dimarts, 12 de març del 2019

Pensar des dels altres

"ningú no s'aventurava a passar per aquell camí
"Després Jesús va arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l'anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals. Eren tan perillosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar."

Jesús no només es va quedar a casa seva, no només es va dirigir als jueus, sino que va obrir noves formes de fer, creuant el llac cap a terra inhòspita, com era la de Gadara, i dirigint-se a persones no jueves. 

Segueixo jo amb el canvi de paradigma, amb l'obertura de mires, mirant d'obrir-me a l'altra. En d'altres expressions, sortir d'un mateix, sortir de la pròpia zona de confort, restar sol·lícit a les necessitats de l'altre, restant atent als signes dels temps... i ho faig des de l'orient encarnat en el vietnamita. 

El català és un poble amb una cultura i tarannà un xic diferent a l'espanyol -ni millor, ni pitjor- però que queda ofuscat per la nació espanyola a la que pertany políticament. Sabem bé el que sentim quan una persona de fora s'esforça en dir algunes poques paraules en la nostra llengua. Sovint un "bon dia, el meu català no és prou bo" n'és suficient. Ara jo, havent interioritzat aquest sentiment a casa meva, també a l'Amèrica Llatina indígena i a l'Àfrica, dono un pas més. 
Xịn chào các bạn. Thoi tên là Sergi.
Chúng con ở trên trời,
Sortir de mi, trobar l'altre, em fa més jo.


Vols llegir el text, Mt 8,38-34?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.