"va passar a l'altra riba"
"En aquell temps, Jesús pujà en una barca, va passar a l'altra riba i anà al seu poble. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera."
Acaba l'estiu i dilluns vinent comença un nou curs, curs escolar i curs laboral, el 2018-19. Tornem a les nostres ocupacions quotidianes després d'uns dies o setmanes d'aturada, de canvi d'activitats, d'alliberament de la ment.
El text d'avui és conegut pel de la guarició d'un paralític, però justament el que vull ressaltar és no tant el canvi en el paralític, "Ell s'aixecà i se'n va anar cap a casa seva." (cfr. Mt 9,7) si no el canvi que es devia donar en el propi Jesús. I el primer canvi és el geogràfic. Llegim a Mt 8,28 que ja s'havia desplaçat al territori dels gadarencs, a l'altra banda del llac. Ara, ho fa de tornada, cap al seu poble. I si seguim la seva vida pública veiem que, ell i els seus, es troben en continu moviment. Recordo un religiós missioner a l'Àfrica al que, amb estima, anomenàvem germà de les carreteres. Doncs Jesús era, com molts altres, un profeta dels camins.
Però no només podem dir que Jesús va ser un profeta dels camins si no també que és Senyor dels camins personals, dels processos dels creients. I, com a persona home que també era, no només persona divina, ell mateix devia fer un procés interior de canvi, de transformació, de deixar-se tocar per la realitat i de pouar-la en temps de pregària, d'interiorització, de trobada amb el Pare "De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant." (Mc 1,35). No s'arriba així com així a acceptar el camí de la mort pels germans, és tot un procés.
Ara que tot just acaba l'estiu i molts hem viatjat cap a altres llocs, és bo veure quin viatge interior hem viscut. El seguiment de Jesús, del seu exemple, no és "per estar ja fet", qui així ho afirmi, menteix. És "per anar-se fent"; com el viatge a Ítaca, la realitat concreta d'aquella utopia. Però cal aturar-se i mirar.
El text d'avui és conegut pel de la guarició d'un paralític, però justament el que vull ressaltar és no tant el canvi en el paralític, "Ell s'aixecà i se'n va anar cap a casa seva." (cfr. Mt 9,7) si no el canvi que es devia donar en el propi Jesús. I el primer canvi és el geogràfic. Llegim a Mt 8,28 que ja s'havia desplaçat al territori dels gadarencs, a l'altra banda del llac. Ara, ho fa de tornada, cap al seu poble. I si seguim la seva vida pública veiem que, ell i els seus, es troben en continu moviment. Recordo un religiós missioner a l'Àfrica al que, amb estima, anomenàvem germà de les carreteres. Doncs Jesús era, com molts altres, un profeta dels camins.
Però no només podem dir que Jesús va ser un profeta dels camins si no també que és Senyor dels camins personals, dels processos dels creients. I, com a persona home que també era, no només persona divina, ell mateix devia fer un procés interior de canvi, de transformació, de deixar-se tocar per la realitat i de pouar-la en temps de pregària, d'interiorització, de trobada amb el Pare "De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant." (Mc 1,35). No s'arriba així com així a acceptar el camí de la mort pels germans, és tot un procés.
Ara que tot just acaba l'estiu i molts hem viatjat cap a altres llocs, és bo veure quin viatge interior hem viscut. El seguiment de Jesús, del seu exemple, no és "per estar ja fet", qui així ho afirmi, menteix. És "per anar-se fent"; com el viatge a Ítaca, la realitat concreta d'aquella utopia. Però cal aturar-se i mirar.
Ho tens tu tot fet?
O ho vas fent?
O ho vas fent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.