Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àsia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àsia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de febrer del 2020

Identitats en construcció a Giasnagar

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"who do you say I am?"
"When Jesus and his disciples were near the town of Caesarea Philippi, he asked them, “What do people say about the Son of Man?” The disciples answered, “Some people say you are John the Baptist or maybe Elijah or Jeremiah or some other prophet.” Then Jesus asked them, “But who do you say I am?”"

Darrerament corre per les xarxes socials una nova moda, "challenge" li diuen, que proposa de publicar un collage amb 4 fotografies d'un mateix, destinades a 4 xarxes socials, habitualment Linkedin, Facebook, Instagram i Tinder, tot i que els més va-lents s'atreveixen amb CatchMe, Lovoo, Grindr o altres. 

Les fotos de Linkedin són de l'àmbit laboral, vestits i corbata o vestits jaqueta. Les de Facebook i Instagram d’activitats d’oci amb amics, per arribar a Tinder i les seves variants on són sensuals si no ja eròtiques en grau divers. Amb això és de rebut preguntar-se, exactament qui és un? Quin jo veuen els altres? quina foto em fa justícia? Sembla que alguns viuen la vida en compartiments estancs, adoptant volgudament rols diferents segons el moment. 

En néixer, cadascú ho fa en un context donat; el propi cos primer i els costums del país, el sentit de nació, el barri, la família, l'escola, els amics i altres circumstàncies ens ofereixen un marc general en el que ens anem desenvolupant físicament, però també psicològica, neuronal, cognitiva, moral, ètica, de valors, religiós, afectiva, sexual, vocacional, professional... Des d’allò rebut i les pròpies opcions, es va donant forma a la pròpia identitat. Una vida plena implica saber-se ple, capaç, satisfet i orgullós d’un mateix i de les pròpies circumstàncies.

En determinats àmbits i societats, el marge d'elecció és estret i el camí ben estipulat: desenvolupar-se, treballar i formar una família dins del marc establert. I els que no estan preparats física o intel·lectualment, o no volen seguir allò ben vist, queden relegats. És el cas de les dones i de les minories a països com Bangladesh, des d’on escric aquestes línies, amb el 80% de població islàmica, però també un 19% d’hindús i una minoria cristiana que no arriba a l’1%. Conegut habitualment com la terra dels bengalins (98% de la població), és de justícia dir que també és l’estat de moltes altres ètnies minoritàries com els Baraik, Bihari, Pahan, Telegu, Banai, Bauri, Munda... -descendents dels deportats des dels seus llocs d’origen en l’època colonial britànica per treballar en el te-, que treballen i malviuen en els més de 150 tea garden arreu del país -Sylhet, Maulvibazar, Hoiganj, Chittagong, Rangamati-, veritables illes privades dins de l’estat amb les seves pròpies normes, que sovint restringeixen els drets dels seus treballadors. Amb contractes puntuals i sous de menys de dos cèntims al dia, manca de drets laborals bàsics, habitatge propietat de l’empresa, incapacitat per moure’s a un altre lloc, queden en la pràctica i sense dignitat, lligats a les plantacions com a nous esclaus dels segle XXI. 

En d'altres indrets, pels nens i joves, i per totes les persones en evolució, és més fàcil decidir sobre el propi camí, tot i que sovint impliqui un cert enfrontament amb la família i altres cercles. El repte de les fotografies exemplifica societats on, generalment, la persona pot escollir el que vol ser, com viure la vida i mostrar-se davant els altres. Tot i així, també en aquestes societats, les dones, les persones grans, de color, nouvinguts, amb alguna disminució o del col·lectiu LGTIB ho tenen més difícil. 

I tot això ve a partir del text de Mateu 16 en el que Jesús, camí de Jerusalem, pregunta als deixebles, “--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?” (v.13) i “--I vosaltres, qui dieu que soc?”(v.15). Preguntes que mostren un Jesús adult, madur i segur d’ell mateix. No és fàcil trobar la pròpia vocació, escollir lliurement allò que un vol i, menys, deixar-se qüestionar pels altres, amb el risc d’una crítica no volguda. Tots coneixem allò del que estem menys satisfets i intentem que es noti el mínim possible.    

Pensant en Déu Jesucrist encarnat com un ésser humà qualsevol, no podem obviar que també Ell es devia desenvolupar a mida que creixia: els evangelis narren poc de la infantesa, adolescència i joventut, resumint-ho en la tornada des d’Egipte a Galilea (cfr. Mt 2,19-23) i “es feia gran i avançava en enteniment” (cfr. Lc 2,52), però sí que s’hi fa referència un temps fort de recerca personal: els quaranta dies al desert (cfr. Lc 4,1-13), tot just abans d’iniciar la vida publica. És a dir, que aquell nen Jesús nascut a Betlem, va trobar un context familiar, social i religiós ideal per reinterpretar la Llei del Jahvè d’una manera diferent a la dels fariseus, i optar per l’anunci de la bona nova del regne, enfrontant-se als poders establerts d’aquell temps.

