diumenge, 23 de febrer de 2014

Deixeu que els infants vinguin a mi

Els nens i les nenes (els infants en general, gràcies a aquesta paraula mixta que ens ofereix la nostra llengua) són l'esperança del món. Ells i elles seran els homes i dones del futur i els qui faran avançar aquest món, d'igual manera que ara ho fem nosaltres. 

De com els ensenyem (llengües, matemàtiques, socials...), de com els eduquem (en el respecte a un mateix i a l'altre, en els valors...) i de com els estimem depèn el nostre futur, el seu futur, el futur del món.

És bonic veure com professors entregats donen el màxim pels seus alumnes, com joves entrenadors d'esports i animadors voluntaris de moviments motiven grups de nens i joves com si del flautista d'Hamelin es tractés, com els avis acompanyen els néts, com l'assistència pública i privada prova de tenir cura dels desamparats... d'igual manera que se sobreentén fan els pares amb els seus propis fills.

Fins i tot els cors més durs canvien davant la imatge d'un infant!

El passat 30 d'octubre a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, dins una audiència amb infants i famílies es va donar un fet inesperat. Mentre es desenvolupava l'acte amb els seus parlaments i moments musicals, es trencava el protocol de forma constant. Qui era aquest nen? Com va actuar el Pontífex? I la resta de la Cúria? Què hagués passat en temps passats? 


Veure altres imatges puntuals de la situació donada a la plaça de Sant Pere, enllaç,

*********************************************************************************
  • Com em situo jo, davant els meus alumnes? els meus fills? els meus néts?
  • Que prioritzo amb ells? Prioritzo l'ensenyament, l'educació, l'estima?
  • Poso per endavant les meves ocupacions, feina, hobbies, el meu temps...? Les compagino? Prioritzo?

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 18, 6?

- En català, anar-hi

- En castellà, anar-hi.