dissabte, 11 de febrer del 2017

Reptes davant l'evangelització actual

És cert que avui en dia el món està canviant, podem dir que ens trobem en un moment convuls i ple de dubtes. Ho veiem a nivell mundial (on serem d'aquí 4 anys, en acabar el mandat Trump?), a nivell nacional (on serem, quan acabi el procès català?) i també dins l'Església (on serem, la propera generació?).


La XIII Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes de 2012, en temps de Benet XVI, va voler aprofundir en el que representen tots aquests fets a partir del tema "La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana". Extrec del document de preparació, anomenat Lineamenta, algunes reflexions interessants, són aquestes: 
  • És necessari que l'Església es qüestioni per la integritat del missatge que ha ofert en la seva història recent d'evangelització. 
  • Aquest qüestionament exigeix  un procés de discerniment sobre l'estat de salut del cristianisme.
  • Aquesta pregunta haurà de funcionar com a autocrítica del cristianisme modern, que haurà d'aprendre a renovar-se, un cop més, a partir de les arrels primeres.
Amb aquesta idea, i a partir del text "Realizaciones de lo Cristiano en el Escenario de una Nueva Evangelización", Serafín Béjar (Facultat de Teologia de Granada) proposa 3 formes reduccionistes de cristianisme, amb el perill que suposa intentar plasmar la realitat en una senzilla classificació. Ell les anomena cristianisme ètic, cristianisme estètic i cristianisme dietètic.  

El cristianisme ètic podria resumir-se en el text de l'Evangeli de Marc del jove ric (Mc 10,17-22). El cristianisme estètic és el que s'intueix en el text de la trobada entre Jesús i Herodes a l'Evangeli de Lluc (Lc 23,6-12). I el cristianisme dietètic el podem trobar en el text, també de Lluc, de la curació de 10 leprosos (Lc 17,11-19).

Si aquestes tres tipologies de cristianisme el mateix document del Sínode de Bisbes els anomena frustrats, poden veure's tots tres en contraposició dels cristianismes aconseguits. Segons les mateixes Lineamenta, el procés d'evangelització arriba al seu màxim quan ajuda a les persones a entrar en una relació viva amb Crist i amb el Pare, a partir de l'actuació de l'Esperit Sant entre nosaltres.

De tot això... seguirem reflexionant en properes Entrades. Ara com ara, recomano buscar i llegir els textos proposats més a munt.

dijous, 9 de febrer del 2017

Ser fidel en les coses petites

Portar Pau i Felicitat

Jesús,
em convides a ser
responsable i fidel
en les coses petites
i en les tasques de cada dia. 
Si vull ser eficaç i fer el bé,
he de reconèixer les meves qualitats
i fer-les fructificar com més millor.
Així col·laboraré en la construcció
d’una societat més humana. 
Serà la millor manera de mostrar-me
agraït pels dons rebuts
de tu i dels altres. 
Ajuda’m a ser portador
de pau, de benestar i de felicitat
per a tots aquells
amb qui comparteixo
la vida, els estudis i el treball.

Ara fa unes setmanes vaig fer le reflexió als alumnes que hi havia més coses que no només vídeos de Youtube a l'hora de preparar la pregària: el llibret de classe, l'App marista al mòbil o ordinador, la Biblia, un retall de diari, quelcom que ens va passar fa dies, el record d'alguna persona o situació... 

Doncs finalment en Pol, un noi calladet, baixet, tímid, amb déficits dels típics actualment, però molt treballador, va aixecar-se el dia que li tocava, va anar fins a la taula de la classe i va agafar el llibret de pregàries, llegint  aquesta de més a munt. Em sento content. 

Res més a dir, a part de que vull ser portador de pau, de benestar i de felicitat per a tots aquells amb qui comparteixo la vida, els estudis i el treball. Ajuda'm Senyor.


Col·laboració: Pol, alumne de 2n d'ESO, dimarts 7/02/2017 

dimarts, 7 de febrer del 2017

Créixer i enfortir-se, plens d'enteniment

"L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment"
"Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor."

Avui tenim la presentació de Jesús nen, al Temple, text litúrgic d'ara fa uns dies. Els seus pares fidels complidors de la Llei del seu moment i la seva creença fan allò que està manat. Allà els rep Simeó, un home just i pietós (Lc 2,25). Però jo prefereixo quedar-me amb la segona persona que el glorifica, Anna, una dona gran viuda que vivia gairebé al Temple. El text ens diu que "donava gràcies a Déu i parlava de l'infant".

Tots som fruit de la nostra història i n'hi ha una part que no pot canviar: el lloc, la la cultura i la família on naixem. La societat, l'escola, els amics inicials amb els que ens apunten els pares a les extraescolars... però a mida que creixem ens llaurem el nostre camí, anem prenent opcions, ens fem el nostre enteniment... Sobre aquest punt desenvoluparé algunes nova Entrada en els propers dies. 

Quelcom d'interessant que he anat descobrint a les classes relacionades amb la Cristologia i el Misteri de Déu. El cristianisme es basa en la relació d'amor. De tal manera que el Pare ho és en relació amb el Fill i el Fill ho és en relació amb el Pare, també nosaltres som en relació als altres.

