Vacances d'estiu, 2020

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

El darrer any del Tunajifunza, a partir de l'Entrada "Ave María (en castellà)" de 24 d'agost de 2019 duia per subtítol 2019-20 Bloc "Chúng ta học" en homenatge al Vietnam, la terra que des del 2016 m'acull de forma periòdica. Amb aquesta Entrada d'avui, acaba aquesta etapa. El setembre vindrà una de nova. 

La idea per aquest curs que acaba era la il·lusió d'un any sabàtic per cercar l'amor i per intentar ser una mica més lliure a 10.376 quilòmetres de la nostra Catalunya, de la nostra Barcelona, concretament a Mỹ Phước, Bình Dương Province, a prop de Ho Chi Minh city, l'antiga Saigon.  

Ha estat un curs viscut realment de forma totalment inesperada ja des del primer viatge de 14 de setembre. Els plans proposats en parella ràpidament van ser disposats per Déu amb l'agreujament de la malaltia del sogre i la conseqüent tornada a Catalunya per acompanyar el procés personal i familiar. 

I novament a partir de la segona setmana de març els plans se'ns torçaven, en aquest cas de forma generalitzada, amb l'extensió de la pandèmia de la COVID19. Malauradament i també sortosa, arribava a Catalunya el mateix divendres 13. Ja per acabar, el juny ens arribava amb la marxa d'un altre familiar, veure l'Entrada "Quan la mort hi arriba" de 9 de juliol de 2020. I en aquestes estem, més conscient que mai que la vida és incerta i que tot allò que vivim, cal viure-ho en positiu, de la forma més positiva que es pugui i un en sàpiga.

---

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs d'anys anteriors: 

Vacances d'agost, 2019, enllaç
Vacances d'agost, 2018, enllaç
Vacances d'agost, 2017, enllaç

Vacances d'agost, 2016, enllaç

Vacances d'agost, 2015, enllaç

Cảm ơn Việt Nam. Chúc mừng ngày lễ 2020!

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

Tunajifunza, adéu Blogger!

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Aquesta Entrada d'avui dóna continuïtat a la titulada "Tunajifunza, hola WordPress!" del passat 1 de maig de 2020. Si aquella donava la benvinguda per a aquest Bloc a la tecnologia del Wordpress, aquesta d'avui diu un adéu a la del Blogger de Google.

Un Bloc Tunajifunza  que naixia en aquell moment, amb la tecnologia Blogger de Gmail, i que ha tingut la seva història de més de 8 anys. Fins a l'Entrada "Vacances d'estiu, 2020" del proper 3 d'agost de 2020 hauran estat més de 500 publicacions: 42 l'any 2012, 38 l'any 2013, 72 l'any 2014, 149 l'any 2015, 163 l'any 2016, 129 l'any 2017, 117 l'any 2018, 107 l'any 2019 i 43 entrades més, aquest any 2020, fins el descans estiuenc.  

Ha estat un curs viscut realment de forma totalment inesperada ja des del primer viatge de 14 de setembre. Els plans proposats en parella ràpidament van ser disposats per Déu amb l'agreujament de la malaltia del sogre i la conseqüent tornada a Catalunya per acompanyar el procés personal i familiar. 

Sobresortia entre elles l'Entrada "Mirar al teu voltant i escoltar" de data 20 de març de 2017, la que feia número 500.

Temps enrere un amic em preguntava si escric un diari personal, intueixo que com a recomanació que a ell li és útil. Vaig fer-li saber d'aquest Bloc en el que comparteixo públicament part de les meves reflexions, encertades o no, però aquelles que m'ajuden en el caminar de cada dia. Com és lògic, tampoc no ho comparteixo tot, hi ha una part que queda en la pròpia intimitat, però la funció de reflexionar mentre hi escric està feta. 

A l'escola amb els infants i adolescents, però també entre adults trobo que no ens és fàcil viure amb atenció, a l'aguait, adonant-nos del que ens passa. Un mode de vida ràpid i on tot sembla tenir data de caducitat i que ens deixa poc temps a la contemplació, a la reflexió  del dia a dia i a la revisió personal. I malament podrem fer passes en la direcció que volem si no ens adonem, primer, del que ens passa i, segon, reflexionem per veure en quina direcció seguir. El que sol passar és que ens deixem arrossegar (per la massa, les modes, els estereotips, el nostre propi ego...) fins que alguna situació realment greu ens fa aturar de cop. La vida ens viu en comptes de viure-la nosaltres com volem que sigui. 

