dimecres, 29 d’abril del 2015

Sensibilitat de l'Esglesia davant l'altri

Dilluns 27, dia de la Mare de Déu de Montserrat, es celebrava a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona una missa catòlica en record de les 150 víctimes (50 espanyoles) de l'accident d'avió de Germanwings als Alps francesos del 24 de març, pressumptament provocat pel seu copilot, amb la presència d'autoritats diverses i coneguts per donar suport a les famílies. 

L'arquebisbat de Barcelona va cedir l'ús de la basílica però imposant una celebració catòlica, tot i les diverses sol·licituds de familiars i els executius central i català de respectar les creences dels difunts, de complir la llei i fer quelcom més integrador.

A l'acte vaig poder veure fets i gestos que em van agradar:
  • La cessió de la impressionant basílica per acollir un acte d'aquestes característiques, d'acompanyament internacional i multiconfessional. 
  • La participació de més de 1500 persones de diferents nacionalitats, llengües, creences i edats, tots ells units pel dolor en el record dels éssers estimats.
  • L'ús del català, el castellà, el francès, alemany, anglès i de forma simbòlica del grec, com a signe d'enteniment i unió en la diversitat de la parla.
  • La participació unida de les comunitats catòlica, evangèlica, jueva i musulmana, de les que formaven part les víctimes, com a símbol de la convivència habitualment pacífica que s'hi viu i des de la que hi treballa el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER).
  • Les paraules pronunciades: 
  • Del cardenal Martinez Sistach, "a la misericordia del Padre confiamos las víctimas y tambien a sus familiares y amigos que sufren esta separación". 
  • Del representant de la comunitat evangèlica de Catalunya, senyor Guillem Correa, "Busquemos el consuelo en Jesus, autor y dador de la fe", càlides i serenes.
  • Del representant de la comunitat jueva a Barcelona, Jorge Burdman,"nuestros sabios dicen sitúate en el lugar de tu prójimo y quizás esto es lo que hoy intentamos todos hacer aquí", ben sentides i acompanyades de gran emoció.
  • del representant de la comunitat musulmana de Barcelona, el senyor Mohammed Halhoul, "como creyentes pedimos a Alá misericordioso que todos los muertos tengan paz", bilingües, en uns castellà i català perfectes,
  • L'acompanyament conjunt a les famílies de les principals autoritats de l'Estat, presidides pels Reis i amb presència dels governs central i català. Van saber unir-se tot i les seves diferències, parlant i abraçant-les durant més de mitja hora.
Les diferents fotografies, a mides diferents, simbolitzen el temps dedicat a cada part del funeral d'Estat: 1h pel ritus de la missa catòlica, mitja hora per l'acompanyament a les famílies i 5 minuts per a cadascun dels líders de les confessions evangèlica, jueva i musulmana. Al costat, la paraula Amen, comuna a les 3 confessions, escrita en llengua hebrea,

Però tot i ser cristià creient i membre de l'Església, vull fer alguna crítica als nostres representants jeràrquics en el seu fer i actuar:
  • La poca sensibilitat de l'arquebisbat, que parla de la "misericòrdia del Senyor" però obliga a tothom, també creients d'altres confessions i no creients, a participar d'un ritus catòlic, tot i els suggeriments d'ambdós governs i de familiars de les víctimes. 
  • La minsa participació permesa als representants de les altres confessions religioses, 5 minuts a cadascun d'ells, després de la part principal, cerimònia exclusivament catòlica.
Davant d'aquests fets hem pregunto on està la veritable sensibilitat per l'altri de la jerarquia de l'Església catòlica, en aquest cas catalana? On està l'acceptació per part de tothom de la laïcitat de l'Estat i de la igualtat de confessions que estableix la Constitució.

Crec que la meva forma d'actuar i de molts creients membres de l'Església Poble de Déu, també del papa Francesc, es basa en la fraternitat del Regne de Déu, on tots som fills del creador i, per tant, tots som i ens tractem com a germans, siguem o no creients de la mateixa confessió. abans de la religió, hi són les persones.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Mare de Déu de Montserrat 2015

El passat dijous dia 23 celebràvem la diada de Sant Jordi. Avui dia 27 fem el mateix amb la Mare de Déu de Montserrat, la "moreneta". Ambdues figures són patrones de Catalunya i totes dues tenen un orígen llunyà i unes arrels comunes que s'endinsen  en la religió catòlica.

To i així, la festivitat de Sant Jordi ha traspassat l'àmbit estrictament cristià per a convertir-se en una festa profana, que acull a tota la ciutadana sigui de la religió, procedència i edat que sigui. És la festa de la rosa i el llibre, la festa de l'amor. La d'avui per contra, ha quedat en l'àmbit cristià, per la qual cosa no és tan inclusiva. Una mostra del que està passant a la societat.


