divendres, 29 de maig del 2015

Fe en Jesús, confiança en un mateix

"--Rabuni, fes que hi vegi"
Ells van cridar el cec dient-li: --Coratge! Aixeca't, que et crida.
Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: --Què vols que faci per tu?
El cec respongué: --Rabuni, fes que hi vegi.
Jesús li digué: --Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

  • En aquest curt passatge de l'Evangeli veiem un cec assegut vora el camí. És sabut que en aquella època hi havia un munt de persones marginades, entre elles els malalts, cecs, leprosos, prostitutes..., tots ells considerats col·lectius impurs. 
  • Aquest cec, anomenat Bartimeu, no devia tenir res més a fer que restar assegut al costat del camí escoltant passar la gent i demanant una moneda o quelcom per menjar. Però en sentir que aquell Jesús del que es deia que feia miracles passava a prop, va començar a cridar "Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!", El que demostra que una certa creença en les bondats de Jesús i una certa esperança en sortir d'aquella situació la tenia. Un cop als seus peus, Bartimeu li diu ben clarament "-Rabuni, fes que hi vegi.". I ens diu el text que a l'instant hi veié. Va ser això un miracle? No en tenim proves, només les Escriptures i la fe. 
  • El que jo entenc és que Jesús va ser capaç de donar a Bartimeu allò que li faltava: confiança en ell mateix; seguretat per aixecar-se; ànims per començar a fer per ell mateix amb les seves possibilitats. Sovint ho veig a l'escola amb els alumnes. De vegades amb unes senzilles paraules d'ànim per part d'algun professor o tutor, els infants i joves són capaços de deixar enrere les seves pors, les seves cabòries i començar a treballar per millorar les notes, es veuen amb força d'enfrontar-se al problema de relació que tenen amb els amics o els pares... és genial veure-ho!  
  • Com a mestre, com a professor, com tutor. També com a pare o avi. Com acompanyant dels més petits... ets capaç d'infondre il·lusió? saps donar esperança? 


     
    Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 10,46-52?


    - En català, anar-hi.     

    - En castellà, anar-hi.


    dijous, 28 de maig del 2015

    Nassos per curar-se de riure

    La Fundació Theodora (http://es.theodora.org/es) és una ONGD nascuda el 1995 a Suïssa, fruit de l'interès de l'André i el Jan Poulie, com a homenatge a la seva mare, la Theodora, que va patir una llarga hospitalització. Però el fet que també un dels germans, l'André, passés llargs temps ingressat amb el suport de la mare per dur-li alegria i diversió, és el que va dur els dos germans, quan va morir la mare, a crear aquesta ONG. Actualment la Fundació Theodora està present a 8 països d'arreu del mon. A Espanya va arribar el 2000 i actualment compta amb 29 Doctors Somriure a 20 hospitals de tota Espanya. La memòria del 2013 ens ho explica millor, enllaç. A Catalunya els trobem a l'hospital de la Vall d'Hebrón i al Trias i Pujol de Badalona.  

    Els "Doctors Somriure" són artistes professionals d'àmbits diferents (pallassos, mags, conta contes, músics, actors ...) que adapten els seus seus coneixements artístics al treball als hospitals amb l'objectiu de fer una estada humana. Així, després de superar un rigorós procés de selecció realitzat en col·laboració amb alguns dels hospitals amb els que hi col·laboren aquests Doctors Somriure estan preparats per visitar els 'im-pacients', Amb la seva presència, fan entra aire fresc que canvia per complet l'atmosfera de l'hospital. No són metges, no fan cap teràpia però el seu treball té un efecte terapèutic.



    Algunes de les seves propostes: 
    • Per a infants a l'hospital: programa planta, experiències Theodora i acompanyament quirúrgic.
    • Alegra amb nassos de colors les teves celebracions, enllaç.
    • Vols aprendre a ser un "Doctor Somriure"? Prova-ho amb aquest kit farmaciola, enllaç.

    dimarts, 26 de maig del 2015

    Parlar clar, molesta. Fa pensar també?

