2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"Res no us seria impossible"
"Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment. Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: --Per què nosaltres no l'hem pogut treure? Ell els respongué: --Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible"
En el text d'avui Jesús cura a un noi que tenia la malaltia de l'epilèpsia segons el text (cfr. Mt 17,15). Curacions n'hi ha moltes i diverses en tots 4 evangelis i per posar alguns exemples, només en el de Mateu, trobem els passatges del leprós (Mt 8,1-4), del criat del centurió (Mt 8,5-13), de la sogra de Pere i altres (Mt 8,14-17), dels endimoniats (Mt 8,28-34), del paralític (Mt 9,1-8), de la dona amb hemorràgies (Mt 9,18-26), dels cecs (Mt 9,27-31), del mut endimoniat (Mt 9,32-34), de la curació en dissabte (Mt 12,9-14), a Genesaret (Mt 14,34-36), de la filla d'una cananea (Mt 15,21-28), del noi endimoniat (Mt 17,14-21) i dels cecs de Jericó (Mt 20,29-34).
Com a persona del seu temps Jesús ben segur que sabia de les difícils situacions que patien les (persones) malaltes de qualsevol tipus, no només per la pròpia malaltia si no també per la impossibilitat de treballar i viure dignament o per la marginació social que els obligava a apartar-se. Però ell, tot i sabent d'aquests costums culturals, va actuar de forma diferent: atenia, escoltava i curava a aquelles persones que tenien una malaltia (ben diferent a dir, malaltes).
És difícil saber exactament el significat de la paraula "curar" amb tant pocs indicis i en el context del s. I. Al respecte de les malalties també vull fer veure que amb l'avenç de la cultura humana, de la globalització, de la investigació, de la ciència, la guerra o la medecina... les malalties han anat canviant, algunes ara sí són tractables, altres han passat a ser cròniques i han aparegut de noves: podem citar la fam, la cobdícia, l'afany de poder, la lepra, la SIDA, l'actual COVID19, les dependències químiques o psicològiques...
Però davant tot aquest fet de les preocupacions humanes i la marginació social, el que sí veiem en el Senyor és un posar en el centre a la persona; la persona per sobre de la societat i les seves normes, lleis, costums... viem si no l'enrenou que va armar amb aquella curació en dissabte, dia jueu de descans (cfr. Mt 12,9-14) o relacionant-se amb la cananea, estrangera, odiada pels jueus (cfr. Mt 15,21-28).
I ara ja aterro al cas que m'interessa. Fa uns dies vaig veure la notícia testimoni (veure TV3 a la carta "Homes embarassats, una realitat en augment") que en Pol Galofre (a l'esquerra a la foto) i la Bel Olid pròximament seran pares. Pol, que està ara de 3 mesos, és realitzador audiovisual i és tècnic en el Centre LGTBI de Barcelona. Afirma que “Será una aventura lucir una barriga de ocho meses con barba”. Sí, sí, has llegit bé, es tracta d'un home, un home trans.
En Pol va néixer en cos i amb nom de dona, però per la raó que fos no es trobava còmoda i no era feliç. Ara, amb 33 anys i després d'un llarg procés d'autoacceptació i amb l'ajuda de la medecina i dels seus, ell es troba feliç, unit a la Bel i en estat que es diu de bona esperança: esperança d'una nova vida, d'una nova família, d'un amor real. I com activistes que són tots dos, ho viuen com un procés de donar a conèixer aquesta realitat que els ha salvat per qui la vulgui escoltar. Què més vol Jesús per als humans, si no que siguem feliços!
Pot sobtar? Segur. Molts grups extremistes, partits de dretes... atacarien? També. Part de l'Església no ho veu clar? Llastimosament, també. Però pensa, si ets (persona) cristiana, què faria Jesús davant del Pol de fa uns anys i davant aquesta parella avui en dia? Jo crec que animar-los. I què diria avui en dia Jesús aquells que estan malalts d'intransigència, inclús d'odi? Segur que provaria de curar-los? Aquest pregunta sobre què faria Jesús és la fonamental per a mesurar el que els i les cristianes han de fer en el seguiment del Missatge de l'amor.
Com a persona del seu temps Jesús ben segur que sabia de les difícils situacions que patien les (persones) malaltes de qualsevol tipus, no només per la pròpia malaltia si no també per la impossibilitat de treballar i viure dignament o per la marginació social que els obligava a apartar-se. Però ell, tot i sabent d'aquests costums culturals, va actuar de forma diferent: atenia, escoltava i curava a aquelles persones que tenien una malaltia (ben diferent a dir, malaltes).
És difícil saber exactament el significat de la paraula "curar" amb tant pocs indicis i en el context del s. I. Al respecte de les malalties també vull fer veure que amb l'avenç de la cultura humana, de la globalització, de la investigació, de la ciència, la guerra o la medecina... les malalties han anat canviant, algunes ara sí són tractables, altres han passat a ser cròniques i han aparegut de noves: podem citar la fam, la cobdícia, l'afany de poder, la lepra, la SIDA, l'actual COVID19, les dependències químiques o psicològiques...
Però davant tot aquest fet de les preocupacions humanes i la marginació social, el que sí veiem en el Senyor és un posar en el centre a la persona; la persona per sobre de la societat i les seves normes, lleis, costums... viem si no l'enrenou que va armar amb aquella curació en dissabte, dia jueu de descans (cfr. Mt 12,9-14) o relacionant-se amb la cananea, estrangera, odiada pels jueus (cfr. Mt 15,21-28).
I ara ja aterro al cas que m'interessa. Fa uns dies vaig veure la notícia testimoni (veure TV3 a la carta "Homes embarassats, una realitat en augment") que en Pol Galofre (a l'esquerra a la foto) i la Bel Olid pròximament seran pares. Pol, que està ara de 3 mesos, és realitzador audiovisual i és tècnic en el Centre LGTBI de Barcelona. Afirma que “Será una aventura lucir una barriga de ocho meses con barba”. Sí, sí, has llegit bé, es tracta d'un home, un home trans.
En Pol va néixer en cos i amb nom de dona, però per la raó que fos no es trobava còmoda i no era feliç. Ara, amb 33 anys i després d'un llarg procés d'autoacceptació i amb l'ajuda de la medecina i dels seus, ell es troba feliç, unit a la Bel i en estat que es diu de bona esperança: esperança d'una nova vida, d'una nova família, d'un amor real. I com activistes que són tots dos, ho viuen com un procés de donar a conèixer aquesta realitat que els ha salvat per qui la vulgui escoltar. Què més vol Jesús per als humans, si no que siguem feliços!
Pot sobtar? Segur. Molts grups extremistes, partits de dretes... atacarien? També. Part de l'Església no ho veu clar? Llastimosament, també. Però pensa, si ets (persona) cristiana, què faria Jesús davant del Pol de fa uns anys i davant aquesta parella avui en dia? Jo crec que animar-los. I què diria avui en dia Jesús aquells que estan malalts d'intransigència, inclús d'odi? Segur que provaria de curar-los? Aquest pregunta sobre què faria Jesús és la fonamental per a mesurar el que els i les cristianes han de fer en el seguiment del Missatge de l'amor.
Malalts de manca d'amor, no seran alguns?
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 17,14-21?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.