dilluns, 27 de febrer del 2017

Doc: I want to be a pilot

El curtmetratge "I want to be a pilot" del l'espanyol Diego Quemada-Diez és la història d'un noi que té un somni. L'Omondi (de nom real Collins Otieno) veu cada dia passar per sobre de la barriada on viu, grans avions comercials que van i venen... 

El seu somni és com els que tenen tots els nois i noies per quan siguin grans. Quina serà el seu somni? I quina la raó?

Aquest curtmetratge (11 minuts) va guanyar el II Festival Internacional de Curtmetratges de 2007 que organitzà l'ONG Intermon arreu de l'Estat. Les escenes estan rodades a Kibera Slum, suburbi de les afores de Nairobi (Kenya).

dissabte, 25 de febrer del 2017

Reptes de l'evangelització: cristianisme ètic

"Després vine i segueix-me."
"Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: --Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: --Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
Ell li va dir: --Mestre, tot això ho he complert des de jove.
Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: --Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!"

El passat 10 de febrer publicava l'Entrada "Reptes davant l'evangelització actual " sobre els reptes de la nova evangelització en la que presentava les 3 formes reduccionistes de cristianisme que proposa Serafín Béjar. Són el cristianisme ètic, cristianisme estètic i cristianisme dietètic. Dedico aquesta d'avui al primer d'ells, el cristianisme ètic. 

Cada cop més són les persones que diuen que es pot ser bo i fer el bé sense ser cristià, sense creure en l'Església. Mossèn Serafín explica els diversos casos de pares allunyats que, en voler batejar el seu fillet, quan els hi pregunta la raó, adduint que mai no els ha vist per la parròquia, responen que "per a ser bo no cal anar a missa". 

Jo també ho visc amb els joves quan em responen el mateix, inclús repliquen que hi ha cristians (inclús del clergat i la jerarquia) que fan coses no considerades bones. I no deixen de tenir raó: n'hem vist dictadors cristians, religiosos pederastes, religioses que treien nadons a mares solteres i els donaven (prèvia acceptació de donatius) a famílies benestants... Quina mala fama ens fan! El que no es pot oblidar és que el cristianisme, com les altres religions, com el paper de mare o mestre o.... no vol dir ser perfecte, cosa ben difícil ja que som humans. Simplement són camins cap a la utopia, la d'intentar ser bons cristians, bons seguidors d'altres religions, intentar ser bons pares, bons mestres...

A partir d'aquests exemples, podria semblar que el cristianisme és una ètica, una moral, lluitar per aconseguir ser bo. I si bé en part ho és, ser cristià o cristiana no és només això.

Les lluites de religió a Europa del s.XVI i el recent descobriment d'Amèrica obren un pensament nou. Per un costat les lluites entre l'ordre espiritual (dels papes) i el temporal (primer l'emperador Carles V però també altres reis i senyors); per un altre l'acceptació d'altres races, altres cultures, altres religions. Tot això trenca la christianitas i coincideix amb l'arribada de la il·lustració. Kant pot ser considerat com l'il·lustrat que opera aquesta reducció ètica del cristianisme, provant de situar-lo dins els límits de la raó.-

De tot això... seguirem reflexionant en properes Entrades. 

Què aporta el cristianisme, a part d'una ètica?


Vols llegir el text, Mc 10,17-31?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.





divendres, 24 de febrer del 2017

Reconciliació, tot el que cal saber


Resum de les diverses Entrades dels dies passats sobre la Reconciliació:
  • Algunes claus teològiques, enllaç
  • Casos reals, de la pròpia vida, enllaç
  • El sagrament present a la Bíblia, enllaç

dimecres, 22 de febrer del 2017

Sagraments de sanació: Reconciliació. A la Bílbia

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016. 

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.

"Pare, he pecat contra el cel i contra tu"
"Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: »--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. »Però el pare digué als seus criats: »--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. »I es posaren a celebrar-ho."                  
(Lc 15,11-31)

"Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó."                  
(Jn 20,19-29) 

  • Després de les Entrades sobre el sagrament de la Reconciliació de la darrera setmana, vull incloure aquesta altra amb alguns text bíblics clàssics, per un costat el del Fill pròdig i per una altra banda la instauració del perdó per part de Jesús ressucitat.

  • En el text del Fill Pròdig és fàcil imaginar el sentiment de culpa que devia tenir aquell fill que havia malbaratat l'herència del pare. En arribar a casa, penedit "Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers.". I en canvi es troba la rebuda càlida del pare. 
  • D'això es tracta el sagrament de la reconciliació, acceptar les febleses i rebre la misericòrdia de Déu Pare, en aquest cas concret a través dels preveres.

 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 15,11-31?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dilluns, 20 de febrer del 2017

Sagraments de sanació: Reconciliació. I avui en dia?

Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.

L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016.

Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.


La Penitencia y Reconciliación: claves pastorales

¿Qué aspectos crees centrales para proponer el sacramento al creyente de hoy como fuente de salvación? Lo que no se puede olvidar, la clave básica de todo.
Entiendo fundamental en este punto, el proponer al creyente que el sacramento de la Penitencia y Reconciliación es fuente de justamente de esto último: reconciliación con Dios, con la Iglesia, con los hermanos y también con uno mismo. El mismo sentimiento de liberación que recibiremos a través del sacramento de la Unción de enfermos, en el momento final. 

