dimecres, 10 de febrer del 2016

És temps de quaresma 2016

"deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior"
"Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte."

  • El text anterior correspon als primers versets del capítol 12 de la carta de Sant Pau als Romans, una de les diverses en les que l'apòstol transmet a les primeres comunitats com es posa en pràctica l'ensenyament de Jesús unes dècades abans. 
  • A l'entrada "Carta als Romans. El que cal saber" de data 13 de gener de 2016 es presenta informació sobre aquesta carta i a la 
  • Llegim en el text aquesta senzilla expressió "oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu", la qual condensa la pràctica cristiana, que no és una fe només de creure, ho és també de viure. 
  • Potser avui en dia, la frase és difícil d'entendre en el context actual. Si Jesús, Fill de Déu es va oferir als homes, què menys podem fer nosaltres també! I no entenc jo, que això vulgui dir deixar-nos clavar en creu. Déu des d'una opció lliure ens va donar l'univers, ens va donar la Terra, ens va donar a cadascun de nosaltres la Vida. No podem donar-nos nosaltres també als nostres? als altres? 
  • Enllaçant amb el que aquest temps de Quaresma ens proposa, dit d'una altra manera, es tracta de mirar dins nostre, mirar el que Déu ens proposa, mirar l'exemple únic de Jesús, d'adonar-nos d'allò que no va massa bé i provar de renovar-nos interiorment. Aquesta serà la veritable forma de fer la voluntat de Déu, d'estendre el seu Regne de bondat ja, aquí i ara.
  • I com a darrera reflexió, m'agrada que 20 segles després, el papa Francesc utilitzi la mateixa expressió que utilitza Pau, la de la misericòrdia, per animar-nos en aquest camí. Si la carta als Romans era la crida de Sant Pau el segle I a la comunitat cristiana de Roma, l'actual proposta d'Any de la misericòrdia de l'Església catòlica és la crida actualitzada del Papa Francesc a tota l'Església univerasl. L'Entrada "La misericòrdia necessita un any" de data 8 de desembre de 2015 ens ho recorda.
Que aquest temps de Quaresma ens sigui temps de reflexió.
Com m'hi ofereixo jo? 

Vols llegir el text de la Carta als Romans, Ro 12,1-21

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 8 de febrer del 2016

La misericòrdia de Déu, també a les paràboles

Ara fa dos mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho va servir l'Entrada de 8 de gener passat "La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT"


Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) el text del número 9 en el qual Francesc ens fa adonar que les paràboles de Jesús estan plenes de la misericòrdia de Déu:
9. En les paràboles dedicades a la misericòrdia, Jesús revela la natura de Déu com la d'un Pare que mai no es dóna per vençut fins que no hagi dissolt el pecat i superat el rebuig amb la compassió i la misericòrdia. Coneixem aquestes paràboles; tres en particular: la de l'ovella esgarriada, la de la moneda perduda, i la del pare i els dos fills (cf. Lc 15,1-32). En aquestes paràboles, Déu és presentat sempre ple d'alegria, sobretot quan perdona. Hi trobem el nucli de l'Evangeli i de la nostra fe, perquè la misericòrdia és presentada com la força que tot ho venç, que omple d'amor el cor i que consola amb el perdó.
D'una altra paràbola, a més, podem extreure un ensenyament per al nostre estil de vida cristià. Provocat per la pregunta de Pere sobre quantes vegades cal perdonar, Jesús respon: «No et dic fins a set, sinó fins a setanta vegades set» (Mt 18,22) i va pronunciar la paràbola del “servent despietat”. Aquest, anomenat per l’amo a restituir una gran suma, el suplica de genolls i l’amo li condona el deute. Però immediatament troba un altre servent com ell que li devia uns pocs cèntims, el qual li suplica de genolls que tingui pietat, però ell s’hi nega i el fa empresonar. Llavors l’amo, advertit del fet, s'irrita molt i tornant a cridar aquell servent li diu: «No havies també tu de tenir compassió del teu company, com jo em vaig compadir de tu?» (Mt 18,33). I Jesús conclou: «El mateix farà també el meu Pare celestial amb vosaltres, si no perdoneu de cor cadascun el propi germà» (Mt 18,35). 
La paràbola ofereix un profund ensenyament a cadascun de nosaltres. Jesús afirma que la misericòrdia no és només l'obrar del Pare, sinó que esdevé el criteri per saber qui són realment els seus fills. Així llavors, som cridats a viure de misericòrdia, perquè a nosaltres en primer lloc se'ns ha aplicat misericòrdia. El perdó de les ofenses esdevé l'expressió més evident de l'amor misericordiós i per a nosaltres cristians és un imperatiu del qual no podem prescindir. Com és difícil moltes vegades perdonar! I, tanmateix, el perdó és l'instrument posat en les nostres fràgils mans per aconseguir la serenitat del cor. Deixar caure la rancúnia, la ràbia, la violència i la venjança són condicions necessàries per viure feliços. Acollim llavors l'exhortació de l'Apòstol: «Que la posta del sol no us trobi encara ressentits» (Ef 4,26). I sobretot escoltem la paraula de Jesús que ha posat la misericòrdia com un ideal de vida i com a criteri de credibilitat de la nostra fe. «Feliços els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia» (Mt 5,7) és la benaurança en què cal inspirar-se amb particular compromís durant aquest Any Sant. Com es pot notar, la misericòrdia en la Sagrada Escriptura és la paraula clau per indicar l'actuar de Déu envers nosaltres. Ell no es limita a afirmar el seu amor, sinó que el fa visible i tangible. L'amor, després de tot, mai no podrà ser un paraula abstracta. Per la seva mateixa natura és vida concreta: intencions, actituds, comportaments que es verifiquen en el viure quotidià. La misericòrdia de Déu és la seva responsabilitat per nosaltres. Ell se sent responsable, és a dir, desitja el nostre bé i vol veure'ns feliços, plens d'alegria i serens. És sobre aquesta mateixa longitud d'ona que s’ha d'orientar l'amor misericordiós dels cristians. Així com el Pare estima, així estimen els fills. Així com Ell és misericordiós, així som nosaltres cridats a ser misericordiosos els uns envers els altres.
Com ens diu Francesc, la paràbola ofereix un profund ensenyament a cadascun de nosaltres. Jesús afirma que la misericòrdia no és només l'obrar del Pare, sinó que esdevé el criteri per saber qui són realment els seus fills.

Et consideres tu fill de Déu? 
Com de misericordiós ets amb els altres?


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 18,21-35?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.



divendres, 5 de febrer del 2016

Carnestoltes Arete Guasu

El proper dimecres 10 de febrer s'inicia la Quaresma cristiana, per tant, aquest cap de setmana és festa grossa, carnestoltes.

Vull mostrar avui un altre tipus de carnestoltes, en aquest cas l'anomenat Arete Guasu dels nivaclé paraguaians, concretament els de Santa Teresita, al costat de la ciutat de Mariscal Esrtigarribia. 


dimarts, 2 de febrer del 2016

Els valors... creixen sense saber com

"la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com"

"En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega." 

