dimecres, 24 de desembre del 2014

Quins missatges de Nadal! (2014)

El Papa Francesc està fent aquests dies els seus missatges de Nadal i any Nou. El més coneguts per la seva presència mediàtica són la missa de la nit de Nadal, la benedicció "Urbi et Orbi" del dia de Nadal i l'Àngelus del primer dia d'any.

Però ha arribat enguany als mitjans l'habitual missatge de Nadal als membres de la Cúria Vaticana, portat a terme dilluns dia 22. Aquells que esperaven un missatge de Nadal habitual es van quedar veritablement bocabadats. El títol oficial del discurs era "La Cúria Romana i el Cos de Crist", però podia titular-se "Les possibles malalties de la Cúria Romana". Si vols llegir el text sencer, enllaç. Transcric aquelles parts que m'han semblat més significatives:
... La Cúria és cridada a millorar-se, a millorar-se sempre i a créixer en comunió, santedat i saviesa per realitzar plenament la seva missió. Ja que també ella, com tot cos, com tot cos humà, es troba exposada també a les malalties, al mal funcionament, al malestar. I aquí em voldria referir a algunes d’aquestes probables malalties, malalties guaribles. Són les malalties més habituals en la nostra vida de Cúria, que afebleixen el nostre servei al Senyor. Ens ajudarà a preparar-nos per al Sagrament de la Reconciliació, que serà una bona manera de preparar-nos per al Nadal.
1. La malaltia de sentir-se “immortal”, “immune” o fins i tot “indispensable” oblidant els necessaris i habituals controls. Una Cúria que no fa autocrítica, que no es posa al dia, que no cerca de millorar-se és un cos malalt.
2. Una altra malaltia: la del “martalisme” (ve de Marta), de l’excessiva ocupació: o sigui d’aquells que s’entreguen totalment al treball, descuidant, inevitablement, “la millor part”: aquella de seure als peus de Jesús (cf. Lc 10, 38-42).
3. Existeix també la malaltia de l’”enduriment” mental i espiritual: la d’aquells que tenen un cor de pedra i són “rebecs” (Ac 7, 51-60); d’aquells que, al llarg del camí, perden la serenitat interior, la vivacitat i l’audàcia i s’amaguen sota els papers esdevenint “màquines de treball” i no “homes de Déu” (cf. He 3, 12).
4. La malaltia de l’excessiva planificació i del funcionalisme. Quan l’apòstol ho planifica minuciosament i creu que fent una perfecta planificació les coses efectivament progressaran, esdevé talment un comptable o un comercial. És cert que cal preparar les coses bé, però sense caure mai en la temptació de voler recloure i dirigir la llibertat de l’Esperit Sant, que es manté sempre més gran, més generós que tota humana planificació (cf. Jn 3,8).
5. La malaltia de la mala coordinació. Quan els membres perden la comunió entre ells i el cos esbarria la seva harmoniosa funcionalitat i la seva serenitat, esdevenen una orquestra que fa aldarull, car els seus membres no col·laboren i no viuen l’esperit de comunió o d’equip. Quan el peu diu al braç: “no en tinc necessitat, de tu”, o la mà diu al cap: “mano jo”, provoquen d’aquesta manera malestar i escàndol.
6. Existeix també la malaltia de l’”Alzheimer espiritual”: o sigui, aquella que oblida la “història de la salvació”, la història personal amb el Senyor, la del “primer amor” (Ap 2,4). Ho veiem en aquellsque construeixen al seu voltant murs i amb les seus hàbits esdevenen esclaus de llurs ídols que han esculpit amb les seves pròpies mans.
7. La malaltia de la rivalitat i de la vanaglòria. Aquesta malaltia apunta quan l’aparença, i els colors de la vestimenta i les insígnies d’honors esdevenen l’objectiu primari de la vida, oblidant les paraules de Sant Pau: “No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres” (Fl 2,3-4).
8. La malaltia de l’esquizofrènia existencial. És la malaltia dels que viu una doble vida, fruit de la hipocresia típica del mediocre i del progressiu buit espiritual que els títols acadèmics no poden omplir. Una malaltia que colpeix sovint aquells que, abandonant el servei pastoral, es limiten a les qüestions burocràtiques, perdent així el contacte amb la realitat, amb les persones concretes.
9. La malaltia de les xerrameques, de les murmuracions i de les xafarderies. És una malaltia greu, que comença d’una manera senzilla, qui sap si només per fer-la petar, però és la malaltia de les persones covardes que no tenen el coratge de parlar directament a la cara, sinó que ho fan a l’esquena. Sant Pau els reprèn: «Feu-ho tot sense murmuracions ni disputes, i sereu irreprensibles i irreprotxables» (Fl 2,14-15). Germans, si us plau, guardem-nos del terrorisme de la xerrameca!.
10. La malaltia de divinitzar els responsables: és la malaltia d’aquells que fan l’aleta als Superiors, esperant d’obtenir-ne llur benvolença. Són víctimes de l’ambició i de l’oportunisme, honoren les persones però no a Déu (cf. Mt 23,8-12). Aquesta malaltia podria colpejar també els Superiors quan festegen alguns dels seus col·laboradors per obtenir-ne la submissió, i el resultat final és una autèntica complicitat.
11. La malaltia de la indiferència envers els altres. Es produeix quan cadascú pensa només amb si mateix i perd la sinceritat i la calidesa de les relacions humanes. 
12. La malaltia del rostre de funeral. M’explico, de les persones que es pensen que per a ser serioses s’han de pintar la cara de malenconia, de severitat i tractat els altres –sobretot aquells que consideren inferiors- amb rigidesa, duresa i arrogància. En realitat són símptomes de por i d’inseguretat d’ells mateixos. Com en fa, de bé, una bona dosi de sa humorisme! Fa molt de bé recitar la pregària de sant Tomàs More.
13. La malaltia de l’acumulació: quan l’apòstol busca d’omplir un vuit existencial en el seu cor acumulant béns materials, no per necessitat, sinó només per sentir-se segur. En realitat, res de material podem portar amb nosaltres perquè “el sudari no té butxaques” i tots els nostres tresors terrenals –fins i tot si són regalats- no podran mai omplir aquell vuit; al contrari el faran encara més exigent i profund. 
14. La malaltia dels cercles tancats, on la pertinença al grupet esdevé més forta que al Cos i, alguns cops, a Crist mateix. També aquesta malaltia comença sempre amb bones intencions, però amb el pas del temps esclavitza i els membres esdevenen un càncer que amenaça l’harmonia del Cos i causa tant de mal –escàndols- especialment en els nostres germans més petits.
15. I l’última malaltia: la del profit mundà, la del lluïment, quan l’apòstol transforma el seu servei en poder, i el seu poder en mercaderia per obtenir beneficis mundans o més poders. És la malaltia de les persones que cerquen de manera insaciable de multiplicar poders i amb aquest objectiu són capaces de calumniar, de difamar i desacreditar els altres, fins i tot en diaris i revistes. Naturalment per exhibir-se i demostrar-se més capaços que els altres. 
Germans, aquestes malalties i aquestes temptacions són naturalment un perill per tot cristià i per tota cúria, comunitat, congregació, parròquia, moviment eclesial, i poden colpir tant a nivell personal com comunitari.
Cal deixar clar que és només l’Esperit Sant, aquell que pot guarir tota malaltia. I l’Esperit Sant que sosté tot esforç sincer de purificació i tota bona voluntat de conversió. I és Ell que fa entendre que cada membre participa a la santificació del cos i al seu afebliment. La guarició és també fruit del coneixement de la malaltia i de la decisió personal i comunitària de guarir-se suportant pacientment i amb perseverança la cura.
Sí, sí, això és el que els va dir Francesc als cardenals i caps dels diversos departaments vaticans!!! 