    Dissabte passat dia 23 de maig a la ciutat de San Salvador (El Salvador) va ser beatificat el bisbe Romero, assassinat el 25 de març de 1980 per ser una persona compromesa amb el poble, una persona de referència per al poble, un bisbe "mediàtic", diríem amb llenguatge actual. En una de les seves homilies, el 1977, va afirmar «La missió de l'Església és identificar-se amb els pobres, així és com aquesta troba la salvació». Amb l'arribada al Vaticà de Francesc, al març de 2013, es va desencallar un dossier que al llarg d'aquests 35 anys feia mal a moltes persones d'àmbits diversos, de la jerarquia eclesial i de les elits d'aquell país centreamericà i gran part d'Amèrica Llatina.


    També la setmana passada s'han conegut diverses informacions envers les activitats públiques de les monges mediàtiques sor Lucia Caram, dominica del convent de Santa Clara de Manresa (enllaç) i Teresa Forcades, benedictina del monestir de Sant Benet de la muntanya de Montserrat (enllaç).

    La primera afirma que la seva lluita és contra la pobresa i contra l'exclusió per això es mou en l'àmbit social i de les ONG. Un cop escollida com a catalana de l'any 2015 ha començat a rebre amenaces de tipus divers. Afirma que «Jesús quan estava per morir va rentar els peus als comensals, i va partir, repartir i compartir el pa.»


    La segona creu fermament en la importància de la gent per a canviar la societat enfrontant-se als poderosos, siguin aquests transnacionals farmacèutiques, partits polítics o altres poders de tipus econòmic, com demostra el seu suport a la lluita contra el TTIP (Tractat de Comerç i Inversions entre els EUA i la UE). També creu fermament que una opció de canviar la nostra societat és fer-ho des de la consecució de la independència de Catalunya. En l'àmbit de l'Església ha afirmat "L'Església és patriarcal i misògina en la seva estructura. Així ha estat des del principi" i per tant, creu que en ella són necessaris alguns canvis. Enllaç a l'Entrada "Jesús i l'esquerra radical" de 7/01/2015.

    Encara ens sobta que persones com aquestes, membres visibles de l'Església, es facin presents a la vida social. En el nostre país només estem acostumats a veure bisbes sentenciant en públic, sovint per donar suport a la dreta i a l'economia, atacant col·lectius diversos i mostrant idees no massa properes a l'Evangeli de Jesús. No estem acostumats a veure públicament el paper de l'església amagada, d'aquella que no vesteix d'hàbit, dels monjos i les monges sense hàbit, del laicat compromès en accions a les parròquies, a Càritas o dels voluntaris a altres entitats i ONG vinculades.

    Els evangelis ens mostren com Jesús no callava davant ningú. Hi parlava per defensar els drets dels col·lectius exclosos de la seva època: dones, pobres, malalts, endimoniats, romans...

    • No estan fent Lucia i Teresa el mateix? 
    • No ho feia també el beat Romero, alies Sant Romero d'Amèrica?
    • Ho fas tu? Ho faig jo? 
    Celebració dels 25 anys de Romero a la ciutat de San Salvador, abril de 2005

    dissabte, 23 de maig del 2015

    Davant de l'amor, també pregària

    Donant continuïtat a l'Entrada "Davant de l'amor... atac o comprensió?" del 17 de maig, va aquí una proposta de pregària, del conjunt de comunitats religioses de caire ecumènic vinculades al moviment LGTIB del nostre país:

    Et donem gràcies perquè la humanitat és sagrada.
    Volem refermar la nostra crida per testimoniar 
    i respondre al trencament i al sofriment humà. 
    Allà on les lesbianes, els gais 
     i les persones bisexuals, transsexuals i queer són perseguides o discriminades, no hem de callar.
    En el Dia Internacional contra la homofòbia, transfòbia i bifòbia, lamentem les injustícies contra les persones LGTIB en les nostres esglésies i arreu de la terra.    
    Arrelats en la consciència, preguem per la guarició. 
    Ancorats en la humilitat, treballem per la pau i la justícia. Guiats per l'amor, anhelem un món on totes les persones siguin celebrades i estimades, on s'assegurin els seus drets, i on la seva dignitat sigui valorada.
    T'ho demanen Senyor, en el nom de Jesús,  
    que ens va porta la teva Bona Nova de l'amor,la compassió, la misericòrdia i la inclusió radical. 
    Amen
    Si t'ajuda a interioritzar aquesta pregària, que ressona dins teu en llegir-la? Atac o comprensió? Rebuig o estima? Com actuaria Jesús davant aquestes situacions, avui en dia?

    divendres, 22 de maig del 2015

    Les veritables necessitats

    - Et sents malament per que no vas trobar la bossa de mà que volies? 
    - Et vas enfadar divendres vespre tot fent unes copes per que no tenien la cervesa que t'agrada?
    - Penses que ara que s'apropa l'estiu, t'has de comprar unes noves ulleres de sol?
    - O potser la teva loció per després de l'afaitat pica una mica i necessites una més suau?
    - ...

