dimecres, 29 d’abril de 2015

Sensibilitat de l'Esglesia davant l'altri

Dilluns 27, dia de la Mare de Déu de Montserrat, es celebrava a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona una missa catòlica en record de les 150 víctimes (50 espanyoles) de l'accident d'avió de Germanwings als Alps francesos del 24 de març, pressumptament provocat pel seu copilot, amb la presència d'autoritats diverses i coneguts per donar suport a les famílies. 

L'arquebisbat de Barcelona va cedir l'ús de la basílica però imposant una celebració catòlica, tot i les diverses sol·licituds de familiars i els executius central i català de respectar les creences dels difunts, de complir la llei i fer quelcom més integrador.

A l'acte vaig poder veure fets i gestos que em van agradar:
  • La cessió de la impressionant basílica per acollir un acte d'aquestes característiques, d'acompanyament internacional i multiconfessional. 
  • La participació de més de 1500 persones de diferents nacionalitats, llengües, creences i edats, tots ells units pel dolor en el record dels éssers estimats.
  • L'ús del català, el castellà, el francès, alemany, anglès i de forma simbòlica del grec, com a signe d'enteniment i unió en la diversitat de la parla.
  • La participació unida de les comunitats catòlica, evangèlica, jueva i musulmana, de les que formaven part les víctimes, com a símbol de la convivència habitualment pacífica que s'hi viu i des de la que hi treballa el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER).
  • Les paraules pronunciades: 
  • Del cardenal Martinez Sistach, "a la misericordia del Padre confiamos las víctimas y tambien a sus familiares y amigos que sufren esta separación"
  • Del representant de la comunitat evangèlica de Catalunya, senyor Guillem Correa, "Busquemos el consuelo en Jesus, autor y dador de la fe", càlides i serenes.
  • Del representant de la comunitat jueva a Barcelona, Jorge Burdman,"nuestros sabios dicen sitúate en el lugar de tu prójimo y quizás esto es lo que hoy intentamos todos hacer aquí", ben sentides i acompanyades de gran emoció.
  • del representant de la comunitat musulmana de Barcelona, el senyor Mohammed Halhoul, "como creyentes pedimos a Alá misericordioso que todos los muertos tengan paz", bilingües, en uns castellà i català perfectes,
  • L'acompanyament conjunt a les famílies de les principals autoritats de l'Estat, presidides pels Reis i amb presència dels governs central i català. Van saber unir-se tot i les seves diferències, parlant i abraçant-les durant més de mitja hora.
Les diferents fotografies, a mides diferents, simbolitzen el temps dedicat a cada part del funeral d'Estat: 1h pel ritus de la missa catòlica, mitja hora per l'acompanyament a les famílies i 5 minuts per a cadascun dels líders de les confessions evangèlica, jueva i musulmana. Al costat, la paraula Amen, comuna a les 3 confessions, escrita en llengua hebrea,

Però tot i ser cristià creient i membre de l'Església, vull fer alguna crítica als nostres representants jeràrquics en el seu fer i actuar:
  • La poca sensibilitat de l'arquebisbat, que parla de la "misericòrdia del Senyor" però obliga a tothom, també creients d'altres confessions i no creients, a participar d'un ritus catòlic, tot i els suggeriments d'ambdós governs i de familiars de les víctimes. 
  • La minsa participació permesa als representants de les altres confessions religioses, 5 minuts a cadascun d'ells, després de la part principal, cerimònia exclusivament catòlica.
Davant d'aquests fets hem pregunto on està la veritable sensibilitat per l'altri de la jerarquia de l'Església catòlica, en aquest cas catalana? On està l'acceptació per part de tothom de la laïcitat de l'Estat i de la igualtat de confessions que estableix la Constitució.

Crec que la meva forma d'actuar i de molts creients membres de l'Església Poble de Déu, també del papa Francesc, es basa en la fraternitat del Regne de Déu, on tots som fills del creador i, per tant, tots som i ens tractem com a germans, siguem o no creients de la mateixa confessió. abans de la religió, hi són les persones.