Una mica més tard, va tenir també unes paraules per aquells que treballen també al Vaticà sense ser vists, als que anomenà irònicament "desconeguts, invisibles": jardiners, treballadors de la neteja, uixers, vigilants i molts altres. Si vols veure les imatges, enllaç.
... Gràcies al vostre  treball diari i al vostre esforç reflexiu. Així la Cúria s'expressa com un cos viu, i en camí: un veritable mosaic de diferents fragments, necessàries i complementàries.
La pau que necessita el nostre entusiasme (el de la Cúria), la nostra atenció, per escalfar el cor de gel, per animar les ànimes afligides i donar brillantor als ulls sense brillantor amb la llum del rostre de Jesús! Amb aquesta pau en el meu cor m'agradaria saludar-vos a tots vosaltres i a les vostres famílies. Vull donar-vos les gràcies i donar-vos una abraçada!
No vull acabar aquestes paraules d'esperança sense demanar perdó per les meves faltes, i les dels meus companys de treball, i fins i tot per a alguns escàndols, ho fan molt de mal. Perdoneu-me!. 
Bon Nadal i si us plau pregueu per mi! Preguem a la Mare de Déu: "Déu vos salve, Maria, ... "
A mi aquests missatges també m'han deixat bocabadat. El papa, un cap d'Estat, un monarca absolut,  no ho oblidem, dient aquestes coses. Gràcies Francesc! En trec jo també reflexions per a la meva vida!

Vull dedicar aquesta entrada a tots els que tenen responsabilitats de govern, de coordinació, d'animació de persones.

Bon Nadal, i tant de bo sapiguem tots mantenir aquest esperit al llarg de tot l'any, de tota la vida!


divendres, 19 de desembre del 2014

Nadal 2014: Els que no han sortit de la crisi

"No havien trobat cap lloc"
Agrair la col·laboració del Diari ARA
"També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se"
*************************************************************************************
  • Aquest passatge de Nadal ens explica com Josep i Maria, com tots els ciutadans de l'Imperi romà, es van traslladar a la població pairal del cap de família, en aquest cas Natzaret, vila de Josep per a complir amb les obligacions censals.
  • I mentre eren allà, fora de casa seva, com els immigrants d'avui en dia, va néixer Jesús.
  • No van trobar lloc on hostatjar-se, tothom els hi va tancar les portes, per això van acabar en un pessebre, i el nen a la menjadora dels animals.

  • Avui en dia també hi ha molta gent immigrada, gent que no troba lloc. Però molta altra gent si que hi treballa lluitant contra la pobresa. Un exemple és Càritas Diocesana de Barcelona, nascuda el 1944.

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 2,1-7?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 18 de desembre del 2014

¡Chévere por ellos!