    People in Need  es una ONG de la república txeca que va fer fa un temps una campanya que ens convida a replantejar-nos quines són les nostres veritables necessitats a partir d'algunes comparacions entre bens de consum de les societats benestants i altres bens i serveis bàsics.






    - Com et sents davant d'aquestes imatges i comparacions?
    - Què estàs disposat a canviar?

    dimecres, 20 de maig del 2015

    Lizzie Velásquez: "Be beautifull, be you"

    Lizzie Velásquez és una jove nord americana de 26 anys d'edat. Des del naixement pateix una rara malaltia que no permet al seu cos generar el greix que necessita. En el seu aspecte exterior s'hi veu perfectament. A part, ha de vigilar molt doncs el seu sistema immune no funciona del tot bé. 

    De petita, sense ella voler-ho, li van endossar per les xarxes socials el títol de dona més lletja del món i va patir assetjament des del primer dia d'escola. Fins i tot li van arribar a dir que millor es suïcidés.  

    Però els seus pares i mestres van saber donar-li aquella confiança que necessitava i va ser capaç de sortir endavant i d'aprendre a sentir-se orgullosa i a acceptar-se com és. Des d'aquest moment la seva vida va canviar. Actualment viatja arreu de tot el món fent xerrades motivacionals i ja ha escrit 3 llibres d'autoajuda, un d'ells titulat "Be beautifull, be you".

    La més lletja del món, però feliç!

    dimarts, 19 de maig del 2015

    Deu Jesús, amb el Pare i l'Esperit

    "Cap a la veritat sencera"

    Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."
    (Jn 16,12-15)


    • I en aquest moment, a prop del final de la seva vida terrenal, Jesús parla novament als deixebles del seu Pare "Tot el que és del Pare és meu" i també ho fa de l'Esperit "Quan vingui l'Esperit de la veritat"
    • El Pare, el Fill i l'Esperit, la Trinitat cristiana, aquest gran misteri que representa per als humans el concepte de Déu cristià. Ja des dels primers segles de l'era cristiana, en obrir-se la nova religió a la cultura grega, s'hi ha intentat donar resposta des de la teologia, la filosofia, la ciència... 
    • Avui en dia, època d'increença i de necessitat de la pròpia experiència per creure, se'ns fa difícil creure en Déu i més, fer-ho en un Déu que és un i tres a la vegada. Com pot ser? És un amb 3 facetes? O són 3 units en un ésser? La mateixa essència i diferent forma? són només formes humanes de pensar allò impensable? són el mateix? quina és més important? quina va ser primer?... 
    • La divinitat és el misteri per excel·lència, al qual només s'arriba des de la gràcia de la fe. I tot arribar-hi, sempre ens queda un xic de no saber, de no poder explicar amb paraules. El Déu de l'amor, el Déu cristià que ens ensenyà Jesús el de Natzaret, només es pot explicar amb fets, amb carícies, amb bones paraules, amb un somriure, amb un tracte fratern entre nosaltres, amb tracte "humà"...
    • La teologia ens diu que el Déu que va crear el cel i la la terra i també a totes les criatures (cfr. Gn 1,1-2,3) era el Déu Pare; el mateix Yahvé d'Israel, aquell que tragué el poble d'Egipte, el guià pel desert i li donà la terra promesa; el mateix Deu al que Jesús es dirigia com a "Abba"; el que se'ns mostra en el dia a dia i que ens promet la vida eterna. Totes aquestes ens són mostres del Déu Pare. 
    • La teologia ens diu que l'home del segle I anomenat Jesús de Nazaret va ser el Déu Fill (cfr. Jn 1.34); el mateix Crist que va ressuscitar, confirmant les promeses prepascuals i les dels antics profetes jueus (cfr. Mt 2,23) i que es va convertir en llavor del moviment que ha arribat fins els nostres dies; però també se'ns diu que és el Verb que ja hi era en el principi (cfr, Jn 1,1-5); també tenim l'esperança que és qui hi serà a la parusia, i que és qui ens dóna vida eterna però també vida en el dia a dia. Totes aquestes mostres, ho són del Déu Fill. 
    • I finalment, la teologia ens diu que l'alè de vida que se'ns va infondre en modelar-nos amb fang (cfr. Gn 2,7) era el Déu Esperit Sant; aquell que en nom del qui parlaven els profetes (cfr. 2 Pe 1,21); aquell que el Pare va donar al Fill i que aquest li va tornar en expirar (cfr. Lc 23, 46); també aquell que en Pentacosta va ser la força que va fer sortir sense por als deixebles cap a la nova Missió (cfr. Ac 2,1-13); Totes aquestes mostres, ho són del Déu Esperit.  
    • Aquesta reconeixement de la trinitat al llarg de la història de la humanitat ens mostra mínimament la història de la divinitat, una història d'amor incondicional cap a nosaltres en oferir-nos la creació i la pròpia vida, en oferir-nos la pròpia humanitat de Déu i en oferir-nos una forma de veure la història i de viure la vida, la de l'ara i, amb esperança, la del demà. 
    • Però tornant al principi, només des de la fe i en missió de l'amor podem començar a entendre aquest misteri. Aquesta deu ser la veritat sencera.