Semblava que el temps de confinament dels mesos de març, abril i juny per la COVID19 ens havien ajudat en aquest sentit, però ara com ara, veient el que es veu, no ho sembla. Ja per acabar... un desig d'un 2020/21 millor.   

---

De forma complementària, les entrades següents donen testimoni i ressò del pensament de qui això escriu i del seu estat anímic en alguns finals de curs d'anys anteriors: 

Vacances d'agost, 2019, enllaç
Vacances d'agost, 2018, enllaç
Vacances d'agost, 2017, enllaç

Vacances d'agost, 2016, enllaç

Vacances d'agost, 2015, enllaç

Cảm ơn Việt Nam. Chúc mừng ngày lễ 2020!

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

En el cielo estés, Pablo

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Me llegaba ayer noche la noticia del 20 de este mes de julio. Aun con la pérdida, las lagrimas al escribir esto y el dolor que seguro que vive Mari Carmen, su esposa, no puedo más que alegrarme de haber conocido a Pablo durante años en el servicio conjunto en la Junta Directiva de la ONGD Solidaridad, Educación, Desarrollo. Fueron varios años de colaboración, de trabajo conjunto en pro de la gente más necesitada que nosotros. 

Él con el corazón en Zambia, yo entre Paraguay y Tanzania. Cada una del resto de (personas) integrantes de la junta con su corazón y recuerdo personal vocacional en algún país de África o América Latina pero todos trabajando conjuntamente. Pese a las diferencias de criterio, pese a puntuales egoismos o rencillas personales o institucionales por las delegaciones a las que representabamos... un mismo corazón, un mismo espíritu.

Pablo como persona laica, casado con Mari Carmen, después de los muchos años como hermano marista, supo readaptar su espíritu solidario en su nuevo estado civil desde SED, quien se lo facilitó. También supo entender el papel de los primeras personas laicas en la junta: Isabel, Miguel (DEP), Anto y quien esto escribe, y ofrecernos su sonrisa, también alguno de sus momentos bajos y su amistad más allá del tiempo de trabajo. 

Enlazo el recuerdo que ha preparado el h. Jack González.

Gracias Pablo. ¡Dios te ha acogido!

Tots junts, menys... excepte...

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

NQ era alumne meu ara fa dos anys, llest però vague, rondinaire per falta de límits, enganxat al un mòbil d’alta gamma, que a partir de l’adolescència va començar a arribar tard, adoptar actituds xulesques i enfrontar-se sobre tot a les professores. Des de tutoria es va fer un bon seguiment, el claustre proposà iniciatives diverses, també durant la repetició, al final del qual la solució va ser marxar a un altre centre. Ni ell ni els pares no van voler acceptar la realitat i el que se’ls proposava.

José Antonio Avilés és un jove de 23 anys natural de Córdoba,  col·laborador de programes de TV i conegut per polèmiques, caràcter mentider i presumptes estafes. Des de la psicologia es pot afirmar que té dependència dels mitjans, les xarxes i el públic i que necessitaria una desconnexió per trobar-se i afermar la seva poca autoestima. A la producció audiovisual, tot i així, l’interessa més el profit que el reporta. 

Joan Carles és un avi de 82 anys, natural de Roma, rei emèrit d’Espanya amb un llarg historial en pro del país que ell té en ment però també d’un altre historial amagat que va aflorant com merda a l’aigua des d’aquell “Lo siento mucho. Me he equivocado, no lo volveré a hacer más” (abril 2012). Tot indica que, marcat des d’infant, confon allò públic amb allò privat, el país amb la Monarquia, el servei amb el poder i el sou amb les comissions. Quan var ser més un problema que un mitjà, l’establishment va promoure la seva abdicació en el seu fill. 

En el darrer número de l’Agulla se’ns proposava reflexionar envers els reptes que com a societat tenim per endavant i sobre les decisions polítiques necessàries, que haurien de ser reflex del que entre tots pensem, creem i proposem, amb la màxima implicació. 