Més de 50 anys d'estar d'esquenes. Dues realitats, dues nacions, dos règims, dos conjunts de persones separades. I ara, comença un nou camí.  

Felicitats h.Marcelino i en la teva persona, felicitats a tots els cubans i els americans!



I algunes reflexions personals...
  • Bona sorpresa pel silenci previ. La política real es fa en silenci, discretament. Gràcies Castro, gràcies Obama! 
  • La gran família de les nacions necessita cosins que ajudin a apropar. En aquest cas un d'ells ha estat el Canadà. Gràcies Harper!
  • El Vaticà també sembla haver tingut un paper important. L'Església catòlica per molts motius, pot tenir un paper important en el món actual. I aquí l'ha tingut. Gràcies Francesc!
  • No tot està fet, cal continuar respectant, apropant, treballant. 
Cal aprendre a conviure!


dimarts, 16 de desembre del 2014

Un home tenia 2 fills

"´-No hi vull anar´. Però després se'n penedí i va anar-hi"
"Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: “--Fill, vés avui a treballar a la vinya.”. Ell li va respondre: “--No hi vull anar.”. Però després se'n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: “-De seguida, senyor.”. Però no hi va anar. Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?"
*********************************************************************************

  • Quina escena més típica, també avui a la classe! El professor dóna una ordre als seus alumnes o una recomanació, i uns en fan cas i altres no. Si en teniu més d'un fill, segur que a casa es dóna una situació similar de tant en tant.
  • També Déu ens mostra contínuament signes del que és el Regne de Déu. Signes de com podem fer feliços els altres i ser feliços nosaltres mateixos. 
  • Però nosaltres, des de la nostra lliberta, també donada per Ell, ens empenyem en seguir el nostre camí, fent oïdes sordes.
  • Jo sovint m'adono que no em cal dir les coses 3, 4 o 5 vegades. Quan els hi parlo en confiança, sé que els nois i joves en fan cas. Potser triguen el seu temps, però acaben fent-ho. 
  • Ens cal confiar en ells, confiar en el seu criteri, confiar en la confiança que ens en tenen. I no defraudar-los, com tampoc no ho fa el Pare.


Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 21,28-32?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 12 de desembre del 2014

El teu noi et controla? Hi ha sortida!

Aquest mes s'ha posat en marxa una nova campanya contra la violència de gènere del Ministeri de Sanitat, enfocat directament a la gent jove.  

  • Al s.XXI i a casa nostra, encara hi passa això? La resposta és que sí.
  • En un món tant i tant intercomunicat (telèfon, wassap, xarxes...) com és que aquestes coses no s'expliquen?
  • Com podem els pares, sobre tot les mares, oferir més obertura, més temps a les nostres filles per a que puguin parlar-ne amb sinceritat davant qualsevol dubte?
  • Com podem els pares, generalment nosaltres els homes, desterrar aquells petits signes i valors masclistes de la nostra forma d'ésser? com podem fer adonar els nostres fills d'allò que no està bé?
  • Què podem fer els mestres a les escoles per fomentar el diàleg? per detectar-hi situacions? 

dissabte, 29 de novembre del 2014

És temps d'advent i nadal, 2014

"Ho dic a tothom: Vetlleu!"
"D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!"
*********************************************************************************
  • 30 de novembre diumenge, comença l'Advent. El temps al llarg del qual l'església ens convida a preparar-nos pel Nadal, la celebració de la vinguda del Nen Jesús.
  • Un temps de preparació, de revisió interior per rememorar un dels principals misteris del cristinanisme, l'encarnació de Déu en la figura humana del nen Jesús.
  • Però també d'aquell altre misteri, el de la creació de tots i cadascun de nosaltres a imatge i semblança de Déu (Gn 1,27). 

  • L'ONGD FMSI – ONLUS, vindulada a l'Institut Marista ens ofereix, com ja és costum, un nou fulletó de reflexions i pregàries per a aquestes properes setmanes, Advent de 2014
    • Aquí tens materials similars d'altres anys...

    Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 13,32-37?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    dimecres, 26 de novembre del 2014

    Dignitat dels ciutadans

    El Papa Francesc ha estat convidat el 25 de novembre al Parlament Europeu on va fer un discurs on parlava d'esperança, de drets (i deures) humans, d'individualitat i sociabilitat, d'unitat i diversitat, d'ecologia, de la importància de la persona, de l'educació, la família, la migració...