Tot i la cultura predominant islàmica de Bangladesh –s’escolta cinc cops al dia la crida a la pregària, la missió catòlica marista de Giasnagar, a tocar d’alguns d’aquests tea gardens ofereix una illa d’educació i convivència als 400 alumnes cristians, hindús i musulmans, així com també un espai familiar pel centenar de nois i noies, només cristians i hindús, que resideixen en els internats. Una finestra oberta al món, a una forma diferent de relació entre homes i dones, des de la missió com-partida entre religiosos, religioses, personal local i voluntariat, amb valors com l’estudi, el treball, l’acollida des de la multi culturalitat i la diversitat, senzillesa, esperit de família. Aquí és relativament més fàcil per aquests nois i noies, joves adolescents cercar la pròpia vocació, escollir el tipus de persona que volen ser i viure-ho en plenitud. 

Cerca la teva vocació, viu en plenitud! 

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de l'Evangeli Mt 16,13-20?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

diumenge, 26 de gener del 2020

Més Ave Maria (en বাঙালি, bengalí)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Nothing is impossible for God!"
"The angel answered, “The Holy Spirit will come down to you, and God's power will come over you. So your child will be called the holy Son of God. Your relative Elizabeth is also going to have a son, even though she is old. No one thought she could ever have a baby, but in three months she will have a son. Nothing is impossible for God!”"

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 24 d'agost passat amb el títol "Ave María (en castellà)" i següents sota el mateix títol. Tota la sèrie està dedicada a l'anunciació i mostra la pregària en diverses llengües, cultura religiosa de la humanitat.

En la resta d'entrades de la sèrie he anat reseguint la perícopa de l'anunciació des de la meva pròpia història: En castellà, la meva llengua materna (v.28), català, l'estimada (v.29), anglès, la útil (v.30), francès, la veïna (vv.31-32), suahili, la que em va obrir els ulls al món (vv.32-33), guaraní, la del compromís (v.34) i el vietnamita, l'actual (v.38). I en vaig saltar expressament els versets 35-37, per recuperar-los justament en bengalí, la llengua de Bangladesh i part de l'Índia. Llengua que espero poder adjectivar també a primers de març. 

Diuen aquests: "L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.". Tres llargs versets en els que l'àngel explica a Maria el futur, el seu paper, el del seu fill, també "anomenat" Fill de Déu i com a prova, l'estat de la seva cosina Elisabet (cfr. Lc 1,39-45). 

Llegint-los en ve a la ment alguna escena de la pel·lícula "La primera temptació de Crist" (2019) del brasiler Rodrigo Van Der Put produïda per Porta dos Fundos i Netflix. Mentre Maria i Déu Pare intenten explicar amb pels i senyals a Jesús com va passar el miracle que el va engendrar, Josep,el propi Jesús i alguns dels deixebles expressen amb riures la seva perplexitat. No estaria perplexa Maria durant un temps abans d'acceptar i donar el seu sí? Segurament com a persona humana, així seria. 

Ja per acabar, serveixi novament el text de l'anunciació a Maria per introduir la pregària de l'Ave Maria, ara en bengalí. Tot i estar vivint durant aquest curs 2019-20 al Vietnam, en pocs dies estic per viatjar a aquell país, a la zona del Tea Garden, a unes 6h de cotxe a l'oest de Dacca, la capital. Sé que la pregaré dins el reosari amb els i les alumnes de l'escola-internat i amb els religiosos a la capella. Serveixi aquesta expressió de l'Ave Maria com a reconeixement a la vida que donen els i les missioneres d'Església, en especial als Germans Maristes (FMS) i a les Germanes Missioneres de la Societat de Maria (SMSM).

হেইল মেরি
Youশ্বর তোমাকে মেরি বাঁচান আপনি গ্রেস পূর্ণ, প্রভু আপনার সাথে আছেন। ধন্য আপনি সকল মহিলার মধ্যে, এবং ধন্য আপনার পেটের ফল, যীশু। পবিত্র মেরি, Godশ্বরের মা, আমাদের পাপীদের জন্য প্রার্থনা করুন, এখন এবং আমাদের মৃত্যুর সময়। তথাস্তু Bāṅāli
hē'ila mēri (transliteració del bengalí)
Youśbara tōmākē mēri bām̐cāna āpani grēsa pūrṇa, prabhu āpanāra sāthē āchēna. Dhan'ya āpani sakala mahilāra madhyē, ēbaṁ dhan'ya āpanāra pēṭēra phala, yīśu. Pabitra mēri, Godśbarēra mā, āmādēra pāpīdēra jan'ya prārthanā karuna, ēkhana ēbaṁ āmādēra mr̥tyura samaẏa. Tathāstu
L'Esperit Sant està sobre nostre!