PATRONS DE CATALUNYA, EN TEMPS DE PASQUA

Les festes majors són sempre
dies importants en la vida dels pobles.
Són esclats d’alegria col·lectiva.
Tot tipus d’actes es multipliquen.
Cantem, ballem, juguem i ho celebrem al voltant de la taula.
Grans i petits, també els avis, es vesteixen de festa.

Sant Jordi, el nostre patró, és la festa de la rosa i del llibre.
La rosa que ens recorda la natura, la bellesa i el món,
el llibre que ens recorda la saviesa dels homes i les dones.
La rosa i el llibre que juntament són símbols de l’amor.
Amor entre nuvis i parelles. Amor de fills als pares, dels nets als avis. Estima i respecte entre veïns i companys de classe, de feina.

El dia de la Moreneta, la nostra patrona, és la festa de la mare.
Aquella que des de Montserrat il·lumina la catalana terra,
aquella que a tots ens agermana i ens dona consol.
La que en temps de Pasqua, a molts, ens guia cap al cel.
Molts l’estimen per la natura, la cultura o la pregària.

En aquests dies de festa, per tant, ens n’alegrem.
Pensem en passar-ho bé i en ser feliços.
Però tinguem també un record pels que pateixen,
pels malalts i per aquells que ens han deixat,
que de ben segur ens miren des del cel.











diumenge, 26 d’abril del 2015

Mestres pastors

"Jo dono la vida per les ovelles"

"En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles. Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles."


  • En aquest text Jesús compara la seva relació amb els deixebles i amb tota la gent amb la d'un pastor i les ovelles del seu ramat. Com sempre, utilitza un llenguatge fàcilment comprensible per a la gent d'aquella època tot i que en el nostre context actual i geogràfic no quedi gaire clar. 
  • És sabut que l'Evangeli de Joan és ben diferent als altres tres ja que, tot i que també repassa la vida pública de Jesús, no es centra tant en els fets si no que intenta aprofundir en el missatge. Això es deu al context del moment en que va ser escrit: gairebé a final del s.I i amb l'objectiu de fonamentar el nou cristianisme en front del judaisme fariseu sorgit després de la destrucció del temple a la guerra jueva de l'any 70.
  • En el nostre context, una comparació fàcilment intel·ligible seria la d'un educador, un mestre, un monitor o un entrenador. Qualsevol d'ells coneix bé els seus educands i ells el coneixen a ell. Els mestres, els educador saben com treure allò més bo que hi ha al seu interior i no parlo de les matemàtiques, les socials o les llengües.

  • Tu com a educador, ets només professor o va una mica més enllà? Al teu parer, davant teu tens alumnes o "personetes" en procés de creixement i maduració? Hi ha una subtil diferència, similar a la del regne d'un rei (súbdits d'un sobirà) o el regne de Déu (fills d'un mateix pare i germans entre nosaltres).


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 10,11-18?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dissabte, 25 d’abril del 2015

Déu, Jehovà, Jahvè, Al·là... on són a Catalunya?

El dia 9 d'abril presentava en aquest mateix Bloc l'Entrada "Déu amb diferents accents" amb un interessant reportatge sobre la realitat religiosa a Catalunya.

Continuo en aquesta Entrada amb una sèrie de dades, de l'informe "Mapa de les Religions de Catalunya" de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya sobre les diverses confessions presents: breu presentació, numero, evolució i situació dels llocs de culte, països de procedència dels fidels, llengües emprades... Conjunt de fitxes, baixar.


Fitxes individualitzades...


dimecres, 22 d’abril del 2015

Sant Jordi 2015

Sant Jordi, patró de Catalunya. també ho és i s'hi celebra en d'altres llocs arreu, com ara les comunitats d'Aragó, València i les Illes Balears o a altres països com Anglaterra, Bulgària, Etiòpia, Geòrgia o Portugal. També és el patró del moviment escolta ideat per l'anglès sir Baden Powell.

A Catalunya Sant Jordi la celebració es duu a terme a partir del dia de la rosa i de la fira de les flors. És típic que els homes regalin a les seves estimades una rosa i que aquestes, als seus homes, un llibre, per la qual cosa, en la cultura catalana té més pes aquest diada com la dels enamorats que no pas el dia de Sant Valentí, més típic de països anglosaxons, tot i que avui en dia s'ha estès a molts altres. Tot i que no és un dia lliure, la majoria prova de fer una escapada per passejar pels carrers i mesclar-se entre les múltiples parades de llibres i de roses que hi ha pels carrers.
Felicitats Jordi!

Veure l'Entrada Sant Jordi 2013, de 23 d'abril de 2013