       
      Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 13-17?


      - En català, anar-hi.     

      - En castellà, anar-hi.


      diumenge, 17 de maig del 2015

      Davant de l'amor... atac o comprensió?

      El 17 de maig és el dia internacional contra l'homfobia i la transfobia. Es vol recordar la data del 1990 en que l'Assemblea General de les Nacions Unides va eliminar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals, a proposta de l'OMS.


      A primers del mes de març de 2015 apareixien en els mitjans de comunicació imatges i vídeos d'execucions públiques dutes a terme a Tel Abiad, la capital de l'Estat Islàmic de Raqqa, a Síria.

      Execucions a mans dels botxins però amb la col·laboració de tothom que s'hi vulgui sumar. El botxí fa la seva feina, embenant els ulls, lligant les mans a l'esquena i llançant la víctima des del terrat d'un edifici.

      La multitud a peu de carrer espera ansiosa amb pedres a les mans per acabar d'executar el càstig per la pena comesa; lapidant la poca vida que després de la caiguda pugi quedar en aquell cos.

      Quina és la pena? Simplement ser un ésser humà creat com qualsevol altre. Simplement estimar com ho fan els altres éssers humans. Només que estimar persones del mateix sexe.

      Seqüència, foto 1
      Seqüència, foto 2

      Seqüència, foto 3

      Seqüència, foto 4

      Seqüència, foto 5

      Seqüència, foto 6

      Veure les imatges a mida real (poden ferir sensibilitats).


      Malauradament des de la jerarquia de la religió catòlica (que no des de les comunitats de base) també s'ha fet i s'ha dit de les seves en aquest aspecte durant molt de temps, però per sort sembla que l'Esperit està bufant últimament en altres direccions respecte d'aquesta temàtica. 

      Veure el vídeo 
      Donat que l'Evangeli només parla d'amor, el propi Papa Francesc en feia unes declaracions sobre aquest tema el 29 de juliol de 2014 davant el grup de periodistes que l'acompanyava a l'avió després de la vivència de les jornades de la joventut de Rio de Janeiro.

      dijous, 14 de maig del 2015

      Doc: Las siete alcantarillas

      El curtmetratge "Las siete alcantarillas" de la granadina Chus Gutierrez ens presenta la història de Maca, nena argentina de tan sols de 3 anys.

      Maca ens mostra la seva família, casa i barri on viu. Però allò que ella explica està lluny de la realitat i aviat ho descobrirà.

      Aquest curtmetratge, de 15 minuts de durada, forma part del projecte "El mundo a cada rato" d'UNICEF. 


      El vídeo ens mostra que es pot ser feliç en el lloc més bonic del món, tot i que es tracti de la "villa de las Siete Alcantarillas, un dels suburbis de la ciutat. Els espais i les condicions de vida ajuden, però les relacions de família, de veïnatge, d'amistat entre les persones són fonamentals.