    Transcric la part que fa referència a la dignitat de la persona.
    Señor Presidente, Señoras y Señores Vicepresidentes, Señoras y Señores Eurodiputados, Trabajadores en los distintos ámbitos del hemiciclo, Queridos amigos
     ...Al dirigirme hoy a ustedes desde mi vocación de Pastor, deseo enviar a todos los ciudadanos europeos un mensaje de esperanza y de aliento.
    ... En el centro de este ambicioso proyecto político (la Unión Europea) se encontraba la confianza (de los fundadores) en el hombre, no tanto como ciudadano o sujeto económico, sino como persona dotada de una dignidad trascendente. ... La «dignidad» es una palabra clave que ha caracterizado el proceso de recuperación en la segunda postguerra. Nuestra historia reciente se distingue por la indudable centralidad de la promoción de la dignidad humana contra las múltiples violencias y discriminaciones, que no han faltado, tampoco en Europa, a lo largo de los siglos.
    ... Efectivamente, ¿qué dignidad existe cuando falta la posibilidad de expresar libremente el propio pensamiento o de profesar sin constricción la propia fe religiosa? ¿Qué dignidad es posible sin un marco jurídico claro, que limite el dominio de la fuerza y haga prevalecer la ley sobre la tiranía del poder? ¿Qué dignidad puede tener un hombre o una mujer cuando es objeto de todo tipo de discriminación? ¿Qué dignidad podrá encontrar una persona que no tiene qué comer o el mínimo necesario para vivir o, todavía peor, que no tiene el trabajo que le otorga dignidad?
    Promover la dignidad de la persona significa reconocer que posee derechos inalienables, de los cuales no puede ser privada arbitrariamente por nadie y, menos aún, en beneficio de intereses económicos. 
    Es necesario prestar atención para no caer en algunos errores que pueden nacer de una mala comprensión de los derechos humanos y de un paradójico mal uso de los mismos. Existe hoy, en efecto, la tendencia hacia una reivindicación siempre más amplia de los derechos individuales – estoy tentado de decir individualistas –... Parece que el concepto de derecho ya no se asocia al de deber, igualmente esencial y complementario, de modo que se afirman los derechos del individuo sin tener en cuenta que cada ser humano está unido a un contexto social, en el cual sus derechos y deberes están conectados a los de los demás y al bien común de la sociedad misma.... Una de las enfermedades que veo más extendidas hoy en Europa es la soledad, propia de quien no tiene lazo alguno. Se ve particularmente en los ancianos, a menudo abandonados a su destino, como también en los jóvenes sin puntos de referencia y de oportunidades para el futuro; se ve igualmente en los numerosos pobres que pueblan nuestras ciudades y en los ojos perdidos de los inmigrantes que han venido aquí en busca de un futuro mejor. Esta soledad se ha agudizado por la crisis económica, cuyos efectos perduran todavía con consecuencias dramáticas desde el punto de vista social.... Por lo tanto, ¿cómo devolver la esperanza al futuro, de manera que, partiendo de las jóvenes generaciones, se encuentre la confianza para perseguir el gran ideal de una Europa unida y en paz, creativa y emprendedora, respetuosa de los derechos y consciente de los propios deberes?
    ... Dar esperanza a Europa no significa sólo reconocer la centralidad de la persona humana, sino que implica también favorecer sus cualidades. Se trata por eso de invertir en ella y en todos los ámbitos en los que sus talentos se forman y dan fruto. El primer ámbito es seguramente el de la educación, a partir de la familia... y las instituciones educativas: las escuelas y universidades.
    ... El segundo ámbito en el que florecen los talentos de la persona humana es el trabajo. Es hora de favorecer las políticas de empleo, pero es necesario sobre todo volver a dar dignidad al trabajo, garantizando también las condiciones adecuadas para su desarrollo. Esto implica ... favorecer un adecuado contexto social, que no apunte a la explotación de las personas, sino a garantizar, a través del trabajo, la posibilidad de construir una familia y de educar los hijos.
    Es igualmente necesario afrontar juntos la cuestión migratoria. No se puede tolerar que el mar Mediterráneo se convierta en un gran cementerio. En las barcazas que llegan cotidianamente a las costas europeas hay hombres y mujeres que necesitan acogida y ayuda... Es necesario actuar sobre las causas y no solamente sobre los efectos. 
    Queridos Eurodiputados, ha llegado la hora de construir juntos la Europa que no gire en torno a la economía, sino a la sacralidad de la persona humana, de los valores inalienables; la Europa que abrace con valentía su pasado, y mire con confianza su futuro para vivir plenamente y con esperanza su presente. Ha llegado el momento de abandonar la idea de una Europa atemorizada y replegada sobre sí misma, para suscitar y promover una Europa protagonista, transmisora de ciencia, arte, música, valores humanos y también de fe. La Europa que contempla el cielo y persigue ideales; la Europa que mira y defiende y tutela al hombre; la Europa que camina sobre la tierra segura y firme, precioso punto de referencia para toda la humanidad.Gracias.

    Vols llegir tot el discurs? Enllaç

    dilluns, 24 de novembre del 2014

    De fam no poden morir els rics




    La reflexió a classe...
    Veiem la següent imatge publicada al Facebook


    "Quin sentiments tenim en veure aquesta imatge? Què podem fer" 
    I els nois de 2n d'ESO diuen...
    • Impotència, no sé que fer...
    • Tristor, ràbia, pena...
    • Alegria per tenir el que tenim,
    • El món és molt injust,
    • Podem col·laborar ara al mes de desembre a la Marató de TV3, també amb les campanyes solidàries de Mà Oberta i del cole, el recapte, donar un euro
    • Molts coneixem el senyor sense sostre que hi ha a la cantonada del passeig de Sant Joan pujant, a la porta de La Caixa. el podem saludar en passar.
    • Quan siguem grans podem anar amb una ONG...
    • ...

    dissabte, 22 de novembre del 2014

    Si? No? Molt? Poc? Tant se val!

