dimarts, 13 d’octubre del 2015

El misteri de Déu, l'amor

"L'amor ve de Déu"
"Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats."

  • Tenim davant nostre un petit fragment de la primera carta de Joan, en el qual se'ns parla de Déu com amor. 
  • És interessant notar que en el moment d'escriure aquesta carta el cristianisme estava tot just iniciant-se, mirant de donar enteniment i coherència als fets de la vida, mort i resurrecció de Jesús i mirant de separar-se del judaisme. Els diversos apòstols van ser els qui van escampar l'evangeli de Crist pel món conegut, sobre tot Pere, Pau i Joan, a qui corresponen l'Evangeli i les 3 cartes d'igual nom incloses en el Nou Testament. 
  • Al llarg de la història i la geografia, la imatge humana de Déu ha estat diversa. Per exemplificar, les tres visions amb les que va haver de lluitar el naixent cristianisme del segle I: per als jueus de l'AT, Déu era Rei i Senyor; per als grecs era aquell principi primer i unificador del qual tot emanava (l'u, el nous, el logos...) i pels gnòstics, el principi únic espiritual no material.
  • Des del moment en que Déu, en la visió dels cristians, va fer-se història humana en el temps que ara anomenem segle I, el nostre dogma de fe ha estat la unicitat del Déu creador, qui se'ns manifesta alhora en les figures trinitàries del Pare, el Fill i l'Esperit Sant. que és existent des de sempre i que es va fer humà com nosaltres per morir en creu i després ressuscitar. Confessió de fe massa forta per a molts, però aquesta és la nostra. 
  • Per als cristians aquest Déu, al que donem imatge de Pare/mare és amor, com ja insisteix Joan en els seus escrits. Amor que es manifesta en la nostra pròpia creació, en el món, en la vida. Amor que es duu fins al màxim amb el compartir amb els desvalguts de l'època (dones, malalts, pagans, estrangers...) i sobre tot, la mort en creu. 


 
Vols llegir el text de les Cartes, 1 Jn 4,7-13?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dissabte, 10 d’octubre del 2015

La fe a l'Antic Testament, al NT, la meva fe

En hebreu, la paraula utilitzada per fe és אמונה, h'nWm, que la transcriuríem com a Emunah. El significat que se li dóna a les diverses traduccions dels passatges de l'Antic Testament cristià o de la Torà jueva on hi apareix és el de restar ferm, segur; entès sempre des de l'òptica de sentir-s'ho en la Paraula, en les escriptures, en Yahvé, el Senyor, donada la forma de pensar jueva.

Quan passa el temps el sentit canvia una mica, tot i que l'acció de la creença continua exacte. En els diversos passatges del Nou Testament s'amplia el significat a l'acceptació del missatge cristià que és el del reconeixement de Jesús com a Fill de Déu i com a Salvador nostre, així com la decisió d'establir amb Ell una relació tal que faci que entrevegi que Ell hi viu en els que ens hi diem cristians, "Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi." (Gal 2,20).

En el meu cas, quan miro enrere el que ja duc de vida, veig que Ell sempre ha estat al costat. Tot i que sovint, en el dia a dia mentre hi camino, no sóc capaç de sentir-ho, girant-me d'esquenes veig les seves petjades a través de mediacions variades: la Barcelona on vaig néixer, la tradició social i familiar on vaig anar a parar, els pares que em van engendrar, criar i educar, la mare que encara hi és al costat, tot allò que he anat aconseguint amb el meu esforç i la seva ajuda (estudis, amics, feina, llar, parella, família política...), la última vegada que, sentint-me desemparat vaig ser capaç de demanar ajuda, la vaig rebre...

I torno a afirmar, sovint només en sóc conscient quan em paro i miro enrere. I per això necessito aturar-me i mirar al voltant en silenci. Aquesta pregària de la mare Teresa de Calcuta ofereix un possible camí de creixement en el nostre ser germans amb els germans...

El fruit del silenci és l'oració,
El fruit de l'oració és la fe,
El fruit de la fe és l'amor,
El fruit de l'amor és el servei,
El fruit del servei és la pau,


Parat una estona, mira enrere i per començar,
Fes silenci!  

dimecres, 7 d’octubre del 2015

DSE: La Rerum Novarum

El 21 de juliol de 2015 escrivia una Entrada, "De la Rerum Novarum a la Laudato Si" fent una presentació del que és la Doctrina Social de l'Església, incloent els llistat de les cartes encícliques socials dels diferents pontífexs des del 1891.

