"No és el fill del fuster?"
Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien: --D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això?
I no eren capaços d'acceptar-lo.
- En aquest cas trobem Jesús arribant a la seva pròpia població, Natzaret, quan ja era ben conegut per tot arreu degut als seus viatges. I què és el que hi passa? És rebutjat per la seva pròpia gent, la gent del poble que l'havia vist créixer.
- A la societat sempre sobresurten pels seus mèrits o accions algunes persones per sobre les altres, tant per bo com per mal. I això passa en qualsevol àmbit. És impossible que no hi sigui així.
- Del barri i al voltant de l'escola a la que hi treballo n'han sortit persones relativament conegudes: Joan Antoni Samaranch, antic president del COI; José Luís Ayllón, alt càrrec de l'actual Govern Espanyol del PP; Joan Laporta, expresident del FCB...
- I el mateix passa si en parlem de l'àmbit eclesial: Lluís Martinez Sistach, cardenal i arquebisbe de Barcelona; Manel Pousa, prevere i activista social; Pere Ferré, marista i vicari de la Província de l'Hermitage...
- I mirant al futur, sovint els hi comento als joves a classe de Ciutadania: "entre vosaltres hi pot haver ara mateix un futur president de la Generalitat de Catalunya, o l'investigador que trobi la cura de la SIDA, o el director de Metges Sense Fronteres o un sant de l'Esglèsia, o... però també hi pot haver un condemnat per narcotràfic o un venedor de mocadors de carrer, o algú que no hi arribi als 25 anys".
- Quan realment en sobresurt algú, sovint ens passa com a la gent de Natzaret. Ens fem preguntes similars... "però no és aquest el fill del fuster?" o "no és aquest aquell petit marrec?", "el fill de la Paqui, sempre despentinat i tant despistat?" o "aquell pel qual ningú no donava res?"
- No hi ha res de dolent en que ens sorprenguem en descobrir algú que sobresurt d'adult i que ens era proper, de petit. "Ves per on, mai no hauria dit!". No som endevins.
- La meva reflexió vol anar enrere, al passat. Quina és la nostra actitud com a mestres, com a pares o com a monitors, quan un noi o una noia ens fa partícips del seu somni de futur? Quan somnia en ser astronauta, futbolista, pallasso, cooperant a l'Àfrica o qualsevol altra que sigui la seva il·lusió de vida? El recolzem? l'escoltem? l'ajudem a madurar la proposta seriosament i que ell decideixi? Tant de bo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.