La Bretxa Digital

Els objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) van ser aprovats per Caps d’Estat  i de Govern de 191 països a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, dins l’Assemblea General de setembre de 2000. L’horitzó era  complir els 8 objectius el 2015. 

L’últim dels objectis, el 8, pretén “aconseguir una aliança global para el Desenvolupament”, el  que vol dir treballar en tres qüestions: un accés als mercats en condicions d’igualtat, millora de la situació del deute extern dels països empobrits i millorar l’accés als serveis, concretament el mercat de treball, medecines essencials i noves tecnologies.

La campanya de sensibilització de l’ONGD SED, en col·laboració amb altres ONG sòcies, vol centrar-se en el tema de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) i més concretament en allò que s’anomena la “Bretxa Digital”.

Aquesta expressió situa l’assumpte de les noves tecnologies com un dels problemes a abordar des d’una visió del Desenvolupament com una matèria global. És un fet que els països empobrits també ho són en el que respecta a l’accés i a l’ús de les TIC. Expressions com la de “Xarxa Global”, referint-se a Internet, són un eufemisme, només fent una ullada a les comunitats humanes que l’utilitzen.
 

Segons Internet World Stats, en 2011, dels 2.095 milions d’internautes connectats, quasi el 63% viu a països industrialitzats, on resideix només el 15% de la població mundial. Mentre que a Europa y els EUA hi ha 748 milions d’usuaris, en tot el continent africà n’hi ha només 118 milions. Aquestes diferències es manifesten també entre homes i dones, ciutat o campo, edats, estatus social... És a dir que a les “bretxes” de sempre com són l’ accés a la sanitat, a la educació, la mortaldat infantil, la fam, la pobresa, s’ha de sumar també la tecnològica.