Por tanto me parece interesante el conocimiento conjunto de la teología de ambos  sacramentos de sanación puesto que la vivencia periódica a lo largo de la vida del primero ayudará al creyente a prepararse para el tránsito final, que vendrá precedido, del sacramento de la Unción de Enfermos. 

El caminar por la vida, aun con la intención de actuar bien, a menudo nos confronta con realidades que nos hacer sufrir, con actitudes –propias o de los demás- que nos disgustan, que nos hacen daño o a los que se lo hacemos nosotros. Y, a menos que seamos personas insensibles, todas estas vicisitudes nos van creando un sentir de insatisfacción y/o de dolor. El camino de autoevaluación y reflexión personal que nos propone el sacramento, confesión de los pecados y satisfacción junto con la absolución posterior, ofrece al alma del pecador una cura que entra en este proceso sacramental.

Al creyente también se le puede remarcar que la participación periódica en este sacramento, que nos hace sentir la misericordia de Dios, nos anticipa en cierta manera el juicio que creemos seremos sometidos al fin de esta vida terrena, juicio misericordioso de un Dios Padre que nos ama, por tanto juicio al que no hemos de temer.  


¿Qué dificultades crees que existen en nuestro ambiente para vincularse a él?
Antes de centrarnos en el sacramento concreto, vale la pena recordar aquello ya manifestado en la entrada "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret. Î avui en dia" de 20 de septiembre de 2016 sobre las dificultades que advierto en nuestro entorno en cuanto a la vinculación con la Iglesia y la celebración de los sacramentos en general.

Centrándonos en el sacramento de la Penitencia y la Reconciliación, algunas de las dificultades son:
  • Si bien los sacramentos de iniciación vistos hasta ahora sí que tienen una incidencia directa en la vida colegial, ambiente en el que me muevo, el resto de sacramentos se viven fuera de esta realidad., por lo que son más lejanos y desconocidos. Es lo que ocurre con el de la Penitencia y Reconciliación.
  • En el ámbito colegial en el que me muevo, el hecho de no disponer de sacerdotes cercanos de forma habitual dificulta la proposición del sacramento. 
  • Pero también es un problema la poca conexión que existe entre la mayoría de miembros de los Equipos de Pastoral, locales y provinciales, y la vida cristiana militante, fuera de lo que es un puesto de trabajo. Problema no solo de quienes forman estos equipos, sino de quienes deciden su composición.
  • Por otro lado, los valores sociales reinantes en el mundo occidental actual son de un individualismo máximo, en el que yo soy el primero y los demás, si cuentan, es en un segundo término.
  • Y de forma muy cercana a lo anterior, la educación que se ha impartido a los chicos y jóvenes (sobre todo desde las familias) ha tenido mucho que ver con los Derechos y poco con los Deberes. Esto refuerza la idea del yo por encima de los demás y aleja la preocupación por los efectos que mis acciones puedan provocar en los demás. Soy muy consciente, con los adolescentes, de la divergencia de criterios que a menudo tenemos desde el ámbito colegial con algunas familias.

¿Qué aspectos en nuestro ambiente crees que son una oportunidad para presentarlo? ¿Qué experiencias, que estrategias, qué procesos crees que ayudarían a vincularse a él? 
Antes de centrarnos en el sacramento concreto, vale la pena recordar aquello ya manifestado en la entrada "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret. I avui en dia?" de 20 de septiembre de 2016 sobre las oportunidades y experiencias que pudieran tenerse en cuenta en nuestra realidad concreta de forma general para presentar la Iglesia y la vida cristiana y que son válidas, también, para el resto de sacramentos.

Centrándonos ahora en el sacramento de la Penitencia y la Reconciliación:
  • La educación en valores y en el respeto a los demás que se realiza en el colegio ya va encaminado la autoreflexión, a la autoconciencia, la revisión de lo realizado y, en los alumnos más mayores, a la revisión de vida. 
  • Los grupos juveniles de educación en el tiempo libre vinculados (FAJMACOR y CMS), también ofrecen sus propuestas de revisión periódica personal o en grupo. Sería una buena oportunidad poder vincular en algunos momentos estas reflexiones con la celebración del sacramento.
  • La cercanía que la mayoría de profesores y tutores maristas conseguimos tener para con los alumnos, sería muy bueno conseguir tenerlo con algunos presbíteros. Por tanto, fuera bueno encontrar algún sacerdote cercano que pudiera encargarse de forma periódica, en coordinación con las personas que ya acompañan, del acompañamiento de aquellos chicos y chicas, mirando de acercarles la realidad del sacramento. 
  • Como ya he comentado anteriormente, el camino propuesto para este año 2016 desde la bula “Misericordia Vultus” me parece interesante. Algunos de los misioneros de la misericordia regionales enviados por el Papa Francisco son bien cercarnos a la Institución, como por ejemplo Ramon Prat de Lleida. Pudiera ser una buena opción tantear su participación en algún acto colegial o provincial.  
  • Yo mismo, como misión personal, he ido enviando de forma periódica a los miembros del Equipo Directivo de mi colegio y a personas cercanas que considero del ámbito pastoral, diversas entradas de mi Bloc personal que hacía referencia a la misericordia, como propuesta reflexiva.