Bé, implicació de tots menys de les famílies que fomenten massa els drets i imposen pocs deures als seus fills; 

excepte el sistema formatiu que iguala per sota, afavorint la mediocritat i poques vegades l’excel·lència;

tampoc comptem amb els abduïts pel focus mediàtic de la bona vida amb poc esforç; 

ni molt menys comptar amb el cap d’estat preocupat per la nuesa del rei emèrit i per si ja hom veu que ell mateix va nu; 

poc amb el govern de torn; aquest o aquell altre; aquests sí treballant pel partit i per la seva ideologia amb una mà, però amb l’altra fent malabars eufemístics, llençant globus sonda i atent a les enquestes com a mirall de la ciutadania; 

menys de la resta partits polítics, escombrant pel propi interès, amb el “i tu més” a la boca i jugant al joc de les cadires del poder o al tocar i enfonsar; 

i que dir de l’alta magistratura! Amb la cinta dels ulls cada cop més aixecada, la balança trucada i l’espasa brandada contra qui gosi ni tan sols cantar o dur un nas de pallasso;   

vist allò vist, obviem també les grans fortunes i empreses de l’IBEX que juguen en una hisenda particular;

tot i la feina social d’emergència de l’exèrcit, poc de refiar el to i els tics autoritaris de molts dels seus comandaments dels que la Constitució encara sembla no refiar-se passats 45 anys; 

de l’església dius? Sí de Francesc, sí les (persones) cristianes unides en comunitat de vida i fe, però no n’estic segur tampoc que ens puguem refiar del doble llenguatge, de la doble vara de l’Església jeràrquica que mira el món ara com a Santa Seu i ara com Ciutat del Vaticà;

ni tan sols de mi mateix puc refiar-me quan em guanya l’ego!

Cal una lluita contra l’establishment polític, social, econòmic, empresarial, familiar, esportiu, eclesial, personal... sempre més preocupat per allò propi que per allò públic. 


Poc podrem fer per col·laborar en la solució dels grans problemes de Catalunya, Espanya, Europa o el món si no fem alguns canvis: escoltar més que rondinar, ser-ne conscients, crítics, empassar-nos part de l’orgull, aixecar-nos del sofà sortint de la nostra àrea de confort, acceptar l’altre tal i com ell és o intenta ser; preocupar-nos pels veïns i els propers, col·laborar amb els de més enllà, concretar en accions tangibles tanta paraula. Comencem?

---

https://elpunxo.wordpress.com/

Aquest article va ser publicat en el núm. 121 de la revista L'AGULLA de març de 2020 amb el mateix títol, "Tots junts, menys... excepte...".

Compromís amb una ecologia integral

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

L’encíclica Laudato si’ del papa Francesc va ser publicada el maig de 2015 i va ser una sorpresa per la temàtica adoptada, la mediambiental. Això és senyal del gran problema que representa la cura de la terra en aquest moment de món globalitzat.  

El document té un contingut de gran riquesa temàtica que cal difondre i, més enllà del propi text, assenyala molts àmbits de reflexió i aprofundiment, com són els reptes mediambientals, l'evangeli de la creació, l'arrel humana de la crisi ecològica, la globalització del Paradigma tecnocràtic, la relació entre la crisis ambiental i la social, l'ecologia integral, el diàleg polític, científic i religiós vers l’acció i l'educació i espiritualitat ecològica. I el primer pas és informar-se, fer un esforç per fer-se conscients de la gravetat del problema. 

És per això que presento el lloc web www.justiciaipau.org/ecoparroquies/, que presenta tota una sèrie d'iniciatives. L'apartat compromís del mateix web permet signar un manifest al respecte, et convido a llegir-lo i signar-lo també.

Compromís amb una ecologia integral

En ocasió del cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’ del Papa Francesc (24/05/2015)

Nosaltres, responsables o membres de congregacions, comunitats, institucions, moviments o entitats, preveres, religiosos i religioses, laics i laiques membres de l’Església a Catalunya, 

Tot celebrant el cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’ del Papa Francesc, i també la recent publicació de la seva Exhortació Apostòlica postsinodal “Estimada Amazònia”, 

En solidaritat amb tots aquells que pateixen les greus conseqüències de la pandèmia mundial sobre la salut i sobre l’economia, i que afecten especialment els col·lectius més vulnerables, 

Preocupats perquè en els darrers anys s’han agreujat els factors que porten al trencament dels equilibris que fan sostenible la Terra i són cada vegada més greus les conseqüències per als països i les comunitats més pobres del món, 