      Però també ens fa ser conscients de la fragilitat de la vida, que en breus moments tot pot canviar. On està la mare? Qui són aquests senyors que parlen rar?

      Material per treballar el documental: enllaç.

      dimarts, 12 de maig del 2015

      Estimar-se: algunes propostes

      Donant continuïtat a l'Entrada "Estimar-se" del 10 de maig, van aquí una sèrie de propostes per poder fer realitat aquest manament:
      Estimar és creure en l'altre, en les seves possibilitats.
      Estimar és descobrir l'altre, allò bo i no tan bo que té.
      Estimar és donar-se a l'altre sense condicions.
      Estimar és acceptar l'altre tal i com és.
      Estimar és valorar l'altre com el que és, únic al món.
      Estimar és ajudar a fer créixer l'altre, no només fer-lo créixer.
      Estimar és obrir-se amb tota sinceritat a l'altre.
      Estimar és buscar la felicitat de l'altre.
      Estimar és una experiència humana difícil de descriure però per tots desitjada. 
      L'amor és confiar en l'altre.
      L'amor és respondre a les necessitats de l'altre.
      L'amor el faig créixer dia a dia amb el meu esforç.
      L'amor és veritable quan és del dia a dia, no puntual.
      L'amor és veritable quan el tinc integrat en el meu ésser.
      L'amor pertany més al ésser que no al tenir.
      L'amor és una possibilitat que es troba a les nostres mans, si el volem viure.
      L'amor donat, generalment es rep.
      L'amor dóna sentit a la vida. 
      Senyor, ensenya'm a estimar i que en l'amor cap els demés et pugui descobrir.
      Ajuda'm a ser capaç d'obrir-me als altres i a llurs necessitats, neguits i foscors per tal que des del teu amor pugui aportar un xic de llum i d'esperança a les seves vides
      Si t'ajuda a interioritzar aquesta pregària, de quines persones et sents estimat o estimada? Quins fets, motivacions veus d'ells cap a tu?

      diumenge, 10 de maig del 2015

      Estimar-se

      "Que us estimeu els uns als altres"
      Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
      (Jn 15,12-17)


      • I en aquest moment del sopar, Jesús fa als seus deixebles la reflexió sobre l'amor. Una de les més fàcils conclusions de tot el que havia passat al llarg de la seva vida pública i del que estava a punt de passar amb els esdeveniments de la seva pròpia passió i mort. "Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat"
      • Estimeu-vos per sobre de classes socials, de formació, de caràcter. Per sobre de famílies, llocs de naixement, de residència o de nacionalitat. Per sobre de formes de pensar, per sobre de creences, per sobre d'opcions polítiques. Per sobre de càrrecs, serveis, ministeris i carismes...
      • A la nostra petita Església que és l'Institut marista també tenim una màxima similar de boca de Sant Marcel·lí el 18 de maig de 1840 en el seu testament espiritual: "Os ruego también, carísimos Hermanos, con todo el afecto de mi alma y por el que vosotros me profesáis, que practiquéis siempre la santa caridad entre vosotros.  Amaos mutuamente como Jesucristo os ha amado.  No haya entre vosotros más que un solo corazón y un mismo espíritu.  Ojalá se pueda decir de los Hermanos Maristas como de los primeros cristianos: ¡Mirad cómo se aman!" . En aquest cas se'ns demana l'estima m´´utua per ser membres de la mateixa familia.
      • Davant d'aquestes dues concepcions complementàries, entenc jo que com a persones i com a cristians tenim 2 opcions: primer jo (m'estimo primer a mi mateix) o primer els altres (estimo i per tant em sento estimat per ells i per Ell?).

         
        Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 13-17?


        - En català, anar-hi.     

        - En castellà, anar-hi.


        dissabte, 9 de maig del 2015

        Estació Espacial Internacional (ISS)





        El vídeo en directe des de l'Estació Espacial Internacional (ISS) inclou vistes internes quan la tripulació és de guàrdia i de la Terra en altres moments. El vídeo només està disponible quan la nau es troba en contacte amb el terra. En els moments de "pèrdua del senyal" es veu la pantalla blava. Per tant, per viure tota la gràcia d'aquesta Entrada ves-hi tornant de tant en tant, fins no trobar la pantalla blava!