Jo sóc fill per que la mama i el papa m'ho van donar. Jo sóc professor ja que uns alumnes m'ho recorden dia a dia (i per que un contracte laboral em lliga i per què una empresa m'ho va marcant dia a dia). Jo sóc educador per que així he anat optant any rera any a partir d'experiències de joventut i voluntariat (novament inputs externs) m'ho van anar donant i ajudant a discernir... I sóc marit per que així ell m'ho fa sentir dia a dia, des de ja fa més de 5.184 dies.

Resumint, part ens ve donada, però a mida que anem creixent ens enfortim i anem omplint-nos d'enteniment.

Valores el què t'ha estat donat? 
Vas creixent en enteniment? Cap a on?


Vols llegir el text, Lc 2, 22-40?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 6 de febrer del 2017

Identitat de gènere, moda o dignitat?


Com sempre, els alumnes tiren del món audiovisual. Aquesta vegada el tema que va escollir l'encarregada era sobre la identitat de gènere: a una botiga de joguines en horari nocturn, una nina puja a un cotxe teledirigit. Ella vol conduir (enllaç vídeo) 

Acabat el vídeo, Sara va comentar que no pel fet de ser dona una persona ha de dur una samarreta rosa i per se home una samarreta blava, que cadascú ha de trobar el seu lloc i la seva identitat en el món. Novament el silenci de la resta. Poc participatiu aquest grup.

Vaig preguntar si sabien el que era la identitat de gènere i veient la reacció ho vaig explicar. Per tant aquest són els travestis?- va preguntar un noi al final de la classe. Em va tocar també definir travestisme, transexualitat i després, responent a les seves altres preguntes metrosexualitat. 

Resum de l'anterior, senten moltes coses, veuen encara més. Però habitualment no pregunten els dubtes i es queden amb el primer que els hi diu un amic o amiga. 

Tot just aquests dies he acabat el treball sobre l'enquesta que publicava a l'Entrada "Enquesta "Joves, religiositat i ús del propi cos"" el passat 11 de gener. En properes entrades aniré publicant part dels resultats.
Tant de bo des de casa, des de l'escola aprenguem a ser més propers als infants i joves, més receptius a les seves inquietuds.


Col·laboració: Sara, alumna de 2n d'ESO, dimarts 17/01/2017 

dijous, 2 de febrer del 2017

Quins missatges de Nadal! (2016)

Algú pensarà, que hi pinta ara una Entrada amb el títol d'aquesta? Doncs resulta que el 2 de febrer és el dia de la candelera. Per tant... toca desar el pessebre fins l'any vinent. I també resulta que els publicistes saben que un titular ben cridaner és la millor opció per portar allà un vol. I parlar de Nadal un dia com avui, per a la majoria de la gent, ja sobta.

