2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"One day another large crowd gathered around Jesus. They had not brought along anything to eat. So Jesus called his disciples together and said, “I feel sorry for these people. They have been with me for three days, and they don't have anything to eat. Some of them live a long way from here. If I send them away hungry, they might faint on their way home.” The disciples said, “This place is like a desert. Where can we find enough food to feed such a crowd?” Jesus asked them how much food they had. They replied, “Seven small loaves of bread.”"
El text del segon miracle dels pans i els peixos mostra el poder del compartir, doncs la tradició diu que amb set peces de pa i un quants peixos, Jesús i els seus varen alimentar quatre mil persones, quedaren saciades i encara en sobraren set paneres amb les restes. Però avui m’hi fixo no en el miracle en ell mateix sinó en els previs, en com es genera: Jesús manifesta la seva compassió davant els deixebles per la situació de la gent que els seguia des de feia tres dies; els deixebles es qüestionen què poden fer i amb el recompte que Jesús proposa troben amb el que compten, tan sols set trossos de pa. Però el miracle acaba sent una realitat.
El text de 2014, “Agenda of the Tea Workers and Little-known Ethnic Communities of Bangladesh” de l’ONG nacional SEHD (The Society for Environment and Human Development) planteja de forma clara i sintètica alguns dels grans problemes de les (persones) treballadores de les plantacions de té, així com de les “poc conegudes” comunitats ètniques d’aquest país. Entre elles... escassos recursos econòmics, fruit d’un treball per a empreses privades amb sous insuficients, habitatge cedit per la propietat en us de fruit, treball infantil, drets laborals bàsics poc desenvolupats com contractació fixa, baixa per maternitat o malaltia, disposició de material de seguretat en usar pesticides...; problemes de salut generalitzats en les dones i infants, fruit de la malnutrició per insuficient quantitat i varietat, preeminència de diarrees i al-tres malalties fàcilment evitables, sistemes de drenatge insuficients, inexistència de latrines ni formació i costum en el seu us, de centres d’atenció primària i ambulàncies per urgències...; l’escassetat d’escoles de primària estatals -només 6 per a 156 grans plantacions- i pitjor en el cas de les secundàries...; aïllament de la resta de la societat per desconeixement, manca de suport real per part de l’executiu i dels partits polítics així com impossibilitat d’accedir al sufragi passiu i formar part de la vida social i política del país...; tot i el que diu la Constitució de 1972 i els diverses tractats internacionals signats i ratificats com la Convenció de Poblacions Indígenes i Tribals de 1957 o la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de 2007. La segona part del document proposa accions per a la millora de les condicions de vida de to-tes aquestes persones. Una d’elles: la creació de, com a mínim, una escola de primària a cada plantació de té i l’increment de les de secundària en les diverses valls.
Amb tot això com a proposta, tal com Jesús i els deixebles davant de la multitud, és el que a partir de 2010 van voler fer els germans maristes (FMS) i les germanes maristes missioneres (SMSM), informar-se, compadir-se i posar-se mans a l’obra per obrir l’escola de secundària Saint Marcellin School al peu de la carretera de Moulovibazar però també a tocar del Moulovi Tea State, on viuen la majoria de les famílies ateses. La missió, plenament incardinada, és un centre d’esperit cristià obert a les altres religions: aquest 2020 amb els cursos de 6è a 9è, amb un total de 312 alumnes, 130 dels quals, nois i noies, en règim d’internat; el 55% nois; el 51% cristians, el 35% hindús i la resta musulmans; d’una quarantena d’ètnies diferents -els garo, la més nombrosa amb el 35% i de 30 de les altres amb 1 o 2 nois només-.
Un centre que ofereix una qualitat superior a la de les rodalies, amb la introducció de l’anglès de forma habitual i progressiva, un ambient familiar, interconfessional i multi ètnic, amb el plus d’ambdós internats, espais familiars de convivència i aprenentatge per a la vida amb els que es vol afavorir aquells nois i noies que tenen majors dificultats ja siguin econòmiques, socials i familiars... I tot això tirat endavant per un professorat jove i engrescat, des de la pedagogia marista, la presència estable i conjunta de dues comunitats maristes i del seminari diocesà, així com puntualment, de voluntariat internacional arribat des d’Espanya i Austràlia principalment. Aquí és on s’hi dona la nostra molt petita participació, de Carme i meva.