        La ISS orbita a 400 quilòmetres per sobre la Terra i en fa una volta cada 90 minuts, pel que experimenta una alba o una posta de sol  cada 45 minuts. Quan l'estació està a les fosques, la càmera externa pot semblar negre, però de vegades pot proporcionar vistes espectaculars de raigs o llums de les ciutats.

        divendres, 8 de maig del 2015

        Som gent o som persones?

        Una alumna d'Educació Eticocívica de 4t d'ESO m'envia aquest vídeo del web "V de Bombilla" que ha trobat navegant per la xarxa.

        L'autor del vídeo fa una reflexió entorn l'ètica i la moral però també sobre les persones i la gent. És el mateix? N'hi ha diferències? En formem part de la gent? Quin és el grau de compromís de les persones i de la gent? Aquestes i altres són les qüestions que resten obertes.



        Aplicant la reflexió a  alguns dels àmbits en els que em moc: veig que és molt més fàcil ser persona en el meu petit equip de curs o de cicle, en canvi tendeixo a ser gent quan formo part del claustre, del departament, de la "família escolar" o de la fundació.

        El mateix em passa amb el Gra de Mostassa o l'EVM de Llinars, llavors de persones, en aquest cas cristianes. També puntualment al grup de silenci, a la parròquia entre setmana, o mensualment en altres àmbits similars. En canvi, a la missa dominical, a la trobada de grups o a la de Crist Rei em costa més. I no diguem en sentir-me Institut o Església!
        .
        I també en parella sóc més persona, és qui em fa ser com sóc. O amb el petit grup d'amistats al voltant d'una taula o passejant amb ells per la natura. En canvi, sóc més gent quan passejo entre la gent per les Rambles, a les festes de la Mercè o participant d'una manifestació.

        I per la xarxa... sóc més persona quan reflexiono i penso les entrades d'aquest Bloc, quan envio un mail personal a un altre persona... En canvi, sóc més gent quan faig un reenviar sense pensar-hi gaire, clico un "M'agrada" o passo de respondre un mail amb un simple "rebut, gràcies"

        I tu... com ho veus?

        dijous, 7 de maig del 2015

        Asserenar els nostres cors

        "Que els vostres cors s'asserenin i no temin"

        "Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: "Me'n vaig, però tornaré a vosaltres." Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d'aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m'ha manat. »Aixequeu-vos, anem-nos-en d'aquí!"                    
        (Jn 14,27.31)

        • El text d'avui, com el de fa uns dies "Els criats i els amos líders", està inclòs dins el passatge del llarg passatge de l´últim sopar (cfr. Jn 13-17), tot i que alguns estudiosos proposen grans diferències entre el sopar narrat en els evangelis sinòptics (Mc 14,12-26, Mt 26,17-30 i Lc 22,7-39) i aquest de Joan. 
        • En aquell sopar Jesús va trencar els esquemes dels deixebles en diversos moments: primer els hi renta els peus (ell era el Senyor, el cap de la banda) mentre els hi parla de la neteja de cor i d'esperit, després els parla de la traïció que estava per passar de mans d'un d'ells i continua anunciant que Pere, el primer del grup, el negarà 3 cops abans d'acabar aquella mateixa nit. Com no havien d'estar ells en aquell moment!
        • I és en aquest moment en el que els hi diu "Que els vostres cors s'asserenin", cosa que ja els hi tornarà a dir poc després "Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. " (cfr. Jn 14,1).
        • És sabut que l'Evangeli de Joan és ben diferent als altres tres ja que, tot i que també repassa la vida pública de Jesús, no es centra tant en els fets si no que intenta aprofundir en el missatge. Això es deu al context del moment en que va ser escrit: gairebé a final del s.I i amb l'objectiu de fonamentar el nou cristianisme en front del judaisme fariseu sorgit després de la destrucció del temple a la guerra jueva de l'any 70.
        • Reflexionant fa uns dies sobre aquest text amb la comunitat ens adonàvem de la velocitat a la que es mou la vida, de les lligadures que tenim o ens fan tenir aspectes que ens semblen importants però que realment no ho són. I també de la necessitat d'aturada de silenci, des pau interior que tenim. De que els nostres cors s'asserenin. La recerca continuada i pacient de la presència del Senyor a les nostres vides ens ajuda.

         
        Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 13-14?


        - En català, anar-hi.     