    "No donis del que et sobra"
    "Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure."
    *********************************************************************************
    • En aquest cas, Jesús no ens explica una paràbola, com en altres moments. En aquest cas ens parla des de la pròpia vida, des de allò que hi passa cada dia. I no ho fa per criticar o condemnar, ho fa per construir.
      Sense sostre a Nova York
    • L'escena ben senzilla, al Temple de Jerusalem. La gent rica donava grans quantitats com a ofrena, però la dona vídua i pobra no va deixar més que dues senzilles monedes de bronze, les més petites de totes. Com les nostres actuals monedes d'un cèntim d'Euro! 
    • Doncs resulta que per a Jesús, aquest gest és molt més valuós.
    • Mira atentament el vídeo de la dreta: la vídua pobra de Jerusalem ara un sense sostre de Nova York. 

    • Què et suggereix l'escena bíblica? I el vídeo del sense sostre?
    • Quina reacció tens quan pel carrer se t'apropa un desconegut, sobre tot si en té "mala pinta"? 
    • En dones quelcom? Què? Quant? Dones del que és teu o d'allò comunitari? Del que et sobra? Fins quan estaries disposat a participar?
    • Quant et va costar l'últim gadget tecnològic que vas comprar? La darrera vegada que vas fer un donatiu... de quant va ser? 
    • ...

    Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 12,41-44?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    dijous, 20 de novembre del 2014

    Drets dels Infants, 25 anys


    20 de novembre de 1989 es declara aquest dia com el dia dels Drets dels Infants per part de Nacions Unides. Ja són 25 anys!!

    Aquests drets són:
    1. Dret a la identitat, a tenir un nom i una la nacionalitat,
    2. Dret a la igualtat entre nois i noies,
    3. Dret a la intimitat,
    4. Dret a la protecció,
    5. Dret a la salut,
    6. Dret a l'educació,
    7. Dret a ser escoltat,
    8. Dret al joc i al descans,
    9. Dret a l'habitatge,
    10. Dret a la lliure associació
    Simples però contundents. Si es defensen aquests drets és per que a molts llocs del món, a molts països del món no s'hi exerceixen. Però correm el perill de pensar-hi en Àfrica o Àsia. I és cert. Però, fem-nos algunes reflexions pensant des de casa nostra, els països occidentals:
    • Drets com el de la identitat, nom i nacionalitat, el de la salut, educació, habitatge, joc i el descans no semblen estar en perill. Ben fet!
    • El de la intimitat, el de la protecció... sovint sentim casos de pederàstia, de maltractaments dins de la pròpia família. El tenim ben incorporat al nostre ésser?
    • El dret a ser escoltats pels grans. Un gran què! Quants nois i noies no se senten escoltats pels seus pares i tutors. Massa coses i massa poc temps en tenim per a ells. Sovint les excuses semblen reals: la feina, el poc temps, el ritme de la societat... Què podríem fer?
    • No convindria parlar-ne també dels seus deures? Quins límits els hi posem als nens i joves?

    dimarts, 18 de novembre del 2014

    Com ens dóna Déu a nosaltres el seu favor?

    La reflexió a classe...
    Creixença de Jesús
    39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.40 L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor. (Lc 2, 39-40)

    Clarificacions...
    • Els nois confonen aquest passatge amb el naixement a Betlem per que la família havia anat a complir amb el cens de l'emperador Cesar Augusut (Lc 2,1). 
    • Cal clarificar que està fent referència a la Presentació del Nen Jesús al Temple, tal i com manava la Llei dels jueus: circumcidar els nois al vuitè dia (Lv 12,3) i dur-lo al Temple per presentar-lo al Senyor fent el sacrifici de dues tórtores o coloms (Lc 2,23-24).
    • També els hi explico l'índex de mortalitat d'infants de menys de 5 anys (actualment a Espanya és de 4 per cada 1000 i a Somàlia, per exemple, de 164 per cada 1000). A la Galilea del primer segle devia ser inclús superior.

    "Com ens dóna Déu a nosaltres el seu favor?" 
    I els nois de 2n d'ESO diuen..
    • Tenim sort de tenir una família que ens cuida,
    • També d'anar a una bona escola.
    • Nosaltres també anem creixent i ens fem grans.
    • Hi ha molts llocs del món on molts nens es moren de ben petits,
    • ...

    divendres, 7 de novembre del 2014

    Diumenge 9 de novembre, "9 de novembre"

    Diumenge 9 de novembre, serà 9 de novembre a Catalunya, Espanya, com a la resta del món. I els catalans celebrarem una diada interessant.

    I no és la primera celebració similar; ja portem uns anys amb diades interessants com la que ara es preveu. Tot va començar el 10 de juliol de 2010 amb la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" amb un 1'5 milions de persones als carrers de Barcelona, en rebuig de la sentència contra la Llei de l'Estatut d'Autonomia del 2007 per part del Tribunal Constitucional, que va ser llegida com subjectiva i política: Estatuts amb texts similars d'altres autonomies no van ser impugnats ni retallats.

    I aquestes celebracions han continuat durant les diades festives de l'11 de setembre de 2010, de 2011, de 2012 (manifestacions "Catalunya, nou estat d'Europa" a les principals ciutats i amb la participació d'uns 2 milions de persones només a Barcelona), la gran cadena humana "Via Catalana per la independència" de 2013, de més de 400 quilòmetres per tot el territori i aquest 11 de setembre passat, la "Gran V" a la Gran Via i l'avinguda Diagonal de Barcelona amb la participació de més de 1'8 milions de persones. 