Recupero en aquest moment el discurs d'aquest Nadal de 2016 del Papa Francesc als treballadors i la curia vaticana, com ja vaig fer el 24/12/14 (veure l'entrada "Quins missatges de Nadal!") i el 29/12/15 (veure l'entrada "Quins missatges de Nadal! (2015)").  Si vols llegir el text sencer, enllaç. Transcric aquelles parts que m'han semblat més significatives:
... Contemplando el rostro del Niño Jesús, san Agustín exclamó: «Inmenso en la naturaleza divina, pequeño en la forma de siervo». También san Macario, monje del siglo IV y discípulo de san Antonio Abad, para describir el misterio de la Encarnación recurrió al verbo griego smikruno, es decir, hacerse pequeño casi reduciéndose a la mínima expresión: «Escuchad con atención: el infinito, inaccesible e increado Dios, por su inmensa e inefable bondad, tomó un cuerpo y diría que se ha disminuido infinitamente en su gloria». La Navidad es la fiesta de la humildad amante de Dios, del Dios que invierte el orden de lo lógico y descontado, el orden de lo debido, de lo dialéctico y de lo matemático. En este cambio reside toda la riqueza de la lógica divina que altera los límites de nuestra lógica humana (cf. Is 55, 8-9). Romano Guardini escribió: «¡Qué reversión de todos los valores familiares para el hombre, no sólo humanos, sino también divinos! Realmente este Dios da la vuelta a todo lo que el hombre trata de construir por sí mismo». En Navidad, estamos llamados a decir «sí», con nuestra fe, no al Dominador del universo, ni siquiera a la más noble de las ideas, sino precisamente a este Dios que es el humilde-amante...
En realidad, Dios quiso nacer pequeño, porque quiso ser amado. De este modo la lógica de la Navidad transforma la lógica mundana, la lógica del poder, la lógica del mandar, la lógica farisea y la lógica causalista o determinista... 
Todo esto manifiesta que la reforma de la Curia es un proceso delicado que debe ser vivido con fidelidad a lo esencial, con un continuo discernimiento, con valentía evangélica, con sabiduría eclesial, con escucha atenta, con acciones tenaces, con silencio positivo, con firmes decisiones, con mucha oración ―con mucha oración―, con profunda humildad, con clara visión de futuro, con pasos concretos hacia adelante e incluso ―cuando sea necesario― retrocediendo, con voluntad decidida, con vibrante vitalidad, con responsable autoridad, con total obediencia; pero, en primer lugar, abandonándose a la guía segura del Espíritu Santo, confiando en su necesaria asistencia. Por esto, oración, oración, oración.
ALGUNOS CRITERIOS-GUÍA DE LA REFORMA:
1.Individualidad (conversión personal): El alma de la reforma son los hombres a los que va dirigida y la hacen posible. En efecto, la conversión personal sostiene y fortalece a la comunitaria.
2.Pastoralidad (conversión pastoral): El compromiso de todo el personal de la Curia ha de estar animado por una pastoralidad y una espiritualidad de servicio y de comunión, ya que este es el antídoto contra el veneno de la vana ambición y de la rivalidad engañosa. 
3.Misionariedad: El cristocentrismo es la finalidad principal de todos los servicios eclesiásticos, es decir, llevar la buena nueva a todos los confines de la tierra
4.Racionalidad:  Se veía la necesidad de una racionalización de los organismos de la Curia Romana, para poner de relieve que cada Dicasterio tiene sus propias competencias. Dichas competencias deben ser respetadas y, también, distribuidas de forma racional, eficaz y eficiente. 
5.Funcionalidad: La funcionalidad requiere también la revisión continua de las funciones y de la relevancia de las competencias y de la responsabilidad del personal y, por lo tanto, la realización de traslados, incorporaciones, interrupciones e incluso promociones.
6.Modernidad (actualización): Es la capacidad de saber leer y escuchar los «signos de los tiempos». En este sentido: «proveemos con prontitud a que los Dicasterios de la Curia Romana se acomoden a las situaciones de nuestro tiempo y se adapten a las necesidades de la Iglesia universal
7.Sobriedad: En esta perspectiva es necesaria una simplificación y agilización de la Curia... todo con vistas a la indispensable sobriedad necesaria para un testimonio más correcto y auténtico.
8.Subsidiariedad: Reorganización de competencias específicas... para lograr autonomía, coordinación y subsidiariedad en las competencias y más interrelación en el servicio.
9.Sinodalidad: El trabajo de la Curia tiene que ser sinodal: reuniones periódicas de los Jefes de Dicasterio, presididas por el Romano Pontífice. Encuentros más frecuentes y sistemáticos. La sinodalidad también debe vivirse dentro de cada Dicasterio, dando mayor frecuencia a la Sesión ordinaria.
10.Catolicidad: Entre los colaboradores, además de sacerdotes y personas consagradas, la Curia debe reflejar la catolicidad de la Iglesia a través de la contratación de personal proveniente de todo el mundo, de diáconos permanentes y fieles laicos y laicas, cuya selección debe hacerse cuidadosamente sobre la base de una vida espiritual y moral ejemplar, y de su competencia profesional.
11.Profesionalidad: Es esencial que cada Dicasterio adopte una política de formación permanente del personal, para evitar el anquilosamiento y la caída en la rutina del funcionalismo. Por otra parte, es esencial archivar definitivamente la práctica del "promoveatur ut amoveatur". Esto es un cáncer.
12.Gradualidad (discernimiento):  La gradualidad es el resultado del indispensable discernimiento que implica un proceso histórico, plazo de tiempo y de etapas, verificación, correcciones, pruebas, aprobaciones ad experimentum. En estos casos, por lo tanto, no se trata de indecisión sino de flexibilidad necesaria para lograr una verdadera reforma. 
Deseo concluir sencillamente con una palabra y una oración. La palabra es la de reiterar que la Navidad es la fiesta de la humildad amorosa de Dios. Para la oración he elegido la convocación navideña del padre Matta El Meskin (monje contemporáneo), que dirigiéndose al Señor Jesús, nacido en Belén, así se expresa: «si para nosotros la experiencia de la infancia es algo difícil, para ti no lo es, Hijo de Dios. Si tropezamos en el camino que lleva a la comunión contigo según tu pequeñez, tú eres capaz de quitar todos los obstáculos que nos impiden de hacer esto. Sabemos que no tendrás paz hasta que no nos encuentres según tu semejanza y pequeñez. Permítenos hoy, Hijo de Dios, acercarnos a tu corazón. Haz que no nos creamos grandes por nuestras experiencias. Concédenos, en cambio, que seamos pequeños como tú, para que podamos estar cerca de ti y recibir de ti humildad y mansedumbre en abundancia. No nos prives de tu revelación, la epifanía de tu infancia en nuestros corazones, para que con ella podamos curar todo tipo de orgullo y de arrogancia. Tenemos mucha necesidad […] de que reveles en nosotros tu sencillez, llevándonos a nosotros, también a la Iglesia y al mundo entero, a ti ... Amen». 
A mi aquests missatges em deixen bocabadat. El papa, un cap d'Estat, un monarca absolut, no ho oblidem, dient aquestes coses. 

Vull dedicar aquesta entrada a tots els que tenen responsabilitats de govern, de coordinació, d'animació d'entitats i persones.

Bon Nadal, i tant de bo sapiguem tots mantenir aquest esperit al llarg de tot l'any, de tota la vida!