dijous, 16 de juliol del 2015

Constitució del 78, quelcom més comença a moure's

El passat 21 d'octubre de 2013 editava en aquest bloc una Entrada titulada "Ben alt i clar!" en la que recollia les paraules d'Iñaki Gabilondo a l'Església dels Jesuïtes de Casp. El resum era "No hi ha res que no estigui en procés de transició.". 

Ja fa temps que s'intueix que quelcom ha de canviar en el model de societat dotat amb la mort del dictador Franco. Potser en aquell moment es va fer el que es va poder o el que es va intuir que aniria bé, però en l'actualitat hi ha massa indicis que quelcom ha de canviar novament, tot i que molts no vulguin ni parlar-ne "d'obrir el meló".

A Catalunya el procés ciutadà iniciat amb la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» del 10 de juliol de 2010 contra la decisió del Tribunal Constitucional, el Manifest de Procés Constituent o la Proposta de nova Constitució per a una República Catalana en són exemples de moviments socials que hi són però que sovint han quedat tapats per les informacions estrictament polítiques que ens brinden els mitjans de comunicació.

Trobo ara en els mitjans no tradicionals una altra proposta que trobo interessant. Prové de les ONG Oxfam-Intermón, Greenpeace i Amnistia Internacional. Des del seu treball pels drets humans proposen una reforma de 24 disposicions de la Constitució Espanyola que posi en el centre els drets humans, protegint-los tots per un igual, sense classes ni jerarquies, per a tothom incloent el seu finançament. Per elles tot comença amb la reforma de l'article 53 i per això han posat en marxa la campanya "Blinda tus derechos, cambia el artículo 53".
Veure el vídeo de la campanya "Blinda tus derechos"


Finalment el debat caurà pel seu propi pes...

dilluns, 13 de juliol del 2015

Convertir-se en actor de canvi

Enllaç a la carta
Durant aquest passat mes de juny el Papa Francesc a rebre una carta oberta i pública de la Fundació Marista per a la Solidaritat Internacional (FMSI) des de la seva oficina d'Amèrica Llatina. Aquesta és una ONG de caràcter internacional vinculada a l'Institut dels Germans Maristes.

A la carta se li demana recolzament a qualsevol iniciativa que vagi encaminada a aconseguir que el continent sud americà -no oblidem, el propi continent d'origen de Bergoglio- sigui la primera regió del món en la prohibició del càstig corporal als infants, en favor de mètodes educatius no violentes en els que “la disciplina acaba sent una autèntica pedagogia de l'autonomia de la persona”. 

Diversos aspectes a comentar al respecte: 
  • La primera, que per als lectors occidentals ens pot sobtar en gran mesura: Encara hi ha llocs on el càstig físic sigui eina comuna educativa? Doncs cal dir que sí; passa majoritàriament a països d'Àfrica, d'Àsía i d'Amèrica del Sud.
  • Coneixent el funcionament de la política internacional, amb la preeminència general de les legislacions nacionals, crec que és realment una sol·licitud poc viable en l'àmbit polític. 
  • Però té una gran importància en la creació de consciència social. Per un costat, l'Església catòlica té una capacitat de reflexió important que, com a actor internacional que és, pot fer arribar als fòrums de discussió i reflexió de les organitzacions internacionals com per exemple el Comitè dels Drets dels Infants a les oficines de NU a Ginebra.
  • I també la té, dins de les pròpies estructures eclesials. No oblidem la gran quantitat d'escoles catòliques d'aquests països on es pot fer una pedagogia exemplar en el seu propi terreny i la gran quantitat d'escoles també catòliques de països occidentals on es pot fer educació en la pau, el desenvolupament i els drets humans. 

Però no oblidem que a casa nostra, de tant en tant, també surten notícies de maltractament infantil, si no a les escoles, sí dins les famílies. 

I també comencen a aparèixer de vegades notícies de maltractament de joves adolescents cap els seus pares, sobre tot les mares...

Ens cal una reflexió com a societat, no creus?




dijous, 9 de juliol del 2015

Les minories ètniques

Entre els dies 5 i 13 d'aquest mes de juliol el papa Francesc realitza un viatge a Amèrica Llatina, la seva terra, concretament a Equador, Bolívia i Paraguai. En aquest darrer país, al que em sento ben unit hi serà els dies 10, 11 i 12 i realitzarà entrevistes amb el president, altres autoritats i el cos diplomàtic (al palau de Lopez), també contactarà amb representants de la societat civil (a l'estadi León Condou) i amb els bisbes i resta de membres de la vida religiosa (a la Catedral Metropolitana). 

Però també ha guardat un temps pel jovent i per dues misses obertes al poble en general (al camp de Ñu Guazú d'Asunción i al santuari de la Mare de Déu de Caacupé, patrona del país). Finalment farà també una doble visita de caire social: al Bañado Norte i a l'Hospital general pediátrico “Niños de Acosta Ñu” de San Lorenzo.


Aprofitant l'oportunitat vull presentar el documental "El Chaco, la tierra olvidada" del programa "Pueblo de Dios" de TVE, emès el 5 de juliol. En ell es presenta la tasca que des del Vicariat Apostòlic del Pilcomayo desenvolupen diverses congregacions religioses a San Leonardo Fischat i San José de Esteros.

