Les plantes i els animals, éssers vivents, estan ajustats al medi on es mouen. Les plantes obren els seus pètals davant del sol i realitzen la fotosíntesi; algunes altres com el gira-sol, van movent-se d'est a oest seguint l'astre rei. I els animals responen també davant els estímuls de la fam, la set, la por, l'estima, el plaer... un bon exemple va ser l'experiment del gos de Pávlov.
Els éssers humans intel·ligents (i alguns primats més propers a la nostra espècie) es diu que, a part de poder estar ajustats al medi, com plantes i animals, també tenim la capacitat de poder-nos desajustar del medi, de la realitat. Ja els antics grecs diferenciaven entre 3 tipus d'ànimes: ànima vegetativa, la de les plantes; ànima sensitiva, la dels animals, capaços de sentir plaer i dolor; i ànima racional, la corresponent als éssers humans
Els éssers humans som capaços d'anticipar i projectar el futur, possible o segur, i davant d'això, respondre als estímuls de forma automàtica, però també decidir actuar de forma diferent a plantes o animals. Són aquestes capacitats, anticipar i projectar, les que ens fan éssers morals.
Per lògica, els infants petits, persones amb algun tipus de discapacitat mental o amb alguna malaltia, com ara l'Alzheimer, no disposen d'aquestes capacitats i, per tant, no són responsables moralment de les seves accions.
La moral, per tant, pot definir-se com a l'experiència del dia a dia que tenim els éssers humans intel·ligents, de la qual no ens podem desprendre mai, i que ens fa decidir. Si pensem, cada dia, a cada moment, de forma continuada estem decidint (decisions senzilles com surto del llit ja o estic una estoneta més, o decisions més trascendentals com estudio això o allò). I si no decidim, ens abstenim, ja estem decidint d'alguna manera!!!
I com a característiques de la moral pot dir-se que és pública (tot i implicar decisions personals, totes elles són vistes per altres, impliquen a altres i per prendre-les, pensem en els altres) i procedimental (amb el temps, la pràctica i l'organització social) prenem pautes de decisió.
La moral, per tant, pot definir-se com a l'experiència del dia a dia que tenim els éssers humans intel·ligents, de la qual no ens podem desprendre mai, i que ens fa decidir. Si pensem, cada dia, a cada moment, de forma continuada estem decidint (decisions senzilles com surto del llit ja o estic una estoneta més, o decisions més trascendentals com estudio això o allò). I si no decidim, ens abstenim, ja estem decidint d'alguna manera!!!
I com a característiques de la moral pot dir-se que és pública (tot i implicar decisions personals, totes elles són vistes per altres, impliquen a altres i per prendre-les, pensem en els altres) i procedimental (amb el temps, la pràctica i l'organització social) prenem pautes de decisió.
Quan actues, et deixes endur pels teus instints més primaris?
O ets capaç de pensar, reflexionar i decidir?
Fas el que fan els altres? fas el que et plau? el que creus està bé?
Fas el que fan els altres? fas el que et plau? el que creus està bé?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.