        - En castellà, anar-hi.


        dimarts, 5 de maig del 2015

        Lluita contra les malalties: el VIH

        La fundació Lluita contra la SIDA és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius l’assistència, la recerca i la docència en el camp del VIH i la sida. Va ser creada pel Dr. Bonaventura Clotet el juliol de 1992 a partir de la Unitat VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, situat a Badalona. Les principals accion de la Fundació en aquests més de 20 anys són:
        • Ha incorporat una sèrie de professionals a la Unitat de VIH de l’Hospital (metges, psicòlegs, dietistes, infermers i treballadors socials) per a poder oferir a les persones afectades una assistència completa i de qualitat.
        • Pel que fa a la recerca, ha facilitat que molts pacients es beneficiïn de la participació en assaigs clínics amb fàrmacs innovadors i va esdevenir l’embrió del laboratori de retrovirologia, que ha acabat convertint-se en l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.
        • En l’àmbit de la docència, la Fundació se centra especialment en formar especialistes en VIH així com fer difusió del coneixement a la població general: se'n fan campanyes de comunicació i sensibilització contra l’estigma social que encara existeix avui dia i per a augmentar la conscienciació pública sobre el VIH/sida. 
        Dins d'aquest àmbit d'acció estan posant en marxa una nova acció innovadora per arribar al públic en general: un joc en forma d'aplicació per als dos principals sistemes operatius de mòbils i tauletes. El preu és simbòlic (0'99EUR) ja que la pretensió és, sobre tot, fer-ne sensibilització tot i que tot el que es reculli servirà per ampliar els recursos econòmics per a la lluita contra aquesta malaltia   

        Versió per a Android
        Versió per a IOS



          Sembla  bona i lloable aquesta iniciativa. El doctor Clotet ha arribat a afirmar que per primera vegada des de que es va detectar, a principis dels anys 80, es pot dir que en un període menor a 20 anys es pot arribar a tenir algun tipus de vacuna contra la malaltia. Benvinguda sigui llavors aquesta iniciativa. Més informació sobre el joc i la malaltia (enllaç).

          Algunes de les reflexions que em vull fer en aquest sentit són les següents:
          • La política nacional que en aquests últims anys de crisi econòmica no ha fet més que reduir la despesa en investigació científica en tots els àmbits. Qui no sembra, no recull! Sort que no s'ha atrevit a reduir la despesa en els fàrmacs necessaris per la medicació de les persones infectades.
          • La política mundial, simbolitzada en els governs de les principals potències i la OMS, que no sembla fer tots l'esforç possible en la lluita contra les malalties. Encara hi ha molta gent que mor d'hepatitis, de malària o de deshidratacions en molts països del món. 
          • La població en general que fa oïdes sordes del que no vol sentir. A les classes d'ètica amb els alumnes de 4t m'adono de les poques famílies que de forma responsable en parlen amb els seus fills i filles oferint-los informació i confiança davant el creixement evolutiu, i també sexual.

          diumenge, 3 de maig del 2015

          Els criats i els amos liders

          "també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres"

          "Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: --¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l'enviat més important que el qui l'envia. Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!" 

          (Jn 13,12-20)


          • El text d'avui està inclòs dins el passatge de l´últim sopar (cfr. Jn 13-17), aquell darrer àpat compartit amb els deixebles que havien acompanyat Jesús en la seva vida pública i predicació per les contrades de tot el país fins arribar a Jerusalem. 
          • En aquell sopar el grup celebrava la pasqua jueva, el record de la sortida del poble israelita del llarg i dur captiveri d'Egipte, segles enrere. Per tant, era una celebració festiva doncs se n'alegraven de la presència de Jahvè a la història i a les seves vides. 
          • Però el que no sabien els participants en aquell àpat era que Jesús els hi estava posant per primer cop davant una altra celebració, la de l'eucaristia, que és el record de la seva pròpia presència a la història enmig nostre i també de la seva resurrecció, això si, després d'una passió i mort dolorosa. Tota aquesta nova teologia, costaria temps de ser entesa.