Aquestes són dues comunitats rurals formades per la minoria ètnica dels nivaclé, una de les moltes que habiten la zona oriental del Paraguai, el desert del Chaco on l'ONG SED hi col·labora de forma continuada des del 1992. El papa Joan Pau II va apropar-s'hi l'any 1988 fins a la població de Mariscal Estigarribia on va celebrar missa a la missió de Santa Teresita.

Veure el documental en el web RTVE a la Carta 


Ja en la seva primera etapa del viatge, a l'Equador el papa Francesc ha reivindicat el paper de les minories ètniques i ha fet una crida per lluitar contra les desigualtats socials: "Hem de posar una especial atenció en els germans més fràgils i en les minories més vulnerables, que són el deute que encara té tota l'Amèrica Llatina."

dimecres, 8 de juliol del 2015

I si haguessin estat 6 i 6?

"Les dones seguiren fins allà"
"Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. Després se'n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat 2 i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor....Llavors se'n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols."

  • Ens trobem davant d'un text en el qual, a part de Jesús ressuscitat, les protagonistes són les dones. Es nomenen explícitament a Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume, però també per altres referències sabem que en els últims moments a la creu hi van ser Maria, la seva mare, la germana de la seva mare i Maria, muller de Cleofàs (cfr. Jn 19,25) entre d'altres. 
  • La història i la tradició ens han mostrat, però, de la importància dels Apòstols com aquells escollits pel propi Jesús per a donar continuïtat a la transmissió de la seva Bona Notícia. Això ens ho recorda també la nota de l'apostolicitat i el repartiment de carismes i missions dins de l'Església actual que prima l'ocupació dels càrrecs de la jerarquia gairebé exclusivament per part dels homes.
  • En la societat civil, excepte comptades excepcions també es viu una situació similar. Es coneix com a sostre de vidre aquella barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.

  • Però, per una altra banda, la psicologia i l'estudi senzill de les relacions humanes mostren que els equips humans formats per homes i dones tenen millor capacitat d'estabilitat emocional, de complementar-se millor, d'arribar millor les sensibilitats dels usuaris. I això sense desmerèixer ningú.
  • La meva experiència m'ha fet format part d'equips de treball diversos: de joves monitors hi havia gran diversitat. Laboralment, en un d'ells érem tot homes, jo l´únic no religiós; des de fa uns anys en formo part d'un en el que sóc l'únic home; entenc que la diversitat és una riquesa i una potencialitat.
  • A partir del setembre, a l'Equip Directiu de l'escola on hi treballo arriba a la paritat. Alguns diuen que massa tard, alguns altres que no feia falta i altres que ja veurem d'aquí un temps. De tota manera, es van fent passes cap a una situació més justa i equitativa. Gràcies Glòria, gràcies Lluïsa, gràcies Mercè i gràcies Mercè "per seguir fins allà".

  • Com hagués estat si Jesús humà, home de la seva època i cultura, hagués escollit com Apòstols 6 homes i 6 dones? Com hagués estat si al llarg de la història haguessin hagut també papesses, bisbes o preveres dones?


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 23,55-24,12?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dimecres, 1 de juliol del 2015

Tant important és un segon?

Un segon és el temps que la nit passada s'ha afegit als rellotges atòmics mundials que són els encarregats de donar l'hora exacta de la Terra i dels que prenen l'hora els sistemes informàtics a nivell global. Per a sistemes de navegació naval i aèria són fonamentals. Per sort tenim els tècnics (astrònoms, enginyers, informàtics... ) que ens han ajudat a ni tan sols assabentar-nos !!! 

A les 23 hores, 59 minuts i 59 segons de la nit del 30 de juny a l'1 de juliol s'ha afegit un segon més, marcant novament el segon 59. La primera vegada que es va fer va ser el 1972 i la darrera l'any 2012.


És un tema una mica complicat, però a qui li agradi la ciència i l'experimentació pot investigar més. El primer és recordar que tenim assumit que els dies són de 24 hores i els anys de 365 dies, però que els astrònoms i els científics ja tenen sabut des de fa temps que en realitat l'any dura 365,256 363 004 dies o el que és el mateix, 365 dies, 5 hores 48 minuts i 9,76 segons. 

Per posar novament "en hora" els rellotges humans i el rellotge terrestre, existeixen els anys de traspàs cada 4 anys. La regla de càlcul és la següent: són de traspàs els anys els divisibles entre 4 excepte els que ho siguin entre 100. Però si és divisible entre 100 i també entre 400 sí que ho és. Per tant, els últims anys de traspàs varen ser el 2012, 2008, 2004, 1996, 1992, 1988...


Però si ho pensem no des de la ciència si no des de la vida, un segon també és molt molt important. En un segon ens pot canviar la vida: ens pot tocar la loteria, ens podem creuar en un moment i lloc concret amb aquella persona amb la que ens enamorarem i compartirem la resta de la vida, podem tenir un accident que ens faci aturar-nos temporalment o per sempre...

Davant d'això...
  • com vius tu la teva vida? 
  • quin valor dones a les coses, als éssers vius, als altres humans?