Pere Casaldàliga i Pla (nascut a Balsareny l'any 1928) és un religiós, escriptor i poeta català, que ha viscut gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i sempre ha estat un defensor dels drets dels menys afavorits.
Un cop acabats els seus estudis en el seminari de Vic, el 31 de maig de 1952 va ser ordenat sacerdot a Montjuïc (Barcelona) i es va unir a l'ordre dels claretians des de la qual va dur la a terme les seves primeres tasques a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid.
L'any 1968, amb 40 anys va ser destinat al Brasil, primer com a fundador d'una missió claretiana al Mato Grosso. Poc després de la seva arribada, El 27 d'abril de 1970, veient les seves dots, fou nomenat pel Papa Pau VI com a administrador apostòlic de la prelatura, i el 23 d'octubre de l'any següent fou nomenat bisbe titular d'Altava i prelat emèrit de São Felix do Araguaia.
La seva denúncia pública dels grans terratinents, als quals culpa de la misèria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions. Dos dels seus col·laboradors, el pare Jósimo i el sacerdot João Bosco, van ser assassinats per denunciar algunes situacions i són recordats emocionadament en romeries.
Casaldàliga ha estat bisbe d'aquesta prelatura durant quaranta anys, fins el 2003, quan va presentar la seva dimissió, com tots els bisbes. Tot i així va decidir no tornar a la seva Catalunya natal i romandre en la diòcesi treballant amb els indígenes i camperols.
Ha destacat per la seva posició a favor de l'anomenada teologia de l'alliberament en defensa dels pobles que aquest corrent de pensament rebutja anomenar «pobres» per anomenar-los empobrits, atès que han estat explotats pels països rics. Durant el pontificat de Joan Pau II al , va tenir problemes amb el Vaticà.
L'any 2006 va rebre el Premi Internacional Catalunya atorgat per la Generalitat de Catalunya en la seva 18a edició. Aquest premi és un reconeixement a persones que sobresurten pel seu treball en el desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia o qualsevol altre àmbit, i que a més hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic.
Durant el 2012 ha hagut d'abandonar casa seva durant diverses temporades per amenaces de mort contra la seva persona per les seva defensa dels drets dels indígenes Xavante.
ME LLAMARÁN SUBVERSIVO
Con un callo por anillo,
monseñor cortaba arroz.
?Monseñor "martillo
y hoz"?
Me llamarán subversivo.
Y yo les diré: lo soy.
Por mi pueblo en lucha, vivo.
Con mi pueblo en marcha, voy.
Tengo fe de guerrillero
y amor de revolución.
Y entre Evangelio y canción
sufro y digo lo que quiero.
Si escandalizo, primero
quemé el propio corazón
al fuego de esta Pasión,
cruz de Su mismo Madero.
Incito a la subversión
contra el Poder y el Dinero.
Quiero subvertir la Ley
que pervierte al Pueblo en grey
y al Gobierno en carnicero.
(Mi pastor se hizo Cordero.
Servidor se hizo mi Rey).
Creo en la Internacional
de las frentes levantadas,
de la voz de igual a igual
y las manos enlazadas...
Y llamo al Orden de mal,
y al Progreso de mentira.
Tengo menos Paz que ira.
Tengo más amor que paz.
...! Creo en la hoz y el haz
de estas espigas caídas:
una Muerte y tantas vidas!
! Creo en esta hoz que avanza
- bajo este sol sin disfraz
y en la común Esperanza -
tan encorvada y tenaz!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.