    La veritat que no sé com cal descriure a priori el que passarà el 9 de novembre. No sé quin és el nom correcte per anomenar-la per que li han canviat diversos cops de nom... el 9N, el nou 9N, dia de la consulta, dia del referèndum, dia de la independència, dia del procés participatiu... Tampoc no vull caure en cap il·legalitat en parlar, en expressar lliurement la meva opinió, ja que el Govern Central amenaça amb fer "el que calgui" per aturar qualsevol cosa que vagi en contra dels dos recursos imposats en un mateix mes davant del Tribunal Constitucional espanyol. Des d'Espanya ens diuen com als nens petits "no, no i no". El Rei Joan Carles també es va posicionar el setembre de 2012 amb els seu "galgos o podencos", abandonant el seu paper de mediador. Jo vull poder descriure el 9 de novembre de 2014 com una nova mostra de democràcia i convivència.

    Des de fa mesos, em diuen des dels mitjans de comunicació i del establishment polític i econòmic de la capital del Regne que la societat catalana estem dividits, que les nostres famílies ja no podem ni tan sols dinar juntes per que ens tirem els plats pel cap, que a la feina estem dividits en bàndols, que correm el perill de "quedar vagant per l'espai sideral pels segles dels segles", que els nostres jubilats no cobraran les pensions, que ningú en el món comprarà els productes catalans, que el nostre PIB decaurà, que les empreses marxaran... També han arribat a dir que a Catalunya no podem pensar diferent, que hi ha una majoria amagada, que una part de la societat té por de l'altra, que no tenim model de convivència, que els nostres infants no parlen el castellà... Quantes coses saben de nosaltres des de 600 quilometres de distància! Jo només sé que res del que diuen em passa a mi, jo no ho he viscut. I que no sé tot el que saben els demés. Com a molt, els hi puc preguntar.

    En les darreres setmanes han criticat "les lluites" entre partits catalans (la política és debat i arribar a acords!), han posat en evidència unes urnes de cartró (com si només són democràtiques les de plàstic o vidre!), que això que fem no és democràcia ni és res (no ens han deixat una altra solució!), que algunes associacions pretenen marcar la pauta (és dolenta, la societat civil?), que per tenir el mateix resultat que Escòcia, per a què ho volem fer? (el que es pretén és consultar i fer les passes necessàries per acatar la voluntat de la majoria!)...  s'han rigut i ens han volgut ridiculitzar davant el món.

    Tinc la sort de tenir familiars, amics, coneguts i germans arreu: a Barcelona, Badalona, Mataró, Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa, Roda de Barà, Falset, Reus, Vic, Puigcerdà... També els tinc a Madrid, Valladolid, Burgos, Alacant, València, Sevilla, Jaen, Bilbao, Durango, Santiago de Compostela... També a Lyó, Londres, Ginebra, Roma, Esztergom i Karcag (Hongria). I una miqueta més lluny també a Nairobi, a Masonga, Mwanza i Dar-es-Salaam (Tanzània), a Asunción, Horqueta, Limpio, Caaguazú, Coronel Oviedo, Mariscal Estigarribia, Villarrica, Villa Hayes, Fischat, Pedro P.Peña, (Paraguai), a ciutat de Guatemala, a San Salvador, a Moulovibazar (Bangladesh), a Payagala (Sri-Lanka)... I sé que amb qualsevol d'ells hi ha respecte, amistat i acceptació del que som. No ens importa la nacionalitat.

    La veritat és que des de fa uns anys, sobre tot amb l'adveniment de la crisis, a Espanya hi ha un descrèdit galopant fruit de la corrupció en àmbits diversos: els partits polítics, la casa del Rei, l'exèrcit, la judicatura, els sindicats, la banca, l'empresariat, també en sectors de l'Església... La societat estem patint grans retallades, fins fa uns anys impensables, en salut, en educació, en ajudes socials, investigació, sous... I hi ha un malestar general, generat per la classe política entre dues nacions germanes que des de fa 300 anys han compartit Estat... Jo només sé que no m'agrada la situació actual.

    I ara el que sé:
    • L'actual, és una situació incòmoda, que ja dura massa. 
    • És bo preguntar i escoltar els altres. Ho comprovo en les meves relacions familiars, laborals. Fins i tot amb els meus alumnes de 13 a 16 anys! 
    • Jo intento respectar els altres, tot i moltes vegades pensar de forma diferent.
    • A la gent li agrada prendre decisions tenint informació clara i contrastada.
    • Des de l'altra banda, des dels seus portaveus, no veig més que crítica, amenaça i tancament.
    • Des d'aquest costat de l'Ebre, veig dubtes, però també hi veig il·lusió. 
    • Que determinats àmbits de la societat civil somien i proposen una nova forma de ser.
    • Que la gent s'auto organitza, debat, pensa i vol votar. 

    dilluns, 3 de novembre del 2014

    Bloc: "El blog del Maurici"

    "El blog del Maurici" és un espai de la Xarxa on l'autor, en Maurici Capdet Mateu, recull una selecció de diferents textos: contes, microrelats, cartes als diaris, premis literaris, relats publicats, escrits d'opinió, fotografies... així com també, últimament, reflexions sobre l'educació dels fills.

