divendres, 29 de maig del 2015

Fe en Jesús, confiança en un mateix

"--Rabuni, fes que hi vegi"
Ells van cridar el cec dient-li: --Coratge! Aixeca't, que et crida.
Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: --Què vols que faci per tu?
El cec respongué: --Rabuni, fes que hi vegi.
Jesús li digué: --Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

  • En aquest curt passatge de l'Evangeli veiem un cec assegut vora el camí. És sabut que en aquella època hi havia un munt de persones marginades, entre elles els malalts, cecs, leprosos, prostitutes..., tots ells considerats col·lectius impurs. 
  • Aquest cec, anomenat Bartimeu, no devia tenir res més a fer que restar assegut al costat del camí escoltant passar la gent i demanant una moneda o quelcom per menjar. Però en sentir que aquell Jesús del que es deia que feia miracles passava a prop, va començar a cridar "Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!", El que demostra que una certa creença en les bondats de Jesús i una certa esperança en sortir d'aquella situació la tenia. Un cop als seus peus, Bartimeu li diu ben clarament "-Rabuni, fes que hi vegi.". I ens diu el text que a l'instant hi veié. Va ser això un miracle? No en tenim proves, només les Escriptures i la fe. 
  • El que jo entenc és que Jesús va ser capaç de donar a Bartimeu allò que li faltava: confiança en ell mateix; seguretat per aixecar-se; ànims per començar a fer per ell mateix amb les seves possibilitats. Sovint ho veig a l'escola amb els alumnes. De vegades amb unes senzilles paraules d'ànim per part d'algun professor o tutor, els infants i joves són capaços de deixar enrere les seves pors, les seves cabòries i començar a treballar per millorar les notes, es veuen amb força d'enfrontar-se al problema de relació que tenen amb els amics o els pares... és genial veure-ho!  
  • Com a mestre, com a professor, com tutor. També com a pare o avi. Com acompanyant dels més petits... ets capaç d'infondre il·lusió? saps donar esperança? 


     
    Vols llegir el text de l'Evangeli, Mc 10,46-52?


    - En català, anar-hi.     

    - En castellà, anar-hi.


    dijous, 28 de maig del 2015

    Nassos per curar-se de riure

    La Fundació Theodora (http://es.theodora.org/es) és una ONGD nascuda el 1995 a Suïssa, fruit de l'interès de l'André i el Jan Poulie, com a homenatge a la seva mare, la Theodora, que va patir una llarga hospitalització. Però el fet que també un dels germans, l'André, passés llargs temps ingressat amb el suport de la mare per dur-li alegria i diversió, és el que va dur els dos germans, quan va morir la mare, a crear aquesta ONG. Actualment la Fundació Theodora està present a 8 països d'arreu del mon. A Espanya va arribar el 2000 i actualment compta amb 29 Doctors Somriure a 20 hospitals de tota Espanya. La memòria del 2013 ens ho explica millor, enllaç. A Catalunya els trobem a l'hospital de la Vall d'Hebrón i al Trias i Pujol de Badalona.  

    Els "Doctors Somriure" són artistes professionals d'àmbits diferents (pallassos, mags, conta contes, músics, actors ...) que adapten els seus seus coneixements artístics al treball als hospitals amb l'objectiu de fer una estada humana. Així, després de superar un rigorós procés de selecció realitzat en col·laboració amb alguns dels hospitals amb els que hi col·laboren aquests Doctors Somriure estan preparats per visitar els 'im-pacients', Amb la seva presència, fan entra aire fresc que canvia per complet l'atmosfera de l'hospital. No són metges, no fan cap teràpia però el seu treball té un efecte terapèutic.



    Algunes de les seves propostes: 
    • Per a infants a l'hospital: programa planta, experiències Theodora i acompanyament quirúrgic.
    • Alegra amb nassos de colors les teves celebracions, enllaç.
    • Vols aprendre a ser un "Doctor Somriure"? Prova-ho amb aquest kit farmaciola, enllaç.

    dimarts, 26 de maig del 2015

    Parlar clar, molesta. Fa pensar també?

    Dissabte passat dia 23 de maig a la ciutat de San Salvador (El Salvador) va ser beatificat el bisbe Romero, assassinat el 25 de març de 1980 per ser una persona compromesa amb el poble, una persona de referència per al poble, un bisbe "mediàtic", diríem amb llenguatge actual. En una de les seves homilies, el 1977, va afirmar «La missió de l'Església és identificar-se amb els pobres, així és com aquesta troba la salvació». Amb l'arribada al Vaticà de Francesc, al març de 2013, es va desencallar un dossier que al llarg d'aquests 35 anys feia mal a moltes persones d'àmbits diversos, de la jerarquia eclesial i de les elits d'aquell país centreamericà i gran part d'Amèrica Llatina.


