Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 9

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

---

El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación

1. Planteamiento de la cuestión de Dios

    1.1. La cuestión de Dios

    1.2. El contexto actual

2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe

3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo evangelización

    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación

    3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB

    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 

           En el colectivo LGTIB

           En el colectivo fe

    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB

           Lucas 28, 38-43

           Propuestas para el colectivo fe

Oración final

Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde a la enumeración de una serie de problemas que identifico en el colectivo fe para un diálogo con el colectivo LGTIB.

Aquest seria avui, 2017, el seu nadal

"el profundo amor que ambos se tenían"

"Los jóvenes María y José ya hacía tiempo que se conocían, pues ambas familias vivían a tocar. José procedía de una familia venida a menos, emparentada con la antigua monarquía borbónica, que se había mudado al barrio obrero pocos años atrás. 

Hacían la vida de los jóvenes: vivían con sus padres, llevaban adelante sus estudios, realizaban trabajos esporádicos y daban una importancia capital a sus amigos y a ellos mismos como pareja. 

Sucedió que una de las noches de fin de semana, en una demostración del profundo amor que ambos se tenían, realizando el acto sexual, José dejó embarazada María. Cuando María se lo comunicó a José días después, tuvieron inicialmente una fuerte discusión, ambos espantados, pero al fin, se abrazaron y quedaron dormidos. En esto que en sueños un ángel del Señor les dijo “no tengáis miedo, el hijo que esperáis proviene del amor del Padre a través de la semilla del Espíritu Santo portada por ti, José: María ahora lo portarás nueve meses en tu vientre. Cuando nazca le llamaréis Jesús. Todo esto como ya habían predicho nuestros antepasados”.

Al despertarse, y pese a las dificultades familiares, de organización y económicas, ambos decidieron vivir juntos, la mejor forma de demostrarse su amor mutuo, el que había engendrado el Amor. Siguieron trabajando y estudiando, a la vez que empezaron a hacer una vida más casera de lo que estaban acostumbrados, en cuidado del feto. 

Ya habían pasado casi los 9 meses de gestación cuando José y María tuvieron que desplazarse a la pequeña población de Belén, cuna de la familia paterna, obligados por la nueva legislación internacional sobre protección contra el terrorismo yihadista potenciada por el recién elegido presidente Trump de los EEUU.

El viaje fue de casi 2 días en autobús, uno de los medios más asequibles después de las “low cost” aéreas, pero el avanzado estado de gestación de María ya no les permitía el viaje aéreo. Llegados a media noche a Belén, solamente encontraron alojamiento en un pequeño hostal por horas, incluso sin tiempo de haber limpiado la habitación de los inquilinos anteriores. El mismo José, acompañado de la joven conserje del establecimiento, estudiante de enfermería por las mañanas, ayudaron al nacimiento del Niño."

---

Enguany he volgut aprofitar el text del naixement de Jesús de l'Evangeli (reedició) que vaig escriure pel treball del meu curs de Ciències Religioses. Veure l'Entrada "Reedició dels evangelis (1)" de 23 de juliol de 2017. Les versions canòniques són les de Lc 2,1-7 i Mt 1,18-25. Amb la intenció de fer arribar la Paraula a tothom, és que vaig escriure aquesta versió. . 

Sé que pot resultar estrany, inclús ofensiu per alguns, però... no representa la encarnació, vida, passió, mort de Jesús, la resurrecció del Crist, un qüestionar contínuament allò establert per estendre l'amor de Déu als qui creuen en ell, de generació en generació? (cfr. Lc 1,46-55). 

Aquest és el meu Nadal d'enguany, compromès amb l'evangeli i amb la missió, desplaçat a un món del qual el meu món ni en parla. 

Aquell va ser el seu Nadal. 

Aquest és el meu Nadal.

---

Vols llegir el text, Mt 1,18-25?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Votar (sense il·lusió) recordant

Sobre fons groc, avui en dia símbol de la llibertat, en un dia trist, que per a mi no ha estat la "festa de la democràcia", record de dates recents realment importants, 17 d'agost, atemptats a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils (veure Entrada "#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1)", de 18 d'agost i següents; i 1 d'octubre, lluita pacífica i democràtica d'un poble que intentava votar (veure Entrada "1 d'octubre, volem votar" d'1 doctubre.

Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 8

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

---

El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación

1. Planteamiento de la cuestión de Dios

    1.1. La cuestión de Dios

    1.2. El contexto actual

2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe

3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo evangelización

    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación

    3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB

    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 

           En el colectivo LGTIB

           En el colectivo fe

    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB

           Lucas 28, 38-43

           Propuestas para el colectivo fe

Oración final

Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde a la enumeración de una serie de problemas que identifico en el colectivo LGTIB para un dialogo con la fe.

(La meva) filosofia educativa

Fa unes setmanes em van convidar a poder participar d'una taula rodona sobre el jovent, a partir de la sèrie de TV3 Merlí (enllaç). Finalment varem participar diversos persones educadores també algunes estudiants...

Aquella experiència em va donar la idea de recollir en aquesta Entrada algunes de les situacions viscudes durant aquest final de trimestre, amb les notes de la primera avaluació. Un petit ressò del que és la meva filosofia educativa:

• Un noi havia aprovat les matemàtiques amb un 5'5, sense treballar massa, lliurant les tasques a últim moment i a corre-cuita. El seu comportament a classe, molt variable i inestable. Sortint de classe vaig parlar amb ell per fer-li veure com la seva actitud perjudicava l'estudi de companys que van més justos, cosa de la que n'era ben conscient. En acabar, el vaig preguntar què li semblava suspendre-li l'actitud. La seva resposta va ser, "és just. Potser em maten a casa, però fes-ho". Vaig contestar... "si et maten, avisa'm que aniré al funeral". I vam acabar rient-nos junts.

• Parlant amb una noia què podíem fer, quin canvi aniria bé per poder aconseguir millors resultats, em va dir que no es podia concentrar per la situació a casa seva, avia, mare... Vaig escoltar-la i animar-la a no ser tan pesimista, cosa que ella reconeixia. Ella va acabar "profe, és molt complicat, però gràcies per preocupar-te". 

• Passats un parell de setmanes de l'inici de curs, una noia m'havia demanat de passar al grup de reforç de matemàtiques, tal com l'any passat. També la mare, en una entrevista m'ho va proposar. Però, davant de la seva actitud de "formigueta treballadora" vaig negar-li aquesta possibilitat, fent-li veure que, val més actitud que aptitud. A les notes d'aquesta avaluació ha tret un 4,2 de conceptes i un 8 d'actitud, feines... Com és lògic, aprova l'avaluació. Estic segur que és una bona sembra per la resta del curs. 

• Un cas a l'inrevès. La professora del grup de reforç va proposar-me passar-me un noi, veient les seves capacitats. En aquest cas sembla ser que el problema era de desmotivació. Com que ell no volia, vam pactar tots 3 que vindria només un parell de dies de prova. El tercer dia la meva companya va estar fora de l'escola i vaig agafar jo els dos grups. La setmana següent, ja semblava formalitzada la nova situació, i el noi, avança a tota velocitat... tot i que cal seguir acompanyant-lo. 

Val la pena compartir el dia amb aquests nois i noies!