    La filosofia de l'autor d'aques bloc, que ha guanyat ja diversos premis literaris arreu del territori com el XIVè Premi "Víctor Mora de Narrativa Breu" es resumeix en aquesta contundent frase "Abans deia: ‘Quina pena de món’, però no feia res".

    Com a mostra, enllaço una de les entrades d'aquest magnífic bloc que fa referència a l'educació dels fills i la responsabilitat dels pares.

    divendres, 31 d’octubre del 2014

    Siguis com siguis, treu el millor de tu mateix

    Una de les coses més difícils de la nostra vida és acceptar-nos tal i com som. La quantitat de temps que malgastem en mirar els altres, a comparar-nos! I, habitualment, a creure que som pitjors que els altres. Entre els infants i joves això es dóna molt més.

    La solució no és gaire difícil teòricament, acceptar-nos! Com fer-ho, a la pràctica? Cal entrar dins nostre, conèixer les nostres limitacions, trobar les nostres potencialitats i treballar-nos-les!

    Aquest curtmetratge, el Circ de les Papallones, "The Butterfly Circus" en la seva versió original, n'és una molt bonica mostra.



    L'actor principal, l'australià Nick Vujicic, també es dedica a fer xerrades i conferències motivacionals de caire general, tot i que ho fa des d'un punt de vista cristià. Veient-lo, encara podem treure més conclusions que amb el "circ".


    Has començat ja a acceptar-te?

    diumenge, 26 d’octubre del 2014

    2014-2015 Any Montagne

    "Per educar un infant, cal estimar-lo"

    El 28 d'octubre de 1814, dia de tardor, plujós i fred, el pare Marcel·lí es va desplaçar caminant durant vàries hores des de La Vallà fins a Le Pallais. Havia estat  avisat que a la casa de la família Montagne, el fill Jean Baptiste estava greument malalt. Durant tot aquell vespre el va acompanyar i reconfortar en el procés de la seva mort. Aquell jove no coneixia res de Déu, del seu amor.

    • Quins sentiments devien cremar en el cor d'en Marcel·lí, de camí de tornada a casa després d'aquella crua experiència? Què vibrava en el seu interior?
    • La resposta a aquell batibull arribaria abans de 3 mesos... anar-se'n a viure a una senzilla casa del poblet de La Vallà, amb altres 2 joves i crear un cos de mestres i catequistes. Plantava així la llavor del que avui en dia és l'Institut Marista. El lema, "Per educar un infant, cal estimar-lo" resumeix el seu tarannà. 
    • I a tu? Quins sentiments t'envaeixen alguns dies, en anar-te'n al llit, davant les situacions properes que veus al teu voltant? Davant allò que vius durant el dia? Davant un món ple d'injustícies, de dolor...?  
    • Et duen cap a algun lloc? Cap a alguna fita? Cap a quina? Amb qui?  
    El passat 30 de setembre presentava dins aquest Bloc Tunajifunza l'entrada "2014-2017 Un nou començament", com a anunci de la preparació dels 200 anys de l'Institut Marista, celebració que serà el 2 de gener de 2017, celebració que vol constituir-se en un nou començament.

    Dimarts 28 d'octubre, 200 anys després del fet Montagne, comença la primera etapa d'aquest camí de 3 anys, que ha estat titulat com l'any Montagne, el qual durarà fins el juliol de 2015.

    Si vols saber-ne més de l'any Montagne.... enllaç

    dimecres, 22 d’octubre del 2014

    Necessitem referents: Roger Pera

    "Ser addicte és una putada"

    Valent testimoni de l'actor Roger Pera sobre les seves addiccions a la ràdio RAC1 dilluns 21 d'octubre passat. 

    Tot va començar el dissabte 25 de gener quan l'actor no es presentava a la funció habitual. Era la segona vegada que passava. La companyia teatral va justificar la primera absència de l'actor al·legant que havia patit un accident. "Però dissabte decidim no mentir més i dir la veritat que sabíem i que ens afectava a tots", ha assenyalat el director, Ricard Reguant, que ha remarcat que Pera és molt bo i generós. Reguant ha evitat culpar l'actor de la seva conducta, justificant que Pera no pot controlar el que li passa.

    Acostumats a veure'l a dalt dels escenaris amb rols des del dramàtic fins al còmic, d'imaginar-lo com una persona completa, feliç... ara ens trobem el que és, una persona com qualsevol altra. 


    Des del passat mes de gener, és a dir 10 mesos, l'actor està duent a terme un procés de recuperació de l'addicció a la cocaïna fruit d'una situació de depressió.


    A l'àudio ens parla de les addicions, de l'autoacceptació, del suport incondicional dels pares passi el que passi, de l'estimació que pot arribar per telèfon, carta, facebook... del repte de viure,


    dimarts, 21 d’octubre del 2014

    Església conciliar des de la xarxa

    "CatalunyaReligió.cat" és un portal d'Internet que presenta l'actualitat religiosa des de Catalunya que va néixer ara fa 5 anys "per trencar la invisibilitat de l'Església conciliar". Així va començar dilluns passat, dia 20 d'octubre Jordi Llisterri, director del portal durant l'acte de celebració dels 5 anys. 