La fe si és de veritat cal que sigui ben encarnada, no pot ser quelcom únicament de l'esfera personal, ha de ser conseqüent amb els pròxims. És per això que cristians i cristianes desenvolupen infinitat d'accions al seu voltant. És per això que multitud d'entitats d'Església fan la seva tasca missionera i social. I és per això també, que existeix la Doctrina Social, en forma de cartes Encícliques.

Papa Lleó XIII, autor de la "Rerum Novarum"
La primera d'elles és considera que és la de 15 de maig de 1891 quan el papa Lleó XIII sorprenia tothom amb la publicació de la  "Rerum Novarum" (en llatí significa "De les coses noves"). Va voler assentar unes basses sobre la situació de la classe obrera que es vivia després del procés d'industrialització que s'havia viscut a les dècades anteriors.

Cal explicar que en aquells anys de finals de segle, l'Església estava convençuda que els greus problemes que es donaven tenien com a causes principals la descristianització de la societat i el distanciament de les seves directrius, Segles enrere, la religió havia estructurat la societat entera pe`ro en aquell moment, ja no era així. 

És per això que, tot i que el missatge de la Rerum Novarum contenia idees força avançades i que sorprenen llegides avui en dia, en aquell moment va passar bastant inadvertida ja que qualsevol cosa que vingués de l'Església trobava una confrontació tremenda. No seria fins el CVII, 70 anys després, que la situació començaria a canviar.


Algunes idees interessants de la Rerum Novarum:
  • Fa una condemna explícita del socialisme, indicant que la seva proposta no és la solució als problemes de la classe obrera, "Para solucionar este mal, los socialistas, atizando el odio de los indigentes contra los ricos, tratan de acabar con la propiedad privada de los bienes, estimando mejor que, en su lugar, todos los bienes sean comunes y administrados por las personas que rigen el municipio o gobiernan la nación." (cfr. RN2). 
  • Dóna importància de la propietat privada i del treball, "las posesiones privadas son conforme a la naturaleza. Pues la tierra produce con largueza las cosas que se precisan para la conservación de la vida y aun para su perfeccionamiento, pero no podría producirlas por sí sola sin el cultivo y el cuidado del hombre." (cfr. RN7).
  • Reflexiona sobre el seu paper com a actor important en la qüestió, "Confiadamente y con pleno derecho nuestro, atacamos la cuestión, por cuanto ..., Nos estimaríamos que, permaneciendo en silencio, faltábamos a nuestro deber." (cfr. RN12).
  • Fixa tota una sèrie de drets i deures dels treballadors, un d'ells el salari digne, "para que no se peque por ninguna de las partes. A saber: que es establecida la cuantía del salario por libre consentimiento, y, según eso, pagado el salario convenido, parece que el patrono ha cumplido por su parte y que nada más debe. Que procede injustamente el patrono sólo cuando se niega a pagar el sueldo pactado, y el obrero sólo cuando no rinde el trabajo que se estipuló; " (cfr. RN32).
  • Defensa el dret d'associació dels treballadors, "los mismos patronos y obreros pueden hacer mucho en esta cuestión, esto es, con esas instituciones mediante las cuales atender convenientemente a los necesitados y acercar más una clase a la otra....Nos sentimos agrado en manifestar aquí que son muy convenientes y que las asiste pleno derecho, así como hablar sobre su reglamentación y cometido." (cfr. RN34).
  • Defineix una concepció no liberal de l'Estat i proposa algunes pautes pels governants "Así, pues, los que gobiernan deber cooperar, primeramente y en términos generales, con toda la fuerza de las leyes e instituciones, esto es, haciendo que de la ordenación y administración misma del Estado brote espontáneamente la prosperidad tanto de la sociedad como de los individuos, ya que éste es el cometido de la política y el deber inexcusable de los governantes." (cfr. RN23).
I és interessant el punts RN41 en el que, com a cloenda, Lleó XIII recorda el paper que pertoca en aquesta qüestió a cada protagonista: "41. Tenéis, venerables hermanos, ahí quiénes y de qué manera han de laborar en esta cuestión tan dificil. Que se ciña cada cual a la parte que le corresponde, y con presteza suma, no sea que un mal de tanta magnitud se haga incurable por la demora del remedio. Apliquen la providencia de las leyes y de las instituciones los que gobiernan las naciones; recuerden sus deberes los ricos y patronos; esfuércense razonablemente los proletarios, de cuya causa se trata; y, como dijimos al principio, puesto que la religión es la única que puede curar radicalmente el mal, todos deben laborar para que se restauren las costumbres cristianas, sin las cuales aun las mismas medidas de prudencia que seestiman adecuadas servirían muy poco en orden a la solución."


