dimecres, 7 de maig de 2014

El silenci

Molt sovint es parla del silenci com a experiència sanadora. Són molts els llibres i també blocs a la Xarxa en els que podem trobar informació sobre les bondats del silenci a la nostra vida.

Sobretot aquells que som de ciutat necessitem periòdicament sortir a la muntanya o al camp per fugir de l'enrenou del dia a dia i trobar la pau, trobar el silenci.

Però no és d'aquest silenci sobre el que vull reflexionar en aquesta entrada d'avui. Vull fer-ho sobre altres tipus de silenci. Aquells silencis que ens incomoden o que fan incomodar als altres. Exemples en són:
  • A l'ascensor de casa o de qualsevol edifici públic. Vàries persones mirant el sostre o els mòbils, però ningú ni dóna els bons dies.
  • En arribar a una reunió. Tothom hi és parlant, però ningú no ens dóna la benvinguda, ningú no ens saluda.
  • En arribar a un lloc amb coneguts. Ningú no ens pregunta per la família, l'estat d'ànim...
  • A la classe. Quan els alumnes fan el buit a un altre company.
  • A la feina. Aquell correu del qual no rebem resposta. 
  • També a la feina. Ens tracten com un peó d'escacs, com un número. Tot i que ho maquillen amb bones paraules, no ens tracten som a persones. 
  • En els àmbits laborals, quan els papers són més importants que les persones. La qualitat !
  • A les escales. Ens creuem amb un conegut i ens gira la vista, fa veure descaradament que no ens veu.
  • En un debat, sembla no comptar la nostra opinió. Cada cosa que diem se'ns obvia.
  • A les xarxes socials. Comentaris i crítiques sobre algú, com no, a la seva esquena.
  • Un dia important. Ningú no se'n recorda, no rebem cap felicitació d'aquells els quals hi confiàvem
  • A l'hospital. Proves i més proves, metges a munt i avall, però no ens informen.
  • ...

Ens hem vist reflectits en alguna d'aquestes situacions? Ens han passat? Com ens hem sentit?

I segona part del qüestionari: hem aplicat també nosaltres alguna d'aquestes accions als altres?

Un text per a la reflexió...
Acollir i ser acollides és el que cada persona, cadascuna de nosaltres necessita per poder créixer, per la nostra maduració, tant a nivell humà com espiritual. Sense saber-nos i sentir-nos acollides no podem viure, i al mateix temps, si no acollim privem als altres de viure. Aquí la comunitat de fe hi juga un paper molt important.
Si ens sentim acollides, malgrat les nostres febleses i limitacions i també amb les nostres qualitats i dons que totes tenim, la comunitat es converteix, poc a poc, en un lloc ideal per al nostre progrés i per a la nostra llibertat sense engany. És aleshores que descobrim que en ella hi som acceptades i estimades de veritat per les altres, que comencem a acceptar-nos a nosaltres mateixes, cosa que ja sabem que demana un treball personal lent, però que és molt important. 
Per altra part, acollint- nos les unes a les altres, Jesús ens diu que és a ell que l’acollim “»Qui us acull a vosaltres,a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profeta. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa”. (Mt 10, 40-42)