"no has fet res sense estimar-ho"
"És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l'existència? Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè totes són teves, Senyor que estimes la vida."
El llibre de la Saviesa de Salomó és un llibre relativament modern (cap el 50-30 aC), escrit en llengua grega i molt probablement a Alexandria (Egipte), per tant en un context de gran diversitat cultural, nacional, social i religiosa. En ell, l'autor fa un repàs de les diverses situacions que es donen al voltant de la comunitat jueva d'Alexandria però en relació i comparació amb les altres comunitats amb les que té contacte. En aquesta relació es donen comparacions, diferències, entesos, desentesos... algunes ben acceptades per la comunitat jueva i altres que causen grans problemes: per què actua així Déu? per què el poble escollit és superat per altres pobles?
En el text escollit, veiem com el llibre de la Saviesa trenca amb el que podia haver estat la tradició anterior. Podia haver renegat, inclús atacar, tot el que no és poble jueu, podia haver-se tancat a tot el que prové de fora, però no ho fa. Aprofita tot allò amb el que li toca viure per reformular la tradició bíblica anterior.
En aquest cas Salomó, com autor nominal del llibre, afirma l'amor de Déu per tota la seva creació, traspassant les fronteres del poble jueu -el poble escollit-. Déu estima tot el que ha estat creat i Déu manté tot el que existeix, doncs el seu poder és poder de misericòrdia.
En aquest "tot el que ha estat creat" hi entro jo, hi entren els bons però també, aquells que al nostre parer no són bons. Escric això quan s'acaba de descobrir el presumpte assassinat del nen Gabriel de Nijar a mans de la parella del seu pare. Ell era creació de Déu, però ella, la presumpta assassina, també.
En el text escollit, veiem com el llibre de la Saviesa trenca amb el que podia haver estat la tradició anterior. Podia haver renegat, inclús atacar, tot el que no és poble jueu, podia haver-se tancat a tot el que prové de fora, però no ho fa. Aprofita tot allò amb el que li toca viure per reformular la tradició bíblica anterior.
En aquest cas Salomó, com autor nominal del llibre, afirma l'amor de Déu per tota la seva creació, traspassant les fronteres del poble jueu -el poble escollit-. Déu estima tot el que ha estat creat i Déu manté tot el que existeix, doncs el seu poder és poder de misericòrdia.
En aquest "tot el que ha estat creat" hi entro jo, hi entren els bons però també, aquells que al nostre parer no són bons. Escric això quan s'acaba de descobrir el presumpte assassinat del nen Gabriel de Nijar a mans de la parella del seu pare. Ell era creació de Déu, però ella, la presumpta assassina, també.
Sentim-nos estimats i acaronats per Déu.
Acceptem l'estima de Déu per tot i per tothom.
Acceptem l'estima de Déu per tot i per tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.