Espanya, què ens està passant? (2)

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a aquella altra "Espanya, què ens està passant? (1)" de data 31 de maig de 2017. En aquella reflexionava a partir del llibre "Ciudadania y cristianía. Una lectura de nuestro tiempo" de González de Cardedal, com el cristianisme i nosaltres com a persones cristianes podem oferir a la construcció d'una ciutadania responsable i madura.

Si en aquella altra Entrada parlava sobre la ciència, en aquesta ho faig sobre la saviesa i la historia. El sistema social imperant sembla haver deixat de banda l'interès per aquests dos àmbits. Per exemple, es valora i escolta poc la gent gran, portadora d'una saviesa popular profunda, fruit del passat i transmesa de generació en generació. En molts casos els nostres majors no tenen la formació reglada a la que hem arribat nosaltres -només cal recordar l'expressió castellana "jóvenes aunque sobradamente preparados (JASP)"- però són portadors d'una secular. 

De la banda de la història també sembla haver-se quedat desfasat l'interès per conèixer-la. Tot i que a les escoles s'hi treballa i la majoria dels professors i professores fan una feina lloable, no interessa, no està de moda. Semblen més interessants les fantàstiques històries de la "Guerra de las Galaxias", "Juego de Tronos" o similars. I des de l'àmbit de la política, de forma partidista, també s'utilitza com arma ideològica. 

No podem oblidar que escoltar les històries personals de la gent gran, el que ells i elles recorden del passat, les dites, refranys populars i faules, així com llegir, interessar-se per la història de la humanitat, ens fa més conscients de la cadena generacional que representa la humanitat i ens fa més savis i forts en aprendre dels encerts i dels errors del passat. Per contra, obviar-la, ens fa més fràgils...

(continuarà)

#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (3)

Continuo les reflexions que iniciava divendres 18 amb l'entrada #AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1) i ho faig amb el ressò de la manifestació de dissabte passat pel centre de Barcelona. 

En fi, que no tot és el que sembla a primera vista, no tot el que diuen per TV o llegim als diaris. Ens cal estar més i millor informats, ens cal més consciència crítica, ens cal més empatia amb l'altre, ens cal més ...

Durant la manifestació de dissabte, provaré de pensar-hi i de pregar, mentre ens acompanyem mútuament. 

#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (2)

Divendres dedicava l'entrada #AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1) a una pregària inicial pels fets de dijous a les Rambles de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. 

Diumenge va ser últim dels 3 dies de dol oficial i ja sembla que anem tornant a la normalitat. És per això que vull ampliar la pregària amb una mica de reflexió. I ho faig a partir d'un treball que estic fent sobre la relació entre fe i cultura. 

Joan Pau II a l'Encíclica Evangelium Vitae, de l'any 1995 parlava de les "estructures de pecat" contra la vida, ampliant l'àmbit del que l'Església considera simplement "pecat". I vull aprofitar aquest text, sense vincular-ho directament al món religiós, per tant serien vàlides els sinònims "delicte" i "estructures de delicte".

El text al que em refereixo és el núm. 24 de la carta encíclica:

  24. ...Pero también se cuestiona, en cierto sentido, la «conciencia moral» de la sociedad. Esta es de algún modo responsable, no sólo porque tolera o favorece comportamientos contrarios a la vida, sino también porque alimenta la «cultura de la muerte», llegando a crear y consolidar verdaderas y auténticas «estructuras de pecado» contra la vida. La conciencia moral, tanto individual como social, está hoy sometida, a causa también del fuerte influjo de muchos medios de comunicación social, a un peligro gravísimo y mortal, el de la confusión entre el bien y el mal en relación con el mismo derecho fundamental a la vida."

Per tant, podriem dir que les "estructures de delicte" són aquelles situacions o institucions de la societat que afavoreixen el mal, el delicte i que són fruit dels delictes individuals. És a dir, per posar dos exemples...

Cas de la vaga d'EULEN: podria dir-se que la causant inicial del problema és la directiva de l'empresa (persones) que no forma ni paga bé els seus treballadors. Però... quines són les estructures de delicte que l'afavoreixen? L'accionariat d'EULEN (busca maximitzar benefixis), AENA (busca reduïr costos amb l'externaliztcaió), el Govern espanyol (permet la subcontractació amb concursos a la baixa en preu i qualitat), el sistema capitalista (maximitza els beneficis econòmics deixant de banda els costos en les persones, el medi ambient...)

Cas dels atemptats del 17 d'agost: com és lògic els primers culpables els terroristes amb els seus actes. Estructures de delicte? Sense ànim de crear polèmica i sense totes les dades, però podria ser que siguin els EUA (per la seva política intervencionista), alguns països europeus (per les seves polítiques poc integradores actuals, per la seva defensa militar a l'exterior, pels anys de la colonització i la descolonització posterior...), Consell de Seguretat de l'ONU (ús pels 5 grans països del dret a vet...), grans mitjans de comunicació (servidors dels seus interessos i no de la veritat), la societat (tal i com la tenim montada i de la que ens aprofitem)... 

Un exemple molt més clar i proper, tot i que ens faci mal. La gent de la CUP (aquells tan subversius, gairebé "terroristes" i gairebé protagonistes dels atemptats, segons fons que criden molt però tenen poc de credibilitat) són la única força política que ha gosat criticar el Rei pels seu suport i els seus negocis. Deixant de banda el moment o la forma, en el fons tenen certa raó. Però també cal recordar que el Rei representa a Espanya, el Rei ens representa a tots, també a tu i a mi. Els negocis amb l'Aràbia Saudita no són personals o familiars (espero!!!!), són de l'Estat espanyol, són teus i són meus. Si dissabte a la manifestació algú crida al Rei, ens estan cridant a tots, són els nostres negocis, són els nostres aliats, són els terroristes que atempten contra nosaltres.