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Lluc 1,39-45?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

divendres, 6 de desembre del 2019

Permeti’m, què porta vostè a sobre?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

Tot i que a l'Entrada "Ave María (en castellà)" de 24 d'agost, presentava el que ha de ser aquest especial curs 2019-20, a cavall de la ciutat de Ho Chi Minh i Barcelona. Ja ha passat el primer trimestre, temps suficient per mirar enrere i avaluar. Aprofitant que se'm va demanar un article, aquí va un primer ressò. A partir d'ara, Nadal en família i noves propostes pel 2020. Cảm ơn.
Tothom que hagi passat pels controls de seguretat dels aeroports sap el que això representa: cues a munt i avall, paciència, tarja en una mà, identificació a l’altra, buidar l’ampolla, treure’s el cinturó, les cadenes, anells, revisar les butxaques, abandonar l’encenedor, les tisoretes o quelcom amb aparença perillosa i, tot, bossa de mà, sabates i dispositius electrònics fora de les seves fundes cap el túnel dels raigs X, mentre un mateix passa per l’arc detector esperant no sentir el xiulet. I cas d’aquest infortuni, de la probabilitat o que el funcionari de torn cregui intuir quelcom, caldrà deixar-se grapejar i/o obrir les bosses, deixar sobre una taula davant de tothom allò que duem, en el fons... mostrar el què i qui som. 
En psicologia sovint es fa servir “la motxilla” per referir-se a les experiències negatives o no prou satisfactòries que carreguem amb nosaltres i que ens impedeixen encarar el present d’una manera sana i optimista. Fent servir aquest símil, he mirat endins meu i m’hi he fixat en allò deixat de banda i en com va la meva motxilla interior, a partir de les capses, bosses i maletes que han vingut amb mi en els últims temps.  
Al febrer em mudava fora de Barcelona: de la solteria a la parella de fet, d’un pis a una casa, de la ciutat al camp, del metro al tren, del bullici a la tranquil·litat, del projecte individual al comú. Molts trastos, alguns llibres, apunts vells, la vaixella de diumenge, relacions poc sanes... van anar a les escombraries, les vaig donar o es van quedar.
Al setembre em mudava una mica més lluny i amb restriccions d’equipatge, ara cap a l’Àsia. Duia en aquell moment una bossa rebregada amb ànsies d’escapar del remolí d’una vida marcada per la qualitat i les aparences, una ampolleta de voler conèixer i tres capsetes amb l’agraïment als qui m’han facilitat aquest any sabàtic, amb el record del company recentment finat, i amb la preocupació per l’amiga malalta. 
Però just havent aconseguit marcar una rutina, la crida a l’acompanyament urgent del sogre en els seus últims dies entre nosaltres em va fer agafar un vol de tornada, en el que em van trobar una gran bossa d’esperit de servei i amor de família. 
Tres setmanes després, amb el cor vessant de vida posàvem rumb novament cap a Saigon, ara amb les butxaques plenes de satisfacció, la necessitat de créixer al necesser i la consciència reafirmada en valors com el camí en parella i l’aposta pel que realment paga la pena. A última hora, fruit dels esdeveniments arrel de la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem que vaig veure i viure des de l’hospital, vaig emportar-me un sac d’orgull català i un paquet de vergonya creixent de l’estat espanyol. I ara al passaport hi adjunto com a tarja de presentació un “Tôi không thích là người Tây Ban Nha”.
Tecnològicament m’acompanya el portàtil serveix a la necessitat comunicativa (anglès, vietnamita, bangla...) i d’ordre. Ordinador que és porta d’entrada a diferents cursos en línia -entre ells “Las Mujeres en la Iglesia” del Boston College i “Abús Sexual Infantil per a professionals en contacte amb infants i adolescents” de la Fundació Vicki Bernadet i que canalitza la reflexió en el bloc Tunafijunza. I com a col·laborador seu, però amb cura, sabedor del seu poder addictiu, el mòbil.
També m’he endut alguns llibres, destacant-ne “Navegantes de la fe” d’Emilio Pinto Rodríguez (DEP) qui me’l dedicava temps enrere amb estima, respecte i admiració. Gràcies Emilio! i també els llibrets de “La missa de cada dia” de l’Editorial Claret als quals he grapat els anàlegs “Nhút cho lời chúa” de la parròquia. Aquesta senzilla bibliografia acompanyada del costum de la pregària, em fan encarnar els anys d’estudi d’història del cristianisme, de dogmes i tractats... ajudant-me a entendre i suportar la meva pròpia persona, així com a fer present Jesucrist davant dels altres. 
Ara em toca començar a preveure que dur a l’equipatge en el proper viatge a casa per Nadal. I tu? Quant fa que no mires que hi duus en el sarró? Què hi portes tu a sobre?


