"A young woman named Mary was engaged to Joseph from King David's family. But before they were married, she learned that she was going to have a baby by God's Holy Spirit. Joseph was a good man and did not want to embarrass Mary in front of everyone. So he decided to quietly call off the wedding."
Dijous passat 19 de març va ser el dia del pare, celebració que aquest any cau en un context inesperat i totalment nou, que ens té preocupats per com poden avançar els esdeveniments. Jo mateix i molts altres hem fet anys durant aquests dies amb celebracions virtuals ben atípiques, però donant gràcies per la vida viscuda.
Els cristians també recordàrem Sant Josep, el pare terrenal, pare adoptiu de Jesús, del qual se’n parla ben poc a les escriptures. Rellegint el passatge de l’evangelista Mateu, m’aturo a diverses idees. Anem a pams.
Acte primer. Josep, home en un temps i una societat masclista i hetero patriarcal, es trobà la muller embarassada sense haver-hi ell participat (vv. 18.25). Quins sentiments devia tenir fins començar a pensar i a decidir no difamar-la públicament? Decepció, vergonya, enuig, rebuig, odi,... segur que sí. Les conseqüències per a Maria i el nen haurien estat fatals. Però se’ns explica que Josep era un bon home, així que amb el seu ésser, el seu caràcter, la seva personalitat va prendre l’opció d’apartar-se’n, de deixar-los, però de forma secreta, per evitar-los mals majors (v.19). Bona acció, humanament parlant.
Acte segon. En somnis rep explicacions d’un àngel del Senyor: "el futur nadó ve de l'Esperit Sant i salvarà dels pecats el seu poble" (vv. 20-21). El recurs bíblic dels somnis sovint representa un temps de pregària, de discerniment abans d’optar. Aquest somni i l’opció presa per Josep no són tan coneguts com la de l’àngel a Zacaries (cfr. Lc 1,5-25), o Gabriel a Maria (cfr. Lc 1,26-38), però l’entenc com a igual de fonamental per a la nostra historia de salvació. Josep “beneït tu també entre tots els homes”.
Acte tercer. Josep pren la muller a casa seva (v. 24) i hi és en els temps previs de visita a Isabel, busca on poder millor parir, acompanya la visita dels pastors i els savis, organitza la fugida a Egipte, i en té cura de la família en temps d’infantesa, adolescència, amatent al procés de covat del que serà el Missatge. Resumint, ho assumeix i se’n fa càrrec.
Josep un home sant en el que poder-nos emmirallar en aquests temps tant excepcionals. Allò evident és el que està passant arreu: la pandèmia del COVID19 i les seves conseqüències sanitàries, socials i econòmiques. El que no ho és tant d’evident, és el que l’àngel del Senyor ens dirà a cadascú de nosaltres en la nostra recerca de sentit, en la pregària: per què? Per a què? I tampoc, quina serà la nostra reacció davant aquests signes. Com respondrem personal i col·lectiva? Com actuarem? Què canviarem de la nostra forma de vida, a part de les moltes felicitacions als joseps, josefines, peps, pepites...
Ara és el teu torn, com el d’aquest amic, fins ara ateu o agnòstic -no ho té clar ell- que escriu ara a les xarxes socials “U know im not religious but this time i must. Keep praying!”
Els cristians també recordàrem Sant Josep, el pare terrenal, pare adoptiu de Jesús, del qual se’n parla ben poc a les escriptures. Rellegint el passatge de l’evangelista Mateu, m’aturo a diverses idees. Anem a pams.
Acte primer. Josep, home en un temps i una societat masclista i hetero patriarcal, es trobà la muller embarassada sense haver-hi ell participat (vv. 18.25). Quins sentiments devia tenir fins començar a pensar i a decidir no difamar-la públicament? Decepció, vergonya, enuig, rebuig, odi,... segur que sí. Les conseqüències per a Maria i el nen haurien estat fatals. Però se’ns explica que Josep era un bon home, així que amb el seu ésser, el seu caràcter, la seva personalitat va prendre l’opció d’apartar-se’n, de deixar-los, però de forma secreta, per evitar-los mals majors (v.19). Bona acció, humanament parlant.
Acte segon. En somnis rep explicacions d’un àngel del Senyor: "el futur nadó ve de l'Esperit Sant i salvarà dels pecats el seu poble" (vv. 20-21). El recurs bíblic dels somnis sovint representa un temps de pregària, de discerniment abans d’optar. Aquest somni i l’opció presa per Josep no són tan coneguts com la de l’àngel a Zacaries (cfr. Lc 1,5-25), o Gabriel a Maria (cfr. Lc 1,26-38), però l’entenc com a igual de fonamental per a la nostra historia de salvació. Josep “beneït tu també entre tots els homes”.
Acte tercer. Josep pren la muller a casa seva (v. 24) i hi és en els temps previs de visita a Isabel, busca on poder millor parir, acompanya la visita dels pastors i els savis, organitza la fugida a Egipte, i en té cura de la família en temps d’infantesa, adolescència, amatent al procés de covat del que serà el Missatge. Resumint, ho assumeix i se’n fa càrrec.
Josep un home sant en el que poder-nos emmirallar en aquests temps tant excepcionals. Allò evident és el que està passant arreu: la pandèmia del COVID19 i les seves conseqüències sanitàries, socials i econòmiques. El que no ho és tant d’evident, és el que l’àngel del Senyor ens dirà a cadascú de nosaltres en la nostra recerca de sentit, en la pregària: per què? Per a què? I tampoc, quina serà la nostra reacció davant aquests signes. Com respondrem personal i col·lectiva? Com actuarem? Què canviarem de la nostra forma de vida, a part de les moltes felicitacions als joseps, josefines, peps, pepites...
Ara és el teu torn, com el d’aquest amic, fins ara ateu o agnòstic -no ho té clar ell- que escriu ara a les xarxes socials “U know im not religious but this time i must. Keep praying!”
Beneït, beneïda, tu també
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.