    La visibilització del fet religiós té un clar accent en el catolicisme que també es correspon al gran nombre d'ordes religiosos que donen suport a la tasca de CatalunyaReligió.cat. El president de la Unió de Religiosos de Catalunya i provincial dels claretians de Catalunya, Màxim Muñoz, va valorar la bona sintonia des dels inicis i com s'ha convertit cinc anys després en un "mitjà de referència del fet religiós, cristià, que no només mostra un periodisme de qualitat sinó també un cristianisme actiu i dinàmic."

    Els diversos apartats que ofereix es poden veure en la captura del menú principal. 

    dimarts, 14 d’octubre del 2014

    Universitat per aprendre a ser pares

    Al llarg de la vida estem contínuament en procés de formació. Primer fem la primària i la secundària obligatòria. Posteriorment continuem la nostra formació professional o anem a la universitat. Quan pensem que quelcom és important també fem cursos diversos o màsters o postgraus: d'anglès, d'alemany, de ioga, de jardineria, de qualsevol tipus d'esport, d'escriptura, de macramé de gestió empresarial, de...

    I quan hem de ser pares?

    Paradoxalment, quan ens enfrontem a una de les experiències més importants de la vida, per la nostra pròpia experiència i pel que representarà pels fonaments del nostre fill o filla... Què fem? Com ens preparem? Un llibre i la bona voluntat!

    L'assagista i filòsof José Antonio Marina ens dóna alguna pista en aquest tall de vídeo, extret de l'entrevista que li va fer Risto Mejide en el programa "Viajando con Chester" de diumenge 12 d'octubre de 2014. 


    Si vols saber-ne més:
    • vídeo de l'entrevista sencera, enllaç
    • web oficial de la "Universidad de Padres", només, enllaç

    100 EUR són massa?

    divendres, 10 d’octubre del 2014

    Les dones, pilars del món

    "Algunes dones acompanyen Jesús
    "Després d'això, Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones... que els proveïen amb els seus béns."
    *********************************************************************************
    • En aquest fragment s'evidencia que des del principi seguir Jesús i i el seu missatge no és només cosa d'homes. Ja en aquella època, l'acompanyaven algunes dones. Llegint el text sencer coneixem fins i tot els seus noms, Maria, Joana, Susanna...
    • És una realitat fàcilment comprovable que al llarg de la història les dones han ocupat un segon lloc dins l'organització social, econòmica i cultural. A l'història n'hi ha molt poques cultures matriarcals. A Espanya mateix, ha estat aquest 2014 quan una dona ha accedit per primera vegada a la presidència del major banc del país, no va ser fins el 1981 en que va haver una dona ministra i fa poc més de 80 anys que les dones poden votar
    • Fins i tot l'Església Catòlica és patriarcal i misògina en la seva estructura, segons la monja benedictina Teresa Forcades. Els homes cristians, ja cap l'any 150 dC van apartar les dones de les tasques i llocs de lideratge quan la "domus romana" va ser substituïda per la "domus eclessiae" com a lloc de culte i de trobada de la comunitat cristiana.

    • Per sort, la situació va canviant poc a poc. Gràcies a milers de dones i també d'homes que lluitant per canviar aquesta situació.
    • El dia d'avui, en que es celebra la Hispanitat, la diada nacional d'Espanya i que també festegem el record a totes les "Pilars", serveixi aquesta Entrada d'homenatge a les dones, primer de tot a les mares i en nom de totes elles de la Bona Mare.


    Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 8, 1-3?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    dimecres, 8 d’octubre del 2014

    Pregar no és altra cosa que...

    "Pare nostre...
    "Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: --Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.». 
    *********************************************************************************
    • En aquest fragment de l'Evangeli de Lluc se'ns presenta a Jesús pregant. Ell i els seus no només anaven de poble en poble amb el seu anunci. Se'ns el mostra aquí també com una persona de profunda vida interior. I un dels seus deixebles en adonar-se'n li demana que li ensenyi a pregar. I així ell ho fa, amb la pregària del Pare Nostre, que ha arribat fins a nosaltres, després de gairebé 2000 anys.
    • Una de les diferències de Jesús amb la gent de la seva època, com Joan el Baptista, era l'estreta relació amb Déu. On altres religions proposen una relació amb un de "Déu Rei" amb "seguidors servents", Crist ens proposa una relació de Déu Pare amb cristians fills.

    • Jo visc en una gran ciutat, Barcelona on no és fàcil trobar llocs tranquils, que ajudin a calmar-se, a trobar-se amb un mateix, a pensar, a desconnectar... a pregar. En una de les èpoques de voluntariat a l'Africa, en acabar la feina del dia, alguns anàvem a contemplar la posta del sol davant el llac Victòria, tot en silenci. Coneixes llocs on aïllar-te de tot el batibull de la ciutat? 
    • El Parenostre n'és una pregària que mostra la confiança cap el Pare, però en l'àmbit cristià n'hi ha moltes més, l'Ave Maria, el Magnificat, el cant de les criatures... però el nostre pensar, el nostre dubtar, el nostre mirar interrogant-nos, ja és pregària. Així ens ho recorda el cant contemplatiu del grup Kairoi, "Pregar no és altra cosa que mirar al teu voltant i escoltar"

    Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 11,1-4?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.