https://elpunxo.wordpress.com/
Aquest article va ser publicat en el núm. 117 de la revista L'AGULLA de desembre de 2019 amb el mateix títol, "Permeti’m, què porta vostè a sobre?".

dissabte, 5 d’octubre del 2019

Més Ave Maria (en tiếng việt)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Let it happen"
"Mary said, “I am the Lord's servant! Let it happen as you have said.” And the angel left her."

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 24 d'agost passat amb el títol "Ave María (en castellà)" i següents sota el mateix títol. Tota la sèrie està dedicada a l'anunciació i mostra la pregària en diverses llengües, cultura religiosa de la humanitat.

En aquest últim fragment del text Maria respon acceptant la voluntat del Senyor "Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules" (Lc 1,38), després del diàleg amb l'àngel enviat i els seus dubtes inicials. D'aquesta decisió vindrà el nen que creixerà i acabarà sent el salvador en el que creiem els cristians. Algú podria preguntar-se, què hagués passat si Maria arriba a dir que no? Què hagués passat si el nen acaba morint en el part o abans dels 5 anys (un dels ítems de mesura en l'àmbit de la salut)? Què hagués passat si el nen es perd i no apareix tornant del temple (cfr. Lluc 2,41-52)? Què hagués passat si...? El misteri de la fe uneix aquest sí de Maria al sí de Jesús i, si nosaltres volem, al nostre propi sí. 

Serveixi novament el text de l'anunciació a Maria per introduir la pregària de l'Ave Maria, ara en llengua vietnamita. Aquesta llengua que des del desembre de 2016 estic acostumat a sentir en les meves estades puntuals en aquest país i que, ara de forma més estable, començo a entendre i aprendre.

Kinh Kính Mừng
Kính mừng Maria đầy ơn phúc Đức Chúa Trời ở cùng Bà, Bà có phúc lạ hơn mọi người nữ
và Giêsu con lòng Bà gồm phúc lạ.
Thánh Maria, Đức Mẹ Chúa Trời, cầu cho chúng con là kẻ có tội, khi này và trong giờ lâm tử.
Amen.
Que es compleixi la teva voluntat!


Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Vols llegir el text de Lluc 1,26-38?
- Versió en català, anar-hi
- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
Phiên bản tiếng việt, anar-hi

dimecres, 18 de setembre del 2019

Les llengües i l'enteniment

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

"Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven"
"--Joan va batejar amb un baptisme de conversió, però deia al poble que creguessin en el qui vindria després d'ell, això és, en Jesús. En sentir això es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els imposà les mans vingué damunt d'ells l'Esperit Sant. Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven. Entre tots eren uns dotze homes."

El text ens transporta a uns anys després dels fets pasquals que van refermar el cristianisme. Trobem a l'apòstol Pau a Efes evangelitzant quan es troba uns que havien estat batejats al Jordà per Joan el Baptista. Ara ell els proposa de ser batejats per l'Esperit Sant en nom de Jesús el Crist. Ells responen afirmativament i "es van fer batejar". Això ens mostra la importància del procés com a camí de creixement en la vida de les persones.

Però el que m'interessa en aquest moment és reflexionar sobre les llengües. Un cop batejats "Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven". Les llengües poden ser mitjà de comunicació o forma d'exclusió. A Catalunya, com altres cultures minoritàries, ben bé que ho sabem.