  • Aquest text correspon a una de les diverses paràboles amb les que Jesús prova d'explicar als seus el que és el Regne del Cel. Veure també l'Entrada Comunitats cristianes: lloc d'acollida d'aquest mateix Bloc de 21 de gener de 2016.
  • Tot just començada la seva vida pública, Jesús fa 2 coses fonamentalment (cfr. Mc 1-8): va pels camins de Galilea guarint persones malaltes, posseïts, familiars d'amics, leprosos, paralítics... i, alhora, dialoga i presenta la seva proposta del Regne del Cel.
  • I en aquesta paràbola ho fa comparant el Regne amb la llavor sembrada a terra que germina i creix, de dia i de nit, sense que l'amo del camp sàpiga com. 
  • Els valors són aquells principis morals que orienten el nostre comportament com a persones i en relació als demés. Alguns d'ells ens fan tendir cap a algunes passions humanes desestabilitzadores (ràbia, orgull, vanitat, enveja, avarícia, por, golafreria, excés, peresa...) i altres cap virtuts que ens centren i asserenen (perfecció, llibertat, esperança, originalitat, omnisciència, fe, treball, veritat, amor...)
  • La família, l'escola i altres espais de relació de joventut (el grup d'amics, l'equip d'esport, la parròquia, el moviment...) són espais importantíssims on s'ajuda, sense saber ben bé com, a que aquests valors creixin i floreixin dins els infants i joves i que acabin conformant el caràcter de les persones.  
  • La feina, l'educació, l'exemple dels altres són fonamentals i necessaris, però l'obertura de la pròpia persona, els dons rebuts de l'escolta, la vista, l'atenció... també. El do que Déu ens dóna, creix en nosaltres sí o sí, orientant-se cap a una o una altra direcció: el bé, la indiferència o el mal.

T'has parat a pensar quins són els teus valors?
I els que ajudes a inculcar en els teus fills?

Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 4,26-34?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 1 de febrer del 2016

Dates per recordar, febrer de 2016

ANY 2016
  • Any 2582 del calendari nacional hindú, enllaç. Comença el 22 de març
  • Any 2582 del calendari budista, enllaç. Comença el 3 de febrer
  • Any 5777 de l’era dels jueus, enllaç. Comença el 14 de setembre
  • Any 2016 del calendari gregorià, enllaç
  • Any 1437 de l'islàmic de l’Hègira, enllaç. Comença el 25 d'octubre 
Comença un nou mes. Quines dates són importants al llarg d'aquests dies?

FEBRER CELEBRACIONS RELIGIOSES CELEBRACIONS CIVILS
Dia 1: Sant Sever ---
Dia 2: Presentació del Senyor.
Mare de Déu de la Llum (candelera).
Dia Mundial dels Humedals.
Dia Mundial de les Viudes
Dia 3: Sants Anascari i Òscar. Inici de l'any budista.
Dia 4: Santa Joana de Valois.Dia Mundial Lluita contra el càncer.
Dia 5: Santa Àgata, verge i màrtir. Dia dels Sense sostre.
Dia 6: Sant Pau Miki i companys, màrtirs. Dia Mundial contra mutilació genital femenina.
Dia 7: Sant Ricard. Dia Internacional de l'Home.
Dia 8: Sant Jeroni Emilià. ---
Dia 9: Santa Apol·lònia. ---
Dia 10: Santa Escolàstica, verge. ---
Dia 11: Mare de Déu de Lourdes. Jornada Mundial dels Malalts.
Dia Internacional contra canvi climàtic.
Dia Internacional d'Internet Segur.
Dia 12: Santa Eulàlia. ---
Dia 13: Sant Benigne.Dia Mundial de la Ràdio.
Dia 14: Sant Valentí.
Sants Ciril i Metodi, patrons d'Europa.
Dia dels Enamorats.
Dia Europeu de la Salut Sexual.
Dia 15: Sant Faustí. ---
Dia 16: Santa Julià. ---
Dia 17: Sant Faustí. ---
Dia 18: Sant Eladi. ---
Dia 19: Sant Àlvar de Córdova. ---
Dia 20: Sant Eleuteri. Dia Mundial de la Justícia Social.
Dia 21: Sant Pere Damià. Dia Internacional de la Llengua Materna.
Dia 22: Càtedra de Sant Pere Apòstol. Dia del Pensament Escolta.
Dia 23: Sant Policarp, màrtir. ---
Dia 24: Sant Modest. ---
Dia 25: Sant Cesari. ---
Dia 26: Sant Alexandre. ---
Dia 27: Sant Gabriel. ---
Dia 28: Sant Romà. Dia Mundial de les Malalties Rares.

Dia 29:
---