Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a aquella altra "Espanya, què ens està passant? (1)" de data 31 de maig de 2017. En aquella reflexionava a partir del llibre "Ciudadania y cristianía. Una lectura de nuestro tiempo" de González de Cardedal, com el cristianisme i nosaltres com a persones cristianes podem oferir a la construcció d'una ciutadania responsable i madura.
Si en aquella altra Entrada parlava sobre la ciència, en aquesta ho faig sobre la saviesa i la historia. El sistema social imperant sembla haver deixat de banda l'interès per aquests dos àmbits. Per exemple, es valora i escolta poc la gent gran, portadora d'una saviesa popular profunda, fruit del passat i transmesa de generació en generació. En molts casos els nostres majors no tenen la formació reglada a la que hem arribat nosaltres -només cal recordar l'expressió castellana "jóvenes aunque sobradamente preparados (JASP)"- però són portadors d'una secular.
De la banda de la història també sembla haver-se quedat desfasat l'interès per conèixer-la. Tot i que a les escoles s'hi treballa i la majoria dels professors i professores fan una feina lloable, no interessa, no està de moda. Semblen més interessants les fantàstiques històries de la "Guerra de las Galaxias", "Juego de Tronos" o similars. I des de l'àmbit de la política, de forma partidista, també s'utilitza com arma ideològica.
No podem oblidar que escoltar les històries personals de la gent gran, el que ells i elles recorden del passat, les dites, refranys populars i faules, així com llegir, interessar-se per la història de la humanitat, ens fa més conscients de la cadena generacional que representa la humanitat i ens fa més savis i forts en aprendre dels encerts i dels errors del passat. Per contra, obviar-la, ens fa més fràgils...
De la banda de la història també sembla haver-se quedat desfasat l'interès per conèixer-la. Tot i que a les escoles s'hi treballa i la majoria dels professors i professores fan una feina lloable, no interessa, no està de moda. Semblen més interessants les fantàstiques històries de la "Guerra de las Galaxias", "Juego de Tronos" o similars. I des de l'àmbit de la política, de forma partidista, també s'utilitza com arma ideològica.
No podem oblidar que escoltar les històries personals de la gent gran, el que ells i elles recorden del passat, les dites, refranys populars i faules, així com llegir, interessar-se per la història de la humanitat, ens fa més conscients de la cadena generacional que representa la humanitat i ens fa més savis i forts en aprendre dels encerts i dels errors del passat. Per contra, obviar-la, ens fa més fràgils...
(continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.