I tot això arrel de la passada diada de l'Onze de setembre, dia important per al sentiment català, dels catalans que se senten catalans i dels que també se'n senten espanyols. Malauradament no vivim anys de sintonia amb la resta d'Espanya arrel de les diverses situacions polítiques esdevingudes a partir de la reforma de l'Estatut de Catalunya de 2006 amb posterior referèndum i la tràgica sentència del Tribunal Constitucional de 2010 i aquella primera manifestació ciutadana de 10 de juliol de 2010. Aquest és un tema que ve de llarg: a títol d'exemple, "una queja" de l'any 1939.
Retall de premsa, Solidaridad Nacional, 13/4/1939
Qui això escriu està actualment apartat, reclòs voluntàriament, en temps de recés, de reflexió (aquesta Entrada està escrita a finals del mes d'agost) abans de partir cap al Vietnam. El meu ésser, la meva persona, la meva història em diu que no cal només anar-hi, cal fer-ho conscientment, preparat tot el que es pugui. Allà a casa podré parlar el català i el castellà; l'anglès em serà útil en determinats ambients, però jo vull poder apropar-me amb la seva pròpia llengua, així que continuo amb els meus intents: "Hôm nay là thứ năm(5), ngày mai là thứ sáu(6), ngày sau là thuứ bảy(7) va ngày sau là chủ nhật(1)Hôm nay là thứ năm(5), hôm qua là thứ tư(4), trước hôm qua là thứ ba(3) va ngày trước là thứ hai(2)"  

Les llengües per unir, no per dividir!


Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, 19,1-7?

- Versió en català, anar-hi.
- Versión española, anar-hi.
- English version, anar-hi.

diumenge, 4 d’agost del 2019

Vacances d'agost, 2019

Acabava una nova etapa d'aquest bloc, i ja van 7 anys, amb la primera entrada el maig de 2012 (enllaç) i primera etapa la del curs escolar 2012-13.

A partir del proper setembre una altra història començarà, un nou any, un any diferent, un any sabàtic, per cercar l'amor, per intentar ser una mica més lliure. Excedència laboral que espero m'ajudi a créixer com a persona, com a parella i també com a cristià i educador. Així sigui!  

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs: 
- Vacances d'agost, 2017, enllaç
Vacances d'agost, 2016, enllaç
Vacances d'agost, 2015, enllaç

Bones vacances de 2019!

dissabte, 13 de juliol del 2019

Crist cridà a Israel, crida aquí i crida allà

"Pel camí prediqueu"
Tượng Chúa Kitô Vua (Estatua de Crist Rei)
"Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: --No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes d'Israel. Pel camí prediqueu dient: "El Regne del cel és a prop."

Aquest passatge correspon als inicis de la vida pública de Jesús. És de suposar que  s'adona que no pot portar a terme ell sol la missió del Pare. Era Déu però ens necessitava a les persones. I així és com escull i crida pel seu nom un grup d'homes (sabem que hi havia dones, tot i que no hi apareixen explícitament en aquest moment de crida, de vocació, de "baptisme amb Ell"). I els crida per anar a predicar que el Regne del cel és a prop.

En aquest moment meu personal, en el que planego amb la meva parella anar a viure durant el 2019-20 al Vietnam, em plantejo jo, quina és la crida que em fa Déu? Quina és la predicació que he de portar? Quin és el Regne el qual jo seré testimoni? Si no conec la llengua més que una molt mica. Si el Crist fins i tot en té trets nous. No en tinc respostes encara, si dubtes, però el procès avança, la reflexió, la pregària i el discerniment també.

Què en predicaré?


Vols llegir el text de Mateu 10,1-7?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 12 de març del 2019

Pensar des dels altres

"ningú no s'aventurava a passar per aquell camí
"Després Jesús va arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l'anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals. Eren tan perillosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar."

Jesús no només es va quedar a casa seva, no només es va dirigir als jueus, sino que va obrir noves formes de fer, creuant el llac cap a terra inhòspita, com era la de Gadara, i dirigint-se a persones no jueves. 

Segueixo jo amb el canvi de paradigma, amb l'obertura de mires, mirant d'obrir-me a l'altra. En d'altres expressions, sortir d'un mateix, sortir de la pròpia zona de confort, restar sol·lícit a les necessitats de l'altre, restant atent als signes dels temps... i ho faig des de l'orient encarnat en el vietnamita. 

El català és un poble amb una cultura i tarannà un xic diferent a l'espanyol -ni millor, ni pitjor- però que queda ofuscat per la nació espanyola a la que pertany políticament. Sabem bé el que sentim quan una persona de fora s'esforça en dir algunes poques paraules en la nostra llengua. Sovint un "bon dia, el meu català no és prou bo" n'és suficient. Ara jo, havent interioritzat aquest sentiment a casa meva, també a l'Amèrica Llatina indígena i a l'Àfrica, dono un pas més. 
Xịn chào các bạn. Thoi tên là Sergi.
Chúng con ở trên trời,
Sortir de mi, trobar l'altre, em fa més jo.


Vols llegir el text, Mt 8,38-34?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 14 d’abril del 2018

Setmana Santa al Vietnam

"Prepareu-nos allí el sopar"
"els deixebles van dir a Jesús: --On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? Ell envià dos dels seus deixebles a trobar-se un home, allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar."