          • El fet que vull comentar d'aquesta Entrada és el gest de rentar els peus com a símbol de neteja corporal. Jesús fa aquest gest que mai no feia el cap de família, el cap de grup. Sempre ho feien els criats, els últims de la casa. I ho fa afegint-li el gest del servei.  
          • Jesús respon afirmativament a la qüestió que li plantegen constantment de si "és el Mestre, és el Senyor" però donant-li un sentit nou: és un Senyor que renta els peus als seus, que en té cura, que s'hi preocupa. I això és el que ell ens demana.
          • És sabut que l'Evangeli de Joan és ben diferent als altres tres ja que, tot i que també repassa la vida pública de Jesús, no es centra tant en els fets si no que intenta aprofundir en el missatge. Això es deu al context del moment en que va ser escrit: gairebé a final del s.I i amb l'objectiu de fonamentar el nou cristianisme en front del judaisme fariseu sorgit després de la destrucció del temple a la guerra jueva de l'any 70.
          Francesc netejant els peus a un grup de 12 presos de diferents nacionalitats, dijous sant de 2015
          • Cadascú de nosaltres, com a educadors, com a directors, com a pares, com a responsables de grup, com a entrenadors, monitors... exercim el nostre poder enfront dels nostres educands, treballadors, infants.... o exercim el servei del lideratge? 


           
          Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 13-17?


          - En català, anar-hi.     

          - En castellà, anar-hi.


          dissabte, 2 de maig del 2015

          1000 anys de testimoni

          La Generalitat de Catalunya ha distingit aquest 2015 la comunitat benedictina del monestir de Sant Daniel de Girona amb la creu de Sant Jordi, un reconeixement que es produeix al cap de mil anys d'història i presència continuada. Els guardons s'entregaran el 4 de maig a Barcelona.

          Des del 2013 s'hi  dedica un temps de 5 anys a aquesta commemoració, datada pel 2018, doncs la celebració bé que s'ho mereix.  

          El monestir de Sant Daniel de Girona és un dels 5 en el territori juntament amb els de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (enllaç), de Sant Benet de Montserrat (enllaç), de La Santa Família de Manacor (enllaç) i de Santa Maria de Puiggraciós a l'Ametlla del Vallès (enllaç). 

          Escoltar entrevista
          La germana Maria Assumpció Pifarré, priora administradora de la comunitat benedictina del monestir gironí ens explica una mica sobre aquests 1000 anys de testimoniatge, enllaç.

          divendres, 1 de maig del 2015

          Dates per recordar, maig de 2015


          ANY 2015
          • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
          • Any 6728 del període Julià, enllaç.
          • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
          • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
          • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
          • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
          • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
          • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
          • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

          Comença el mes de maig. Quines dates són importants al llarg d'aquests 31 dies?

          MAIG CELEBRACIONS
          Dia 1:Sant Josep Obrer.
          Dia del treball. Dia de la mare (primer diumenge de mes).
          Dia 2:Sant Atanasi,
          Dia 3:Sants Felip i Jaume, apòstols.
          Dia 4:Sant Silvà.
          Dia 5:Sant Màxim.
          Dia 6:Santa Beneta.
          Dia 7:Santa Teodora.
          Dia 8:Sant Victor. Assassinat del g.Henri Vergès a Algèria (1994). Dia de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.
          Dia 9:Sant Gregori. Sant Pacomi, soldat romà que després de convertir-se va se promotor de la vida monàstica comunitària. Dia d'Europa.
          Dia 10:Sant Joan d'Àvila.
          Dia 11:Sant Anastasi.
          Dia 12:Sant Pancraç.
          Dia 13:Mare de Déu de Fàtima.
          Dia 14:Sant Matíes, apòstol; Santa Gemma.
          Dia 15:Sant Isidre. Dia internacional de l'Objecció de Consciència.
          Dia 16:Sant Ubald.
          Dia 17:Sant Pasqual.
          Dia Mundial de les Telecomunicacions. Dia Internacional contra l'homofobia i transfobia.
          Dia 18:Sant Joan I.
          Dia 19:Sant Iu.
          Dia 20:Sant Baldiri. Naixement de Marcel·lí Champagnat (1789).
          Dia 21:Sant Valent.
          Dia 22:Santa Joaquima Vedruna.
          Dia 23:Sant Florenci.
          Dia 24:Maria Auxiliadora.
          Dia 25:Santa Beda.
          Dia 26:Sant Felip Neri.
          Dia 27:Sant Agustí de Canterbury.
          Dia 28:Sant Emili.
          Dia 29:Sant Just d'Urgell.
          Dia 30:Sant Ferran.
          Dia 31:Visitació de la Mare de Déu.