"Després vine i segueix-me."
"Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: --Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: --Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
Ell li va dir: --Mestre, tot això ho he complert des de jove.
Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: --Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!"
El passat 10 de febrer publicava l'Entrada "Reptes davant l'evangelització actual " sobre els reptes de la nova evangelització en la que presentava les 3 formes reduccionistes de cristianisme que proposa Serafín Béjar. Són el cristianisme ètic, cristianisme estètic i cristianisme dietètic. Dedico aquesta d'avui al primer d'ells, el cristianisme ètic.
Cada cop més són les persones que diuen que es pot ser bo i fer el bé sense ser cristià, sense creure en l'Església. Mossèn Serafín explica els diversos casos de pares allunyats que, en voler batejar el seu fillet, quan els hi pregunta la raó, adduint que mai no els ha vist per la parròquia, responen que "per a ser bo no cal anar a missa".
Jo també ho visc amb els joves quan em responen el mateix, inclús repliquen que hi ha cristians (inclús del clergat i la jerarquia) que fan coses no considerades bones. I no deixen de tenir raó: n'hem vist dictadors cristians, religiosos pederastes, religioses que treien nadons a mares solteres i els donaven (prèvia acceptació de donatius) a famílies benestants... Quina mala fama ens fan! El que no es pot oblidar és que el cristianisme, com les altres religions, com el paper de mare o mestre o.... no vol dir ser perfecte, cosa ben difícil ja que som humans. Simplement són camins cap a la utopia, la d'intentar ser bons cristians, bons seguidors d'altres religions, intentar ser bons pares, bons mestres...
A partir d'aquests exemples, podria semblar que el cristianisme és una ètica, una moral, lluitar per aconseguir ser bo. I si bé en part ho és, ser cristià o cristiana no és només això.
Les lluites de religió a Europa del s.XVI i el recent descobriment d'Amèrica obren un pensament nou. Per un costat les lluites entre l'ordre espiritual (dels papes) i el temporal (primer l'emperador Carles V però també altres reis i senyors); per un altre l'acceptació d'altres races, altres cultures, altres religions. Tot això trenca la christianitas i coincideix amb l'arribada de la il·lustració. Kant pot ser considerat com l'il·lustrat que opera aquesta reducció ètica del cristianisme, provant de situar-lo dins els límits de la raó.-
Cada cop més són les persones que diuen que es pot ser bo i fer el bé sense ser cristià, sense creure en l'Església. Mossèn Serafín explica els diversos casos de pares allunyats que, en voler batejar el seu fillet, quan els hi pregunta la raó, adduint que mai no els ha vist per la parròquia, responen que "per a ser bo no cal anar a missa".
Jo també ho visc amb els joves quan em responen el mateix, inclús repliquen que hi ha cristians (inclús del clergat i la jerarquia) que fan coses no considerades bones. I no deixen de tenir raó: n'hem vist dictadors cristians, religiosos pederastes, religioses que treien nadons a mares solteres i els donaven (prèvia acceptació de donatius) a famílies benestants... Quina mala fama ens fan! El que no es pot oblidar és que el cristianisme, com les altres religions, com el paper de mare o mestre o.... no vol dir ser perfecte, cosa ben difícil ja que som humans. Simplement són camins cap a la utopia, la d'intentar ser bons cristians, bons seguidors d'altres religions, intentar ser bons pares, bons mestres...
A partir d'aquests exemples, podria semblar que el cristianisme és una ètica, una moral, lluitar per aconseguir ser bo. I si bé en part ho és, ser cristià o cristiana no és només això.
Les lluites de religió a Europa del s.XVI i el recent descobriment d'Amèrica obren un pensament nou. Per un costat les lluites entre l'ordre espiritual (dels papes) i el temporal (primer l'emperador Carles V però també altres reis i senyors); per un altre l'acceptació d'altres races, altres cultures, altres religions. Tot això trenca la christianitas i coincideix amb l'arribada de la il·lustració. Kant pot ser considerat com l'il·lustrat que opera aquesta reducció ètica del cristianisme, provant de situar-lo dins els límits de la raó.-
De tot això... seguirem reflexionant en properes Entrades.
Què aporta el cristianisme, a part d'una ètica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.