En el text d'avui, tot i que litúrgicament correspongui al passat diumenge de rams, veiem com Jesús i els seus també eren complidors de les tradicions. És per això que es pregunten on passar la nit de pasqua i és per això que ell els en dóna les instruccions. "Prepareu-nos allí el sopar.", tot ben preparat havia d'estar. Oi que sí? però resulta que res no va passar com estava previst, almenys pels homes. Sí previst per Déu Pare. La pregunta és, ho sabia Déu Jesús, Fill? Ho intuïa, com a mínim el que havia de passar realment?

Algunes de les meves reflexions sobre aquesta Pasqua del 2018 les he reflectit en imatges a Instagram i missatges a determinades persones. Les recullo tot seguit:

Today someone asked to me, when did Jesus die? What a question! (Jn 19,28-30). Where am I, that some people doesn't know that simple matter? How to explain that we think He rose from the dead? Our words and our facts must be even more explicits to get rise Jesuschrist Mission. Pic of @pilarinbayes, catalan cartoonist.
Otro pensamiento para este día de traspaso. Y de nuevo, fruto de alguien alejado de la Iglesia, "Los ateos disfrutamos del feriado de Semana Santa... Así como los creyentes disfrutan del sexo prematrimonial, el adulterio, la borrachera, las drogas y el falso testimonio". Gracias Angel por la oportunidad que nos das de mirarnos hacia dentro, a los cristianos. 2000 años de historia, poder y arte (Thanks also, Thanh for your contribution) han conseguido semienterrar el Mensaje de Jesucristo. ¡Despertemos! Dibujo de @pilarinbayes, dibujante catalana.
Jesus is here again. Life always wins death, this is what Christians say today and during next 50 days. But, what this really means? Everyone of us, women and men that we follow Jesuschrist must answer in our life. Good Easter from Vietnam!!! 
Amb aquesta última pregunta acabo. Crec fermament que les persones cristianes d'avui ens hem de respondre la mateixa qüestió que va fer Pilat a Jesús abans de deixar-lo en mans dels jueus i permetre la seva crucifixió, "Què és la veritat?" (cfr. Jn 18,28-38). Què vol dir per a cadascun de nosaltres que Jesús ha ressuscitat? Com es manifesta en el meu viure diari?

Bona Pasqua. Bona què...?  


Vols llegir el text, Mc 14,12-16?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 7 de gener del 2018

En començar el 2018: compromís

Demà dia 8, amb l'inici de les classes pels infants i joves comença novament el ritme habitual després dels dies de vacances. 

Aquesta meva pregària personal d'inici d'any dóna continuïtat a les d'inici dels dos anteriors, veure les Entrades "En començar el 2017: perdó", de 8 de gener de 2017 i "En començar el 2016: gràcies", d'11 de gener de 2016. 

D'aquí ha sorgit la meva d'enguany, tant de bo aquesta em serveixi de camí al llarg del 2018! 
  1. Compromès en les vacances. Per restar més proper als familiars, amics, als altres. Per buscar temps per a mi. 
  2. Compromès en la feina. Valorant-la com a do, aprofitant-la per construir un món millor, per construir el teu Regne. Ara ja bé conscient del que hi ha, del que se'm demana i del que estic disposat a donar, amb alegria, i del que no. 
  3. Compromès amb la meva vocació cristiana. Amb les persones del voltant, amb les seves opcions i situacions. Proper a les que volen compartir, i sense patir, per les que no en volen. Servidor de l'Església, quan és sagrament del Pare bondadós.
  4. Compromès amb la meva formació, per a poder ser més útil en obrir noves vies a un món més just, més humà, més cristià.
  5. Compromès amb la meva cultura, amb el desig de voler ser com sóc, buscant una millor societat catalana, sense odiar ni anar contra ningú, però com volem ser. 
  6. Compromès amb vosaltres, papes, família, professors, Església, companys de feina... Tots vosaltres m'heu estat donats, m'heu fet com sóc i  ara em toca més a mi. 
  7. Compromès amb JiS, família política... Quan estic bé i quan no ho estic tant. Per 20 més, sí Déu i nosaltres 2 ho volem.  Compromès també amb els amics quan ho necessiteu i feu saber. 
  8. Compromès amb salut meva i la sanitat nostra, per buscar cuidar-me com caldria. Per mi i pels altres.
  9. Compromès amb la mare natura, encarnada especialment en les persones LGTIB que troben dificultat per ser com són, per estimar com senten, per viure com Déu els ha fet. 
  10. I finalment, compromès amb Déu Pare, per ser fidel co-creador, encarnant-te allà on sóc, buscador de salvació. 
Aquesta és la meva pregària d'inici d'any.

