diumenge, 6 d’abril del 2014

IV Setmana de Quaresma 2014

"No tinc ningú que em tiri a la piscina" 
"Després d'això, en ocasió d'una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics.  
Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. 6 Jesús, en veure'l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu: --Vols curar-te? 
El malalt li respongué: --Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo. 
Jesús li diu: --Aixeca't, pren la teva llitera i camina. 
A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava."
*************************************************************************************
  • Com vius les teves problemàtiques, els moments de baix estat d'ànim? Les teves pròpies situacions de dol... amb resignació o amb esperit de superació?
  • Et quedes aturat, petrificat, "des de feia trenta-vuit anys", o hi penses i et poses en camí?
  • En qui et recolzes quan estàs en alguna d'aquestes situacions? No el veus a Ell? No veus quanta gent hi ha al teu voltant disposada a ajudar-te a entrar a la piscina?
  • Què fas quan intueixes que persones del teu voltant hi ha algú "com l''home malalt"?
  • ...

Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 5, 1-3.5-16?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.


2 comentaris:

  1. El millor que ens pot passar és situar a les persones en el centre de la nostra vida. És una manera cristiana d'actuar , una manera de descobrir la pau, una manera d'agafar la llitera aixecar-te i caminar. TALITAKUM. En un dol ningú et treu la tristor només la pau de fer el que et dicta el cor i la consciència ens fa feliços i ens empeny a donar fruit. Perdre algú estimat és retrobar un nou amor, una nova manera d'estimar. Una abraçada amb llavor de quaresma i aprofito per felicitar-vos per la web i el bloc. Montse Güetas Maristes Badalona

    ResponElimina
  2. Ofereixo un altre punt de vista, més provocador: Veig en la imatge d'aquest paralític, la persona (i la Institució) perfectament burgesa i instal·lada. "Tot" està resolt i controlat. Malgrat que es pugui reconèixer "certa" esquifidesa.
    El seu raconet i la seva paradeta a la vida està perfectament controlat. No es volen embolics. Tot són excuses contundents -i molt raonables- per no canviar (i comprometre's amb la vida). Un pobre burgès, que òbviament es conforme amb una "videta". Sobreviure. I passa Jesús...i desisntal·la sense que se li ho demani. I esclata la Vida!

    ResponElimina

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.