2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"the disciples were afraid"
 |
| Fotografia del film "Raisen" de Kevin Reynolds |
"The disciples were afraid of the Jewish leaders, and on the evening of that same Sunday they locked themselves in a room. Suddenly, Jesus appeared in the middle of the group. He greeted them and showed them his hands and his side. When the disciples saw the Lord, they became very happy. After Jesus had greeted them again, he said, “I am sending you, just as the Father has sent me.” Then he breathed on them and said, “Receive the Holy Spirit.”"
Llegim a l'evangeli de Joan que "els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven." (cfr. Jn 20,19). També molts de nosaltres, per por al virus, ens trobem actualment amb les portes tancades, les portes de casa, les de les nostres abraçades i, també les portes dels sentiments més íntims, que a alguns ja afloren.
I em sembla que, avui que portem 38 dies segons les meves anotacions, molts ja hem arribat al temps d'avorriment necessari per haver començat a aprofundir en la situació social, familiar i personal i interioritzar, pregar pels que creiem en el Déu de les (persones) cristianes, en Al·là, Brahma o qualsevol altre (veure l'entrada Abba, Al·là, Brahma a Giasnogor de 26 de març). Si hem passat la línia de l'activisme continu de les pantalles i les diverses propostes que ens arriben per les xarxes socials, comencem a estar preparats. Però, per a què?
El president Torra a Catalunya com el president Sanchez sovint fan aquests dies discursos amb un caràcter èpic en les seves compareixences públiques. Apel·len al futur comú, a la reconstrucció, al repensar la societat.... Però com ens afecta això a les (persones) cristianes? Què ens diu aquest temps de Pasqua de 2020 en el que ens trobem? Què ens ha remogut dins nostre la passió de Crist que hem viscut ara fa uns dies? Què ens diu la passió actual? A on ens enviarà el Crist ressuscitat com el va enviar el Pare?
No goso aportar propostes generals, jo vaig rumiant les meves, des del meu consum, el voluntariat on implicar-me, la meva forma de viure i relacionar-me, a qui votar... Sort que encara en tinc uns 20 dies més, ara com ara, fins el 10 de maig.
I em sembla que, avui que portem 38 dies segons les meves anotacions, molts ja hem arribat al temps d'avorriment necessari per haver començat a aprofundir en la situació social, familiar i personal i interioritzar, pregar pels que creiem en el Déu de les (persones) cristianes, en Al·là, Brahma o qualsevol altre (veure l'entrada Abba, Al·là, Brahma a Giasnogor de 26 de març). Si hem passat la línia de l'activisme continu de les pantalles i les diverses propostes que ens arriben per les xarxes socials, comencem a estar preparats. Però, per a què?
El president Torra a Catalunya com el president Sanchez sovint fan aquests dies discursos amb un caràcter èpic en les seves compareixences públiques. Apel·len al futur comú, a la reconstrucció, al repensar la societat.... Però com ens afecta això a les (persones) cristianes? Què ens diu aquest temps de Pasqua de 2020 en el que ens trobem? Què ens ha remogut dins nostre la passió de Crist que hem viscut ara fa uns dies? Què ens diu la passió actual? A on ens enviarà el Crist ressuscitat com el va enviar el Pare?
No goso aportar propostes generals, jo vaig rumiant les meves, des del meu consum, el voluntariat on implicar-me, la meva forma de viure i relacionar-me, a qui votar... Sort que encara en tinc uns 20 dies més, ara com ara, fins el 10 de maig.
Anem amb l'Esperit!
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de Jn 20,19-31?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.