I a la vegada aquestes 3 entrades, en forma de pregàries de 2016, 2017 i 2018 conformen una unitat de discerniment i d'acció en consonància al que el 2 de gener de 2017 proposava el germà marisra Emili Turú, SG del moment, a la seva carta de títol "Gràcies, Perdó, Compromís". Podeu llegir-la a l'Entrada tot just indicada. 



Et convido a pensar-hi en la teva. 

dilluns, 9 de gener del 2017

En començar el 2017: perdó

Avui dia 9, amb l'inici de les classes pels infants i joves comença novament el ritme habitual després dels dies de vacances. 

Ara fa uns pocs dies, el 2 de gener, l'Institut Marista ha fet 200 anys de vida i el germà Emili Turú, SG escrivia la seva carta amb el títol "Gràcies, Perdó, Compromís". Podeu llegir-la a la següent Entrada. 

Pensant pensant com encarar la meva pregària personal d'inici d'any vaig recordar que la de l'any passat, vaig motivar-la amb el "Gràcies". Veure l'Entrada "En començar el 2016: gràcies", d'11 de gener de 2016. 

D'aquí ha sorgit la meva d'enguany. I ja intueixo com serà la del 2018. Tant de bo aquesta em serveixi de camí al llarg del 2017! 
  1. Perdó per deixar-vos passar, vacances. Perdó per quan no us valoro el suficient, no us aprofito com caldria. 
  2. Perdó per quan defalleixo en la feina. Per quan no la valoro com un do, per quan no l'aprofito per construir un món millor, per construir el teu Regne. Per quan des del meu gran amor puc arribar a ferir.
  3. Perdó per quan oblido la meva vocació. Perdó per quan oblido les persones, les seves opcions i situacions.
  4. Perdó per quan no aprofito la meva formació per obrir vies a un món més just, més humà, més cristià.
  5. Perdó per quan, estimant la meva cultura, puc arribar a menystenir les altres. En el fons, el desig de voler ser. 
  6. Perdó papes, família, companys de classe, professors, Església, companys de feina... Tots vosaltres m'heu estat donats i no sempre em dono a vosaltres. 
  7. Perdó JiS, família política... Perdó per quan defalleixo, em deixo endur i no sóc aquell amb el que voldries estar, però hi continues.  Perdoneu-me també amics per quan m'allunyo en comptes d'apropar-me.
  8. Perdó salut meva i sanitat nostra, per quan no em cuido com caldria. Perdó cor, perdó pulmons, perdó intestins i fetge... Perdó cos, perdó malalties.
  9. Perdó mare natura, perdó per quan no sóc actiu defensor teu, quan tot i el saber, no faig.  
  10. I finalment, perdó Pare Déu de la creació, per les vegades que no sóc fidel co-creador, Déu de  l'encarnació, quan no m'encarno allà on sóc, Déu de la salvació, quan busco la perdició. 
Aquesta és la meva pregària d'inici d'any.



Et convido a pensar-hi en la teva. 

dimecres, 14 de desembre del 2016

Người phục vụ (servei a les persones)

Aquests dies he estat fent una estada per Àsia, un dels continents que encara no tenia l'oportunitat de conèixer. Concretament he pogut visitar, ben acompanyat, Singapur i la ciutat de Ho Chi Minh i rodalies, al Vietnam.

No diré que he conegut perquè sóc molt conscient que conèixer és un esforç de mesos o anys, fins i tot. Després de viure 1 any al Paraguai, no goso dir que conec profundament el país, els seus costums i la seva gent, només m'atreveixo a fer algunes apreciacions fruit de la meva experiència. Què podré dir seriosament, de dos llocs que he trepitjat només uns quants dies?


