Els meus actes i pensaments

"només allò que surt de l'home el fa impur"

"En aquell temps, Jesús cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur»."

---

Breu text el d'avui sobre un dels temes que preocupaven, i molt!!!- als jueus de l'época de Jesús, allò que era permès menjar i allò que no. En la versió catalana aquest passatge es titula "La tradició dels antics", el que ens recorda que Jesús va ajudar a superar algunes de les propostes antigues del judaisme, posant per sobre de tot, les persones. 

I la proposta de Jesús és ben clara, el que realment importa és allò que fem i pensem les persones, els nostres actes i les nostres paraules. Lleguim en els versets següents que Jesús, continua l'explicació als seus afirmant que "de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home" (cfr. Mc 7,21-22)

Responsabilitat meva, 

en mi hi és la solució

---

Vols llegir el text, Mc 7,14-23?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Disciplina a l'aula

El 18 de desembre passat publicava l'entrada titulada "La meva filosofia educativa". Arrel d'una noticia del diari El Mundo, "La disciplina mejora los resultados académicos más que el número de alumnos por aula" del passat 1 de febrer, vull continuar reflexionat sobre el tema. 

Afirma la noticia, basant-se en informacions de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos, que la mida de la classe, el número d'ordinadors per aula, o les activitats extraescolars, per posar alguns exemples, no influeixen tant en la millora dels resultats de l'alumnat de condicions socio econòmiques més desafavorides. En canvi, el clima i la disciplina afecten en molt alta proporció.

Des de la meva experiència, sense entrar a exemples concrets, penso el mateix. La situació a l'escola, la situació a les famílies i la situació social han canviat en les últimes dècades i es defensen molt els drets i poc els deures. Des d'aquest paradigma relacional, arribar tard, fer servir el mòbil quan no toca, conviure en grup... es fa ben difícil.   

Recórrer la vida, reconèixer-lo

"la gent el va reconèixer."

"En aquell temps, quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. A tot arreu on arribava, pobles, viles o llogarrets, posaven els malalts a la plaça i li demanaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats."

---

Trobo en aquest text d'avui dues actituds fonamentals en la trobada amb Déu, no sobra res en aquest senzill text. D'una banda, Jesús "va fer la travessia del llac" (v.53), per arribar a aquella terra llunyana de Genesaret. Un cop allà, "començaren a recórrer tota la regió" (v.55). Jesús i els seus es desplacen.

De l'altra banda, tots aquells que el volen trobar també actuen de former diverses. "La gent el va reconèixer" (v.54), la gent també "anava duent-li els malalts en lliteres" (v.55) i, finalment, "li demanaven que els deixés tocar" (v.56). 

Quantes vegades esperem a que ens vinguin les solucions! Quantes vegades restem immòbils, aturats, sense saber què o com fer! El sortir de nosaltres, obrir-nos als altres, canviar de perspectiva és el primer pas per ser ajudats. El reconèixer Jesús a la vida, en les situacions que els altres ens ofereixen és el primer pas per entendre el seu missatge, per trobar la seva mà. 

Passar per la vida o recórrer-la.
Reconèixer la seva presència? 

---

Vols llegir el text, Mc 6,53-56?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Vinculació laical, sana enveja

M'arriba aquesta notícia a través de l'informatiu setmanal de la casa General dels maristes a Roma.

Mesos enrere vaig tenir l'oportunitat de participar com a convidat en una celebració similar de la província marista d'Ibèrica i al llarg del cap de setmana vaig poder copsar la profunditat del pas dels laics i el compromís per la vida i fe compartida dels germans. Quina sana enveja!

Catalunya 1 d'octubre, no oblidarem

Ens trobem aquatre mesos de l'1 d'octubre de 2017, en una situació complicada però que es resol amb diàleg i des de la política. Des d'aquest costat sembla que es fan passes enrere, no a gust de tothom, però des de l'altre només s'hi preveu intransigència. 

Enllaço avui un treball gràfic d'investigació sobre l'1O, el referèndum de l'1 d'octubre. Val la pena buscar, mirar i reflexionar, la pregunta, per a mi és, les persones o la llei. Així ho manifestava Pérez de los Cobos ara fa pocs dies davant del jutge, "la ley “estaba por encima de la convivencia ciudadana” el 1-O".

Un vídeo a títol d'exemple, a l'escola Ramon Llull, a prop de casa.

Anar-hi al web, https://catmemoria.cat