    També la setmana passada s'han conegut diverses informacions envers les activitats públiques de les monges mediàtiques sor Lucia Caram, dominica del convent de Santa Clara de Manresa (enllaç) i Teresa Forcades, benedictina del monestir de Sant Benet de la muntanya de Montserrat (enllaç).

    La primera afirma que la seva lluita és contra la pobresa i contra l'exclusió per això es mou en l'àmbit social i de les ONG. Un cop escollida com a catalana de l'any 2015 ha començat a rebre amenaces de tipus divers. Afirma que «Jesús quan estava per morir va rentar els peus als comensals, i va partir, repartir i compartir el pa.»


    La segona creu fermament en la importància de la gent per a canviar la societat enfrontant-se als poderosos, siguin aquests transnacionals farmacèutiques, partits polítics o altres poders de tipus econòmic, com demostra el seu suport a la lluita contra el TTIP (Tractat de Comerç i Inversions entre els EUA i la UE). També creu fermament que una opció de canviar la nostra societat és fer-ho des de la consecució de la independència de Catalunya. En l'àmbit de l'Església ha afirmat "L'Església és patriarcal i misògina en la seva estructura. Així ha estat des del principi" i per tant, creu que en ella són necessaris alguns canvis. Enllaç a l'Entrada "Jesús i l'esquerra radical" de 7/01/2015.

    Encara ens sobta que persones com aquestes, membres visibles de l'Església, es facin presents a la vida social. En el nostre país només estem acostumats a veure bisbes sentenciant en públic, sovint per donar suport a la dreta i a l'economia, atacant col·lectius diversos i mostrant idees no massa properes a l'Evangeli de Jesús. No estem acostumats a veure públicament el paper de l'església amagada, d'aquella que no vesteix d'hàbit, dels monjos i les monges sense hàbit, del laicat compromès en accions a les parròquies, a Càritas o dels voluntaris a altres entitats i ONG vinculades.

    Els evangelis ens mostren com Jesús no callava davant ningú. Hi parlava per defensar els drets dels col·lectius exclosos de la seva època: dones, pobres, malalts, endimoniats, romans...

    • No estan fent Lucia i Teresa el mateix? 
    • No ho feia també el beat Romero, alies Sant Romero d'Amèrica?
    • Ho fas tu? Ho faig jo? 
    Celebració dels 25 anys de Romero a la ciutat de San Salvador, abril de 2005

    dissabte, 23 de maig del 2015

    Davant de l'amor, també pregària

    Donant continuïtat a l'Entrada "Davant de l'amor... atac o comprensió?" del 17 de maig, va aquí una proposta de pregària, del conjunt de comunitats religioses de caire ecumènic vinculades al moviment LGTIB del nostre país:

    Et donem gràcies perquè la humanitat és sagrada.
    Volem refermar la nostra crida per testimoniar 
    i respondre al trencament i al sofriment humà. 
    Allà on les lesbianes, els gais 
     i les persones bisexuals, transsexuals i queer són perseguides o discriminades, no hem de callar.
    En el Dia Internacional contra la homofòbia, transfòbia i bifòbia, lamentem les injustícies contra les persones LGTIB en les nostres esglésies i arreu de la terra.    
    Arrelats en la consciència, preguem per la guarició. 
    Ancorats en la humilitat, treballem per la pau i la justícia. Guiats per l'amor, anhelem un món on totes les persones siguin celebrades i estimades, on s'assegurin els seus drets, i on la seva dignitat sigui valorada.
    T'ho demanen Senyor, en el nom de Jesús,  
    que ens va porta la teva Bona Nova de l'amor,la compassió, la misericòrdia i la inclusió radical. 
    Amen
    Si t'ajuda a interioritzar aquesta pregària, que ressona dins teu en llegir-la? Atac o comprensió? Rebuig o estima? Com actuaria Jesús davant aquestes situacions, avui en dia?

    divendres, 22 de maig del 2015

    Les veritables necessitats

    - Et sents malament per que no vas trobar la bossa de mà que volies? 
    - Et vas enfadar divendres vespre tot fent unes copes per que no tenien la cervesa que t'agrada?
    - Penses que ara que s'apropa l'estiu, t'has de comprar unes noves ulleres de sol?
    - O potser la teva loció per després de l'afaitat pica una mica i necessites una més suau?
    - ...

    People in Need  es una ONG de la república txeca que va fer fa un temps una campanya que ens convida a replantejar-nos quines són les nostres veritables necessitats a partir d'algunes comparacions entre bens de consum de les societats benestants i altres bens i serveis bàsics.






    - Com et sents davant d'aquestes imatges i comparacions?
    - Què estàs disposat a canviar?