Algunes coses que m'han sorprès al llarg d'aquesta setmana llarga:
  • en els aeroports he trobat de franc tot allò que un pot necessitar de formà bàsica: aigua per beure, aparells de massatge pels peus, sales de meditació i multiconfessional de pregària, espais de joc infantil, connexions elèctriques i d'usb, servei wifi, pantalles per connexió a Internet...
  • en la majoria dels hotels s'oferia a disposició dels clients un servei bàsic per escalfar aigua i preparar-se un te o un cafè; i allà on l'aigua de l'aixeta no era potable, aigua embotellada, també gratuïta.
  • en els hotels on ens varem allotjar se'ns oferia pel nostre ús taula i màquina de planxar, escalfador de pèl i paraigües. Novament de franc i sense estar lligats a les parets, com sovint passa a casa nostra.
  • a un dels hotels, a més a més, en aquest cas a Ho Chi Minh, equip d'emergència: llanterna i màscares individuals anti fum.
  • un altre aspecte interessant és que el país és ple de motos. Sembla ser el vehicle més utilitzat arreu. Doncs resulta que pots trobar moltes aparcades amb les claus posades i el casc simplement recolzat a sobre, sense cap mena de cadenat.
  • vull afegir una petita anècdota. En un passeig per l'aeroport vaig trepitjar sense adonar-me'n el peu d'una jove asiàtica (vaig ser incapaç de descobrir de quin país era originària). Com no podia ser d'una altra manera, de seguida vaig demanar-li disculpes "I'm really sorry". Però ella va ser la que de forma més ràpida m'estava demanant disculpes. 
Què em fa pensar tot l'anterior? Em fa adonar-me del gran esperit de servei cap els altres que tenen alguns pobles i, per contra, del poc respecte que en té la nostra cultura. I tot sembla que anem a pitjor...

Els costums i la cultura és quelcom que de forma discreta va calant entre la gent (com una pluja fina que sembla no mullar, tot i que al final ens deixa xops) i això és el que fa la publicitat, el que fan "els serveis" (de pagament, és clar) que la societat ens ofereix, el que fa la desconfiança... Ja per acabar, una anècdota de classe que m'ha passat diversos cops en demanar a algun noi o noia que reculli algun paper a terra. La seva resposta és similar a "per què ho he de fer? si jo a pago i hi han senyores de la neteja?"

dissabte, 30 de gener del 2016

Dia Escolar de la No Violència i la Pau 2016

Avui dia 30 de gener es celebra el dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP), acció que es realitza des de la dècada del 1960 en commemoració de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Al voltant del dia 30, les escoles i centres educatius d’arreu del món organitzen diversitat d’activitats per difondre els valors de la noviolència i la pau.

Enguany a l'escola hem tingut el següent vídeo com a eina de motivació. La lletra diu molt de la relació que establim amb els nouvinguts a la nostra societat.


I algunes imatges de l'activitat realitzada. Crec que hem fet reflexionar als nois envers el paper que tenim cadascú de nosaltres en promoure un bon ambient al nostre voltant...


Però també, unes altre imatges de com deixem aquest món els humans algunes vegades... del que realment com a societat estem construint (o destruint...)


dilluns, 31 d’agost del 2015

Això també són vacances?!?!? (i 2)

Vull començar el nou curs en el que respecta al Bloc Tunajifunza igual que acabava l'anterior, amb una reflexió sobre les vacances, els drets i deures de les persones i de la humanitat.

Ara fa un any, el 14 d'agost  editava una Entrada titulada "Això també són vacances?!?!?" amb una foto esfereïdora dels immigrants pujats a la tanca de Melilla, Espanya, no ho oblidem.

Tot just acaba un nou estiu i hem tornat a veure imatges similars arreu d'Europa: pel Nord (a Calais, amb la frontera amb la Gran Bretanya), a l'est (Macedònia amb la de Grècia), al Sud (costes espanyoles i italianes) i dins la pròpia Europa (camió abandonat a l'autopista amb 71 persones mortes!!!!!!). I l'oest se'n salva per la frontera natural en que es converteix l'Atlàntic.

Les imatges d'enguany que més m'han impactant són les dels policies de Macedònia intentant aturar milers de persones, mares, infants, famílies que proven de passar. Pretenen permetre només el pas de 300 persones cada 2 hores. Em van recordar el joc de l'aranya o de la línia Maginot que jugàvem en temps de joventut al Cau. 

Veure la notícia en el 3/24
    ?!?
  • Algú pot pensar "quin món estem construint?" 
  • Penso jo, "quin món hem anat construint des de finals de la 2a Guerra Mundial el 1945: la pròpia organització funcional de Nacions Unides, la manca real de internacionals, els tractats internacionals, les institucions nascudes a Breton Woods, el tracte amb les ex colònies, el lliure mercat portat a l'extrem, les guerres encobertes pels recursos naturals... realment han estat formes de "preservar la pau i evitar repetir el que va passar en aquella gran guerra?"
  • Per sort, pels que som cristians, sabem que el nostre Déu és infinitament bo i també que l'home i la dona tenim la increïble possibilitat de la conversió. Dit d'altra manera, l'infinit ha posat a les nostres mans tota un sèrie de possibilitats per fer avançar el món cap on vulguem, possibilitat de la que no disposen la resta de criatures i la humanitat sap que si vol, pot adonar-se'n, pot reflexionar, pot pot dialogar, pot proposar i pot canviar.