"Pares sobreprotectors, fills porucs". Aquesta és una frase que sovint hem comentem els professors a les nostres converses sobre situacions que es donen amb alguns nois i noies.
En la meva època d'estudiant era impensable que els pares anessin a reclamar el professor per la nota d'un examen. Si era el cas, s'anava per veure com estava funcionant el fill durant l'avaluació.
El cap d'estudis des de l'escola no havia de recordar a ningú que finalitzava el termini per apuntar-se a les Proves d'Accès a la Universitat. Tothom era prou conscient.
El meu pare, al cel sigui, em va acompanyar a la facultat el dia de fer la matrícula, però es va quedar en segon terme. Jo sol vaig enfrontar-me amb l'ordinador i vaig consultar a secretaria. Mai més no em va acompanyar perquè no va fer cap falta. Avui en dia això no és així.
La Vanguardia del dia 16 de juliol va publicar un reportatge amb aquest mateix títol. Em sembla interessant fer-lo públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.