divendres, 29 de juny del 2012

A l'estiu descans... i també repàs


Les vacances d'estiu són el gran moment esperat després de tot el curs. La majoria de nosaltres les tenim merescudes i, per tant, les hem de gaudir.

Però també cal ser conscients, tots i totes, de quins resultats hem tingut en aquest curs que just acaba: les notes de les diferents matèries i les observacions que els professors ens han fet en l'últim butlletí de notes són un bon diagnòstic.

Ha anat bé? Felicitats!

No ha anat tan bé? Pensa-hi amb els pares, què ha fallat? Que podeu fer per millorar-ho?

Per tant, cadascú a la mida de les seves circumstàncies i possibilitats, haurà de dedicar uns moments de les vacances a la feina: llegir alguns llibres, preparar els exàmens de recuperació de setembre, fer la feina de repàs recomanada pels professors, practicar les llengües o el càlcul per estar millor preparat pel curs vinent... 

Us recomanem mantenir un equilibri entre descans, lleure, hobbies i treball. De ben segur alguns dies de l'estiu marxareu de colònies o de viatge amb la família. Ja va bé tenir aquests moments de descans i de viure noves experiències. Però aquells altres dies que estigueu de forma més estable a casa, cal aprofitar per dedicar una mica de temps al repàs: amb 1 hora al dia pot haver suficient. Si has de presentar-se a recuperar diverses matèries potser farà falta més temps o assistir a una acadèmia.

dijous, 28 de juny del 2012

Què hi ha de dolent en passar-ho malament una temporadeta?


Avui es donen les notes de final de curs. Molts sortiran contents i altres tristos, plorosos o enutjats amb els professors i amb el món. 

Potser se sentiran frases com aquestes:
- "No hi ha dret", 
- "Amb un 4,5 i me l'ha deixat. Quina injustícia !!!", 
- "I ara, què faré?", 
- "No serveixo per a res...",
- " I com els hi explico als pares?"
- "Ara a l'acadèmia, i a veure si em deixen anar de campaments",
- ...

És lògic que a ningú, ni als nens ni als adults, ens agrada passar-ho malament. Però hem de ser conscients que la vida està feta de molts moments, la majoria dins de la quotidianeitat, alguns bons i alguns dolents.

Davant d'aquest fet o altres similars en els quals ens sentim enfadats, indignats o decaiguts, el psiquiatra Jose Miguel Garona, a La Contra de La Vanguardia del 12 de juny ens diu

Llegir l'entrevista sencera a La Contra de La Vanguardia
...

Otro de sus intereses, me dice, es el síndrome de decaimiento...
¡Cada vez es más frecuente! Precisamente una separación o una pérdida (de un ser querido, un trabajo...) pueden desencadenarlo.
¿En qué consiste ese síndrome?
Es un estado de ánimo bajo.
¿Qué síntomas lo delatan?
Apatía, cansancio, desmotivación, agobio, estrés, inapetencia sexual, desgana, insomnio...
Todos lo hemos sentido alguna vez.
Lo llamativo es que pasa cada vez más a menudo..., y a cada vez más personas.
¿A qué atribuye este síndrome?
Al nuestro bajo umbral de frustración.
¿Soportamos mal la frustración?
Peor que nuestros padres y abuelos... Nosotros ocultamos la muerte, negamos el dolor, rechazamos la dificultad... Fíjate: nos diagnostican una enfermedad, ¡y nos sorprende!

Claro, ¿no?
¡La enfermedad es normal, es parte de la vida! En vez de entenderlo así, nos preguntamos: “¿Cómo es posible?”. Y seguimos: “¿Por qué yo?”. Y concluimos: “¡No es justo!”. Son pensamientos muy desvariados...
Ya.
Hay un desenlace fatal en urgencias, ¡y buscamos culpables! Nos cuesta aceptar que lo normal es morirse, ¡y que lo excepcional es vivir! Nos creemos con derecho a todo, ¡felicidad incluida y garantizada! Abominamos del dolor físico y psíquico.
¿Y qué deberíamos hacer?
Pues no vivir el dolor como trastorno y revés insoportable. “Estoy fatal por un duelo”, me dicen en la consulta. “¡Recéteme algo para que se me pase rápido!”, me piden. ¡Pues no, señor mío: ahora le toca pasarlo mal! Páselo mal. ¿Qué tiene de malo pasarlo mal una temporadita, eh? ¡Ya amainará!
O sea, que deberíamos elevar nuestro umbral de frustración.
Si sobreproteges a tus hijos, ¡los desarmas frente a la frustración! Y se frustrarán más.
¿Receta?
A mi hija de 21 años, que estudia Oceanografía en Canarias, ya le he dejado claro que al terminar... ¡nada de volver a casita!
Es usted coherente..., y rudo.
¡He educado así a mis hijos desde niños! ¿Cuál es el objetivo último de la educación?
¿Cuál?
Ayudar al hijo a ser independiente rápido.
¿Bajará más el umbral de frustración?
Quizá la crisis nos enseñe a arremangarnos, y así frenemos esa tendencia. Colaboro como médico en África... y nadie allí padece síndrome de decaimiento: ¡encontrar qué comer les alegra sobremanera cada día!


Potser abans d'esperar que els nostres fills es facin les preguntes amb que encapçalàvem aquest article, convindria que molts pares ens féssim algunes preguntes com aquestes:
- quin és el meu últim objectiu vers l'educació dels meus fills i filles?
- què vull d'ells?
- els hi he de donar tot? s'ho han de guanyar? 
- bon nivell de coneixements? bon nivell d'educació? ambdós?
- han de tenir-ho tot?
- ...

Ja per acabar... què té de dolent passar-ho malament una temporada si, ben acompanyats d'aquesta temporada ens pot fer sortir enfortits?

dimecres, 27 de juny del 2012

dilluns, 25 de juny del 2012

Teamviewer: suport en xarxa

T'ha passat algun cop que necessites ajuda amb l'ordinador i no tens qui t'ajudi?

Potser algun amic per telèfon et dóna instruccions de com fer alguna tasca amb el teu ordinador, però no us acabeu d'entendre?

Estàs intentant explicar algun truc però no t'expliques prou bé?

Vols controlar el teu PC des del mòbil? 

Per aquests casos o altres similars, existeixen diverses opcions tecnològiques. Una d'elles és el Teamviewer.

Aquest programari et permet, des d'un ordinador prendre el control del teclat i el ratolí d'un altre. Intercanviant amb l'altre usuari un nom clau i una contrasenya podreu donar-vos suport l'un a l'altre i, també, transferir-vos fitxers de forma més senzilla que no el correu electrònic. 

Baixeu-vos la versió portàtil, que no requereix cap instal·lació, i feu la proba.
Descarrega-te'l ara Descarrega-te'l ara

dissabte, 23 de juny del 2012

Trucs de la publicitat, 1

No tot és el que sembla!

Isabel M, una usuària dels restaurants de menjar ràpid de McDonald's va voler preguntar per què les hamburgueses de les fotografies semblen diferents a les reals?

Des de l'empresa dins la seva campanya "Our food, your questions" van voler donar-hi resposta. Aquí tenim la resposta que ens presenta Hope Bagozzi, directora de Màrqueting al Canadà: la participació d'un equip de professionals, moltes hores de treball, i el famós programari d'edició d'imatges Photoshop hi són al darrera.


Si vols saber-ne més, segueix aquest enllaç de McDonald's Canadà en anglès o en francès.