2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"who do you say I am?"
"When Jesus and his disciples were near the town of Caesarea Philippi, he asked them, “What do people say about the Son of Man?” The disciples answered, “Some people say you are John the Baptist or maybe Elijah or Jeremiah or some other prophet.” Then Jesus asked them, “But who do you say I am?”"
Darrerament corre per les xarxes socials una nova moda, "challenge" li diuen, que proposa de publicar un collage amb 4 fotografies d'un mateix, destinades a 4 xarxes socials, habitualment Linkedin, Facebook, Instagram i Tinder, tot i que els més va-lents s'atreveixen amb CatchMe, Lovoo, Grindr o altres.
Les fotos de Linkedin són de l'àmbit laboral, vestits i corbata o vestits jaqueta. Les de Facebook i Instagram d’activitats d’oci amb amics, per arribar a Tinder i les seves variants on són sensuals si no ja eròtiques en grau divers. Amb això és de rebut preguntar-se, exactament qui és un? Quin jo veuen els altres? quina foto em fa justícia? Sembla que alguns viuen la vida en compartiments estancs, adoptant volgudament rols diferents segons el moment.
En néixer, cadascú ho fa en un context donat; el propi cos primer i els costums del país, el sentit de nació, el barri, la família, l'escola, els amics i altres circumstàncies ens ofereixen un marc general en el que ens anem desenvolupant físicament, però també psicològica, neuronal, cognitiva, moral, ètica, de valors, religiós, afectiva, sexual, vocacional, professional... Des d’allò rebut i les pròpies opcions, es va donant forma a la pròpia identitat. Una vida plena implica saber-se ple, capaç, satisfet i orgullós d’un mateix i de les pròpies circumstàncies.
En determinats àmbits i societats, el marge d'elecció és estret i el camí ben estipulat: desenvolupar-se, treballar i formar una família dins del marc establert. I els que no estan preparats física o intel·lectualment, o no volen seguir allò ben vist, queden relegats. És el cas de les dones i de les minories a països com Bangladesh, des d’on escric aquestes línies, amb el 80% de població islàmica, però també un 19% d’hindús i una minoria cristiana que no arriba a l’1%. Conegut habitualment com la terra dels bengalins (98% de la població), és de justícia dir que també és l’estat de moltes altres ètnies minoritàries com els Baraik, Bihari, Pahan, Telegu, Banai, Bauri, Munda... -descendents dels deportats des dels seus llocs d’origen en l’època colonial britànica per treballar en el te-, que treballen i malviuen en els més de 150 tea garden arreu del país -Sylhet, Maulvibazar, Hoiganj, Chittagong, Rangamati-, veritables illes privades dins de l’estat amb les seves pròpies normes, que sovint restringeixen els drets dels seus treballadors. Amb contractes puntuals i sous de menys de dos cèntims al dia, manca de drets laborals bàsics, habitatge propietat de l’empresa, incapacitat per moure’s a un altre lloc, queden en la pràctica i sense dignitat, lligats a les plantacions com a nous esclaus dels segle XXI.
En d'altres indrets, pels nens i joves, i per totes les persones en evolució, és més fàcil decidir sobre el propi camí, tot i que sovint impliqui un cert enfrontament amb la família i altres cercles. El repte de les fotografies exemplifica societats on, generalment, la persona pot escollir el que vol ser, com viure la vida i mostrar-se davant els altres. Tot i així, també en aquestes societats, les dones, les persones grans, de color, nouvinguts, amb alguna disminució o del col·lectiu LGTIB ho tenen més difícil.
I tot això ve a partir del text de Mateu 16 en el que Jesús, camí de Jerusalem, pregunta als deixebles, “--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?” (v.13) i “--I vosaltres, qui dieu que soc?”(v.15). Preguntes que mostren un Jesús adult, madur i segur d’ell mateix. No és fàcil trobar la pròpia vocació, escollir lliurement allò que un vol i, menys, deixar-se qüestionar pels altres, amb el risc d’una crítica no volguda. Tots coneixem allò del que estem menys satisfets i intentem que es noti el mínim possible.
Pensant en Déu Jesucrist encarnat com un ésser humà qualsevol, no podem obviar que també Ell es devia desenvolupar a mida que creixia: els evangelis narren poc de la infantesa, adolescència i joventut, resumint-ho en la tornada des d’Egipte a Galilea (cfr. Mt 2,19-23) i “es feia gran i avançava en enteniment” (cfr. Lc 2,52), però sí que s’hi fa referència un temps fort de recerca personal: els quaranta dies al desert (cfr. Lc 4,1-13), tot just abans d’iniciar la vida publica. És a dir, que aquell nen Jesús nascut a Betlem, va trobar un context familiar, social i religiós ideal per reinterpretar la Llei del Jahvè d’una manera diferent a la dels fariseus, i optar per l’anunci de la bona nova del regne, enfrontant-se als poders establerts d’aquell temps.
Tot i la cultura predominant islàmica de Bangladesh –s’escolta cinc cops al dia la crida a la pregària–, la missió catòlica marista de Giasnagar, a tocar d’alguns d’aquests tea gardens ofereix una illa d’educació i convivència als 400 alumnes cristians, hindús i musulmans, així com també un espai familiar pel centenar de nois i noies, només cristians i hindús, que resideixen en els internats. Una finestra oberta al món, a una forma diferent de relació entre homes i dones, des de la missió com-partida entre religiosos, religioses, personal local i voluntariat, amb valors com l’estudi, el treball, l’acollida des de la multi culturalitat i la diversitat, senzillesa, esperit de família. Aquí és relativament més fàcil per aquests nois i noies, joves adolescents cercar la pròpia vocació, escollir el tipus de persona que volen ser i viure-ho en plenitud.
