h del migdia d'ahir dimarts a totes les escoles de Catalunya s'hi han fet uns 5 minuts de reflexió i silenci entorn aquest fet i s'hi han declarat 2 dies de dol.

Com és lògic la justícia i els estaments educatius i socials hauran d'indagar què li passava a l'infant, el paper de la família i l'escola en la seva educació, el tipus de valors que com a societat estem mostrant a infants i joves, la llibertat d'accés i l'anonimat que permeten les xarxes socials i moltes altres possibles causes... però deixem'ho per un altre dia.

Enaltir-se? humiliar-se? Acceptar-se!

"el qui s'humilia serà enaltit"

"El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."

Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."

---

• Se'ns mostra en aquest text dues formes de pregar davant el Senyor. O també de veure's un mateix i de relacionar-se amb els altres. El primer, pregant dempeus i amb mirada altiva, es vanagloria del que creu que és (millor que els altres-diu-, als que menysprea) i del que fa (dejuna i fa almoina). En canvi, l'altre, amb mirada baixa es reconeix pecador i demanar el favor de l'Altissim. 

• Els fariseus eren un grup jueu, influent en la comunitat religiosa i el Temple, que estava formada majoritàriament per una classe mitjana dedicada al comerç. Eren estudiosos de la Llei, alguns sacerdots i que ocupaven alguns dels seients del Sanedrí, juntament amb els saduceus. Tot i així, estaven en contacte directe amb la gent senzilla del poble, entre el que eren molt influents, a través de les seves feines comercials. L'important per entendre aquest comentari és que eren exemple per la gent de bons creients i bons religiosos.
• Els publicans en canvi, tenien com a tasca  l'encàrrec de cobrar els imposts per l'erari romà, d'escanyar la gent. Pet tant, se'ls considerava traïdors i pecadors, doncs sent jueus servien a la causa de l'Imperi.

• I resulta que novament Jesús, ens fa reflexionar en proposar les actituds d'aquests dos homes de forma contrària al que era habitual. Ens presenta el fariseu com una persona prepotent que se sent superior als altres, als qui arriba a menysprear i, en canvi, al publicà com una persona realista, senzilla que sap de quin peu calça...

• A quin dels dos t'assembles tu més? Com et veus davant els altres?

• Ets d'aquells que necessita ressaltar davant els altres? O mesures les teves paraules i els teus actes?
• Si ets d'aquells que sempre estan en el centre i lideren... has pensat algun cop si la teva actitud és de servei o d'avassallar? Aquest és el paper que adopten algunes "mares salvadores" o alguns superiors jeràrquics.
• Si ets d'aquells que hi participa poc i se sol mantenir en segon terme,,, ho ets per discreció o per que et sents inferior? La segona opció pot ser perjudicial per a un mateix.

• La comunitat i el poble de Déu es construeixen fent-nos tots partícips. Tothom és important i té alguna cosa a dir. Deixa créixer als demés! Valorat! 

---

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 18, 9-14?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Holocaust, bullying, 2 cares de l'intransigència

El 30 de gener celebrem un nou Dia Escolar de la No Violència i la Pau, el de 2015. Quants més caldran?

HOLOCAUST NAZI
27 de gener, es celebra el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust. Enguany amb una significació especial, el 70è aniversari de l'alliberament, el 1945, del camp de concentració d'Auschwitz.

L'holocaust va ser el genocidi dels nazis, especialment sobre el poble jueu, entre els anys 1933 i el 1945 aproximadament. La "solució final" consistia en l'aniquilació física de tots integrants d'aquesta comunitat, però també gitanos, testimonis de Jehovà, disminuïts físics o psíquics, dissidents, homosexuals... mitjançant treballs forçats, inanició, afusellament i, majoritàriament, les càmeres de gas dels camps d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, Belzec, Chelmno, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka. Les estimacions parlen de 6.000.000 de persones exterminades.

ASSETJAMENT ESCOLAR:

Segons dades del Departament d'Ensenyament de 2014, el 4% dels nois i noies alumnes de les etapes de primària i secundària afirmen haver patit episodis greus de bullying -assetjament escolar-. La solució final que utilitzen els són insults, pintades a les taules, amagar treballs, robatori de petits objectes, deixar de banda, cops per tot el cos, persecucions a l'escola i pel carrer, posar bitxos a l'entrepà... i últimament insults per la xarxes socials com fotolog, facebook, whatsapp...  Una d'elles, la Carla Diez no va poder suportar-ho i va decidir acabar amb la seva vida. La majoria dels casos no arriben fins a aquest extrem, però fins quan ho permetrem? Quants hauran de patir aquest holocaust abans de fer res? També 6.000.000?

TV3, reportatge Bullying del 30 Minuts, de 25/01/2015

Mestres i professors

Ara que comencem nou curs, quelcom a dir sobre mestres i professors. POQUES PERSONES SABEN QUE...

• Comencem la nostra feina molt abans d'entrar a la classe,

• Per a nosaltres la classe termina bastant temps després de que soni el timbre de sortida,

• Que molt del nostre temps lliure també és temps de quaderns, de llibres, de revistes, de carpetes, de creació i/o recerca de nous materials a Internet...

• Que també part del nostre temps és de formació personal continuada,

• Que algunes tardes i nits pensem com podem fer una classe de millor qualitat,

• Que intentem buscar les paraules justes per a cada alumne perquè sabem que qui necessita una càlida abraçada, ho recordarà sempre,

• Que de vegades aquestes paraules justes no agraden de ser sentides pels nois i noies, però que són necessàries per a donar el seu fruit un temps més endavant,

• Que a part de les matemàtiques, llengües, socials, art... també els ensenyem a compartir en grup, a esforçar-se, a acceptar el fracàs propi o aliè, a destriar el bé i el mal, 

• Que el nostre llegat no són tan sols els coneixements, si no també valors com la solidaritat, el respecte, la justícia, la equitat, la cooperació, el companyerisme, l'amistat i a la nostra escola els valors de l'Evangeli. 

per això us demanem, 

PARES I MARES... CONFIEU EN ELS MESTRES I PROFESSORS DELS VOSTRES FILLS 

i si en algun moment ens equivoquem, que segur que passarà...  feu-nos-ho saber