Preocupats perquè el nostre model de desenvolupament depredador i el nostre estil de vida consumista generen greus i creixents perjudicis als ecosistemes i la biodiversitat, promouen exclusió social i provoquen un canvi climàtic que obliga poblacions senceres a marxar cap a altres territoris per motius de supervivència,
Conscients que la crisi sanitària mundial que patim ha mostrat un cop més la profunda interdependència de la família humana i la necessària coresponsabilitat de tots en el destí de la humanitat, i ens ha ofert una nova oportunitat per avançar en la construcció d’un món més just i fratern, 

Fent nostre el document de compromís signat el 20 d’octubre de 2019 per participants del recent Sínode Panamazònic a les Catacumbes de Domitila,
En profunda comunió amb el successor de Pere, invoquem l’Esperit Sant i declarem i ens comprometem personalment i comunitàriament a: 

1. Assumir, davant l’amenaça extrema de l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i l’esgotament dels recursos naturals, el compromís de defensar la Casa Comuna i cada un dels humans que l’habiten amb les nostres actituds i opcions de vida. 

2. Reconèixer que no som els amos ni dominadors de la Terra, autoritzats a espoliar-la, sinó que nosaltres mateixos som terra (Gn 2,7-8), hostes i peregrins (1 Pe 1,17b i 1 Pe 2,11), cridats a ser els seus gelosos cuidadors i cuidadores (Gn 1,26 i 2,15). 

3. Promoure una ecologia integral, en la qual tot resta interconnectat, els éssers humans i tota la creació, perquè totes les criatures són fills i filles de la terra i sobre ells aleteja l’Esperit de Déu (Gn 1,2). 

4. Acollir i renovar cada dia l’aliança de Déu amb tota la creació. “Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra” (Gn 9,9-10 i Gn 9,12-17). 

5. Renovar a les nostres esglésies l’opció preferencial pels pobres, i en particular els pobles indígenes o originaris i, juntament amb ells, garantir el seu dret a ser protagonistes en l’Església, en la societat, en el concert mundial de pobles i cultures. Ajudar-los amb tots els mitjans al nostre abast a defensar i preservar les seves terres, cultures, llengües, històries, identitats i espiritualitats, acollint i valorant la diversitat cultural, ètnica i lingüística en un diàleg respectuós amb totes les tradicions espirituals. 

6. Caminar ecumènicament amb altres comunitats cristianes en l’anunci inculturat i alliberador de l’Evangeli i amb altres religions i persones de bona voluntat, en solidaritat amb els pobles indígenes o originaris, amb els pobres i els petits, en la defensa dels seus drets i en la preservació de la Casa Comuna. 

7. Assumir davant l’allau del consumisme un estil de vida alegrement sobri, senzill, contemplatiu i solidari amb els que poc o res tenen; reduir la producció de residus i l’ús de plàstics, optar per energies renovables, apostar per les empreses d’economia social i solidària i les finances ètiques, afavorir la producció i comercialització de productes agroecològics i de proximitat, utilitzar el transport públic sempre que sigui possible i donar suport a iniciatives que promoguin una nova economia i un nou model de desenvolupament fonamentat en el bé comú i l’ecologia integral. 

8. Posar-nos al costat dels que són perseguits pel seu servei profètic de denúncia i reparació d’injustícies, de defensa de la terra i dels drets dels petits, d’acollida i suport a les persones migrants, les que cerquen refugi o les que són objecte de tràfic o explotació. 

9. Conrear veritables amistats amb els pobres, visitar les persones més senzilles, malaltes o privades de llibertat per qualsevol causa, ser a prop de les persones sense treball, sense sostre o sense papers, defensant la seva dignitat, exercint el ministeri de l’escolta, del consol i del suport que porten alè i renoven l’esperança. 

10. Animar a totes les parròquies, congregacions religioses, entitats, grups i comunitats de les diòcesis que fan camí a Catalunya a concretar aquest compromís comunitari en les seves activitats i fer tots els esforços possibles perquè es promogui, s’aprofundeixi i es vagi posant en pràctica la crida urgent del Papa Francesc a una Conversió Ecològica Integral. 

Conscients de la nostra fragilitat, de la nostra pobresa i petitesa davant dels tan grans i greus desafiaments, ens encomanem a la pregària de l’Església.
15 de maig de 2020

Fràgils. Pobres. Petits 

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.