diumenge, 4 d’octubre del 2015

Model català, model serbi

Ara fa una setmana Catalunya celebrava les eleccions al Parlament de 2015. Una data important.

Cal seguir escrivint història i el futur ens la mostrarà. Pròxima parada, 20 de desembre, eleccions generals a Espanya.

Grans diferències de fer les coses, a través de manifestacions ciutadanes, col·lectives, pacífiques i festives. A través de la política dura unilateral, de la confrontació armada, amb la mort de milers de persones...

Model català, manifestacions ciutadanes:
  • 1975: Acabament dictadura franquista.
  • 2012: "Catalunya, nou Estat d'Europa"
  • 2013: "Via Catalana"
  • 2014: "La V: Via Catalana 2013"
  • 2015: "Via lliure per la Independència"
Model serbi:
  • 1946: creació de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, amb Josip Tito de President, formada per les 6 repúbliques: Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Macedònia, Bosnia-Herzegovina i Montenegro. 
  • 1991-2001 guerres de Iugoslàvia, el conflicte més sagnant a terres europees després de la 2a. GM.


Paradoxes de la Unió Europea en el temps actual...
  • les repúbliques d'Eslovènia (des de 2004) i Croàcia (des de 2013) ja en formen part,
  • les repúbliques de Macedònia, Sèrbia i Montenegro actualment són candidates oficials a formar part de la Unió Europea;  
  • les repúbliques de Bosnia-Herzegovina i Kosovo són candidates potencials, 
  • una possible república catalana, si es donés el cas...? 

dijous, 1 d’octubre del 2015

Dates per recordar, octubre de 2015


ANY 2015
  • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
  • Any 6728 del període Julià, enllaç.
  • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
  • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
  • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
  • Any 2768 del calendari ab Urbe cóndita, enllaç.
  • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
  • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
  • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

Comença el mes d'octubre. Quines dates són importants al llarg d'aquests 31 dies?

OCTUBRECELEBRACIONS
Dia 1:Santa Teresa de l'Infant Jesús. Dia Internacional de les Persones Grans.
Dia 2:Àngels Custodis,
Dia 3:Sant Francesc de Borja.
Dia 4:Sant Francesc d'Assís. Dia Mundial de la Protecció dels Animals.
Dia 5:Sants Plàcid i Froilà.
Dia 6:Sant Bru.
Dia 7:Mare de Déu del Roser.
Dia 8:Sant Simeó.
Dia 9:Sant Dionís.
Dia 10:Sant Tomàs de Vilanova. Mare de Déu del Remei.
Dia 11:Santa Soledat.
Dia 12:Mare de Deu del Pilar. Dia de la Hispanitat.
Dia 13:Sant Eduard.
Dia 14:Sant Calixt.
Dia 15:Santa Teresa de Jesús. Dia Internacional dels cecs, del bastó blanc.
Dia 16:Santa Margarida. Dia Mundial de l'Alimentació.
Dia 17:Sant Ignasi d'Antioquia. Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa.
Fundació escola Maristes La Immaculada (1942).
Dia 18:Sant Lluc, evangelista.
Dia 19:Sant Pau de la Creu. Santa Laura.
Dia 20:Santa Irene.
Dia 21:Santes Celina i Úrsula.
Dia 22:Santa Maria Salomé.
Dia 23:Sant Ladislau.
Dia 24:Sant Antoni Maria Claret. Dia de les Nacions Unides.
Dia 25:Sant Bernat Calbó.
Dia 26:Sant Llucià. Sants Marcià i Evarist.
Dia 27:Sant Florenci.
Dia 28:Sants Simeó Cananeu i Judes Tadeu, apòstols.
Dia 29:Sant Narcís, patró de Girona.
Dia 30:Sant Marcel.
Dia 31:Sant Quintí.