En fi, que no tot és el que sembla a primera vista, no tot el que diuen per TV o llegim als diaris. Ens cal estar més i millor informats, ens cal més consciència crítica, ens cal més empatia amb l'altre, ens cal més ...

Durant la manifestació de dissabte, provaré de pensar-hi i de pregar, mentre ens acompanyem mútuament. 

#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1)

Tot i reservar el mes d'agost un temps lliure de vacances per a aquest Bloc Tunajifunza, els últims estius he dedicat alguna Entrada a alguna causa major. I aquest 2017 ha tocat al del terrorisme gihadista a Catalunya, Barcelona i Cambrils. 

Tot i que encara estem vivint les primeres hores ja sabem de més d'una desena de persones mortes i un centenar de ferides de diversa consideració. Més informació en d'altres mitjans especialitzats. Avui només una pregària –pregària oberta a tothom per la pau, sense nomenar Déu– de l'escriptor i jesuïta José Maria Olaizola, que m'ha arribat a través de les xarxes socials...

Demà hi continuaré...

Vacances d'agost, 2017

Acabava la feina del curs 2015-16 amb l'entrada "Vacances d'agost, 2016" amb una proposta reflexiva d'una forma de ser Església, una forma de ser constructors del Regne de Déu a la Terra, a partir de la proposta de l'Institut Marista als inicis del segle XXI, a partir de les cartes dels 3 darrers anys del germà Emili Turú, SG amb els títols: "El futuro tiene un corazón de tienda", "La danza de la misión" y "Fourvière: la revolución de la ternura".

I enguany vull acabar-la amb una reflexió personal, fruit de la confirmació, ara fa poc dies, per part de l'escola de les meves tasques pel curs vinent. Resumint, em donen unes hores més de matemàtiques i em treuen la tutoria. Els entesos en temes educatius de seguida veuran que des del punt de vista de la càrrega horària és genial. M'estalvio la tasca de tutoria grupal, coordinació amb l'equip de tutors, a més del seguiment individual i l'acompanyament d'una vintena d'alumnes i les seves families. 

Com ho visc...

• Estupefacte. Mai m'ho hagués imaginat! 
• Amb sorpresa. Aquest curs? Justament ara que acabo els 4 anys de la carrera? Abans sí que ho hagués agraït. 
• Amb pena. M'encanta la feina de tutoria i la relació humana amb aquestes personetes a les que anomenem alumnes. 
• Desil·lusiona't, doncs sempre havia manifestat la meva idea inclús de ser tutor de cursos superiors, on creia podia fer millor feina d'acompanyament.
• Amb més pena, doncs sé que els ajudo en la seva maduració a algunes d'aquestes petites persones en creixement. (veure l'Entrada "En acabar el 2016-17, agraïment" de 30 de juny. 
• Amb compassió per aquells altres companys que necessitaven molt més aquest any sabàtic, inclús així ho havia demanat.
• Amb enveja (sana) dels que sí formaran part d'algun equip.
• Sabedor de l'enveja (espero que sana, també) d'aquells que voldrien estar en la meva posició.
• Amb ganes de rebre alguna explicació de la jugada, que no sol ser la tònica. Mentrestant, sense entendre-hi res, de les línies estratègiques de l'escola. Un cop més, sembla que només compten les dades quantitatives i no les qualitatives.
• Confiat en mi mateix, i amb l'ajuda d'aquell que ens ho ha donat tot. Sempre he anat superant, de millor o pitjor manera, els nous reptes que se m'han anat posant al davant.

En fi... en procès d'assumpció de la nova situació... quines altres opcions m'està posant davant meu el bon Déu? Provaré d'anar-ho pregant al peu de la piscina.

I com a inici d'aquest any sabàtic, final d'una etapa de 10 anys al front del 2n d'ESO C, l'aula 71 de la segona galeria, afegeixo algunes línies intercanviades amb tres d'aquestes grans persones, que també m'ajuden en el meu dia a dia. 

"Bona tarda Sergi, Quan estava de camí a casa m'he adonat que tenies raó per renyar-me perquè jo no sóc ningú per dir que amb una persona sí o amb una no, quan jo no sóc la més indicada per dir res.
Per això m'agradaria demanar-te disculpes, a tu hi ha les persones que he pogut ofendre amb les meves paraules.
Demà si pots i et va bé m'agradaria demanar-te disculpes en persona perquè quan no faig bé una cosa i m'adono m'agrada disculpar-me. Atentament"

"Mersi Sergi estiguet tranquil, pots confiar. Ara estic prou be espero que tu també. Agraeixo molt lo parlat l'altre dia i em sap greu ... Mersi per tot, ho agraeixo." 

"Bon dia Sergi, et volia dir-te si podria fer l'examen el dilluns ja que no estic en una bona situació emocional aquests dies per problemes personals i no puc concentrar-me com tindria. Si es un problema fer-lo el dilluns comunicam-ho i el faré demà. Moltisisimes gràcies per tot."

---

Per necessitat de l'autor, aquest Bloc tanca per vacances. 

Gràcies a aquest dret, gràcies a aquest do!