Així és com el miracle de les noves oportunitats per a molts nois i noies s’està fent realitat dia a dia a Moulovibazar. Pots trobar més informació en el bloc http://maristmoulovibazar.blogspot.it/
El text de 2014, “Agenda of the Tea Workers and Little-known Ethnic Communities of Bangladesh” de l’ONG nacional SEHD (The Society for Environment and Human Development) planteja de forma clara i sintètica alguns dels grans problemes de les (persones) treballadores de les plantacions de té, així com de les “poc conegudes” comunitats ètniques d’aquest país. Entre elles... escassos recursos econòmics, fruit d’un treball per a empreses privades amb sous insuficients, habitatge cedit per la propietat en us de fruit, treball infantil, drets laborals bàsics poc desenvolupats com contractació fixa, baixa per maternitat o malaltia, disposició de material de seguretat en usar pesticides...; problemes de salut generalitzats en les dones i infants, fruit de la malnutrició per insuficient quantitat i varietat, preeminència de diarrees i al-tres malalties fàcilment evitables, sistemes de drenatge insuficients, inexistència de latrines ni formació i costum en el seu us, de centres d’atenció primària i ambulàncies per urgències...; l’escassetat d’escoles de primària estatals -només 6 per a 156 grans plantacions- i pitjor en el cas de les secundàries...; aïllament de la resta de la societat per desconeixement, manca de suport real per part de l’executiu i dels partits polítics així com impossibilitat d’accedir al sufragi passiu i formar part de la vida social i política del país...; tot i el que diu la Constitució de 1972 i els diverses tractats internacionals signats i ratificats com la Convenció de Poblacions Indígenes i Tribals de 1957 o la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de 2007. La segona part del document proposa accions per a la millora de les condicions de vida de to-tes aquestes persones. Una d’elles: la creació de, com a mínim, una escola de primària a cada plantació de té i l’increment de les de secundària en les diverses valls.
Amb tot això com a proposta, tal com Jesús i els deixebles davant de la multitud, és el que a partir de 2010 van voler fer els germans maristes (FMS) i les germanes maristes missioneres (SMSM), informar-se, compadir-se i posar-se mans a l’obra per obrir l’escola de secundària Saint Marcellin School al peu de la carretera de Moulovibazar però també a tocar del Moulovi Tea State, on viuen la majoria de les famílies ateses. La missió, plenament incardinada, és un centre d’esperit cristià obert a les altres religions: aquest 2020 amb els cursos de 6è a 9è, amb un total de 312 alumnes, 130 dels quals, nois i noies, en règim d’internat; el 55% nois; el 51% cristians, el 35% hindús i la resta musulmans; d’una quarantena d’ètnies diferents -els garo, la més nombrosa amb el 35% i de 30 de les altres amb 1 o 2 nois només-.
Un centre que ofereix una qualitat superior a la de les rodalies, amb la introducció de l’anglès de forma habitual i progressiva, un ambient familiar, interconfessional i multi ètnic, amb el plus d’ambdós internats, espais familiars de convivència i aprenentatge per a la vida amb els que es vol afavorir aquells nois i noies que tenen majors dificultats ja siguin econòmiques, socials i familiars... I tot això tirat endavant per un professorat jove i engrescat, des de la pedagogia marista, la presència estable i conjunta de dues comunitats maristes i del seminari diocesà, així com puntualment, de voluntariat internacional arribat des d’Espanya i Austràlia principalment. Aquí és on s’hi dona la nostra molt petita participació, de Carme i meva.
Així és com el miracle de les noves oportunitats per a molts nois i noies s’està fent realitat dia a dia a Moulovibazar. Pots trobar més informació en el bloc http://maristmoulovibazar.blogspot.it/
Oferir oportunitats!
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de l'Evangeli Mc 8,1-10?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.