Les fotos de Linkedin són de l'àmbit laboral, vestits i corbata o vestits jaqueta. Les de Facebook i Instagram d’activitats d’oci amb amics, per arribar a Tinder i les seves variants on són sensuals si no ja eròtiques en grau divers. Amb això és de rebut preguntar-se, exactament qui és un? Quin jo veuen els altres? quina foto em fa justícia? Sembla que alguns viuen la vida en compartiments estancs, adoptant volgudament rols diferents segons el moment.
En néixer, cadascú ho fa en un context donat; el propi cos primer i els costums del país, el sentit de nació, el barri, la família, l'escola, els amics i altres circumstàncies ens ofereixen un marc general en el que ens anem desenvolupant físicament, però també psicològica, neuronal, cognitiva, moral, ètica, de valors, religiós, afectiva, sexual, vocacional, professional... Des d’allò rebut i les pròpies opcions, es va donant forma a la pròpia identitat. Una vida plena implica saber-se ple, capaç, satisfet i orgullós d’un mateix i de les pròpies circumstàncies.
En determinats àmbits i societats, el marge d'elecció és estret i el camí ben estipulat: desenvolupar-se, treballar i formar una família dins del marc establert. I els que no estan preparats física o intel·lectualment, o no volen seguir allò ben vist, queden relegats. És el cas de les dones i de les minories a països com Bangladesh, des d’on escric aquestes línies, amb el 80% de població islàmica, però també un 19% d’hindús i una minoria cristiana que no arriba a l’1%. Conegut habitualment com la terra dels bengalins (98% de la població), és de justícia dir que també és l’estat de moltes altres ètnies minoritàries com els Baraik, Bihari, Pahan, Telegu, Banai, Bauri, Munda... -descendents dels deportats des dels seus llocs d’origen en l’època colonial britànica per treballar en el te-, que treballen i malviuen en els més de 150 tea garden arreu del país -Sylhet, Maulvibazar, Hoiganj, Chittagong, Rangamati-, veritables illes privades dins de l’estat amb les seves pròpies normes, que sovint restringeixen els drets dels seus treballadors. Amb contractes puntuals i sous de menys de dos cèntims al dia, manca de drets laborals bàsics, habitatge propietat de l’empresa, incapacitat per moure’s a un altre lloc, queden en la pràctica i sense dignitat, lligats a les plantacions com a nous esclaus dels segle XXI.
En d'altres indrets, pels nens i joves, i per totes les persones en evolució, és més fàcil decidir sobre el propi camí, tot i que sovint impliqui un cert enfrontament amb la família i altres cercles. El repte de les fotografies exemplifica societats on, generalment, la persona pot escollir el que vol ser, com viure la vida i mostrar-se davant els altres. Tot i així, també en aquestes societats, les dones, les persones grans, de color, nouvinguts, amb alguna disminució o del col·lectiu LGTIB ho tenen més difícil.
I tot això ve a partir del text de Mateu 16 en el que Jesús, camí de Jerusalem, pregunta als deixebles, “--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?” (v.13) i “--I vosaltres, qui dieu que soc?”(v.15). Preguntes que mostren un Jesús adult, madur i segur d’ell mateix. No és fàcil trobar la pròpia vocació, escollir lliurement allò que un vol i, menys, deixar-se qüestionar pels altres, amb el risc d’una crítica no volguda. Tots coneixem allò del que estem menys satisfets i intentem que es noti el mínim possible.
Pensant en Déu Jesucrist encarnat com un ésser humà qualsevol, no podem obviar que també Ell es devia desenvolupar a mida que creixia: els evangelis narren poc de la infantesa, adolescència i joventut, resumint-ho en la tornada des d’Egipte a Galilea (cfr. Mt 2,19-23) i “es feia gran i avançava en enteniment” (cfr. Lc 2,52), però sí que s’hi fa referència un temps fort de recerca personal: els quaranta dies al desert (cfr. Lc 4,1-13), tot just abans d’iniciar la vida publica. És a dir, que aquell nen Jesús nascut a Betlem, va trobar un context familiar, social i religiós ideal per reinterpretar la Llei del Jahvè d’una manera diferent a la dels fariseus, i optar per l’anunci de la bona nova del regne, enfrontant-se als poders establerts d’aquell temps.
Tot i la cultura predominant islàmica de Bangladesh –s’escolta cinc cops al dia la crida a la pregària–, la missió catòlica marista de Giasnagar, a tocar d’alguns d’aquests tea gardens ofereix una illa d’educació i convivència als 400 alumnes cristians, hindús i musulmans, així com també un espai familiar pel centenar de nois i noies, només cristians i hindús, que resideixen en els internats. Una finestra oberta al món, a una forma diferent de relació entre homes i dones, des de la missió com-partida entre religiosos, religioses, personal local i voluntariat, amb valors com l’estudi, el treball, l’acollida des de la multi culturalitat i la diversitat, senzillesa, esperit de família. Aquí és relativament més fàcil per aquests nois i noies, joves adolescents cercar la pròpia vocació, escollir el tipus de persona que volen ser i viure-ho en plenitud.
Cerca la teva vocació, viu en plenitud!
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de l'Evangeli Mt 16,13-20?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.