La sexualitat humana en la creació

Està clar que la sexualitat és part fonamental de l'antropologia humana. Néixer, créixer, reproduir-nos i morir formen part de les nostres accions vitals. Per tant, tota època i cultura he dedicat estudis i literatura a aquesta realitat.

Segons la tradició judeocristiana la sexualitat humana ha vingut determinada majorment per la religió. Fem un breu repàs de les diverses etapes (amb costums, normes...) per les que podríem dir que ha passat.

Començant per l'època coneguda com del poble d'Israel (l'Antic Testament) els llibres històrics, els profètics i els sapiencials han dedicat alguns capítols a aquest tema. El llibre del Gènesi és una bonica paràbola sobre el sentit de la vida humana.

A imatge i semblança de Déu

"Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra... I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo." (Gn 1,27-28;31)

D'aquests passatges podem extreure:

• Tot i que una mica després (cfg. Gn 2,21) s'expliqui que primer va ser l'home i després la dona, aquí se'n parla de la creació de tots dos a imatge de Déu. El que posa a tots dos sexes en igualtat de condicions i d'estima davant Déu, tots dos amb igual dignitat. 
• La missió de ser fecunds i multiplicar-nos és un mandat diví que a l'hora ens converteix també en creadors de vida, formant part de la cadena iniciada pel propi Déu que es transmet de generació en generació. També en això som semblants a Ell. Des d'aquest punt de vista és des del que a la sexualitat humana se li dóna un paper de procreació.
• Es interessant apreciar que al final d'aquest dia cinquè es diu que va veure Deu que allò fet "era molt bo" (en els altres dies de la creació, només es diu "era bo". (Gn 1,10.12.18.21.25) . 

Relació humana

"Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés. L'home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat." (Gn 2,18-20) 

"Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home exclamà: --Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien." (Gn 2,21-25)

D'aquests passatges podem extreure diverses idees:

• L'home és un ser fonamentalment relacional "«No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat." (cfr. Gn 2, 18). Per això Déu ens donà primer els animals domèstics (com el gos, "millor amic") i també els feréstecs. Però l'home continua sentint-se sol.  
• Déu en un segon moment creà la dona, amb la que "des d'aquest moment formen una sola carn." (cfr. Gn 2, 24). Tots dos en són un, amb igual dignitat. Des d'aquest punt de vista és des del que a la sexualitat humana se li dóna un paper d'unió entre home i dona.
• La sexualitat és una de les diverses formes de relació humana, una expressió d'harmonia que és bona i no té res de que avergonyir-se, "Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien."  (cfr. Gn 2, 25).
• Sembla ser que és a partir del pecat, quan es trenca l'harmonia en el paradís, moment en el que també la sexualitat passa a ser pecaminosa a ulls de l'home, "Ell li va respondre: --He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat."  (cfr. Gn 23,10).

Sexualitat humana... unió i procreació